En un article únic, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, resol:
Dins del Parc Natural dels Ports, els vehicles ATV (All Terrain Vehicle, coneguts popularment com a quads) només podran circular en els trams pavimentats de camins o pistes forestals. Fora dels trams pavimentats, la seva circulació resta prohibida. Aquesta prohibició anirà acompanyada amb la senyalització adequada corresponent, d'acord amb el que preveu l'article 11 de la Llei 9/1995, de regulació de l'accés motoritzat.
RESOLUCIÓ
MAH/1795/2010, de 10 d'abril, per la qual s'estableix la limitació de la circulació de determinats vehicles per l'interior del Parc Natural dels Ports.
Ara només faltaria que aquest sentit comú s'imposi a la resta d'espais i parcs naturals del país, entre els quals semblava que Sant Llorenç del Munt començava a ser un festival del motor. El que queda per respondre és: sí molt bé, resta prohibit circular fora de tal lloc però: qui i com es regularà? Perquè de fa temps que a Sant Llorenç del Munt tenim un munt de pistes senyalitzades en aquest mateix sentit, però hi ha molta gent del motor que s'ho passen pel forro i els del mountain bike també, quan surten de les pistes i envaeixen els corriols. I si algú no s'ho creu, que vagi a treure el nas al coll de Tres Creus! Segons com és molt fàcil dictar lleis i articles, però més difícil és aplicar-les.
Article relacionat, en aquesta mateixa pàgina:
Espeleoscòpia de la cova Torta
Vaig tenir el plaer d'assistir a l'entrada en funcionament del Model Mk I de la càmera fabricada per (CEC), que es va estrenar a la cova Torta (Sant Llorenç Savall). Aquesta petita càmera situada a la punta d'un cable desplegable de fins a 10 metres, permet visualitzar l'interior de passos estrets per tal de decidir amb més encert la possibilitat de practicar desobtruccions. En trams de tub semirígid de tenda de 60 cm cadascun, la de videovigilància assistida amb la il·luminació d'un capçal ple de leds, es monitoritza mitjançant una pantalleta LCD i amb unes 4 hores d'autonomia, que permet la regulació de la crominància i la luminància, així com la operativa de la il·luminació. Vam posar-la a prova a la final de la cova Torta, i va permetre descobrir que rere el darrer punt practicable hi ha almenys uns dos metres de material fangós esllavissat rere el qual la galeria semblaria continuar, amb no gaire bones condicions. No vam poder esbrinar res més per culpa d'aquesta tap fangós en pendent, rere el qual la càmera no podia redreçar-se per continuar l'exploració, per la qual cosa en J. Navarro té previst realitzar algunes millores com podria ser la possibilitat de remotejar el moviment del capçal de la càmera i, d'aquesta forma, superar ressalts com el que vam trobar, així com també la possibilitat d'enregistrar les imatges obtingudes. En aquesta visita a la cova Torta també ens va acompanyar la (CEC) i en , convidat d'honor que per fi va poder visitar la cova per primer cop, tal com havíem promès en aquesta pàgina. A més de les esperançadores prestacions d'aquesta càmera (ideal per espeopringades!) vam arribar a tres conclusions més: 1. del trencall esquerra abans del darrer pas estret, es podia percebre molt clarament un corrent d'aire fresc molt important i 2. Amb la càmera Mk I va quedar clar que el inicial tampoc val la pena desobstruir-lo, perquè no hi ha res més enllà dels -1,50 metres ja sondejats. 3. A l'estiu la cova és un cau de milions de , i els de la fila del fons amb ganes de sortir davant de càmera! O sigui que si us decidiu a visitar la cova Torta, paciència amb els passos estrets i millor fer-ho a l'hivern.
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
-
Vaig assistir a una conferència del sr. Martí Boada "Catalunya, país de boscos. Una perspectiva històrica i actual." Més que una conferència va ser una xerrada informal i per tant va haver de passar per alt les dades i estudis concrets que no es van poder formalitzar. No obstant el sr. Boada va remarcar, segons el meu criteri, una sèrie de titulars que darrerament formen part de l'entramat de titulars que, talment fossin consignes, corren sobre aquesta temàtica forestal: un dels titulars que es repeteixen és que Catalunya té un 60 % i escaig de territori sense urbanitzar, en contrast amb els 30 % i escaig que circulen per Espanya, França, USA i altres països dits 'desenvolupats'. Confesso que em fa una certa por que es vagi repetint aquesta cantarella per tots els mitjans perquè dona la sensació que serveixi per calmar consciències a l'hora d'anar urbanitzant el territori. Sí, tenim un 60 % de boscos però això què vol dir, que cal construir més? Faig aquesta reflexió perquè com tots sabem les dades 'objectives' aviat es subjectiven, com feia l'il·lustre ex-alcalde de Terrassa, sr. Manuel Royes, quan no parava de cantussejar que 'Terrassa encara pot crèixer' i et preguntaves 'sí, però creixeran els parcs, boscos i jardins o només la totxana?' i no tenies temps de saber perquè caldria 'crèixer i multiplicar-se' sinó era per recaptar més impostos, que aviat t'arribaven els quarts cinturons i els golfs i altres derivats del 'creixem, ara ja som 200.000 ' i altres animalades.
Un altre titular de la conferència adosat a l'anterior i també a la teoria del canvi climàtic, és que les noves tendències d'estudis ambientals apunten de forma abreujada que ' a major nombre de boscos, menys aigua', trencant d'aquesta manera els postulats clàssics del cicle de l'aigua, l'autoregeneració dels boscos etc. Si en els nostres horts silvícoles abans hi teníem 1000 peus/ Ha, i ara en tenim 15.000, això es tradueix en una major absorció d'aigua per part dels boscos que estant patint un 'estrès hídric'. O sigui que els subjectivadors de torn, ara ja poden argumentar que, a més de tenir una massa folgada de boscos a Catalunya, aquests ens foten l'aigua. L'equació dels especuladors es resoldrà ràpidament combatint i talant l'enemic silenciós que 'si calla és perquè alguna n'haurà fet', tal com el president Bush solia ser resumit en titulars. O sigui que per comptes de pensar que potser som nosaltres els que creixem desmesuradament ´-que ho estem fent- i que som els principals consumidors d'aigua, responsables de la disminució dels cabals i els primers sospitosos del suposat canvi climàtic, resulta que a aquestes altures del nostre desenvolupament cultural encara tenim esma de presentar un àgil competidor vegetal com una amenaça seriosa per a un bé tan escàs com és l'aigua. Sí, sí que és veritat que estem en crisi de civilització, i jo afegiria que també d'espècie. Ens estem transformant en extingits dinosaures, en els 'lagartons' de la sèrie 'V' i això nomes voldria dir que la mida del cervell ens va disminuint amb el mateix èxit que miniaturitzem els processadors d'informació.
La Cova Torta, l'esperit subterrani (7) un possible final
El dia 25-10-2003, un dissabte que va acabar amb recollida de rovellons, amb en Pere i en Sergi Guillemot, a més de trobar un rat-penat de ferradura (el primer dins la cova ) penjat de la saleta Barquinero, vam desobstruir l'inici del ramal dret de la última galeria, de tal forma que vam poder confirmar tres coses: 1. Que l'escletxa que torna a prendre la direcció principal és una galeria practicable amb poca desobstrucció, i 2. que el corrent d'aire, tènue per la igualació tèrmica d'aquestes dates, procedeix efectivament d'aquesta nova galeria. 3. Que la nova galeria engollia tots els 8 metres de cinta mètrica rígida i per tant ja s'assolien la cinquantena de metres de recorregut. De totes formes, també vam poder constatar que aquest tram, de matriu més argil.losa i típicament terminal en les coves de St. Llorenç, no ofereix molta seguretat, donat que sovintejen els despreniments de còdols pel nostre inevitable fregament.
En vam prendre i vam decidir tornar amb un plantejament estratègic de retirada de sediments per tal que, en un espai tan reduït, no haguéssim d'obstruïr les dues galeries ortogonals.
13-5-2006 Sessió d'Espeleopringuer en Dissabte: Un final de campanyes per la Cova Torta
Acompanyat pels amics Marc Anglès i en Francesc Barquinero, vam assolir per fi la part quasi- de la cavitat, amb un metratge afegit d'uns vuit metres, perfectament practicables. Xifra que finalment i, de forma casual, coincidia amb el primer sondeig fet amb cinta mètrica i que donava tot el que donava de si la cinta: vuit metres. Després d'unes dues hores d'extracció de sediment amb el sistema ‘patentat' de carmanyola, sistema que permet a la persona que efectua la desobstrucció no haver-se de moure per extraure el sediment retirat, el pas no. 5 no va oferir cap més dificultat per mostrar-nos una única ben practicable en progressió estirada i fins i tot amb un punt per poder canviar de sentit, la qual cosa s'agraeix donada la posició descendent del pas 5. En algun lloc del sostre d'aquesta galeria sembla que hi pot haver alguna obertura per on possiblement encara es filtri aigua. La cavitat sembla acabar amb una obertura molt estreta que insinua voler girar de nou cap a la dreta, però la tasca de desobstrucció no sembla absolutament proporcional a les expectatives. Aquesta és la del darrer punt visible de la cova Torta. Sí que és perceptible, no obstant, la davallada de temperatura a la part terminal. Tot i amb això en Marc Anglès hi va practicar una primera desobstrucció de sondeig, mitjançant la retirada d'argil•les de la part del sostre, descobrint una visió una mica més àmplia d'aquesta part final, però sense augmentar-ne, com diem, les expectatives de continuïtat. Precisament durant aquest cinc anys que han passat des del seu descobriment, la cova Torta ha estat una mescla ben proporcionada d'expectatives i desobstruccions, on el factor visual ha estat decisiu per determinar-ne la idoneïtat, acompanyat també d'altres factors complementaris com ara corrents d'aire, estalactites excèntriques, sondejos mètrics. Factors tots ells que ara semblen haver-se esgotat del tot en aquest darrer tram. Si, a més a més, atenem el fet que la direcció perpendicular al cingle i de major pendent són factors determinants per una morfologia cada cop més reduïda de la cavitat, pensem que la cova Torta molt probablement ja ens ha ofert tota la part visitable per humans d'una mida tan curiosa com la que tenim. O potser no, i encara quedent galeries que no hem vist. En qualsevol cas, volem donar des d'aquí l'enhorabona a tots els col•laboradors!
NOTA: volem dedicar aquesta sèrie d'escrits sobre la cova Torta al , ex-veguer del Vallès Occidental i actualment, i segons el meu criteri, la persona en aquests moments més preparada i que millor coneix l'orografia de Sant Llorenç del Munt, amb tota la informació actualitzada en temps real sobre els camins i llocs d'interès de la muntanya. Avui per avui i de llarg, el millor guia del parc natural. Una persona compromesa amb el Parc i que, de segur, apreciarà com ningú ser el primer a poder visitar la cova Torta, honor que li concedim amb molt de gust. El Quim sap que conèixer el parc no és prémer un botó i esperar que els motors ens desplacin pels llocs. Ell coneix el valor de l'esforç que cal per fer una sola troballa rellevant dins el parc. Quim, que per molts anys poguem trescar plegats per aquesta muntanya !
NOTA 2- properament publicarem la fitxa completa de la cova Torta a la secció CAUS.
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
De cara a barraca (26) Llinda nova, vida nova
No és gens fàcil decidir de desmuntar una llinda que, encara que mal gipada, aguanta a lloc dins una en runes. No és fàcil, sobretot quan un dels criteris de la secció local Ballestar de Pedra Seca, és minimitzar al màxim la intervenció de restauració i que surin sempre les característiques pròpies de cada barraca. Però en aquest cas el diagnòstic era ben clar: , a més de no ser de formes regulars i mostrar una incipient fractura central, s'havia desplaçat del seu lloc a causa de recolzar-se en un fragment de pinyolenc amb moltíssima matriu: amb el pas del temps, la llinda i les forces estructurals pròpies d'una barraca han acabat per premsar aquesta part del muntant i aquest ha cedit mig pam d'una banda, transmentent aquest moviment a la paret corresponent. Aquest petit moviment en una part tan cabdal d'una barraca com és la llinda, podria haver estat la causa que s'enfonsés la volta de la barraca 197. Abans de desmuntar la llinda ha calgut trobar-ne un bon recanvi i dur-la a lloc amb l'antiga tècnica de l'fet amb càdec. Llavors s'ha fet caure la llinda vella (vosaltres només clicant la foto) donat que era impossible fer-la baixar de cap altra manera sense comptar amb cap grúa ni politja. Contra pronòstic, amb la caiguda la llinda vella no s'ha partit, senyal que no havia estat mal triada, almenys pel que fa la resistència. I tot seguit i a quatre mans s'ha pujat la a lloc. Cal dir que aquesta barraca deu ser de les primerenques del terme: es recolza en grans blocs basals de conglomerat que es devien trobar originàriament al lloc, sense desbastar i amb una superfície inclinada molt desfavorable en el mateix sentit del pendent, i trobant que en els paraments hi ha filades superiors on es troben pedres més grans que la part inferior, a més de ser feta amb blocs arrodonits, poc triats. No obstant això la barraca conserva una gran postada per l'aigua i una de petita pel menjar. Una altra curiositat és que a les proximitats de la barraca trobem un torrent molt ben empedrat en forma de canalització. I amb la companyia del sr Ballestar i la Rosa, també hem pogut contemplar dues abelleres a l'entorn proper, la magnífica scolopax i també la abellera catalaunica. Com a cloenda d'aquesta primera jornada de treball en aquesta barraca de vinya, s'ha fet una nota de cata del vi , iniciativa vitícola endegada per l'artista Quelot en terres de Sant Llorenç Savall i que després d'uns anys, ja ha començat a donar els seus bons fruits. No us podem adreçar cap direcció perquè vosaltres mateixos en feu un tast, perquè la producció de 2009 ha estat íntegrament venuda i, per sort, també celebrada. En Quelot ha fet bo el seu art, també en format líquid i la opinió general és que va pel bon camí. Salut de ferro!
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
