Per a un pedra secaire com jo res no podia ser més satisfactori que trobar una nova font perduda enmig del bosc i coberta per una estructura amb la forma i tècnica d'una barraca de vinya en miniatura.

                                        La font del Salt de Tanca, una barraca de vinya en miniatura

Jo em decanto per dir que és una font, sobretot pel terra fangós que és a dins i a l'entrada, però també podria ser un forat per l'escudella, un d'aquests forats que s'obrien a les parets de la vinya o al costat mateix de la barraca  i que servien per deixar-hi el dinar fet pels de casa (sovint una escudella de terrissa).
Tanmateix la zona no ha deixat rastres de marges per pensar en la vinya i en canvi sí una munió de testimonis dels temps del carboneig: places carboneres, barraques de carboners, forats de carbonet i tocant mateix de la font, un antic camí de desboscament, avui completament abandonat.
Una tercera opció, tot i que més remota, seria que la font obrada fos d'un dels antics masos medievals de Coll Gavatx i dels quals no n'hem trobat ni la ubicació. No cal dir que a manca de toponímia històrica, ens hem inventat el nom de la font, fent referència a un element topogràfic que ajuda a localitzar-la.

                              Aquest salt d'aigua ens marca la situació de la font, prop de la base

La font és al marge dret del tàlveg de la canal de Tanca a l'altura del Coll Gavatx. Per arribar-hi anirem al fons de la Vall d'Horta, a l'aparcament del Marquet de les Roques. Seguirem el camí de Coll Gavatx partint del Forn de Pega del Marquet. Passarem de llarg l'Alzina del Crispiano i els dos trencalls a la nostra dreta que ens durien a Les Fogaroses. Som a l'aiguabarreig* del torrent del Marquet i l'inici de la canal de Tanca. Seguim pel corriol de coll Gavatx però així que el camí se'n vulgui separar nosaltres ja no sortirem de la torrentera. Passarem pel costat del tronc d'un pi mort i encara dret i vigilarem de no prendre un torrentet secundari a la nostra dreta. Seguirem remuntant pel tàlveg, passant prop d'un bloc a la nostra dreta, fins arribar al Salt de Tanca. A la nostra esquerra trobarem la font obrada.


                                                      Interior de la construcció de pedra en sec

* algun mapa (CET) fa coincidir el saltant amb el canvi de nom del torrent.


ORIGEN

A manca de poder documentar el funcionament de la font en temps de pluges, pensem que l'obra de pedra en sec assenyala alguna surgència intermitent que deu brollar de la roca mateix. El 25-10-20 hi va fer cap una secció de l'Espeleopringuer que, un cop extrets tots els fangs acumulats a l'interior, descobreix una olla picada a la roca que es devia anar omplint lentament, allò que els llorençans anomenen un SUANT i que -segons ens fa saber el Marc Anglés- seria l'equivalent en geologia d'un AQÜITARD, "un aqüífer que transmet l'aigua molt lentament". A Sant Llorenç Savall aquests suants (aqüitards obrats) han quedat associats a vestigis d'antics masos humils i rònecs. A manca d'haver trobat cap prova d'un antigot a les proximitats, seguim sense descartar que aquesta font fos obra dels carboners, tal i com fou el cas del Camí de les Onze Fonts.

CROQUIS




ENLLAÇOS

VÍDEO La Font del Salt de Tanca

Itinerari 3. Canal de Tanca: un camí imaginari 1.1

• sant llorenç savall
• fonts