Diari d'abord
De cara a Barraca (25) barraca doble de Pregona
De cara a barraca (25) dinar de barraca
Al mapa no hi constava cap barraca de dos cossos, però revisant la fotografia feta després de l'incendi semblava bastant clar. Segons el mapa però, la barraca 118 havia de ser una barraca convencional. Pregona amunt, la ràdio i els gossos miraven de connectar amb un paio que s'estava bevent tota la solana del migdia. Set anys després de l'incendi, el bosc comença a ser prou gran per barrar el pas segons on vulguis anar. Però el cas és que aquesta carena no es pot pujar tota anant pel llom. Quan ja ets gairebé a dalt, tot d'una comencen a aparèixer feixes de pedra seca, de vegades separades tot just mig metre una de l'altra. Les vinyes de Pregona. I allà sobre, rere un frondós aladern apareix la barraca. Però calla, que en són dues, una de mig enrunada. M'hi acosto i veig la prova del crim: dos troncs enormes de pi cremat han anat a caure 'casualment' damunt la barraca. Colla de destralers! Si almenys haguéssin retirat els troncs...però res, en aquest sector els arbres només els deuen haver tallat per altres interessos. Dos-cents anys aguantant o potser més, una colla d'incendis i ara va aquest 'professional' i la fa caure amb precisió matemàtica sobre la barraca. Sembla que el cos aterrat és l'aixopluc pel bestiar; l'accés és significativament més alt. L'altra cos està intacte i és una meravella. A l'interior s'hi compten fins a quatre cocons, un d'ells pel menjar i un altre ple de cendres del foc. Hi ha un pany de paret on les pedres són ficades de cantell.Tot ple de sutge fins la llinda. A l'entrada hi ha una pedra sortint: un pedrís per pujar a lloms de l'animal. Faig neteja del brots de aladern que són a tocar de la barraca. (cliqueu damunt la foto per veure el canvi). Refaig només quatre pedres caigudes del sostre,perquè com dic, la barraca està impecable. Quan estic mesurant les postades, a l'interior de la barraca, m'apareix aquest inquilí: un llangardaix comú (Lacerta lepida) amb unes taques de blau que semblen pintades a mà. M'he entaulat a dinar ben fresc dins la barraca. Amb el llangardaix hem parlat de la supervivència de la seva espècie: ara que ja no els fiquen vius en oli bullent per elaborar desinfectants casolans ara resulta que els va més malament que mai perquè fins fa poc eren el menú principal de les rapinyaires. Si no hi ha més camps llaurats amb força conills i llebres, les rapinyaires només els queda fitar els rocaters que és on fem vida nosaltres - m'ha explicat malhumorada.
De moment la barraca de Pregona és l'única barraca d'aquestes característiques a Sant Llorenç Savall. Valdria la pena tornar-la a endreçar.
De moment la barraca de Pregona és l'única barraca d'aquestes característiques a Sant Llorenç Savall. Valdria la pena tornar-la a endreçar.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}