A la llera de la riera de Les Arenes, a l'altura de la Barata i seguint el camí de can Pèlacs, s'ha produït un altre abocament de restes d'una obra. Aquest cop, l'obscur personatge ha decidit donar un toc de civisme al seu gest primitiu i contaminant: ha empaquetat les restes de guix de la seva reforma dins de còmodes bosses de plàstic amb la marca impresa de grans superfícies comercials. És un gest que delata un cert sentiment de culpabilitat ("jo ja ho volia endreçar, ja") i que l'honora: per comptes d'abocar-ho directament a la llera i avall que fa baixada, ens ho ha deixat ficat en bosses perque algú més entenimentat que ell faci la feina de dur-ho a un abocador. Pel que es veu, és un personatge que no li agrada acabar la seva obra, li agrada compartir-la amb els altres. Li agrada que el serveixin (pagant tots, es clar).