La Pinassa del Bosc Vell,  l'evolució d'un bosc antropitzat


Revisant l'estassada que enguany (2017) ha dut a terme la Diputació al Bosc Vell del Dalmau, hem localitzat aquest gros exemplar de Pinassa, prop de la Bassota del Dalmau. La mida del tronc a un metre de terra és de 2,40m de perímetre, equivalent a un diàmetre de 0,76m, molt similar a la Pinassa del Palleret. Sense ser tan alta com aquella, la Pinassa del Bosc Vell -així és com l'hem batejada- mostra una capçada igualment ufanosa (i amb alguna bossa de processionària inclosa). Us adjuntem el CROQUIS de situació de la pinassa.
  pinassa boscvell BG Small                                                                 la pinassa del Bosc Vell

La finca del Dalmau de la Vall de Mur, és coneguda per l'extensió dels seus boscos que abasten tres municipis i també pels seus pins monumentals, entre els quals el Pi de les Quatre Besses. Uns arbres que simbolitzen la unió generacional dels habitants del Dalmau, segle rere segle.
A banda d'un forat d'escàs interès, el Bosc Vell del Dalmau també ens ha descobert algunes feixes que, per la seva situació,  semblen tenir poca relació amb el carboneig. Per descomptat sovintegen el forats rectangulars del carbonet i també les places carboneres. Sovint es troben trams d'antigues pistes de desboscament, amb ramals que es fiquen de cap als torrents. Sorprèn trobar grosses serveres -de vegades formant comunitats- a les clotades dels torrents estassats, algunes d'elles colonitzades per l'heura que s'enfila ben amunt, a lloms del primer arbre que troben. Als tàlvegs també hi hem documentat molts plançons d'arç blanc.

ar blanc Small
                                                                          flors d'arç blanc

Restes de vidalba encara conviden a imaginar un tarzan balancejant-se damunt un bosc selvàtic. Hem localitzat bonics exemplars esparsos de roure, sobretot als careners.
Entre el Bosc Vell del Dalmau i l'Adernar ha quedat una franja de terra sense estassar. Ens mostra l'evolució espontània d'aquest bosc després que la propietat del Dalmau abandonés una explotació forestal de tradició centenària: pinasses ben dretes treient el cap per damunt el bosc, mentre que per sota una estesa d'alzines impedeixen el creixement d'un entramat de cirerers escanyolits, barrejats amb brucs; és la típica vegetació que t'obliga a caminar permanentment ajupit i atent a no rebre una fuetada ben dolorosa.

servera 4 Small
                                                                        quatre peus de servera

L'evolució i transformació del bosc del Dalmau sembla no tenir aturador amb aquesta estassada que ens ha descobert el lent reequilibri natural de la foresta, després de segles d'explotació contínua en favor dels pins.
 
 
 
ENLLAÇOS

 
 
 
 
 
 
{play}images/stories/mp3/fontsensenom.mp3{/play}

Els comentaris han estat suspesos temporalment.