El 1771 el mestre de minyons Francisco Ferrer i Lleonart es casà amb la llorençana Rosa Otzet i Vilardell, filla del paraire Joan Otzet i de la Constança Vilardell. El Francisco, que havia enviudat de la Teresa Pareras, era fill de l'organista de l'església parroquial de Cardedeu de nom Francisco, casat amb la Onòria Lleonart. La parella visqué a Sant Llorenç Savall.
la plaça de sant Joan de Cardedeu
Sabem que l'església parroquial de Santa Maria de Cardedeu (Vallès Oriental) havia estat cremada el 1873 " (...) pels lamentables fets ocorreguts el 1873, quan en diverses ocasions les tropes carlines entren a la vila i cremen l'arxiu municipal, així com l'ajuntament, l'església i l'estació. Fou en aquesta última ocasió quan una quarantena de liberals es refugiaren al campanar de l'església i després de rendir-se sota la promesa que se'ls hi respectaria la vida, foren afusellats sense contemplacions". Va ser aleshores que es va perdre definitivament l'orgue de l'església...?
El fet és que no hem pogut esbrinar documentalment que mai hi hagués hagut un orgue a l'església de Cardedeu.
interior de l'església de Santa Maria de Cardedeu
No sabem si el mestre de minyons tenia al seu càrrec fills de l'anterior parella, però allò que sí sabem és que l'ofici de mestre a Sant Llorenç Savall l'exercí tan sols cinc anys, donat que traspassà el 1776 a l'edat de 62 anys, deixant vídua i un únic fill - el Josep Ferrer i Otzet - dels quals no tindrem més notícies a Sant Llorenç Savall. De la mare, sabem del traspàs d'una Maria Otzet Vilardell el 1809, però no podem estar segurs que no es tractés d'una germana seva.
Tenint en compte que el pare havia estat mestre i que l'avi era organista, ben podria ser que la mare vídua i el fill primogènit féssin cap a Cardedeu.
No retrobarem el cognom Ferrer a Sant Llorenç Savall fins el 1823 que nasqué el Joan, fill d'un Andreu Ferrer i de la llorençana Magina Casanovas. Més tard, arribarà un altre Bonaventura Ferrer i Simon, vidu i fill d' Estamariu (Seu d'Urgell) que es casarà amb una altra llorençana, la Rosa Olivé i Picanyol, tot i que molt probablement la parella viurà a la població veïna de Sant Feliu del Racó.
la plaça de sant Joan de CardedeuSabem que l'església parroquial de Santa Maria de Cardedeu (Vallès Oriental) havia estat cremada el 1873 " (...) pels lamentables fets ocorreguts el 1873, quan en diverses ocasions les tropes carlines entren a la vila i cremen l'arxiu municipal, així com l'ajuntament, l'església i l'estació. Fou en aquesta última ocasió quan una quarantena de liberals es refugiaren al campanar de l'església i després de rendir-se sota la promesa que se'ls hi respectaria la vida, foren afusellats sense contemplacions". Va ser aleshores que es va perdre definitivament l'orgue de l'església...?
El fet és que no hem pogut esbrinar documentalment que mai hi hagués hagut un orgue a l'església de Cardedeu.
interior de l'església de Santa Maria de CardedeuNo sabem si el mestre de minyons tenia al seu càrrec fills de l'anterior parella, però allò que sí sabem és que l'ofici de mestre a Sant Llorenç Savall l'exercí tan sols cinc anys, donat que traspassà el 1776 a l'edat de 62 anys, deixant vídua i un únic fill - el Josep Ferrer i Otzet - dels quals no tindrem més notícies a Sant Llorenç Savall. De la mare, sabem del traspàs d'una Maria Otzet Vilardell el 1809, però no podem estar segurs que no es tractés d'una germana seva.
Tenint en compte que el pare havia estat mestre i que l'avi era organista, ben podria ser que la mare vídua i el fill primogènit féssin cap a Cardedeu.
No retrobarem el cognom Ferrer a Sant Llorenç Savall fins el 1823 que nasqué el Joan, fill d'un Andreu Ferrer i de la llorençana Magina Casanovas. Més tard, arribarà un altre Bonaventura Ferrer i Simon, vidu i fill d' Estamariu (Seu d'Urgell) que es casarà amb una altra llorençana, la Rosa Olivé i Picanyol, tot i que molt probablement la parella viurà a la població veïna de Sant Feliu del Racó.
Agraïments - a la Marta Rosàs per guiar-me pel terme de Cardedeu