Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

Eleccions per triar el millor eslògan electoral

INICI DE CAMPANYA PUBLICITÀRIA

 

Ha començat la campanya publicitària per elegir a les urnes el millor eslògan polític català. Una campanya  dels partits majoritaris que cal valorar en la mida justa, sobretot per la mil·lionada que costa.
El PSC ha optat per treure el sobtant perfil d'un Montilla esclatant i somrient sobre fons vermell. Per compensar aquest impacte visual, el lema "ni independentista ni de dretes" assossega i perfila molt bé el programa polític d'aquest partit,  la mobilitat ambidextre del qual queda definitivament mutilada, restant una formació clínicament en estat de DEPENDÈNCIA TOTAL. Explicant tan acuradament el que no són, p.e. tampoc són de Ganímedes, deixen molt clares les seves intencions polítiques als votants més desorientats. L'altre lema socialista 'Garantia de progrés' el deixem perque l'analitzin les companyies asseguradores i l'OCU, que són  experts en el verdader significat de 'garantia'.
Convergència i Unió opta per un pla epidèrmic del rostre de l'Artur Mas
sobre fons blanc dibuixant un somriure de classe 4 on s'endevina un perfil d'alt executiu molt segur d'ell mateix. El lema 'CATALUNYA MILLOR' també acota molt el programa polític convergent dins una escala ISO científicament homologada i capaç d'assenyalar amb mil·limètrica precisió la frontera entre millor/pitjor. P.e. podria ser molt bé que amb CiU al govern, Catalunya acabés 1mm MILLOR que 4 anys enrere. L'altre lema 'Comença el Canvi' també marca amb la mateixa precisió un punt d'inflexió que, microscopi en mà, permetria d'endevinar l'origen d'un canvi d'escala atòmica dins l'esfera catalana, amb un fort regust a emoció i suspens per comprendre'n les causes.
ERC continua enarborant el groc nacionalista i ataronjat de fons, apel·lant a la valentia que els diferencia, de llarg, amb els votants covards que no es decideixen a votar-los. GENT VALENTA. En el seu recorregut guiat per parades de pam i de metro, no semblen gaire partidaris de la independència directe sinó més aviat sotmetre-la, de forma valenta, a votació: amb la majoria absoluta d'ERC al Parlament, a Catalunya  quedaria valentment garantit un referèndum sobre la independència, el caràcter vinculant del qual quedaria per decidir en una propera estació orbital a 4 anys llum de distància.
Iniciativa-Verds ha optat per una campanya holística i decorativa triant com a lema un color de l'arc de St Martí: 'VERD ESPERANÇA, solucions d'esquerres'. Ni vermell, ni blanc ni groc. Amb la paleta de colors no cal explicar res més: el verd barrejat amb el vermell faria marró caca, amb  el groc faria un blau PP, amb el blanc un verd pansit. Per a ells aquesta legislatura pinta VERD, a veure si fa  joc amb el vostre color favorit.
El PP, en un atac de lucidesa mai vist abans, es deixen de 'cursilades' i han triat la crisi econòmica com a síntesi del seu discurs: sobre fons blau es llegeix 'SOLUCIONES PARA LA CRISIS'. Emfatitzen com a primera solució l'enormíssima despesa que representa  que els 'nacionalistes' de CiU parlin d'independència a Catalunya mentre la crisi fa estralls entre la població aturada, especialment  entre els catalans castellanoparlants ... com sempre, la culpa és dels catalans sense assimilar... si la resta de solucions són tan bones, abans que la crisi  jo hauria de solucionar les meves arcades!
Ciutadans ha decidit començar a vestir el seu presidenciable (sense arribar a la corbata) sostenint un rètol on es llegeix un lacònic 'REBÉLATE' amb un fons de 9 rebels despullats de cap a peus, entre feliços i atònits. Probablement es tracti d'un crit d'amotinament dels rebels contra el seu propi dirigent Albert Rivera per tal de no morir congelats a ple hivern abans del dia de les eleccions. La veritat és que fa de mal dir res intel·ligible sobre aquesta formació, sempre més preocupada per fer espectá-culo de tot plegat.
Sort que n'hi ha més per triar i remenar.

L'avenc de la canal de les Teixoneres, via lliure

marc descens a canal teixoneres smallL'avenc de la canal de les Teixoneres (-20m) és un avenc molt conegut perque és troba a frec del camí del Roure Escorçoner, però en canvi és poc visitat per la mala fama que té de tenir concentracions importants de CO2 ("guilla") a l'interior. En algun curset d'iniciació a l'espeleologia s'havia intentat aprofitar aquest avantatge de la proximitat, però havent baixat pocs metres la falta d'oxígen es veu que ja era perceptible *. D'altres havien comentat que es produien 'bosses' de CO2 al fons de la cavitat. Això sumat a l'aspecte de la boca, molt terrós, no eren factors gaire motivadors perque aquest diumenge ho intentéssim, però el fet és que l'avenc també era a la llista d'avencs pendents d'exploració a la recerca del desaparegut Javier Garcia. I la sorpresa no podia ser més grata: l'avenc de la canal de les Teixoneres és un avenc molt espaiós que no guarda cap relació amb l'aspecte de la boca. Gairebé es pot fer sense reinstal·lar. Emprant el detector model BIC @ Maxi Pocket amb l'ISO 9994, en cap nivell de la cavitat vam detectar la presència de 'guilla' i sí en canvi, dos rats penats de ferradura en hivernació: un a la part mitja del pou i un altre al fons, compartint espai amb dos tritons molt petits. Sorprenentment, al fons de la cavitat no hi havien deixalles, ni tan sols gaires restes orgàniques. En la sala adjacent que forma una xemeneia, el sòl era completament encatifat de fang. Vam aprofitar el matí per visitar el proper avenc del Sot de la Bóta, un avenc de dimensions similars però que mèrcès a la rampa d'accés a 45º, no cal material per a visitar-lo. La bellesa del lloc, l'Esquena d'Ases és un dels boscos de Roure de fulla gran més importants de Catalunya, no va impedir detectar la presència de fruits de cerveres, llanegues, rovellons, carlets, rossinyols i altres espècies de bolets que van servir per arrodonir la jornada.

* Enguany els cursetistes i monitors de la SIS-CET s'han endut una sorpresa desagradable : el fiable avenc de St Jaume tenia 'guilla'...
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}

La Diputació: el Porc a Taula 1.2

LA DIPUTACIÓ: EL PORC A TAULA

22 abocador de formig small

A la Sesta de la Mata, aquest bonic coll que hi ha passada l'ermita de St Jaume, la direcció d'aquest Parc ha decidit cavar una rasa per enterrar tones i tones de voreres de ciment arrencades de l'urbanització frustrada de l'alzina del Sal·lari. És a dir, que s'ha hagut de transportar fins a 904 metres d'altura per no haver de dur-les a una planta de reciclatge, per poder estalviar despeses. És ben natural que després d'haver fabricat (amb els diners de tots) una campanya de 900.000 mil euros amb el lema 'LA REVOLUCIÓ DELS PETITS GESTOS' i dirigida a un públic bàsicament catatònic, ara la Diputació faci ben el contrari del que predica: s'ho han gastat tot en publicitar intencions i no pas fets, que és la marca socialista per excel·lència. Ja es veu que no podien esperar a fer aquesta obra que ningú ha demanat, precisament perque no l'havia demanat ningú, ells l'han feta i ara el Parc es converteix en un cementiri clandestí de ciment i morter. La mateixa Xarxa de Parcs de la Diputació que ha plantat el 'CAGARRO' , que és com ja es coneix popularment el nou edifici tanatorial de La Mata, al·legant que els arquitectes volien trencar amb no se sap ben bé quin estil ...ja us el dic jo: el que no es trenca mai és l'estil d'executar projectes des d'un despatx al bell mig de la gran ciutat. L'estil de sempre. Els mateixos que no es dignen a netejar un pam de camins ni arranjar cap font, els mateixos que promouen la campanya 'El Parc a Taula' i que ara ja anuncien la propera obertura d'un nou restaurant i casa rural a can Pobla, els mateixos que van anunciant a bombo i plateret que tancaran la pista a can Pobla però res de res, els mateixos que s'omplen la boca de 'Jornades de Conservació del Patrimoni als Parcs' i són incapaços de gestionar un sol jaciment inèdit que a hores d'ara fins i tot ja té els utillatges dins per a més comoditat dels excavadors clandestins, el mateix parc que vol reduir la quantitat de persones a les Maratons i Marxes que ells mateixos impulsen, organitzen i subvencionen, una direcció del Parc al més pur estil de la totxana  i les palmes, carregant amb la  pista de Matarrodona i el Quart Cinturó (les al·legacions a la segona fase per cert, 'casualment' s'havien de presentar durant el mes d'agost). Aquesta gentussa s'està carregant el país i aprofiten l'avinentesa per anunciar cosmètica per a 'quillos'.
Ells diuen "Viu el Parc!". Jo pregunto: vols dir que encara Viu, el Parc?



NOTA: a data de 23-10-2010, la rasa ja ha estat coberta de terra. Podeu visitar el lloc d'interès patrimonial guiats amb GPS: preneu nota. Datum WGS, 41 39.977 / 1 54.240  Alt-890m. Trobo que pel gust de la direcció tècnica d'aquest Parc, faltaria emmarcar l'abocador amb un treball de l'amic fuster de la Diputació. Es pot preguntar si aquests procediments són habituals al Parc? Podem saber on són la resta d'abocadors? Per completar la feina bruta, no s'hauria de fer el mateix amb el 'cagarro' del coll d'Estenalles?



El cap de l'oficina tècnica de Parcs Naturals, el sr. Espinach,  reconeix que "s'ha detectat una incidència- un apilament no admissible-" (...) "degut a un error de coordinació" i que "s'inicien els tràmits per retornar a la situació anterior" tal com sembla que estava  previst en aquesta obra, sufragada amb diners de l'obra social de La Caixa. El mot apilament és clarament, i en aquest cas més, un eufemisme per designar un abocador il·legal.
En fi, això és el que s'ha escrit des d'un despatx del carrer Urgell de Barcelona; ara faltarà veure si a La Mata es materialitza la rectificació i es torna a obrir la fossa amb els "773 metres lineals de voral"  i es retiren aquests  materials per ser reciclats. Esperem que ni les urbanitzacions ni els abocadors clandestins tornin a rondar pel Parc Natural.



Coses de la vida, acabo de rebre un document de la Xarxa de Parcs amb el títol " Codi de bones pràctiques per a les activitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac". A banda de construir grans infraestructures, els Codis i Plans d'Usos sembla que fan de molt bon redactar, especialment si es paga bé algú altre perquè els redacti. Llàstima que no vagin ben precedits i seguits de FETS que avalin aquestes 'redaccions'. D'entrada la rectificació del Sr. Espinach respecte l'abocador de ciment tindrà un cost afegit que, molt em temo que com sempre, sortirà de la butxaca del contribuent. No sé si és una molt bona pràctica, aquesta. Tampoc sé si cal redactar-ne codis ...

De cara a barraca (34) barraca de les Espitlleres

 

De cara a barraca (34)                        La barraca de les Espitlleres, un abocador

 
b196b inici smallUn dels usos més impensats per una barraca de vinya és el d'abocador incontrolat. Com que la barraca B199 és aprop de la carretera i d'una pista, el 'forat' fou objecte d'un abocament de vidres i ceràmiques de to rosat. Aneu a saber si no van ser els mateixos maldestres els qui  van llevar el barret a la barraca... El cas és que es tracta d'una barraca rejuntada amb morter de calç, força gran, amb tot de forats a l'interior: dues petites postades a l'interior i tres espies o espitlleres per vigilar la vinya. Són ben escasses les barraques del terme que tinguin aquestes finestretes per vigilar. Ja ho dèia la dita: la por guarda la vinya. Però com que actualment ningú guarda les barraques, recentment la secció local de Pedra Seca de Sant Llorenç Savall "Ballestar" li ha restaurat la volta, desbrossant l'entorn immediat i retirant-ne la brossa, en tres sessions de treball. La pedra llevada de la volta no era dins la barraca, i ha calgut traginar-les dels volts, resultant una barraca mixte de pedra seca i morter de calç. Esperem que els ciclistes de carretera siguin els principals beneficiaris d'aquesta barrraca situada a la propietat de La Serra i que, en cas de pluja, els pugui servir de refugi. 
 
 
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}

 

 

La Vall de Vilà

La Vall de Vilà  (Sant Llorenç Savall)

ram small
 
He quedat meravellat d'un racó del nord de Sant Llorenç Savall que no coneixia de res. Al capdamunt del Torrent de les Costes hi ha una vall que es coneix amb el nom de la Vall de Vilà. És un impressionant 'circ' de muntanya on es capten les aigües d'aquest torrent. Franges de bosc cremat a les parts altes i de bosc intacte a la fondalada. La vinya es troba tant a baix com allà dalt de tot, ben aprop dels camins que a diferents alçades creuen aquest espai. Fa vertigen de mirar. El meu punt de sortida però, ha estat el torrent del Forat d'en Paré, un lloc que combina horts, apicultura, algun xalet i alguna barracota. En un d'aquests horts hi havia una barraca de vinya i l'amo del tros, el José, m'ha fet passar al tros i m'ha anat assenyalant les joies de la seva parcel·la: la barraca encara d'empeus, una bassa completament picada a la roca, la figuera centenària, la història del lloc i també una visita guiada a la magnífica barraca del veí. De premi m'he endut un parell de figues boníssimes. Gràcies José!, així sí que dona gust passejar-se pel terme! Seguint el camí m'he trobat per primer cop una barraca que va servir d'excusa per adosar-hi un barracó d'eines. Per sort aquesta operació va respectar la barraca i a més, en va cobrir la volta amb terra...i ciment! Més enllà uns horts a l'intempèrie amb no menys de 50 filades de tomaqueres, una bassa, parets de pedra seca que regalimen raïm (fotografia) i una barraca d'obra que podria haver substituit la que jo buscava. Sense camí salto de vessant per trobar-me amb la vall de Vilà. La vegetació que hi ha crida l'atenció: camps llaurats i torrentades plenes de falgueres. Abans de cremar penso que aquest bosc havia de ser especial. De cop apareix un helicòpter pintat de croc que s'atura damunt les cases del torrent del Forat d'en Paré. Uns minuts més tard es desplaça fins al costat de La Serra i s'hi està uns deu minuts. Del costat on sóc, l'helicòpter sembla una nota en un pentagrama fet amb cables d'alta tensió. Poca broma amb les maniobres. Mes tard, i entre dues barraques intactes apareix un ramat... d'avets!!!...100 metres d'un bosc aïllat d'avets de Douglas. Un espai irreal que a mida que vaig voltant-lo em murmura que a dins, al cor de la formació tancada amb un solitari roure al bell mig...potser hi ha una barraca intacte o un oasi invisible que va fent la seva pròpia vida. Un dia entraré dins aquest bosc per saber què amaga. Mentrestant segueixo la recerca de retorn al punt de partida. Pel camí trobo una barraca amb cinc lloses planes. Aquesta mena de barraca és el més semblant a un sepulcre funerari, i els tres metres llargs de galeria en són un bon exemple. Dins hi havia una sargantana de cua llarga extremadament confiada... per acabar el trajecte trobo encara dues piles de pedres que em suggereixen la presència de dues barraques del tot difuntes.  
 
{audio autostart}mich.mp3{/audio}