Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
La cova Torta, l'Esperit Subterrani (3) forçant el primer pas
En una tercera sessió de desobstrucció, acompanyat d'en X. Rey, la C. Formosa, B. Guillemot i L. Guillemot, vam aconseguir una millora substancial, assolint el punt de poder passar fins les espatlles: l' que es veia al fons però, ja no semblava tan gran. Estem tan poc acostumats a veure les coses des de la perspectiva d'estar estirats a terra, que sovint la vista ens enganya. També vam descobrir que a l'esquerra del pas estret, s'obria una obertura amb un cert pendent descendent que desembocava en una saleta bastant espaiosa i concrecionada. Feia tota la impressió que connectava amb la galeria que volíem assolir.
Durant les tasques de desobstrucció de la quarta sessió, el dia 26 de Febrer del 2002, vaig patir un ensurt força desagradable: tot i que el pas encara era massa just, vaig intentar forçar-lo, aconseguint passar les espatlles i gairebé tota la cintura, però amb tanta mala gaita que el frontal es va apagar de sobte i només havia passat una de les mans a l'altre banda. Només tenia dues opcions: continuar forçant el pas a les palpentes, amb el risc de no poder girar-me més endavant, o bé tornar enrere. I això últim és el que vaig decidir de fer, però no va ser gens fàcil encaixar de nou les espatlles i forçar el pas bo i reculant. Van ser moments veritablement angoixants. Sort que aquell dia m'acompanyava el meu germà que, amb dosis de bon humor, va alleugerir-me l'ensurt.
En la cinquena sessió de desobstrucció, el 4 de Març, em va acompanyar de nou el meu germà Pere, en S. Guillemot i en M. Alastruey. Anàvem molt més ben equipats, i aviat es va aconseguir superar el pas, descobrint que la única efectivament s'eixamplava i, bo i fent baixada, acabava en un ramal a la i una , ambdúes reblertes d'un sediment molt fi. Contràriament al que pensàvem, la no era prou ampla com per poder girar el cos. El que sí vam descobrir és que la galeria no connectava per una altra banda amb la concrecionada que s'obria a l'inici, i que per tant encara restava saber si allò era realment un conducte secundari. Aquesta saleta, l'accés a la qual estava segellada per concreció calcària, semblava de dimensions més folgades, i presentava nombroses mostres de formacions encara actives; alguna estalactita semblava haver-se desenvolupat torta (excèntrica), a causa de possibles corrents d'aire. Tot plegat semblava demostrar que probablement es tractava del conducte principal de la cavitat, i no pas d'un conducte secundari, com s'havia pensat al principi. Però havíem d'encarar una segona desobstrucció.
ENLLAÇOS
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
NOTES ALS SONS la finestra del Puig de la Balma (Mura)
La major part dels mortals es lleva pel matí envoltat de sorolls domèstics i una remor de ciutat de fons. Si té la sort de viure sota sostre, el més probable és quan obri la finestra l'envaeixi un so crispat de trànsit. Però això no és el que passa quan obres la finestra d'una de les habitacions de l'interior del magnífic Puig de la Balma, aquesta espectacular edificació troglodita de Mura de la que es té constància escrita del segle XIII, tot i que com a antiga cort de la propera casa de La Vila és molt probable que sigui molt anterior en el temps. Quan obres aquesta finestra de matinada, t'envaeix un feble cor de pardals i estornells com el que podeu sentir, acompanyat d'un degoteig de fons de l'aigua que cau d'una vintena de metres d'alçada i que, ocasionalment, es trenca per l'aparició d'un corb o d'un gaig. És un so que molt probablement ja no sorpren els habitants del lloc, habituats a aquesta remor de natura, però que resulta un bany tonificant pels que tenim la sort de sojornar-hi ocasionalment. Espero que tingueu un bon dia obrint aquesta finestra sònica!
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
DE CARA A BARRACA (21) LA PRIMERA RECONSTRUCCIÓ
Després de dues matinals dedicades a la barraca dels avellaners, a La Serra, finalment el grup de Pedra Seca de Sant Llorenç Savall ha assolit la fita de recuperar i reconstruir la seva primera barraca. Recordem que la barraca de la Torrota va ser una demostració del grup de Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar, la primera llavor per fer créixer un nou grup a Sant Llorenç.
La part més afectada de la barraca 356, després de retirar els avellaners que segellaven l'entrada, era el que havia quedat desplaçat per l'efecte dels arbres. La primera idea era situar uns puntals sota la llinda i a l'interior i d'aquesta forma poder redreçar el muntant sense haver de desfer res més. Però a l'hora de la veritat, quan es situava el puntal sota la llinda, el muntant i la llinda van aprofitar per sense previ avís. Per sort, ningú va prendre mal, i la barraca tot i haver perdut la llinda i un muntant, restava intacte. Amb molta cura es va anar refent el muntant, aquest cop ben lligat amb la paret, es va i es va reconstruir la part de la façana. I el resultat . Una barraca molt ferma, envoltada d'unes feixes amb pedra provinent de la voladura de la carretera a Gallifa, i la proximitat de l'aigua del torrent del Burc. Més amunt, seguint el corriol, podeu trobar passeres, una altra barraca enrunada, un engorjat amb dues basses, i una mena de corralot de pedra seca compltament envoltat de boixos. De moment, la renovada barraca ja ha rebut la visita d'inspecció d'aquesta que també es coneix amb el nom de serp de vidre, noia, lliseta, vidriol, llinosa. El cas és que aquesta , sembla haver aprovat l'obra i ja ha decidit instal·lar-se a les parets de la barraca. A tots els (no surten tots a la foto): la llisona es treu la cua i jo em trec el barret!
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}
-
Acabo de veure un programa '30 minuts' sobre la mesquita que s'havia de construir a Premià de Mar. Els arguments dels que eren contraris a l'edificació m'han semblat penosos. Venien a dir que una alta concentració de musulmans ( el temple havia de tenir una cabuda màxima d'un centenar) vinguts de tot arreu i disposats a resar, era perillós... feia por.... com es nota que no devien haver vist un partit de futbol en directe.... centenars i mil·lers de civilitzats occidentals cridant, insultant, encesos i amb els ulls esbatanats, disposats a saltar a la gespa i abofetejar qui no estigui per la brega, disposats a emborratxar-se bon punt surtin al carrer, ja sigui per celebrar la victòria o la derrota. Per no parlar de la por d'aquelles gentades que surten de la missa dels diumenges, celebrades a les grandioses esglésies i catedrals del país, una munió de persones agombolades a la sortida dels temples... terrible, oi?
N'hi havia que deien qui si deixaven fer la mesquita, l'edifici esdevindria un símbol pels musulmans....un símbol, de què? d'una conquesta religiosa? de victòria? ... penós. Com si els Testigos de Jehová i altres 'religions' no haguéssin proliferat per arreu, amb els seus temples ben anunciats, i ningú ha fet escarafalls ni s'ha sentit derrotat per ningú. Si mal no recordo oficialment som en terra laica: no hi ha religió oficial, però veig que fins i tot alguns catòlics no practicants fan costat a una vaga tradició cristiana de rebuig envers les altres creences - pots creure el que vulguis, però amaga't- que és exactament el que prediquen alguns imams.
D'altra banda llegeixo que el president francès Sarkozy és a punt d'anunciar una nova llei per prohibir l'ús de la burca al seu país. Desconec el text, però crec que van pel camí d'errar-la. El dia que una artista del rock tipus Madonna o Hollywood posin de moda dur una burca o qualsevol artefacte al cap, tindran feina per estona d'anar prohibint. I tot plegat per no haver preguntat abans a les interessades si el volien dur, la burca....i n'hi haurà que per seguir-lo portant protestaran contra la llei i sortiran amb un casc romà pel carrer, esperant que també els ho prohibeixin. I què faran llavors? Els preguntaran si porten el casc per motius religiosos o per que creuen en l'Emperador August o perquè, senzillament, és fashion? Poden parar bojos prohibint coses, especialment si tenim el prejudici de no preguntar als fidels creients si en realitat els obliguen a creure en la seva religió. Per a mi una prohibició semblant només es podria justificar, i justet, des d'un punt de vista de seguretat, no pas religiós o de moda - si vas amb la cara coberta, no sabem qui ets- Es clar que llavors també s'haurien de regular les bufandes, els barrets, les ulleres fosques, els embenatges, les disfresses....perquè amb tot això segur que et podries arribar a fer un succedani de burca, homologat pels imams de torn... ja es veu que no acabaríem mai. Igual que a les escoles: diuen de prohibir als nens de lluir símbols religiosos....Això és res! Hi ha un merchandising infinit d'objectes susceptibles de ser 'religiosos' i també de 'culte'!
Una altra cosa ben diferent em semblen les ablacions genitals i altres costums d'higiene sanitària dubtosa o directament salvatges: queda clar que, per molta propaganda que es faci, en aquest país hom no pot fer que l'implantin una cafetera al clatell, ho mani Buda, Alà, Jesucrist o qui vulgui. Les amputacions fora d'ambulatori són més aviat accidentals, autoinflingides o bé un assassinat. L'amputació per motius religiosos no figura en els manuals del metge de capçalera occidental.
Ras i curt: et poden dir que més val que no et suïcidis, però d'aquí a prohibir-t'ho...ho tens cru. No vull pas que penseu que estigui d'acord amb la burca prescrita religiosament però què voleu que us digui, la gent ignorant i pobre tampoc està prohibida i surten a la premsa a la televisió i es fan notar arreu i ningú protesta. Estic convençut que sota les burques de les dones s'hi amaguen uns homes coberts amb armadures medievals amb la diferència que avui són capaços de fer funcionar un mòbil. Gran diferència.
Haver de dur una burca en un país estranger on ningú porta aquest atuell, més aviat els hauria de fer pena, especialment veient l'alegria dels qui no en porten. Per contrapesar aquesta situació i, mentres durin les burques, proposo que els homes occidentals ens apuntem, ni que sigui provisionalment, a la religió de fer l'ase.
Agulles en un Paller (5) ELS BLOCS DEL BURC
Procedents del desmantellament de les muntanyes situades al nord est de Sant Llorenç Savall, hem trobat aquests dos blocs situats a la capçalera del torrent del Burc, més amunt del kilòmetre 4 a la carretera Savall-Gallifa. El principal, anomenat 'Òscar Masó' és un roc d'uns tres metres d'alçada que es recolza per la part estreta, en un curiós produït per l'atzar: havia des ser d'infart trobar-se a pocs metres de l'aturada d'aquest pedrot! L'altra , anomenat 'El Vailet' es situa sota les línies d'alta tensió, i el seu aspecte és més el d'una rocosa d'una alçada similar a l'altra. No hem provat de pujar-hi, així que si sou escaladors encara sou a temps de fer un parell de proeses. teniu la situació dels cims que heu d'inaugurar... amunt i crits!
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
