casucs smallEls Fondos són un d'aquells indrets situats a l'extrem del terme, allà lluny, al fondo de tot. És una àmplia vall just per sobre el mas de l'Ermengol que pertanyia però, a la veïna masia de Salallassera i llurs terres confinaven amb el terme del poble de Granera, alguns veïns del qual també cultivaven sòl llorençà. El segle XIX els Fondos estaven plagats de trossos de vinya, s'hi comptaven fins a 25 parcers el 1835, i entre ells el Josep Sellarès àlies 'Cusí', que aleshores vivien al carrer nou i que encara avui hi continuen guardant una barraca de vinya de doble cos.
Per documents dels actuals propietaris* sabem que l'any 1769 Jaume Salalallassera, pagès hereu del mas Salallassera, ven a carta de gràcia 'de redimir mitjançant: la sisena part del vi i blat i les olives al quart i tot lo demés que es pagui delme en la dita parròquia de St Llorenç Savall a la sisena quiscan any es cultivi'. un tros de terra en ' lo lloc dit CARDABOSC DEL FONDO'.
No trobareu el terme CARDABOSC en cap diccionari. Fent una cerca a google només trobareu 6 entrades, i algunes de repetides que fan referència a un tal Arnaldus de Cardabosc (any 1687, a la vila de TOULOUSE, França).

b4015 small
Segons el mateix document signat davant el notari Pere Brichfeus a Sant Fructuós de Castellterçol, la peça de terra del CARDABOSC 'termena a solixent amb una peça de terra de ANDREU COMADRAN , a migdia part amb honors del MAS SALALLASSERA, i part amb una peça de terra de ANTON COMAS, a ponent amb honors del MAS ERMENGOL, a tramuntana amb una peça de terra de PERE CLUSELLA'.
La barraca doble de la vinya de cal Cusí va quedar molt malmesa a causa de l'incendi de 2003 que calcinà amb ferocitat el sector dels Fondos. Els actuals propietaris, el Pere Vall i la Teresa Droguet, van encarregar la reparació de la barraca fent-hi una teulada d'obra però mantenint els dos espais que originalment separaven l'estança del pagès de la del ase. La vinya de cal Cusí, d'unes dues hectàrees d'extensió, avui ha quedat isolada entremig les grans propietats de l'Ermengol i Salallassera. La peça fou conreuada fins a mitjan segle XX i ja aleshores ningú més cultivava els Fondos. La Teresa Droguet encara recorda com una gran aventura el viatge en mula fins a la seva estança a la barraca dels Fondos. I es quedava bocabadada amb la capacitat de càrrega que tenia l'animal, el cotxe d'aquells temps, tan valorat que els pagesos se'l llogaven entre ells, comptant-hi la manduca o com deien llavors 'fer-li la vida'.
Tot i que no podem assegurar que el terme CARDABOSC del FONDO definís tot el sector dels Fondos, podem afirmar que al sector inicial, a llevant del Roc del Cornut -lloc on hi ha emplaçada la vinya dels Cusí- sí que hi podem recuperar aquest insòlit topònim.

* el meu agraïment al Pere Vall i a la Teresa Droguet per compartir aquest tros d'història del nostre poble.
 
 
 
 
 
 

{play}images/stories/mp3/stagnes.mp3{/play}

 

Els comentaris han estat suspesos temporalment.