La darrera barraca localitzada a St Llorenç Savall és la barraca 426, una construcció en pedra seca de dimensions considerables (clicar damunt la foto). Es mantenia d'empeus i, per a sorpresa nostra, a dins hi havia una creu gravada. Aquest sol fet permetia adjudicar la barraca al pagès llorençà Isidre Dalmau (1802) dit el 'Cames' del qual ja teníem un altre exemple de creus gravades i de retruc, ens permetia composar peces del volt com ara la vinya de l'enterramorts Francesc Gotés, àlies 'Ànima' (1802). Estem abocats a refer el trencaclosques de les vinyes de St Llorenç Savall d'aquesta manera, a comptagotes, perquè a diferència d'altres municipis com ara Castellar del Vallès o Vacarisses, el mapa parcel·lari del segle XIX (1854) no s'ha conservat* a l'Arxiu Municipal del nostre poble i tampoc s'ha conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on només hi podem trobar la 'llibreta' acompanyatòria on es descriuen en detall el mil·ler de parcel·les que aleshores tenia el nostre municipi. Aquest mapa parcel·lari era encarregat per Hisenda a un agrimensor, José Pié en el cas de St Llorenç Savall, per tal que servís de referència a l'hora de valorar els tributs que havia de pagar cada contribuent. Un mapa com aquest, juntament amb la llibreta acompanyatòria, seria l'eina definitiva per adjudicar cadascuna de les 400 barraques amb el pagès corresponent. Des d'aquí faig una crida a tots aquells que puguin tenir notícia d'aquest mapa, ja sigui a través d'Internet o als mercats d'antic, antiquaris etc.
Mentrestant ens hem de conformar amb un llistat fragmentari on es descriuen afrontacions entre un centenar de parcers que, combinat amb d'altres documents, ens permet anar refent quirúrgicament aquest gran trencaclosques que fou la vinya a St Llorenç Savall del segle dinou, una oportunitat que els nostres pagesos van saber aprofitar malgrat els temps convulsos que corrien. Com poques vegades en la nostra història es pot dir que la terra gairebé va arribar a ser d'aquells qui la treballaren, mostra que fou del caràcter emprenedor dels nostres ancestres.
Mentrestant ens hem de conformar amb un llistat fragmentari on es descriuen afrontacions entre un centenar de parcers que, combinat amb d'altres documents, ens permet anar refent quirúrgicament aquest gran trencaclosques que fou la vinya a St Llorenç Savall del segle dinou, una oportunitat que els nostres pagesos van saber aprofitar malgrat els temps convulsos que corrien. Com poques vegades en la nostra història es pot dir que la terra gairebé va arribar a ser d'aquells qui la treballaren, mostra que fou del caràcter emprenedor dels nostres ancestres.
LA RESTAURACIÓ
Com ja hem dit en aquesta mateixa secció, les barraques amb gravats i dates tenen un caràcter prioritari en la nostra tasca de restauració del patrimoni rural, i aquesta no ha estat una excepció. Podeu veure una mostra del procés en aquest VÍDEO de dos minuts de durada. Del mes d'abril fins el xafogós juliol de 2015 s'han restaurat els contraforts esllavissats d'aquesta barraca sepultada enmig d'un bosc exuberant que es refà a marxes forçades de l'incendi de 2003. L'entrada estava segellada per un bonic exemplar de lligabosc que hem conservat. Encara falta eixamplar i consolidar el corriol d'accés des de la barraca restaurada no.293 del camí de Salallasera, seguint una feixa que anomenem el 'camí de les oliveres' perquè hi anem trobant aquest arbre a intèrvals regulars. La llinda, partida i lleugerament desplaçada, no s'ha tocat perquè no compromet l'estructura de la barraca. Quan vulgui caure, serà el moment de canviar-la. A banda de la creu gravada, destaca la gran calaixera que gairebé forma una cavitat per sí sola. Durant les tasques de desempedregament vam haver de traslladar a l'interior un gran exemplar de salamandra que d'altra banda, s'hauria acabat rostint amb la solana i les temperatures extremes del mes de Juliol.
Gaudiu de la restauració i de les vacances d'estiu. I si mai sabeu res d'aquest mapa del segle XIX si us plau, feu-nos-ho saber. Serà el nostre mapa del tresor a compartir entre tots.
ENLLAÇOS
CATÀLEG DE LA CARTOGRAFIA MUNICIPAL PARCEL·LÀRIA DE CATALUNYA I BALEARS AL SEGLE XIX
Diccionari de mapes parcel·laris i agrimensors a Catalunya (segles XVIII-XIX)
Diccionari de mapes parcel·laris i agrimensors a Catalunya (segles XVIII-XIX)
* Mapa no localitzat. A l'expedient de reclamació de greuges presentat per l'Ajuntament el 1863, diu: "José Pié (i Bové, professió, agrimensor) ** en 1853 hizo la medición general de este término con la aprobación de la Administración de Hacienda Pública de esta provincia, a cuenta del Ayuntamiento" (Arxiu de la Corona d'Aragó, INV-1, 2519)
** El 1852 participà com a pèrit agrònom a la Comissió especial d'Hisenda enviada a Vic per efectuar treballs de comprovació de l'estadística territorial. Membres de la Comissió: president, Josep Combeller, delegat d'Estadística al partit judicial de Manresa, agrònoms Josep Soler i Josep Pié, investigador del registre de propietats Joan Lligué i arquitecte Carles Gaurán.
El 1853 pagava la contribució com a agrimensor a Barcelona (Contribución Industrial y de Comercio, 1853. Barcelona
A l'expedient de reclamació de greuges presentat el 1863 per l'Ajuntament de Sant Llorenç Savall diu: "José Pié en 1853 hizo la medición general de este término con la aprobación de la Administración de Hacienda Pública de esta provincia, a cuenta del Ayuntamiento" (Arxiu de la Corona d'Aragó, INV-1, 2519). El 1854 ofereix els seus serveis a l'Ajuntament d'Esparreguera per fer l'aixecament parcel·lari del municipi. Entre les condicions assenyalades per Pié i Bové figura el compromís de formar dos plànols parcel·laris del terme municipal a escala 1:5.000. Els treballs es van fer el 1855 amb la col·laboració dels agrimensors Antoni Casanovas i Llurdellas i Alexandre Pench
Font: AGHC (Grups d'Història de la Cartografia)