Bilingüisme
Em va fer gràcia veure el sr. Albert Rivera, el líder de Ciutadans per Catalunya, parlant bilingüe al Parlament de Catalunya. Repartia llenya sobre la inconstitucionalitat de tot plegat, i no li faltava raó. Encara que potser tard, alguns hem descobert la nostra identitat jurídicament transgressora pel que fa a pertinença i m'agradaria saber, com a ciutadà de Catalunya, com resoldria aquest problema el sr. Rivera. Fóra interessant de conèixer la seva estratègia ciutadana de cara a erradicar pensaments anticonstitucionals i amenaçadors que si contaminen la vida política, segons ell, ens abocaran al no menys amenaçador abisme, el desideràtum o a la fi dels temps. Li ho pregunto més que res per no quedar constitucionalment 'fora de joc' a les primeres de canvi i ho faig aquí perquè a la pàgina de Ciutadans no està previst que els ciutadans comentin res (ep, que és ben legítim i constitucional!).
I dic que em va fer gràcia perquè tot i ser ell l'únic estrictament constitucional en l'ús del bilingüisme, i per tant ben normatiu i no com els altres, no podia estar-me de preguntar a qui alliçonava aquella actitud tan escrupolosament legal del sr. Rivera: als catalans del carrer (ciutadans?) que es passen i s'han passat dies, anys i segles practicant el bilingüisme? o els catalans espanyols (CIUTADANS!) que amparant-se en la Constitució Espanyola MAI han practicat ni pensen practicar el bilingüisme constitucional, tot i haver après el català a les escoles? És una pregunta retòrica, es clar. Jo sé bé que, per no parlar, molts d'aquests constitucionals ni tan sols parlen bé l'espanyol, es mengen la meitat de les paraules i preferirien expressar-se i viure telepàticament (dels altres). El sr. Rivera els deu conèixer molt bé en aquesta pràctica generalitzada del 'bilingüisme constitucional' als barris que, segons ell, voten el sr. Montilla: el dia a dia, als mercats, als carrers i per això deu haver optat per aquesta estratègia lingüística i política tan original al Parlament català : per alliçonar Espanya i a TOTS els espanyols que, com ell, es fan un faaaaaart de practicar el bilingüisme als carrers! Un fet que també cal exemplificar al Parlament....ben fet, Rivera!
Déu t'escolti, Albert, persevera en aquesta lliçó al capdavant de Ciutadans per Catalunya i que ben aviat el PP aprovi el bilingüisme (o trilingüisme, com vulguis) a TOT EL TERRITORI ESPANYOL, en senyal de solidaritat i equitat jurídica amb els catalans, vascos i gallecs. Tanmateix això sí que ho deus saber per les Corts Espanyoles: per molt que Déu t'escolti en bilingüe, Espanya no. I de parlar català, encara menys.
I dic que em va fer gràcia perquè tot i ser ell l'únic estrictament constitucional en l'ús del bilingüisme, i per tant ben normatiu i no com els altres, no podia estar-me de preguntar a qui alliçonava aquella actitud tan escrupolosament legal del sr. Rivera: als catalans del carrer (ciutadans?) que es passen i s'han passat dies, anys i segles practicant el bilingüisme? o els catalans espanyols (CIUTADANS!) que amparant-se en la Constitució Espanyola MAI han practicat ni pensen practicar el bilingüisme constitucional, tot i haver après el català a les escoles? És una pregunta retòrica, es clar. Jo sé bé que, per no parlar, molts d'aquests constitucionals ni tan sols parlen bé l'espanyol, es mengen la meitat de les paraules i preferirien expressar-se i viure telepàticament (dels altres). El sr. Rivera els deu conèixer molt bé en aquesta pràctica generalitzada del 'bilingüisme constitucional' als barris que, segons ell, voten el sr. Montilla: el dia a dia, als mercats, als carrers i per això deu haver optat per aquesta estratègia lingüística i política tan original al Parlament català : per alliçonar Espanya i a TOTS els espanyols que, com ell, es fan un faaaaaart de practicar el bilingüisme als carrers! Un fet que també cal exemplificar al Parlament....ben fet, Rivera!
Déu t'escolti, Albert, persevera en aquesta lliçó al capdavant de Ciutadans per Catalunya i que ben aviat el PP aprovi el bilingüisme (o trilingüisme, com vulguis) a TOT EL TERRITORI ESPANYOL, en senyal de solidaritat i equitat jurídica amb els catalans, vascos i gallecs. Tanmateix això sí que ho deus saber per les Corts Espanyoles: per molt que Déu t'escolti en bilingüe, Espanya no. I de parlar català, encara menys.
Escriure un comentari
