Els cònjugues Amat i Guila, i Bernat i Nevia, donen a Ramon unes terres, vinyes, cases, casals, boscos i roure que els pertanyen per deixa d'Udalguer, i a dita Nevia com a filla. Són situades en el comtat de Barcelona, en el terme de Lacera, en el lloc dit Horta, on habita Tramir. Afronta a orient amb la Riera d'Horta i en el RUGIDOR. A migdia, amb el torrent que discorre de la font de Loreda (font del Llor). A ponent, amb les penyes (els Emprius). A tramuntana, amb el torrent de davant de la casa de Radulf (El Romeu?). A 14 de les kalendes de juny de l'any 8 del regnat de Felip, en poder de Bonfill, sacerdot. ANY 1068. Sant Llorenç Savall, no.86. Spéculo del monestir de Sant Llorenç del Munt *

                                                         les ruïnes del suposat Mas de Costa

L'any 2009  - 6 anys després del devastador incendi - vaig localitzar dues ruïnes pròximes a can Brossa i dins l'actual propietat del Romeu. Les ruïnes II de can Brossa presenten diverses estances amb gruixos de parets que oscil·len entre 60 i 80 cm. Tot el conjunt apareix molt malmès, per bé que hi afloren una munió de teules. Les ruïnes I de can Brossa formen un quadrat de 10x10m de 60cm de gruix, i aparentment a l'interior només hi ha una sola estança: el conjunt recorda més una construcció auxiliar tipus tancat per a bestiar. Aquestes ruïnes bé podrien correspondre amb les "cases, casals" que acabem de citar de l'spéculo, però sortosament i gràcies a l'spéculo cent cinquanta anys més tard, ja tindrem noms de casa com a referència


Acte en què Guillem de Pera es fa monjo de Sant Llorenç del Munt i dóna a Ponç, abat de dit monestir, el mas de Costa, i una vinya al RUGIDOR. Abril 1207

Lloació i concessió feta per Berenguer de Bellpuig i la seva muller Elisendis, i Bernat, llur fill, al monestir de Sant Llorenç del Munt, del mas de Costa i d'una vinya en el lloc dit EL RUGIDOR, en la parròquia de Sant Llorenç de Valle, les quals coses Guillem de Petra ha concedit a dit monestir. En dit mas hi ha homes, dones, censos i mals usos. Han rebut de Berenguer, abat de dit monestir, cent setanta sous. Setembre 1225.

                  croquis del Mas de Costa, amb paraments entre 60 i 80cm de gruix

Assessorat per l'Antoni Ferrando i Roig que em va recomanar consultar l'spéculo del monestir amb els noms Costa i Ubac com a principals candidats, allò que em quedava esbrinar era un topònim tan suggestiu com El Rugidor, que evocava possibles surgències intermitents, saltants d'aigua o bé estretors de la llera al pas de l'aigua... Brúixola en mà vaig començar per inspeccionar el vessant est de les ruïnes del mas de La Costa i aviat van començar a sortir els primers marges de vinya. Podien ser els marges de la vinya del Rugidor...?
Si aprofundim més en l'spéculo obtenim més pistes sobre el mas Ubac i la relació que mantenia amb el mas Costa i el mas Permanyer, l'actual can Brossa.

Concessió feta per Guillem, abat de St Llorenç del Munt, i el seu convent, a Pere Marquet i la seva muller Berenguera, d'una "pernada", que tenen en el comtat de Barcelona, en la parròquia de St Llorenç de Vall, en el lloc dit mas Ubac. Termena aquest honor a sol ixent amb honor de Guillem Permaier. A ponent amb el mas de Guael. A tramuntana amb la Riera d'Horta. Amb migjorn, amb honor de St Llorenç. Amb tal que doni cada any per Nadal (...) diners per "perna". Ha rebut dit abat d'ell deu sous. Octubre 1215.


Definició feta per Bonaventura Serra i la seva filla Benvinguda, i de Maria Ubac (difunta), la seva muller, a Berenguer, abat de St Llorenç, i al seu convent, de llur pagesia i dret que tenen en el mas Ubac, en la parròquia de St Llorenç de Valle. Han rebut d'ell quaranta-cinc sous, comprès el "terç". Desembre 1241.


Confessió feta per Ramon de Permeyer, Berenguer d'Ubac i Bartomeu de Costa, de la parròquia de St Llorenç del Munt, que per llurs masos Permeyer, Ubac i Costa, de dita parròquia, són homes propis de dit senyor abat i d'Andreu Marquès, senyor del Castell de Petra, per "indivís". Prometen ser lleials, etc. Amb homenatge. Gener de 1341.

                             croquis dels Mas Ubac, amb el parament exterior de 60cm

Si ens fixem bé en el text dels afrontaments dels "masos i casals" de 1068 veurem que el terme El Rugidor serveix per complementar el més genèric Riera d'Horta, com volent afinar un indret més concret de la Riera. Anys més tard la venda del mas de Costa i la vinya del Rugidor reforcen la idea que són elements allunyats geogràficament, altrament formarien part integral del mas Costa i no caldria mencionar-los per separat. Aquests dos punts sumats al fet que a l'any 1341 els masos Permanyer (can Brossa), Ubac i Costa formaven un indivís també explicaria que els afrontaments de l'any 1068 féssin arribar tota la propietat de l'indivís fins a l'actual pont de La Muntada.

                        el gorg del Trompet, la nostra proposta pel topònim Rugidor, de l'any 1068


Així doncs aquesta és la nostra proposta: els antigots trobats correspondrien al mas Costa i al mas Ubac, que juntament amb el mas Permanyer limitaven amb el mas de la Muntada en l'indret de la riera conegut com El Rugidor, sota l'actual pont de La Muntada i sent més concretament l'engorjat/saltant avui conegut amb el nom del Gorg del Trompet **, renom que prové de la casa i els habitants del carrer Sant Feliu no.11 de la vila de Sant Llorenç Savall, els quals sembla que l'any 1901 tenien vinya a La Muntada, fet que suggereix que seria un topònim molt posterior a l'any 1068.
Com podrem llegir del mateix spéculo, l'indivís Ubac-Costa-Permanyer es va fer fonedís cent anys més tard quan, passada la pandèmia de la pesta negra, la casa de l'Ubac ja era a mans del Marquet de les Roques


Reducció feta per fra Valentí, abat del monestir de St. Llorenç del Munt, a Bartomeu Marquet i Sança, la seva muller, dels masos Marquet, Des Lor, Sa Sala i Ubac, en la parròquia de Sant Llorenç del Vall, els quals estan buits i les terres d'aquells són estérils "per causa de les mortaldats que són estades per tot lo món", els quals es tenen en alou de dit monestir i del senyor del castell de Petra per indivís, i el mas Ubac en alou del monestir. Amb pacte que faci adobar i millorar les parets del mas Marquet, i també les teulades, de manera que persones i bèsties hi puguin estar. Tindrà aquest mas habitat i afocat. Per aquests masos pagarà cada any al monestir, en la festa de St Pere i St Feliu, una quartera de forment, i per nadal quinze sous i un parell de gallines. Han rebut d'ell un parell de gallines. Octubre de 1424.


I probablement en temps més recents, l'expansió del mas Romeu - llur propietat  s'estira per dessota la d'Agramunt i inclou el castell de Pera - acabà adquirint les terres del mas Costa, Ubac i qui sap si algun antigot més encara per descobrir perquè - tal i com hem pogut llegir -  hi havia més masos al sector: mas del Llor, mas de Guael, mas de Sala...de ben segur la Vall d'Horta era un lloc ben propici per a fer-hi establiments.

                                        detall d'un dels forats picats, sota el Pont de la Muntada

El fet és que vaig voler examinar ben d'aprop el lloc del RUGIDOR i fins i tot tenir la ocasió de poder escoltar-ne el rugit després d'una bona pluja. Per a sorpresa meva i suposo que de tots els estudiosos de la zona, en la curta però intensa recerca vaig acabar trobant aquesta mena de torre circular en un lloc on gairebé tots hi hem passat mil cops. Era un molí, un dipòsit d'aigua o bé la barraca de la Vinya del Rugidor, de 1207...?
Només els arqueòlegs i un eventual treball al lloc podran esvair els dubtes.


 

BIBLIOGRAFIA

* FERRANDO i ROIG, Antoni. EL MONESTIR DE SANT LLORENÇ DEL MUNT i LES SEVES POSSESSIONS. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Subsidia monastica 17. Febrer de 1987

** VICENS, Albert & CASALS, Miquel. Butlletí LACERA no.23. EL SISTEMA HIDRÀULIC MEDIEVAL DE LA VALL D'HORTA. p.24 & 25. Novembre 2023

ENLLAÇOS i CROQUIS SITUACIÓ

• sant llorenç savall
• masos
• història