Diari d'abord
Viatjant amb Forasteres (6) de Corderoure a Sant Llorenç Savall 1.0
El Joan Rafart de Gironella (Berguedà) era un aventurer rodamon que va conèixer la Maria Altarriba a l'hostal de Corderoure (Serrateix i Viver) on ella hi treballava, i es van enamorar. Aviat ella va quedar embarassada i quan a l'hostal ho van saber, la van despatxar.
Corderoure i l'ermita de Sant Joan de Montdarn al fons (Berguedà)
La parella es va mudar cap al sud; anaven fent feinetes aquí i allà a Navàs, Balsareny, Sallent fins a Sant Pere de Viladecavalls, on va néixer el primer fill l'Esteve, era l'any 1801. Els van dir que a Moià hi trobarien feina i cap a Moià falta gent. Però de feina va resultar que n'hi havia ben poca. La seva idea - la del Joan, sobretot - era arribar-se al paradís daurat de l'abundància, la ciutat de Barcelona. En el seu camí van aturar-se a la vila de Sant Llorenç Savall per motius de força major: l'Esteve amb 5 anys no es trobava gens bé i se'ls va morir en braços mentre eren a la font de plaça, mendicant. Aquell drama va calar al cor del poble, que veient una parella tan jove en aquelles condicions tan precàries, van mirar de socórrer-los tan bé com van poder. Corria l'any 1808 i la Maria tornava a estar embarassada. El Dr Josep Barriga va assistir el part i el Pere Marquet del casal del Marquet de l'Era va apadrinar la criatura, que es va dir Pere.
la plaça de Sant Llorenç Savall, abans de la darrera reforma de 2020
A Sant Llorenç Savall de feina n'hi havia la que volies, però de diners, ben pocs, perquè tot funcionava a base de bescanvis. Així i tot, la parella combinava treballets per aquí i allà i tot i que no abandonaren el seu somni d'atènyer la gran urbs, van fer bona lliga amb la gent del poble: el 1810 va néixer l'Anton, apadrinat aquest cop per l'Anton Dalmau, propietari del mas Dalmau. Després van tenir la Rosa, que moriria el 1809 amb només 4 anys. El 1813, en plena guerra del Francès, el paraire Gabriel Rifé de "cal Quirzet" apadrinava el tercer fill de la parella, el Gabriel, que moriria dos anys més tard. El 1820 van tenir la darrera filla, la Coloma, apadrinada pel Gabriel Riera de "cal Quirze" i la Coloma Riera. Al poble ningú va tenir clar d'on eren aquells dos: d'ell deien que era de Gironella o de Moià, però de la Maria uns deien que era filla de Moià, d'altres de Viver o de Santa Eulàlia, i d'altres asseguraven que era de l'hostal de Corderoure.
Després del naixement de la Coloma no sabrem res més de la parella: els cognoms Rafart i Altarriba no apareixeran ni a l'amillarament de 1854 ni al padró de 1868: van aconseguir el seu objectiu de continuar marxant cap al sud, cap a Barcelona...? o ells i els seus fills van passar inadvertits fent tasques de mossos, majordoms i serventes per les cases de Sant Llorenç Savall...?
Corderoure i l'ermita de Sant Joan de Montdarn al fons (Berguedà)La parella es va mudar cap al sud; anaven fent feinetes aquí i allà a Navàs, Balsareny, Sallent fins a Sant Pere de Viladecavalls, on va néixer el primer fill l'Esteve, era l'any 1801. Els van dir que a Moià hi trobarien feina i cap a Moià falta gent. Però de feina va resultar que n'hi havia ben poca. La seva idea - la del Joan, sobretot - era arribar-se al paradís daurat de l'abundància, la ciutat de Barcelona. En el seu camí van aturar-se a la vila de Sant Llorenç Savall per motius de força major: l'Esteve amb 5 anys no es trobava gens bé i se'ls va morir en braços mentre eren a la font de plaça, mendicant. Aquell drama va calar al cor del poble, que veient una parella tan jove en aquelles condicions tan precàries, van mirar de socórrer-los tan bé com van poder. Corria l'any 1808 i la Maria tornava a estar embarassada. El Dr Josep Barriga va assistir el part i el Pere Marquet del casal del Marquet de l'Era va apadrinar la criatura, que es va dir Pere.
la plaça de Sant Llorenç Savall, abans de la darrera reforma de 2020A Sant Llorenç Savall de feina n'hi havia la que volies, però de diners, ben pocs, perquè tot funcionava a base de bescanvis. Així i tot, la parella combinava treballets per aquí i allà i tot i que no abandonaren el seu somni d'atènyer la gran urbs, van fer bona lliga amb la gent del poble: el 1810 va néixer l'Anton, apadrinat aquest cop per l'Anton Dalmau, propietari del mas Dalmau. Després van tenir la Rosa, que moriria el 1809 amb només 4 anys. El 1813, en plena guerra del Francès, el paraire Gabriel Rifé de "cal Quirzet" apadrinava el tercer fill de la parella, el Gabriel, que moriria dos anys més tard. El 1820 van tenir la darrera filla, la Coloma, apadrinada pel Gabriel Riera de "cal Quirze" i la Coloma Riera. Al poble ningú va tenir clar d'on eren aquells dos: d'ell deien que era de Gironella o de Moià, però de la Maria uns deien que era filla de Moià, d'altres de Viver o de Santa Eulàlia, i d'altres asseguraven que era de l'hostal de Corderoure.
Després del naixement de la Coloma no sabrem res més de la parella: els cognoms Rafart i Altarriba no apareixeran ni a l'amillarament de 1854 ni al padró de 1868: van aconseguir el seu objectiu de continuar marxant cap al sud, cap a Barcelona...? o ells i els seus fills van passar inadvertits fent tasques de mossos, majordoms i serventes per les cases de Sant Llorenç Savall...?
No ho sabem, però sí sabem que els Rafart que avui viuen a Sant Llorenç Savall tenen clar que els seus ancestres venien de Gironella.
I vet aquí un gat i vet aquí un gos, que aquest conte ja s'ha fos.
NOTA - paga la pena fer la carretereta de Viver a Serrateix (Berguedà), farcida de masos, llegendes, ermites i un monestir imponent
el campanar de Viver treu el cap pels sembrats
església romànica de St Joan de Montdarn o St Joan de Corderoure
l'ermita del Roc de St Joan, cada pedra del terme té un llegendari incorporat
el petit cementiri de Montdarn té ben gravats el cognom Corderoure
al monestir de Sta Maria de Serrateix hi ha enterrat algú que no encaixa amb l'arquitectura de l'edifici
NOTA - paga la pena fer la carretereta de Viver a Serrateix (Berguedà), farcida de masos, llegendes, ermites i un monestir imponent
el campanar de Viver treu el cap pels sembrats església romànica de St Joan de Montdarn o St Joan de Corderoure l'ermita del Roc de St Joan, cada pedra del terme té un llegendari incorporat el petit cementiri de Montdarn té ben gravats el cognom Corderoure al monestir de Sta Maria de Serrateix hi ha enterrat algú que no encaixa amb l'arquitectura de l'edificiFRAGMENT DELS GOIGS DE SANT JOAN DE MONTDARN
Puix aquesta rodalia
fa mil anys que us ve invocant:
No perdeu la bonhomia
d'escoltar-nos, sant Joan.
Un bell absis parla encara
de la vostra antiguitat
com si fos una flor rara
entre runes del passat.
És l'amor que us envellia,
és l'amor que us ha fet gran.
És Mondarn un nom que estranya
per la seva doble arrel:
sia món sia muntanya,
les abelles hi fan mel.
És tan dolç que en l'agonia
tots els llavis el diran.
(...)
Vostres goigs i nostres penes
hem cantat al vostre honor,
les inoblidables denes
del rosari de l'amor.
La priora ens obsequia
amb un ram ben elegant.
Els devots en companyia
us invoquen tot cantant:
No perdeu la bonhomia
d'escoltar-nos, sant Joan.