Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
De Cara a Barraca (8): vestigi de planta quadrada
Ara que la Barraca de l'Aigua ha estat completament recuperada per la colla de Castellar, és hora d'endinsar-nos en territori castellarenc. Aquest cop es tracta d'una de planta quadrada, de la qual només en resta la base, que es troba aprop del mas de l'Illa. Del terraplè de l'antic bar de Les Arenes, remuntem per la pista la riera de Matalonga deixant enrere el camí que porta al mas, agafarem el proper trencall a l'esquerra, marcat com GR. És el camí que puja al carener de l'Illa. Quan serem dalt haurem de parar atenció en un antic corriol que surt (o sortia) a la dreta, per sota del principal. Aquest corriol planeja pel costat obac de la carena de l'Illa. Quan arribarem a la primera torrentada, trobarem les restes de la construcció sota nostra, sobre mateix del torrent. Aquí teniu el de situació. Era una antiga bassa? un forn? El cert és que encara hi trobareu restes de teula a les proximitats. Tot plegat no trigareu més de vint minuts a fer el trajecte. Potser el més fàcil per treure l'entrellat de tot plegat seria parlar amb els familiars de la masoveria o amb els propietaris del mas de l'Illa. S'accepten tota mena de suggeriments pel que fa aquests vestigis.
Acompanyats del Joan Lleixà, familiar dels antics masovers del proper mas de l'Illa, aquest ens ha confirmat l'existència d'un forn d'obra prop de la casa i del qual no en coneixia l'emplaçament. La visita del lloc ha servit per confirmar que es tracta d'un forn d'obra. Amb aquest ja es poden comptar fins a cinc forns d'aquesta mena dins el terme de Castellar segons que ens ha explicat el Joan Roura, membre de la secció de Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar. S'ha aprofitat la sortida per fer neteja del l i també de l'antic camí que enllaça amb el camí de pujada a la carena de l'Illa, de forma que ara és ben visible i es pot arribar en cinc minuts fins el forn d'obra de l'Illa i la gran plaça carbonera que hi ha al damunt. Aprofiteu-ho!
{play}images/stories/mp3/giacchino.mp3{/play}
Maquis i emboscats (8) Elio Ziglioli: tancant el cercle
L'estudiós de la guerrilla antifranquista, l'Argimiro de Sant Celoni, m'escriu per informar-me que la família del guerriller (a la foto, marxant a peu), ja s'ha posat en contacte amb el responsable de 'Desapareguts i Fosses Comunes de la Guerra Civil i el franquisme', del Departament d'Interior de la Generalitat, per valorar la possibilitat que les restes del guerriller enterrat al fossat lliure del cementiri de Castellar del Vallès, puguin ser exhumades i traslladades. Per a mi és una bona notícia que finalment es pugui tancar un cercle de més de seixanta anys que es va iniciar amb l'assassinat a sang freda del guerriller d'origen italià Elio Ziglioli (Lovere 1927 - Castellar del Vallès 1949) a mans de la guàrdia civil. Una distància temporal així no s'hauria pogut cloure mai si no hagués estat per aquesta revolució imparable que és Internet: amb la publicació en aquesta pàgina de l'entrevista amb la Dolors Argemí, testimoni directe dels fets que es van produir a Castellar, va fer possible que l'Argi, qui ja havia contactat amb els familiars del desaparegut i aquests, que desconeixien per complet la història dels fets i el destí de l'Elio, van estar la setmana passada al Cementiri de Castellar del Vallès i al Jutjat de Pau.
Celebro que la veritat s'hagi pogut conèixer i hagi pogut arribat als familiars directes de l', de forma que els fets no han quedat enterrats com pretenien els sicaris de Franco. No ha estat el primer cop que ens passa això al caudelguille: Internet enllaça interessos ben diversos. El relat sobre la mort del també guerriller anarquista Guillermo Ganuza va servir per a que els nous propietaris de Can Salvi contactéssin amb l'antiga masovera ( i testimoni dels fets), per tal de passar junts un dia rememorant la història de la casa, l'entorn i els canvis que s'han produït al lloc.
Els meus agraïments a la Dolors Argemí i Boix i els seus fills, la col·laboració del Joan Roura, el Joan Avellaneda i la Manuela de Castellar, i també a l'Argi per aquesta magnífica gestió de tancament.
De totes formes cal saber que encara hi ha camí per recòrrer: l'Elio Ziglioli no va ser un cas aïllat* en aquest peculiar estil que va caracteritzar el franquisme de postguerra.
ENLLAÇOS
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
En un tram de paret de gres, en una de tantes parets que fa el nostre massís, s'hi veu clarament gravada a punxó la de 1690. Una altra data més petita i menys visible hi figura l'any o una data aproximada. A tota la paret hi ha gravats dibuixos i ratlles. Ben visibles són els dos caps i cossos de figures humanes: un del que sembla una portant o bé un barret o bé el que podria ser un càntir. L'altra sembla que sosté un artilugi llarguirut (un regle, un bastó, un sabre?). Costa de veure, però sembla que sota una munió de ratlles encara apareguin dues cames que desfigurarien les proporcions de l'individu, cas que fossin seves o bé les d'un cavall muntat per un genet. Per sota de les figures es dibuixa una mena de plana, estirada, com assenyalant una bona base pels gravats o per l'escena de . La resta de gravats semblen més aviat marques, provatures, ics etc.
Tot plegat, es tracta de gravats autèntics o d'un simple divertiment d'un caçador en hores baixes? Són l'entreteniment d'un bandoler en una època convulsa com és el segle XVII? Són tots del mateix període, o uns gravats conviden a repetir l'acció més endavant?
Cal suposar que hi deu haver experts capaços d'esbrinar l'autenticitat de dibuixos com aquests. Nosaltres en limitem a exposar el què hem trobat i vosaltres mateixos decidiu. Només podem afegir que sota mateix dels gravats hi vam trobar un solitari fragment de , en un lloc on hom no esperaria trobar cap antigot i encara menys cercar aixopluc: el lloc no fa cap abalmament. El què està clar és que si són autèntics, a més d'intentar il·lustrar-nos unes escenes d'una època determinada, també palesen la dèria de deixar impromptes a l'intempèrie, en llocs ben inversemblants. Sembla que el cas sigui deixar senyals de pas.
El gravat de la 'dona'
El gravat de la figura amb un 'pal'
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
-
Infocatalunya - Informació d'interès ciutadà. Núm.24 Agost de 2010. El nou Estatut no apareix, ni retallat ni en miniatura, ni a la secció de notícies. Els protagonistes d'aquesta mena de diario hablado són 'les noves tecnologies del nous curs escolar'. I tant, es clar que sí! I 29 subvencions per a 29 dels 900 municipis de Catalunya, una altra gesta. O que una nova presó és GAIREBÉ a punt d'acabar i que ja comptem amb 783 mossos més (amb un 5% menys de sou?). O un nou centre de coordinació d'emergències del 112.
El ciutadà no té ni ha de tenir cap interès en la retallada d'un Estatut que tampoc devia tenir massa importància que no aparegui ara a l'Infocatalunya, i tampoc val la pena celebrar que quatre eixelebrats ( més un, que diu que és president de la Generalitat) es manifestéssin pels carrers de Barcelona reclamant una mica de respecte (i alguna cosa més) per Catalunya. La proximitat dels ciutadans al carrer, manifestant-se pacíficament, restaria protagonisme a la política de façana que només espera de tu que cada quatre anys diguis SI/NO o millor encara, que et quedis a casa. És molt més interessant seguir parlant d'aquella policia de proximitat, de tanta proximitat que et fa sentir l'alè dels comissaris socialistes al clatell. No dic pas que els governants s'hagin de tirar tomàquets, ni que hagin de fer seva la manifestació, però que es censuri un acte d'aquest calibre és signe inequívoc que la manifestació va fer sentir arraconats els nostres parlamentaris i el seu equip d'assessors de disseny, que són més bons redactant pamflets que un estatut amb cara i ulls. És molt més interessant 'ser FAN de Catalunya' o de la 'Creativitat' i que el Ferran Adrià es calci un tomàquet a l'ull per no haver de veure com es cuina un anunci de pa sucat amb oli. Jo amb un tomàquet a la mà em penso que seria capaç de ser molt més creatiu amb els nostres dirigents: aquest espectacle, aquest silenci, aquesta potent autocensura són vergonyants. En fi, que la Santa Nova Tecnologia faci més per Catalunya i per la participació ciutadana que la propaganda creativa de l'InfoCatalunya. Somn-hi!
Per a qui pugui pensar que el tema de l'Estatut 'no toca' que figuri a les planes d'un Infocatalunya, pot consultar el no. 7 del maig de 2006 on el TITULAR de portada és EL NOU ESTATUT JA ÉS AQUÍ...
... si JA ÉS AQUÍ, com és el que no el veiem? Si com diu l'Infocatalunya era L'ESTATUT DE LES PERSONES (no us sona aquesta expressió, estimats egarencs?), com es poden fer desaparèixer les 'quatre' persones que es van manifestar el juliol d'enguany, a plena llum del dia i a la vista de tots els mitjans de comunicació? És que el nostrat President, signatari de tots els editorials de l'Infocatalunya, pot tornar-se transparent de cop i volta?
-
Un alt càrrec de la Diputació va assegurar que en cap cas la polèmica pista de Matarrodona serviria per altres usos que no fóssin els estrictament forestals propis d'un parc natural. No fa ni una setmana d'aquestes fotos i són l'evidència que, de fet, la pista no ha parat de servir per a la pràctica de motos i quads des del primer moment que la pista fou construïda per la força. Aquí teniu les imatges d'un petit dictador dalt d'una moto, cercant un paisatge idílic per fer retrunyir el motor, peti qui peti. Vés a saber, potser el concessionari o el mateix fabricant li van vendre, de regal, una altra 'moto': la llibertat d'anar amb moto sense límits. Per acabar-ho d'adobar es veu que per poder detenir aquests infractors esportius, cal que coincideixin simultàniament una sèrie de cossos policials i agents rurals a la vegada i al mateix lloc. Una mena de conjunció astral que, com el pas del cometa Halley, només es donen molt de tant en tant. En comparació, els motoritzats sempre passen volant.
Fotografies @ Ramon Suades
