Diari d'abord
Els boscos que es beuen l'aigua
Vaig assistir a una conferència del sr. Martí Boada "Catalunya, país de boscos. Una perspectiva històrica i actual." Més que una conferència va ser una xerrada informal i per tant va haver de passar per alt les dades i estudis concrets que no es van poder formalitzar. No obstant el sr. Boada va remarcar, segons el meu criteri, una sèrie de titulars que darrerament formen part de l'entramat de titulars que, talment fossin consignes, corren sobre aquesta temàtica forestal: un dels titulars que es repeteixen és que Catalunya té un 60 % i escaig de territori sense urbanitzar, en contrast amb els 30 % i escaig que circulen per Espanya, França, USA i altres països dits 'desenvolupats'. Confesso que em fa una certa por que es vagi repetint aquesta cantarella per tots els mitjans perquè dona la sensació que serveixi per calmar consciències a l'hora d'anar urbanitzant el territori. Sí, tenim un 60 % de boscos però això què vol dir, que cal construir més? Faig aquesta reflexió perquè com tots sabem les dades 'objectives' aviat es subjectiven, com feia l'il·lustre ex-alcalde de Terrassa, sr. Manuel Royes, quan no parava de cantussejar que 'Terrassa encara pot crèixer' i et preguntaves 'sí, però creixeran els parcs, boscos i jardins o només la totxana?' i no tenies temps de saber perquè caldria 'crèixer i multiplicar-se' sinó era per recaptar més impostos, que aviat t'arribaven els quarts cinturons i els golfs i altres derivats del 'creixem, ara ja som 200.000 ' i altres animalades.
Un altre titular de la conferència adosat a l'anterior i també a la teoria del canvi climàtic, és que les noves tendències d'estudis ambientals apunten de forma abreujada que ' a major nombre de boscos, menys aigua', trencant d'aquesta manera els postulats clàssics del cicle de l'aigua, l'autoregeneració dels boscos etc. Si en els nostres horts silvícoles abans hi teníem 1000 peus/ Ha, i ara en tenim 15.000, això es tradueix en una major absorció d'aigua per part dels boscos que estant patint un 'estrès hídric'. O sigui que els subjectivadors de torn, ara ja poden argumentar que, a més de tenir una massa folgada de boscos a Catalunya, aquests ens foten l'aigua. L'equació dels especuladors es resoldrà ràpidament combatint i talant l'enemic silenciós que 'si calla és perquè alguna n'haurà fet', tal com el president Bush solia ser resumit en titulars. O sigui que per comptes de pensar que potser som nosaltres els que creixem desmesuradament ´-que ho estem fent- i que som els principals consumidors d'aigua, responsables de la disminució dels cabals i els primers sospitosos del suposat canvi climàtic, resulta que a aquestes altures del nostre desenvolupament cultural encara tenim esma de presentar un àgil competidor vegetal com una amenaça seriosa per a un bé tan escàs com és l'aigua. Sí, sí que és veritat que estem en crisi de civilització, i jo afegiria que també d'espècie. Ens estem transformant en extingits dinosaures, en els 'lagartons' de la sèrie 'V' i això nomes voldria dir que la mida del cervell ens va disminuint amb el mateix èxit que miniaturitzem els processadors d'informació.
Un altre titular de la conferència adosat a l'anterior i també a la teoria del canvi climàtic, és que les noves tendències d'estudis ambientals apunten de forma abreujada que ' a major nombre de boscos, menys aigua', trencant d'aquesta manera els postulats clàssics del cicle de l'aigua, l'autoregeneració dels boscos etc. Si en els nostres horts silvícoles abans hi teníem 1000 peus/ Ha, i ara en tenim 15.000, això es tradueix en una major absorció d'aigua per part dels boscos que estant patint un 'estrès hídric'. O sigui que els subjectivadors de torn, ara ja poden argumentar que, a més de tenir una massa folgada de boscos a Catalunya, aquests ens foten l'aigua. L'equació dels especuladors es resoldrà ràpidament combatint i talant l'enemic silenciós que 'si calla és perquè alguna n'haurà fet', tal com el president Bush solia ser resumit en titulars. O sigui que per comptes de pensar que potser som nosaltres els que creixem desmesuradament ´-que ho estem fent- i que som els principals consumidors d'aigua, responsables de la disminució dels cabals i els primers sospitosos del suposat canvi climàtic, resulta que a aquestes altures del nostre desenvolupament cultural encara tenim esma de presentar un àgil competidor vegetal com una amenaça seriosa per a un bé tan escàs com és l'aigua. Sí, sí que és veritat que estem en crisi de civilització, i jo afegiria que també d'espècie. Ens estem transformant en extingits dinosaures, en els 'lagartons' de la sèrie 'V' i això nomes voldria dir que la mida del cervell ens va disminuint amb el mateix èxit que miniaturitzem els processadors d'informació.