Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

Un home mort a l'avenc de les Ermínies 1.1

UN SEGLE DE VIOLÈNCIA A MURA


               C
ercava la mort ocorreguda l'any 1837 "per una desgràcia en terme de Mura" del pastor Josep Costa i Bonet, fill de Casserres (Berguedà) que el 1831 s'havia casat amb la llorençana Maria Cot i Viladevall, filla del propietari del mas de La Bosqueta (Sant Llorenç Savall). El pastor que - segons el metge del poble tenia el renom del "Marit de la Busqueta" - ja feia 6 anys que vivia a Sant Llorenç Savall però quan es casà tot just feia un mes que vivia a Sant Feliu del Racó; si la parella finalment visqué o no a Sant Llorenç Savall no ho sabem, però no ens consta que tinguéssin cap fill a la població.
El cas és que a la curta llista del registre de defuncions de Mura per l'any 1837, només hi vaig trobar aquesta desgràcia:


"El dia 5 d'octubre de 1837. En lo fossar de Sant Martí de Mura se donà sepultura de Josep Sabat àlies "menut" *, carlista ferit en lo sometent se alçà en estos pobles lo dia antecedent. Natural de Martorell, i a més ne matà quatre a les immediacions de la Casa de La Mata quals noms i naturalesa se ignora, y en lo mateix lloc foren enterrats".

* No creiem que amb aquesta defunció estiguem liquidant la llegenda del temible bandoler Josep Sàbat "Capa Negra" que corria per les muntanyes de Corbera de Llobregat, però com que és una llegenda, no se sap mai...


                    El mas de La Mata, escenari de la mort de 5 persones en un sol dia

Pel redactat no sabem si qui matà els quatre homes fou el carlí àlies "menut" o va ser el sometent. Tampoc queda clar si els quatre homes morts foren enterrats in situ prop de La Mata o en el fossar de Mura, com el carlí mort.
Estava el nostre pastor entre els morts anònims? ell mateix era carlí...o ajudava al sometent....?
Si morir "per una desgràcia" tenia relació amb morir per arma de foc, a Sant Llorenç Savall teníem una altra mort el mateix any, la del ferrer Llorenç Espalter i Solà, de 50 anys, de renom "El Ferrer Negre". Del desembre del mateix any 1837 també tenim dues morts simultànies "per desgràcia en terme de Viladecavalls", les dels llorençans Josep Camprubí i Josep Vilatersana.
El cas és que amb una ullada molt superficial al registre de defuncions de Mura, t'adones que la violència i les morts de desconeguts en terme de Mura són molt superiors p.e. a les registrades durant el mateix període a Sant Llorenç Savall, alhora que algunes morts sobtades també ens descobreixen llocs comuns. Vegem-ho.

          la Balma del Perich, casa avui restaurada i convertida en allotjament de turisme rural

 
"El dia 16 de febrer de 1778 se donà sepultura Josep Perich amo i propietari del mas Perich (...) d'una desgràcia que caient un roc del cingle de damunt sa casa lo deixà sens sentits no obstant se li administrà lo sagrament de la penitència  sub conditione i lo sagrament de la extremaunció (...)"


"Als 12 d'abril de 1795 en el cementiri de (...) Mura (...) se donà sepultura al cadàver d'Anton Giral bracer d'edat de 56 anys poc més o menys, el qual morí de mort violenta lo dia de 10 de dit mes sens poder rebre sagrament algun ni fer testament (...)."
 

"Als 12 d'abril de 1795 en el cementiri de (...) Mura (...) se donà sepultura (amb consentiment i llicència del sr. Degà de Manresa i Bages) a 4 hómens de mitjana edat dels quals noms i pàtria s'ignoren. L'un d'ells rebé solament lo sagrament de la penitència, i los altres tres no reberen sagrament algun, ni solament donaren senyals de penitència o bé demanant confessió o bé amb altres senyals externs. Ningú d'ells féu testament. Los sobredits hómens moriren lo dia 10 de dit mes i any amb mort violenta, i no se celebrà per a ells ninguna missa ni ofici funeral."

 
"Dia 22 d'agost de 1800 se ha donat sepultura en lo cementiri (...) de Mura al cadàver de Josep Espinal vidu paraire, lo que se trobà mort i quasi consumit al fondo del Reixac; i se trobà lo dia 21. Era d'edat 60 anys (...)." 

MoliMig PequeoEl molí d'en Fabrés. L'ofegament en una bassa de molí també el tenim documentat a Sant Llorenç Savall

 
"Dia 25 d'Agost de 1802 se ha donat sepultura en lo cementiri (...) de Mura el cadàver de Mariano Serra fadrí bracer, fill de Josep Serra pagès i Josepa Serra i Casajoana, cònjugues tots de la parròquia de Sant Miquel de Castellgalí, Bisbat de Vic. Morí lo dia antes. No rebé sagrament algun per haver mort repentinament ofegat en una bassa del Molí d'esta de Mura*. Era d'edat d'uns 15 a 16 anys (...).

* en una nota apart s'especifica que es tracta del Molí d'en Fabrés, molt probablement avui conegut com el Molí del Mig.


"El 22 de setembre de 1802 se ha donat sepultura eclesiàtica en lo cementiri (...) de Mura al cadàver de Ramon Montaner, com consta en la Butlla que portava, havent ell dit que era de Toses (Ripollès), constant també en un paper que portava. Morí lo dia antes en la casa del Puig de la Balma (...). D'edat 65 anys poc més o menys (...)."
 
 
 
 PuigBalma Pequeo
              Abans i com ara, el Puig de la Balma també devia funcionar com a hostatgeria


 
LA GUERRA DEL FRANCÈS (1809-1814)

 
 
"Dia onze de febrer de 1809 se ha donat sepultura eclesiàstica en lo cementiri de Santa Creu de Palou (...) el cadàver d'un home no conegut lo qual se trobà mort en lo bosc, d'edat uns 64 anys havent-se primerament avisurat."

"Dia 16 de juny de 1810 se ha donat sepultura (...) de Mura el cadàver de Paula Duran i Planellas muller de Josep Duran, cònjugues de Sarrià, Bisbat de Barcelona, refugiada en esta per temor de los Francesos, la qual morí el dia antecedent a l'edat de 30 anys, poc més o menys. (...)."

"Dia 17 de setembre de 1811 se ha donat sepultura (...) de Mura el cadàver d'un incògnit que morí lo dia antecedent a la matinada en la Casa de La Mata, sens sagraments. Solament se pugué averiguar que ell havia dit que tenia uns tretze anys, que era fill de Manresa, que sos pares eren ja morts, i que era fill d'un tal Nofre coix (...)."


         La casa de la Mata i el coll d'Estenalles, dos llocs de pas amb històries de fets d'armes


"Dia 19 de desembre de 1811 se ha donat sepultura eclesiàstica en lo cementiri (...) de Mura el cadàver (segons digueren algunes persones de Monistrol de Montserrat) de Josep Roca lo qual se trobà mort al bosc, i se visurà; la seva fesomia indicava ser d'edat de 45 anys poc més o menys; era de Monistrol de Montserrat."

"Dia 15 de gener de 1815 se celebraren els oficis funerals per l'ànima del Joan Alavedra dit "lo capitanet", fill de Jaume i marit d'Agnès Alavedra i Mas, d'edat de 59 anys poc més o menys quan desaparegué, que fou en lo any 1811 que es va absentar per captar fora d'est país per causa de la gran misèria; i per no haver comparegut més, ni saber-se son paradero, es judica mort en la ruta (...)."

"Dia 26 de juny de 1812 se ha donat sepultura (...) Cementiri de Mura (...) el cadàver de Margarida Fabrés i Escorsell, vídua de Fèlix Fabrés, bracer de Mura, que la encontraren morta en lo camí de Talamanca (...)."
 

 

"En la tarda de lo dia primer de març de 1817 se donà sepultura (...) el cadàver de Josep Puigmartí pagès de Viladecavalls (...) havent-se encontrat mort d'una punyalada en o cerca del Camí Ral que passa per lo terme de Mura, en la partida vulgarment anomenada com Estenalles. I després d'ésser visurat per la Justícia de Manresa vinguda per est fi, lo qual era d'edat 53 anys poc més o menys (...)"
 


                                                                     el coll d'Estenalles





 ELS CENT MIL FILLS DE SANT LLUÍS 1823 

 


"Dia 9 de gener de 1827 en esta parroquial església se celebrà un ofici de cap d'any per lo Josep Alavedra soldat fill d'est poble i mort en lo exèrcit espanyol (...)."

 



LA PRIMERA GUERRA CARLINA O GUERRA DELS SET ANYS (1833-1840)

 
 

"Dia 19 de novembre de 1847 en la Església (...) de Mura s'han celebrat tres oficis funerals per l'ànima de Josep Gallissans, carlista, fadrí mestre de cases natural de Navarcles el qual morí en la parròquia de Jonqueres (probablement Sant Vicenç de Jonqueres, Sabadell), Bisbat de Barcelona, afusellat en lo any 1835 del qual ha cuidat com a encarregat Josep Mas, moliner d'esta."


"El dia 24 de desembre de 1835 en lo fossar de Mura foren enterrats los carlistes Pau Calsina, solter natural de Monistrol de Montserrat i Josep Argemí, natural de Gallifa (Vallès Oriental)."


"El dia 10 de febrer de 1836, en lo fossar (...) se donà sepultura al cadàvers de Josep Llupart, natural de Vallbona de Espoÿ (?), de Ramon Marguillas de Copons (Anoia), de Joan Teixidor de Zorra Tarrera (?), carlistes morts en les immediacions d'est poble en dit dia. I es feren celebrar 4 misses i altres vint-i-una."

"Dia 6 de març de 1836 en lo fossar (...) se donà sepultura als cadàvers de dos carlistes afusellats per la Divisió de Mossèn Benet. S'ignoren nom i cognom. Sols se sap que eren de Manresa, i de renom tenia lo un "Asdentegat" (sic, desdentat).
Immediat a la Capella de La Mata hi ha tres carlistes enterrats. L'un se li disparà lo fusell i se matà a sí mateix, i els dos foren assassinats per un de la mateixa partida de l'Altimiras, i s'ignoren els noms i apellidos (sic).

                     A les proximitats de l'ermita de Sant Jaume de La Mata hi van enterrar tres carlins


"Dia 4 de desembre de 1836  fou enterrat en lo fossar de Mura, Josep Enrich, carlista assassinat, natural de Vallbona i se li celebrà un ofici (...)."

 
"El 31 de gener de 1837 se donà sepultura en lo fossar de Sant Martí de Mura de Salvador Marcet, solter capità carlista ferit de gravetat en Vacarisses (Vallès Occidental) i morí en esta rectoria després d'haver rebut los sants sagraments de penitència, viàtic i extremaunció, i féu testament."


"Dia 22 de desembre de 1838. En lo fossar (...) de Mura se donà sepultura al cadàver de Mariano Tomasa, Procurador de Cardona (Bages) i actualment Interventor de l'Aduana carlista establerta en dit poble, assassinat per los Cristinos* de Manresa en la tarda del mateix dia, de edat de 60 anys, marit de la Paula Jou i lo dia següent se li digué missa resada."

* cristino, defensor o partidaris d'Isabel II la catòlica durant la regència de Maria Cristina de Borbó.
 

"Dia de 18 de maig de 1839 en lo fossar (...) de Mura se donà sepultura al cadàver d'un home incògnit que morí repentinament cerca de l'Hostal de l'Arengada lo dia 16 anterior i segons se creu era un manyà de Santpedor (Bages)."

Ermnies avenc boca                     A l'avenc de les Ermínies hi fou llençat el carlí Pere Soler, l'any 1840


"Dia 16 de juliol de 1840: fou assassinat i tirat son cadàver en lo avenc de las Hermínias propietat de la Casa del Puig de la Balma (...) per lo Somatent d'est poble, Pere Soler natural de Bigas (Bigues i Riells?) Bisbat de Barcelona, d'uns 28 anys, marit de Margarida Clos de Taradell (Osona), i rebé lo sagrament de la penitència i lo dia següent se le celebrà una missa resada. Pertanyia als Zeladors Carlistes i era Trumpet de la 9a Companyia."

El registre no diu que el cos fos tret de l'avenc ni que fos enterrat enlloc...potser encara continua allí...?
Fins fa poc es considerava que - tot i que el topònim Ermínies ja apareix documentat el 1619 - la primera notícia escrita sobre l'avenc de les Ermínies era de 1920, quan consta que se'n va fer la primera exploració per part de membres del Centre Excursionista de Terrassa.
Tal i com relatà l'Antoni Ferrando i Roig, a Mura llençar un home dins un avenc no era cap primícia: l'any 1585 el mosso del rector de Mura de nom Valentí Llobet àlies "Cosic", aparegué degollat dins l'avenc de la Codoleda (Serrallonga, Mura). Aleshores la motivació sembla ser que va ser robar-li la mula. I cinc anys després, el 1590, un altre home assassinat aparegué a la balma/espluga del Venedors.

Ermnies avenc pou                                        El pou de l'avenc de les Ermínies cau -16m a plomada



 
                            el turó i balma de Cantacorbs, amb el mas Santlleïr i el cim del Montcau al fons

 
"Dia 22 de juny de 1843 en lo fossar (...) de Mura se ha donat sepultura el cadàver d'Ignasi Gras bracer de dita parròquia d'edat 71 anys, vidu de Margarida Farell, qual fou trobat mort sota lo Serrat de Cantacorbs dos dies antes (...)."

"Dia 5 de novembre de 1843, en lo fossar (...) de Mura se ha donat sepultura el cadàver de Valentí Perich (i Rodoreda)  d'edat 25 anys fadrí bracer el qual morí de l'explosió d'una barrinada, morí a bien rato (?) i no pogué rebre sagrament algun (...)."

"Dia 31 de desembre de 1843, en lo fossar (...) de Mura se ha donat sepultura a dos cadàvers assassinats a les immediacions de la Font d'Estenalles d'esta parròquia. Acompanyats a dit fossar per lo sr. Alcalde i mossos de l'Esquadra; lo un se creu que és lo Estudiant de Ballús."



EstenallesFont 1 Pequeo                                 La font d'Estenalles devia ser un lloc d'avituallament concorregut del camí Ral
 
 

SEGONA GUERRA CARLINA O GUERRA DELS MATINERS (1846-1849)


"Dia 23 de juliol de 1847 en la Església (...) de Mura s'han celebrat tres oficis funerals per l'ànima de d'Ignasi Cornet, comandant carlista natural de Manresa marit que fou d'Antònia Arau, que morí en l'acció de Pont d'Armentera (Alt Camp) cerca de Valls en la tarda del 22 de juny anterior (...)."
 

"Dia 15 de novembre de 1847 (...) he manat dar sepultura d'un jove que se trobà mort cerca de la Font d'Estenalles, després d'haver-lo visurat el Tribunal. Se ignora lo nom i lo cognom i lo lloc de la sua naturalesa; se judica d'uns 18 anys d'edat (...)."


                                           la font d'Estenalles rajant, avui dia un fet poc habitual


"Dia 29 de novembre de 1847 (...) he manat dar sepultura en lo fossar de Santa Creu de Palou el cadàver d'un home incògnit natural de Pallejà (Baix Llobregat), matiner, que fou mort per les tropes en la casa de Puigdoure lo dia 27 anterior (...)."
 

"Dia 31 de juliol de 1848 he manat donar sepultura (...) del cadàver de Salvador Santamaria, solter bracer de 29 anys natural de Sant Joan d'Oló (Moianès) fill de Francesc, bracer i de Rosa Vilasera. Fou afusellat pels matiners la matinada del dia anterior. (...)."


"Dia 2 d'octubre de 1848 (...) he manat dar sepultura el cadàver de Joan Casamitjana casat veí de la vila de Moià, de 50 anys, que fou afusellat per ordre del cabdill Borges la matinada del dia 9 anterior (...)."



"Octubre de1848 (...) en lo fossar de Santa Creu de Palou he manat dar sepultura el cadàver d'un soldat mort en l'acció de l'Hostalet de Casajoana* i pertanyent a la Columna del comandant Bofill; s'ignoren nom i cognom. Donà ordre d'enterrar-lo el coronel Facundo Enríquez (...)."
Sobre aquest comandant Bofill - i del mateix mes i any - trobem al web segledinou.cat  "Al voltant d’aquests dies els carlins portaren a terme una acció típicament guerrillera que alguns memorialistes legitimistes han atribuït a Francesc Savalls i el cronista situà a l’HOSTAL de Coll Davi(d). En aquest indret, la columna de Vilafranca del Penedès, guiada per Josep Maria Bofill va ser atacada i vençuda pels rebels. La primera notícia intentava treure ferro a la derrota, tot i que es tractava d’una formació composada per 150 homes i 20 cavalls però, tenint en compte la censura que patia la premsa, el fet que, d’entrada, l’informador confessés 12 soldats morts, desmentia la manca de transcendència que es volia donar a l’acció. Immediatament, es va saber que Bofill també havia mort. Després, el diari informà dels fets: la columna romania a Castellterçol i Bofill havia estat provocat per un grup de quaranta trabucaires, als quals l’oficial liberal va empaitar fins a Coll Davi(d), on dos-cents rebels li pararen l’emboscada. A la primera descàrrega de l’enemic, Bofill tombà sense vida del cavall i els soldats, mancats de comandament, fugiren. Uns 80 soldats es van refugiar en un hospital, fins que hi foren rescatats per la columna de Manresa. Finalment, l’exèrcit reconegué 18 morts i un nombre alt de presoners que no va especificar".
 

* segons David Hernández en aquella època els Hostalets del Daví pertanyien al mas Casajoana, i d'aquí podria venir la confusió de topònims.





EscopetaAntiga Pequeo                         detall d'una arma de foc de l'època,  trobada a Sant Llorenç del Munt



"Dia 31 de juliol de 1841. He manat donar sepultura (...) del cadàver de Quirze Monpart, natural de Sant Quirze de Terrassa (...) solter de 24 anys, ignorant-se els pares; fou afusellat la matinada d'ahir pels trabucaires.(...)."

"Dia 31 de juliol de 1841. He manat donar sepultura (...) del cadàver d'Isidre Comas àlies "Serra" natural de Sant Quirze de Terrassa (...) solter de 24 anys, bracer, s'ignoren els pares; fou afusellat la matinada d'ahir pels trabucaires (...)."

"Dia 31 de juliol de 1841. He manat donar sepultura (...) del cadàver d'Antoni Siuró, natural de Sant Martí de Centelles (Osona), solter de 23 anys, bracer, s'ignoren els noms dels seus pares; fou afusellat la matinada d'ahir pels trabucaires (...)."

"Dia 31 de juliol de 1841. He manat donar sepultura (...) del cadàver de Magdalena Siuró, natural de Sant Martí de Centelles (Osona), soltera de 20 anys, s'ignoren els noms dels seus pares; fou afusellada la matinada d'ahir pels trabucaires (...)."



"Dia 20 de febrer de 1849. He manat donar sepultura (...) del cadàver de Maurici Argemir, carlista, que fou mort en el terme de Mura per una partida de tropa a les ordres de Posas, a l'edat de 26 anys. (...)."


Mura Pequeo                                                               Mura, refugi de carlins





TERCERA GUERRA CARLINA (1872-1876)



"Dia 5 de maig de 1872. He manat donar sepultura (...) del cadàver d'un carlista de la partida del Castells llur nom i cognom no s'han pogut saber. Va morir el dia abans en la refrega que hi va haver. Aparentava uns 50 anys (...)."


"Dia 10 de setembre de 1872. He manat donar sepultura (...) del cadàver d'un home que va ser trobat mort una mica més amunt de la Font d'Estenalles. Després de visurat pel Tribunal s'ignora el nom i cognom i lloc de la sua naturalesa. Aparenta uns 55 anys d'edat (...)"


                                                                         la font d'Estenalles




"Dia 9 de març de 1879. He manat donar sepultura (...) del cadàver de Julià Obiols, pastor solter de 22 anys d'edat, per disposició del Jutge del partit, que es trobà mort en un pou de la Coma d'en Vila. Natural de la Coma, fill de Carles Obiols, natural del lloc de La Coma, i de Maria Obiols, la seva consort, del Partit de la Seu d'Urgell (...)."

L'escrit, fet en castellà, probablement traduí avenc per pozo. No coneixem altre pou més proper a la Coma d'en Vila que l'avenc de la Coma d'en Vila o dels Confits, tot i que David Hernández és del parer que podria tractar-se de l'actual avenc del Llest...


segons Antoni Ferrando i Roig, molt probablement la Coma d'en Vila correspon a l'antic mas de La Pola



Tal i com encertadament fa notar David Hernández, autor del blog Amagatalls de Sant Llorenç del Munt, el fet que molts d'aquests episodis luctuosos transcorreguéssin en indrets com el coll i la font d'Estenalles o l'Hostal de l'Arengada, coincideix plenament amb el recorregut del camí ral de Barcelona a Berga, passant per Mura.




BIBLIOGRAFIA


 


Arxiu Episcopal de Vic. Registre de defuncions de Sant Martí de Mura.


FERRANDO i ROIG, Antoni.CRÒNIQUES BANDOLERES DE SANT LLORENÇ DEL MUNT. Cavall Bernat 15. Maig 1988


FERRANDO i ROIG, Antoni. EL MAS PUIG DE LA BALMA. Cavall Bernat no.23. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1993


EL CAMÍ RAL DE BARCELONA A BERGA AL SEU PAS PEL TERME DE LA MATA (MURA)  per David Hernández



 

El Rugidor, revifar un topònim de fa 1000 anys



Els cònjugues Amat i Guila, i Bernat i Nevia, donen a Ramon unes terres, vinyes, cases, casals, boscos i roure que els pertanyen per deixa d'Udalguer, i a dita Nevia com a filla. Són situades en el comtat de Barcelona, en el terme de Lacera, en el lloc dit Horta, on habita Tramir. Afronta a orient amb la Riera d'Horta i en el RUGIDOR. A migdia, amb el torrent que discorre de la font de Loreda (font del Llor). A ponent, amb les penyes (els Emprius). A tramuntana, amb el torrent de davant de la casa de Radulf (El Romeu?). A 14 de les kalendes de juny de l'any 8 del regnat de Felip, en poder de Bonfill, sacerdot. ANY 1068. Sant Llorenç Savall, no.86. Spéculo del monestir de Sant Llorenç del Munt *

 
masCosta 6 Pequeo

                                                         les ruïnes del suposat Mas de Costa

L'any 2009  - 6 anys després del devastador incendi - vaig localitzar dues ruïnes pròximes a can Brossa i dins l'actual propietat del Romeu. Les ruïnes II de can Brossa presenten diverses estances amb gruixos de parets que oscil·len entre 60 i 80 cm. Tot el conjunt apareix molt malmès, per bé que hi afloren una munió de teules. Les ruïnes I de can Brossa formen un quadrat de 10x10m de 60cm de gruix, i aparentment a l'interior només hi ha una sola estança: el conjunt recorda més una construcció auxiliar tipus tancat per a bestiar. Aquestes ruïnes bé podrien correspondre amb les "cases, casals" que acabem de citar de l'spéculo, però sortosament i gràcies a l'spéculo cent cinquanta anys més tard, ja tindrem noms de casa com a referència


Acte en què Guillem de Pera es fa monjo de Sant Llorenç del Munt i dóna a Ponç, abat de dit monestir, el mas de Costa, i una vinya al RUGIDOR. Abril 1207

Lloació i concessió feta per Berenguer de Bellpuig i la seva muller Elisendis, i Bernat, llur fill, al monestir de Sant Llorenç del Munt, del mas de Costa i d'una vinya en el lloc dit EL RUGIDOR, en la parròquia de Sant Llorenç de Valle, les quals coses Guillem de Petra ha concedit a dit monestir. En dit mas hi ha homes, dones, censos i mals usos. Han rebut de Berenguer, abat de dit monestir, cent setanta sous. Setembre 1225.

 

can Brossa runes II TOP Mediana                  croquis del Mas de Costa, amb paraments entre 60 i 80cm de gruix

Assessorat per l'Antoni Ferrando i Roig que em va recomanar consultar l'spéculo del monestir amb els noms Costa i Ubac com a principals candidats, allò que em quedava esbrinar era un topònim tan suggestiu com El Rugidor, que evocava possibles surgències intermitents, saltants d'aigua o bé estretors de la llera al pas de l'aigua... Brúixola en mà vaig començar per inspeccionar el vessant est de les ruïnes del mas de La Costa i aviat van començar a sortir els primers marges de vinya. Podien ser els marges de la vinya del Rugidor...?
Si aprofundim més en l'spéculo obtenim més pistes sobre el mas Ubac i la relació que mantenia amb el mas Costa i el mas Permanyer, l'actual can Brossa.

 


Concessió feta per Guillem, abat de St Llorenç del Munt, i el seu convent, a Pere Marquet i la seva muller Berenguera, d'una "pernada", que tenen en el comtat de Barcelona, en la parròquia de St Llorenç de Vall, en el lloc dit mas Ubac. Termena aquest honor a sol ixent amb honor de Guillem Permaier. A ponent amb el mas de Guael. A tramuntana amb la Riera d'Horta. Amb migjorn, amb honor de St Llorenç. Amb tal que doni cada any per Nadal (...) diners per "perna". Ha rebut dit abat d'ell deu sous. Octubre 1215.


Definició feta per Bonaventura Serra i la seva filla Benvinguda, i de Maria Ubac (difunta), la seva muller, a Berenguer, abat de St Llorenç, i al seu convent, de llur pagesia i dret que tenen en el mas Ubac, en la parròquia de St Llorenç de Valle. Han rebut d'ell quaranta-cinc sous, comprès el "terç". Desembre 1241.


Confessió feta per Ramon de Permeyer, Berenguer d'Ubac i Bartomeu de Costa, de la parròquia de St Llorenç del Munt, que per llurs masos Permeyer, Ubac i Costa, de dita parròquia, són homes propis de dit senyor abat i d'Andreu Marquès, senyor del Castell de Petra, per "indivís". Prometen ser lleials, etc. Amb homenatge. Gener de 1341.

 

can Brossa runes I Mediana                             croquis dels Mas Ubac, amb el parament exterior de 60cm


Si ens fixem bé en el text dels afrontaments dels "masos i casals" de 1068 veurem que el terme El Rugidor serveix per complementar el més genèric Riera d'Horta, com volent afinar un indret més concret de la Riera. Anys més tard la venda del mas de Costa i la vinya del Rugidor reforcen la idea que són elements allunyats geogràficament, altrament formarien part integral del mas Costa i no caldria mencionar-los per separat. Aquests dos punts sumats al fet que a l'any 1341 els masos Permanyer (can Brossa), Ubac i Costa formaven un indivís també explicaria que els afrontaments de l'any 1068 féssin arribar tota la propietat de l'indivís fins a l'actual pont de La Muntada.



ElRUGIDOR 2 Pequeo                        el gorg del Trompet, la nostra proposta pel topònim Rugidor, de l'any 1068


Així doncs aquesta és la nostra proposta: els antigots trobats correspondrien al mas Costa i al mas Ubac, que juntament amb el mas Permanyer limitaven amb el mas de la Muntada en l'indret de la riera conegut com El Rugidor, sota l'actual pont de La Muntada i sent més concretament l'engorjat/saltant avui conegut amb el nom del Gorg del Trompet **, renom que prové de la casa i els habitants del carrer Sant Feliu no.11 de la vila de Sant Llorenç Savall, els quals sembla que l'any 1901 tenien vinya a La Muntada, fet que suggereix que seria un topònim molt posterior a l'any 1068.
Com podrem llegir del mateix spéculo, l'indivís Ubac-Costa-Permanyer es va fer fonedís cent anys més tard quan, passada la pandèmia de la pesta negra, la casa de l'Ubac ja era a mans del Marquet de les Roques


Reducció feta per fra Valentí, abat del monestir de St. Llorenç del Munt, a Bartomeu Marquet i Sança, la seva muller, dels masos Marquet, Des Lor, Sa Sala i Ubac, en la parròquia de Sant Llorenç del Vall, els quals estan buits i les terres d'aquells són estérils "per causa de les mortaldats que són estades per tot lo món", els quals es tenen en alou de dit monestir i del senyor del castell de Petra per indivís, i el mas Ubac en alou del monestir. Amb pacte que faci adobar i millorar les parets del mas Marquet, i també les teulades, de manera que persones i bèsties hi puguin estar. Tindrà aquest mas habitat i afocat. Per aquests masos pagarà cada any al monestir, en la festa de St Pere i St Feliu, una quartera de forment, i per nadal quinze sous i un parell de gallines. Han rebut d'ell un parell de gallines. Octubre de 1424.


I probablement en temps més recents, l'expansió del mas Romeu - llur propietat  s'estira per dessota la d'Agramunt i inclou el castell de Pera - acabà adquirint les terres del mas Costa, Ubac i qui sap si algun antigot més encara per descobrir perquè - tal i com hem pogut llegir -  hi havia més masos al sector: mas del Llor, mas de Guael, mas de Sala...de ben segur la Vall d'Horta era un lloc ben propici per a fer-hi establiments.

PasseraRugidor Pequeo                                        detall d'un dels forats picats, sota el Pont de la Muntada

El fet és que vaig voler examinar ben d'aprop el lloc del RUGIDOR i fins i tot tenir la ocasió de poder escoltar-ne el rugit després d'una bona pluja. Per a sorpresa meva i suposo que de tots els estudiosos de la zona, en la curta però intensa recerca vaig acabar trobant aquesta mena de torre circular en un lloc on gairebé tots hi hem passat mil cops. Era un molí, un dipòsit d'aigua o bé la barraca de la Vinya del Rugidor, de 1207...?
Només els arqueòlegs i un eventual treball al lloc podran esvair els dubtes.


 


BIBLIOGRAFIA


 

* FERRANDO i ROIG, Antoni. EL MONESTIR DE SANT LLORENÇ DEL MUNT i LES SEVES POSSESSIONS. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Subsidia monastica 17. Febrer de 1987

** VICENS, Albert & CASALS, Miquel. Butlletí LACERA no.23. EL SISTEMA HIDRÀULIC MEDIEVAL DE LA VALL D'HORTA. p.24 & 25. Novembre 2023

 



ENLLAÇOS i CROQUIS SITUACIÓ




Matinal 5. La volta de Pedra Seca del Romeu als Emprius (ruta que conté el croquis amb la situació dels dos antigots)


De cara a barraca (5 & 6)
























 

 

 

 

La Font de les Comes i altres descobriments 1.2


A l'estiu és costum dels pedrasequers de refugiar-se a l'ombra del bosc per poder continuar amb la seva tasca reparadora. I l'agost de 2023 el vaig passar casant dades històriques d'arxiu i restaurant la barraca de Pedra d'Àliga. La combinació d'ambdues tasques em va fer veure que al Torrent de Les Comes (Vall d'Horta) - a la dècada dels anys 30 del segle dinou - 8 parcers hi cultivaven vinya, però fins a la data només hi teníem documentades tres barraques...


B28 Edit Pequeo
                                                          la barraca de la Pedra d'Àliga, restaurada

Finalitzada la restauració vaig decidir sortir pels volts de la barraca de la Pedra d'Àliga i vaig localitzar un forn de calç amb un munt de calç a la vora. Amb en Ramon Suades vam revisitar el forn i de regal en vam trobar un altre a pocs metres. No vam tancar la jornada sense localitzar una altra barraca a tocar de la llera del ramal principal del torrent de Les Comes, la barraca del Constanço, acompanyada d'un pi enorme. En posteriors jornades van anar sortint pins de grandària remarcable, tot i haver estat una zona parcialment abrusada pel foc de 2003. Al final han acabat sortint dues barraques més: la del Gorreta i la del Jan Gros, i sortosament, totes es trobaven molt senceres i les hem anat adobant. Així doncs, hem doblat el nombre de construccions conegudes, i amb 8 parcers documentats, ara ja comptem amb 6 barraques. Potser falti trobar encara dues barraques de vinya o tal volta més, si al segle vint van continuar-hi plantant vinya, tot i que per documentació sembla que el 1864 en Jaume Marquet, propietari de La Muntada, va convidar dos parcers a abandonar les terres de Les Comes perquè d'alguna manera s'insinuava que no tenien les vinyes en molt bones condicions, i perquè el propietari preferia plantar-hi llavors de pi. Així que si a Les Comes no hi trobem més barraques, tot quadraria, per bé que l'abast d'alguns marges de vinya semblen suggerir que encara es podria trobar alguna barraca més....
Pel que fa els forns de calç, en vam trobar un de molt erosionat més amunt de la barraca del Gorreta (el forn del Torrent de Les Comes) i un altre - que anomenem de Les Comes -, en el lloc exacte que el sr. Jesus Ballestar l'havia assenyalat als seus mapes de barraques però que tant el Ramon com jo, no el trobàvem pas. De resultes d'aquest 4 forns de calç concentrats en un sol torrent, som del parer que tota la xarxa de pistes de desboscament que avui es troben completament colgades de vegetació al torrent de Les Comes, devien formar part d'aquesta indústria de la calç.


LesComes fornCal Pequeo                    En Ramon Suades desbrossant el forn de calç de Les Comes, molt malmès

Tota aquesta recerca no podia pas passar per alt que teníem pendent una "Font de Les Comes" sense documentar i que segons els mapes, es trobava al mateix tàlveg del torrent. Les informacions eren escadusseres: els mapes antics i actuals la situen en llocs ben diferents; l'historiador castellarenc Lluís Solà i Vergés l'anomenà "la font d'en Comes", sense més dades. Segons l'Albert Vicens i Llaurador - que hi va fer cap poc després de l'incendi de 2003 - havia de ser una font de bassal de la qual ja ens advertia que el lloc avui havia d'estar totalment embardissat. Nosaltres ens hi vam esgarrinxar de valent i ara com ara donem per bona l'observació d'en Vicens i, a més, hi afegim un xupet solitari a tocar del clot amb aigua, associació (xupet i clot) que ens fa sospitar que l'origen de la font està lligat amb els temps de la vinya: per poder omplir el xupet calia disposar d'aigua aprop i no descartem que el clot hagués estat parcialment o totalment picat per la mà de l'home. Després de les pluges de l'abril de 2024 hem pogut observar que l'aigua que omple la pica no prové directament del tàlveg sinó d'un forat lateral, la qual cosa ens fa pensar que és efectivament una petita surgència molt lligada a les precipitacions i que el clot és natural i no pas picat per la ma de l'home, com havíem pensat inicialment.


FontDeLesComes Pequeo                                       la bassa-font de Les Comes és un clot natural

Per documentació descartem que la font s'hagués dit d'en Comes, donat que a l'època no trobem cap parcer amb aquest cognom a Les Comes. Això sí, crida l'atenció el xupet solitari: no havent trobat - com seria preceptiu - cap barraca aprop, suposem que el xupet podria haver estat compartit - i tal volta finançat - pels parcers de la segona meitat del segle dinou i primeries del segle vint.

En acabat, un bon nombre de troballes en un indret avui ben feréstec i enclotat que difícilment hauríem pensat que fos apte per al cultiu de la vinya!


CROQUIS propietats LES COMES Pequeo                                             El torrent de Les Comes, repartit entre tres propietats

I ja per cloure, a banda d'un croquis detallat amb aquestes troballes també voldria deixar un apunt toponímic: amb data 1901 el propietari de Les Oliveres assenyala com a seves, unes terres cultivades de vinya americana al COLL GAVATX, no podent ser altre coll que l'actualment assenyalat com "coll de Les Comes". Com podeu veure al croquis que us adjunto, Les Oliveres tenien - i continuen tenint - en propietat una franja de terra a Les Comes, encaixada entre La Muntada i la Pedra d'Àliga de la casa Comadran. A grans trets es pot ben dir que la part inicial i més planera del torrent de Les Comes pertanyia a La Muntada i la capçalera ho seria de Les Oliveres. Ara no pretenc pas canviar d'ubicació el coll Gavatx, però sí trobo interessant donar a conèixer aquesta referència que també devia constar a les escriptures de propietat corresponents i de passada, tampoc descarto que en temps més reculats el torrent de Les Comes hagués estat parcialment o totalment propietat de cal Comadran, finca que juntament amb la del Rossinyol, semblen haver vist encongides les seves terres amb el pas dels anys.



Comadran Pequeo                                     La casa Comadran, també dita "Comagran", a la Vall d'Horta



CROQUIS DEL TORRENT DE LES COMES

 

FontDeLesComes CROQUIS MedianaBB Grande


 
 
 
SITUACIÓ DE LES NOVETATS

 
 
1. La font i xupet de Les Comes es troben pocs metres ABANS de trobar el rètol de ÀREA PRIVADA DE CAÇA. Una fita rere una alzineta assenyala que hem de sortir per la nostra dreta i baixar - creuant un marge de vinya - fins al tàlveg on hi han els dos elements. Ara com ara, la font també és la referència ideal per passar a l'altra riba i de seguida trobar la pista que porta, de pujada, cap a la barraca de Les Comes. Amb el temps, aquesta pista que connectava amb la barraca del Cumònia s'ha tornat intransitable per poder fer la connexió directa entre les dues barraques.

2. Barraca no.478 del Jan Gros. Passat el rètol d'Àrea Privada de Caça, seguirem el camí principal parant atenció a una altra fita a la nostra esquerra que assenyala que hem de sortir per la nostra esquerra i enfilar-nos fins a trobar la construcció.


B478 4 Pequeo           La barraca 478 del Jan Gros, la darrera barraca descoberta a Sant Llorenç Savall (2023)

3. Barraques 476 del Constanço i 477 del Gorreta. Seguint amunt el camí obac del torrent de Les Comes, passarem de llarg la noguera que veurem al bell mig del torrent. Pocs metres després d'haver creuat la bifurcació principal del torrent de Les Comes, trobem una fita que ens convida a abandonar el camí per la nostra dreta, seguint la traça d'una perduda pista de desboscament que aviat s'embardissa. En el punt on hi ha un gros pi, baixarem cap el tàlveg i seguirem les fites per la llera amunt. Passats dos petits saltants trobarem la primera de les barraques. Quan una mica més amunt haurem trobat la segona barraca - la barraca no.477 del Gorreta -, recularem fins al torrent principal i el seguirem amunt fins a trobar, a la nostra esquerra i a tocar de la llera, el forn de calç del torrent de Les Comes*, molt malmès.
nota - el trajecte cap a les dues barraques i el forn no té sortida i caldrà refer el camí sencer. No és recomanable fer aquest trajecte si hi ha previsió de pluges


B477 10 Pequeo               La barraca 477 del Gorreta, a la part més profunda i feréstega del torrent de Les Comes
 

4. Els forns de calç de Pedra d'Àliga*. Seguint el camí principal amunt pel carener que fa de partió dels dos ramals del torrent de Les Comes, ens enfilarem fins a la barraca de la Pedra d'Àliga. De la porta estant sortirem en direcció est enfilant a la vista la Pedra d'Àliga. Creuarem un torrent secundari passat el qual de seguida el baixarem fins enllaçar amb el torrent principal, que seguirem amunt fins a trobar els dos forns.

* Per documentació de primers del segle XX a Les Oliveres, un tros de vinya es diu que està situat al "torrent del Forn", fet que podria indicar que un dels dos braços del torrent de Les Comes - a tots dos hi hem trobat forns - potser rebia nom.

 
 
5. Forn de calç de Les Comes. Tot i que està a la mateixa pista enlairada que prové de la banda del Marquet, revolta pel nord del Bosquet de La Muntada i s'endinsa pel vessant del torrent de Les Comes, el fet és que aquesta pista s'embardissa molt quan ha de creuar el torrent passat el qual hi ha el forn. Ara com ara és millor accedir des de la font i xupet de Les Comes i trobar la pista del costat hidrogràfic esquerre del torrent de Les Comes - la mateixa pista que ja s'ha mencionat per trobar la barraca del torrent de Les Comes, però que ara seguirem en direcció contrària. El seguirem uns metres cap a la nostra dreta (de baixada) i en pocs metres sortirem de la pista per la nostra esquerra, remuntant el coster en diagonal fins a trobar la pista superior, i trobar pel costat bo del torrentet el malmès forn de Les Comes, damunt mateix del traçat de la pista.
 
 
6. Barraques i forn de calç de la Baga de Comadran. Com podeu veure al croquis, trobem tres barraques en línia amb la pista que transcorre pel torrent de la Baga de Comadran. Malgrat el nom, aquestes terres són propietat de Les Oliveres, suposem que de resultes de l'aprimament de la propietat de la casa Comadran. Successivament trobarem la barraca no.124 del Carles Dalmau, propietari de Les Oliveres el 1854 i que també cultivava vinya al sector de Pedra d'Àliga, la restaurada barraca no.213 de l'Andreu Oller i Manyosa àlies Garrofa, i la barraca de lloses planes no.125 del Joan Riera i Rovira, àlies Garsa. Quan la pista travessa la llera del torrent - la verdadera partió entre Comadran i Les Oliveres - ens enfilarem torrent amunt a trobar el forn de calç de la Baga de Comadran, a tocar del torrent i pel costat de Les Oliveres. Com a curiositat direm que la superfície del forn de calç és plena de teula.
Si voleu continuar pel camí, la pista es converteix en un corriol que s'enfila pel dret a Pedra d'Àliga.



ENLLAÇOS


De Cara a Barraca (3) Les Comes

Els forns de Pedra d'Àliga, la darrera fornada de calç a Sant Llorenç?





Els forns de Pedra d'Àliga, la darrera fornada de calç a Sant Llorenç? 1.1



FornCal Olla01                                                                                                                                                                                                                                                          El forn 1 de Pedra d'Àliga, després de l'aclarida

Coincidint amb les dates d'estiu quan els mestres calciners iniciaven les tasques de fornejar la pedra calcària per obtenir calç viva, aquest estiu hem descobert un parell de forns de calç, un a tocar de l'altre, i no gaire lluny de la restaurada barraca de la Pedra d'Àliga. Però allò que ha resultat més impactant de la troballa, ha estat trobar - en paraules de l'amic Ramon Suades - la mina i l'or  en un mateix lloc: això és, que mitja tona de calç romania al costat mateix del forn, abandonada de la mà de déu...??? Això no ho havíem vist mai abans a Sant Llorenç. La pila conté impureses, restes de còdols, però això ja deuria resultar normal, no?  Que potser va ser una fornada dolenta o per contra, tan bona que en va sobrar...? Que potser abans d'extreure la calç del forn, se'ls va enfonsar la volta i això va obligar a seleccionar la millor part i abandonar la resta...? Com es podia arribar a abandonar in situ un producte que havia costat mesos de preparació prèvia i 15 dies de presència obligada les 24 hores del dia al costat del forn...?

FornCal PilaCal                                                       Mitja tona de calç abandonada


La meva impressió era que en veure'm arribar, els calciners havien fugit cames ajudeu-me, abans de ser acusats de piròmans del bosc... De fet, l´unic fòssil director trobat - un broc d'ampolla de vi Tres Erres de les bodegues Roqueta (Avinyó, Bages) - ens podria indicar que la fornada es podria haver fet perfectament als anys 70 o sigui, fa quatre dies. I llavors sí que gairebé es podria dir que aquesta va ser la darrera fornada de calç a Sant Llorenç...?
De primer vaig pensar que havia trobat un antigot, doncs vaig arribar-hi pel cantó de la pila de pedres que, a mida que m'hi acostava, eren sospitosament cada cop més blanques! I al costat mateix, un amuntegament de calç ... que potser havia arribat a un abocador incontrolat? Pujo la pila de pedres encara pensant que podia ser una barraca de vinya o antigot i em trobo de cop amb una timba de gairebé 4 metres: l'olla d'un forn! - aquí no vaig poder evitar de pensar que havien cuit allà mateix tota la pedra d'una barraca de vinya! Però d'on sortia tanta pedra en una part de bosc completament arbrada ...? Anem a pams.

FornCal PilaPedra                                                  la corona del forn, acabada de retirar

La muntanya de pedra era la corona, el barret amb el qual cobrien tota la fornada. Dins l'olla hi podien cabre fins a 30 tones de pedra calcària, picada a barrinades i carretejada de dalt a baix, dels estreps de la Pedra d'Àliga cap els forns, i si tot anava bé se'n podien obtenir unes 3 tones de calç viva.
La pedra es disposava de tal manera que al fons hi quedés una cambra de combustió a on diàriament - i durant una quinzena ininterrompuda de dies - s'hi anaven cremant carretades de sotabosc. El forn arribava a escalfa-se entre 800 i 1000º de temperatura a la qual el conglomerat eocènic contenint matriu calcària, es disgrega. Quan el mestre calcinaire considerava que la cocció era al punt just (fum blanc, una olor especial...etc) era el moment de desenfornar: es retirava la corona de pedres que cobrien el gruix de la pedra calcària i un cop refredat el conjunt, s'extreia la calç per la porta inferior del forn, pregant que la falsa cúpula de la cambra de combustió no s'ensorrés - com sembla que sí va passar amb aquest: part del revestiment sembla escapçat.
Segons que explica la Vikipèdia  " La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia per a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per desinfectar, i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. "

FornCal Olla02                                                              l'olla del forn 2 de Pedra d'Àliga


Amb el Ramon Suades vam visitar el forn de calç amb la idea d'esclarissar el volt del forn, prendre mides i documentar la troballa, amb la sorpresa afegida que tornant cap a la barraca i refent el camí de baixada per la llera del torrentet ens trobem que en pocs metres hi havia un altre forn, pràcticament de les mateixes dimensions (3,5m de diàmetre i alçada). Havíem pujat assenyalant la pila blanca de calç i no ens vam ni adonar que passàvem a frec d'aquest altre forn. Les parets del nou forn presenten dues obertures per les quals la solifluxió del terreny ha rebentat el revestiment de pedra sorrenca, formant una concavitat que no té res a veure amb el forn.
En fi, si us ve de gust visitar un parell de forns abandonats i amb la feina a mig fer, només heu d'avançar sense perdre alçada en la direcció que us marca la porta de la barraca restaurada de la Pedra d'Àliga, travessar i baixar per un torrentet secundari i pujar pel torrent principal. Com si volguéssiu travessar el bosc i acostar-vos en línia recta al cim de la Pedra d'Àliga. Creiem que els forns i la barraca es troben dins la finca de Les Oliveres just al límit amb la propietat del Comadran, trobant molt aprop del forn superior unes fites molt peculiars.
Amb el Ramon encara vam tenir temps de trobar una altra barraca pràcticament intacta, i  pocs dies més tard encara una altra barraca sencera i un altre forn a la llera principal del torrent de Les Comes, però això ja ho anirem explicant a l'apartat de barraques corresponent!






ENLLAÇOS


LA BARRACA DE PEDRA D'ÀLIGA


APROFITAMENT DELS MATERIALS GEOLÒGICS: ELS FORNS DE CALÇ. La Culla.





 

 

De cara a barraca (80) la teoria dels 100 metres 1.0

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.

“Com el Vallès no hi ha res”.    Joan Oliver, Pere Quart  

 

SAVALL BARRAQUES 2017 Pequea              les barraques de vinya de Sant Llorenç Savall (2016) dibuixen el contorn del municipi

Joan Oliver i Sallarès “Pere Quart” era fill de la nissaga dels Oliver propietaris del Marquet de les Roques (Vall d’Horta, Sant Llorenç Savall). Tres quarteres era el promig que nosaltres hem calculat per als trossos dedicats a la vinya a Sant Llorenç Savall a mitjan segle XIX, per tant les dades farien històricament bo el text de les corrandes d’exili escrites per l’autor des de Xile, el 1947.
 “5 quarteres, massa terra”. Justament 3 quarteres equivalen aprox. a  1hA en el sistema mètric actual, ço és, a uns 10000m2 que, si els trossos fossin estrictament quadrats - que no ho eren, ni en broma! - equivaldrien a uns 100m per costat. La teoria dels 100m suposaria que cada 100m aprox. podríem trobar una barraca de vinya i això es cumpleix, especialment en aquelles grans propietats amb molts parcers, com ara l’Ermengol, La Serra, Salallassera o La Muntada. Evidentment, construir una barraca no era una tasca prioritària per als parcers: allò que calia era preparar primer les terres, adobar pedres pels marges i cultivar satisfactòriament la vinya. I tot i que les barraques de vinya eren una comoditat molt interessant pel vinyater - aixopluc, magatzem d’eines i possibilitat de cuinar-hi- no era imprescindible i, en tot cas, també caldria valorar la possibilitat que la barraca fos compartida per més d’un parcer, tal i com sabem que passava amb els estris de la verema o amb els animals de càrrega.

B466 1 Pequea             la barraca 466 localitzada el 2023 a partir d'un munt de marges i a frec del torrent del Rossinyol


Els trossos de vinya solien quedar confinats entre divisòries naturals com ara canals, xaragalls, careners, camins etc i en el cas de Sant Llorenç Savall, les construccions solen aparèixer prop dels cursos d’aigua. En realitat, els trossos declarats a Hisenda eren d’una extensió molt superior a les 3 quarteres però al final, descomptant erms i roques improductibles, la vinya cultivada quedava entre uns pocs quartans, 1 o 3 quarteres. 
Així que ja ho sabeu, si comenceu a trobar marges de pedra seca a sant Llorenç Savall, ja podeu començar a comptar metres, que tard o d'hora hauríeu de trobar alguna barraca.
De vegades també hem trobat alguna barraca sense trobar cap marge a prop, però això en recerca sí que és una loteria!



                        2023 L'EXEMPLE DE LA BARRACA NOVA
                            DEL TORRENT DEL ROSSINYOL





B466 26 Pequea                          Primera estassada al volt de la barraca 466. El bosc l'ha respectada

 
Tot i que al sector del Rossinyol, Vall d'Horta ja hi teníem barraques localitzades - i la majoria ja restaurades - el nombre i extensió dels marges, remuntant de la pista de la Vall d'Horta fins ben bé el Serrat del Bonaire o fins els repeus de la Pedra d'Àliga ens feia sospitar que hi havia d'haver més barraques a la zona, tal i com ha acabat passant. La barraca fa bona la teoria dels 100 metres que ja teníem provada en altres indrets i, com no, també ha fet bona la preferència dels parcers llorençans a l'hora de situar la construcció prop d'un curs d'aigua.
D'altra banda, l'amillarament de 1854 explica que el mas Rossinyol - avui ja desaparegut- comptava amb no menys de 18 parcers i el mateix es podria dir de Les Oliveres - la frontera entre ambues cases no queda molt clara -  amb no menys de 37 trossos per la seva banda: en qualsevol cas, el nombre de barraques actualment conegudes no acabaria de correspondre amb el potencial de trossos que s'esmenten a l'amillarament. 
Per això sóc del parer que encara hi hauria d'haver alguna barraca més al sector del Rossinyol i el seu torrent principal.


B466 13 Pequea                                                                   Barraca 466, cocó pel càntir

 


B466 5 Pequea  Barraca 466, poca feina de restauració: retirada de sediments a l'entrada i plantada de lliris a la closca


                                     ALGUNA BARRACA MÉS, LA no.474


B474 8 Pequea                              La nova barraca 474 a la capçalera del Sot del Fontanet






                                                                                                                                                                                                                EQUIVALÈNCIES



                                                                                                                                                                           3 quarteres = aprox. 1hA  / 1 quartera = 12 quartans   /  1 quartà = 4 picotins