- Detalls
-
Escrit per Super User
El sabadellenc (Sabadell, 1931) havia estat vinculat al Museu de Sabadell, i quan començà a festejar amb la llorençana Rosa Argemí la institució li va proposar d'inventariar les barraques de vinya del terme llorençà, cosa que va anar fent entre els anys 50/70 i pensem que constitueix un fet inaudit al Principat per aquestes dates. Entre les seves aficions s'hi compten les famílies catalanes d'orquídees que visitava assíduament recorreguent el Principat, i també les caixes de música. La trajectòria vital d'en Ballestar -va lluitar a l'Ifni i va treballar de matrisser a Suècia- algun dia potser veurà la llum en format de llibre, perquè sabem que darrerament en Jesus estava escrivint unes memòries. L'any 2009 en ens va fer a mans les còpies dels mapes on ell havia anat assenyalant les barraques que anava localitzat -unes 260 a St Llorenç Savall, unes 20 a Granera i dues a Castellar del Vallès. En un parell d'anys i sense conèixer massa el terreny, vam localitzar el gruix de les barraques dels mapes, cosa que demostra com d'acurades són les ressenyes. Tot i amb això, el 2019 encara vam localitzar una de les darreres, a Comabella, i el 2021 la propera al Genescà. El 2022 la del Coll Fals de Palomeres.

la barraca no.191 a Comabella, localitzada a finals de setembre de 2019Per mitjà de símbols diferenciats, als mapes en Ballestar també hi consignà si les barraques estaven senceres o enderrocades. Les enderrocades - segons ens va explicar ell mateix- ja no les va retratar.
Aquestes són les barraques que encara no hem localitzat, o bé són dubtoses
La (sencera) i la 139 o 140, a la vall de Maria . La no. 14 bé podria quedar dins un recinte tancat per a gossos, i la no. 139 o bé la 140 (una de les dues ha estat trobada) situades al Torrent Micó. La que hem trobat està en ruïnes i es podria pensar que correspon a la no. 139 del mapa, però també podria haver passat que en 50 anys la no.140 també s'hagués ensorrat, amb la qual cosa no podem estar segurs de quina és quina. Però ens en falta una, això segur....
Barraca al bell mig del torrent Micó. La 139 o la 140?
La que ja es trobava en ruïnes, situada al vessant esquerre de la Vall de Maria, per damunt la citada barraca no.14.
La , al nord de la casa del Genescà. Quan la vam buscar ens va fer tota l'impressió que la barraca -sencera, segons els mapes- es trobaria dins una propietat privada tancada. Trobada el 24-10-2021 gràcies a les indicacions del Miquel Castellà. No és dins cap propietat tancada. És una grossa barraca adjacent a una caseta de l'urbanització declarada il·legal del Genescà, llur propietari la devia reforçar amb morter i la feia servir de magatzem.
la recent trobada barraca no.16 (2021)
La de l'Ermengol, aleshores sencera. Tot i trobar-se teòricament prop de la casa, ni l'hem trobada ni els de l'Ermengol els sona que n'hi hagi hagut cap al lloc. És possible que en Ballestar s'hagués equivocat a l'hora de situar-la.
la barraca no.103 dels Camps d'en Lluís probablement ja no existeixi (fotografia d'en J.Ballestar)
al lloc dels Camps d'en Lluís, a Les Conques. Les fotografies d'en Ballestar mostren que eren dues barraques senceres i força grans que ocuparien el lloc avui tancat per a gossos (o molt properes), passat el pont de Les Conques i a la nostra dreta. Probablement van ser aterrades.
al Fals Coll de Palomeres, poc abans de trobar la cruïlla amb el corriol que va pel Serrat del Vent. Teòricament es trobava a tocar d'una pista. I ho està! La vam localitzar el 28-12-2021, però molt ens temem que devia ser una barraca mixta d'obra. Això, o bé se la van carregar amb maquinària pesant quan van obrir la pista...

la no.143 podria ser una barraca mixta d'obra i pedra seca
de La Muntada. La més propera al casal de la Vall d'Horta. No n'hem trobat ni el rastre. Tot just passat l'incendi de 1971 devia resultar més localitzable que no pas ara.
a La Busqueta. Es trobaria propera a la cruïlla de pistes de la Serra Alta amb la pista que va fins al Rossell. Per la seva situació límit als mapes, algunes barraques poden aparèixer en més d'un mapa: aquesta només apareix reflexada en un...
possibles restes de la barraca no.218, a la vall de Vilà (La Serra)
a La Serra, en ruïnes. Apareix en un punt alçat per damunt la Vall de Vilà. Vam trobar unes parets de forma circular que bé podrien ser marges de pedra seca. Dubtosa.
al capdamunt del torrent del Vinardell i en un lloc que en Ballestar anomena la Roca Cavalcada. Per la fotografia de l'autor dels mapes, semblaria que la no. 270 aprofitava un balmat. A banda de les barraques, tampoc hem sabut trobar la Roca Encavalcada.
No esmentem les que en Ballestar va consignar a l'urbanització de Comabella, quan tot just s'estaven fent els carrers. Però bé podria ser que alguna finca conservés la barraca o bé alguna fotografia.
Ja ho sabeu, es busquen 10 barraques - senceres o aterrades- agraïrem qualsevol notícia que pugui servir per localitzar-les.
GRUP DE PEDRA SECA BALLESTAR
Sant Llorenç Savall
- Detalls
-
Escrit per Super User
L'agost de 2017 mentre cercava les barraques de vinya del sector de la Vall d'Obàgols vaig ensopegar amb un antigot proper a can Sallent. El mapa ICC (Institut Cartogràfic Català) ja donava una pista en batejar el carener com Marcells, i també ho feien els estudiosos citant el mas Mercells com un mas llorençà rònec, completament desaparegut dels mapes
""Mas de Marsels", "Casa y Mas Marsels", "Mas de Marsells", "Casa den Marcels", "Mas de Marcells" (o també "de Marselles"", però és error manifest d'un notari barceloní) (s.XVI a XVIII). Antiga casa de la Pª de Sta Maria de Gallifa, ara territori de la Pª de St Sebastià de Montmajor, que ja era agregada al mas Codina en el s.XVI. En 1543, 1547 n'era el propietari Joan Fogoses que l'arrendava a Salvador i Jaume Obàgols. Devia ser situada a llevant del mas Sallent, i prop dels masos Obàgols i de la Codina." (1967, Moreu-Rey, Enric)

Les referències històriques també ens descobreixen la possibilitat que l'actual carena de Marcells - contigua al collet de Penjallops- antigament s'hagués conegut com la Serra dels Degollats
" "In terminio Caldense, vel in termino S. Minati, vel super ipsum montem maiorem, in locum que dicunt mercellos, vel subtus (ipsum mon)tem (...) per ipsa plana ex terminio Caldense (...) terminio S. Minati, in locum vocitatum Crivillacum", un alou que afronta a llevant en "ipsa Serra de Decollatos" en part;(...) (1967, Moreu-Rey, Enric)
La toponímia antiga ens descobreix que Mercells també era el nom d'un torrent
Mercells (El Torrent del Mas de) (1598). És el termenal de llevant del mas Bosc o Sallent. En 1867, el "Torrent de Marcells" marca els límits de les parròquies de St Sebastià i Gallifa. (1967, Moreu-Rey, Enric)
Segons el fogatge de 1553 dut a terme pel síndic Pere Agell la propietat del mas Marcells era d'en Francisco Clusanes (per comptes de Clusanes, Esteve Busquets i Molas hi llegí Massanés o Rossanes) (1967, Esteve Busquets)
fragment de teulaSegons Vicens & Valls entre el 1785/1788 a la comptadoria d'hipoteques de Mataró foren inscrites dues creacions d'hipoteques: la del Mas Codina i la del Mas Mercells. Com hem pogut llegir anteriorment, al s.XVI el mas Mercells ja era agregat del Mas Codina. (2010, Jaume Valls & Albert Vicens)
Actualment el mas Mercells és dins la propietat de can Sallent - antigament era coneguda com el Mas Bosc- que amb el temps s'agregà altres masos rònecs de la zona com el Mas Prat o el Mas de les Feixes.

LES RUïNES
Amb prou feines es reconeixen unes cinc estances en paral·lel, totes ubicades en el que semblaria un únic cos d'edifici orientat en l'eix N40. Les parets dels extrems semblarien corbades, tal volta insinuant paraments de casa fortificada. L'amuntegament més notori de pedra es troba al vessant sud.
SITUACIÓ
Per arribar a les ruïnes venint del Pla de les Forques i el collet de Penjallops, cal arribar a la barraca de Mercells fins a trobar la pista que a la nostra dreta ens duria a can Sallent. La pista travessa un xaragall i de baixada revolta cap a l'esquerra. Trobarem a la nostra esquerra una clariana que insinua un possible camí. Seguirem pel petit carener fins a trobar un alzinar on hi han les ruïnes.
El meu agraïment a l'Eusebi Vila i Delclòs per facilitar-me la ressenya bibliogràfica de l'Enric Moreu-Rey "LA RODALIA DE CALDES DE MONTBUI. Repertori històric de noms de lloc i de noms de persona"