-
Per a un pedra secaire com jo res no podia ser més satisfactori que trobar una nova font perduda enmig del bosc i coberta per una estructura amb la forma i tècnica d'una barraca de vinya en miniatura.
La font del Salt de Tanca, una barraca de vinya en miniatura
Jo em decanto per dir que és una , sobretot pel que és a dins i a l'entrada, però també podria ser un forat per l'escudella, un d'aquests forats que s'obrien a les parets de la vinya o al costat mateix de la barraca i que servien per deixar-hi el dinar fet pels de casa (sovint una escudella de terrissa).Tanmateix la zona no ha deixat rastres de marges per pensar en la vinya i en canvi sí una munió de testimonis dels temps del carboneig: places carboneres, barraques de carboners, forats de carbonet i tocant mateix de la font, un antic camí de desboscament, avui completament abandonat.
Una tercera opció, tot i que més remota, seria que la font obrada fos d'un dels antics masos medievals de Coll Gavatx i dels quals no n'hem trobat ni la ubicació. No cal dir que a manca de toponímia històrica, ens hem inventat el nom de la font, fent referència a un element topogràfic que ajuda a localitzar-la.
Aquest salt d'aigua ens marca la situació de la font, prop de la base
SITUACIÓ
La font és al marge dret del a l'altura del Coll Gavatx. Per arribar-hi anirem al fons de la Vall d'Horta, a l'aparcament del . Seguirem el camí de Coll Gavatx partint del . Passarem de llarg i els dos trencalls a la nostra dreta que ens durien a Les Fogaroses. Som a l'aiguabarreig* del torrent del Marquet i l'inici de la canal de Tanca. Seguim pel corriol de coll Gavatx però així que el camí se'n vulgui separar nosaltres ja no sortirem de la torrentera. Passarem pel costat del tronc d'un pi mort i encara dret i vigilarem de no prendre un torrentet secundari a la nostra dreta. Seguirem remuntant pel tàlveg, passant prop d' a la nostra dreta, fins arribar al Salt de Tanca. A la nostra esquerra trobarem .
Interior de la construcció de pedra en sec* algun mapa (CET) fa coincidir el saltant amb el canvi de nom del torrent.ORIGEN
A manca de poder documentar el funcionament de la font en temps de pluges, pensem que l'obra de pedra en sec assenyala alguna surgència intermitent que deu brollar de la roca mateix. El 25-10-20 hi va fer cap una secció de l'Espeleopringuer que, un cop extrets tots els fangs acumulats a l'interior, descobreix una a la roca que es devia anar omplint lentament, allò que els llorençans anomenen un SUANT i que -segons ens fa saber el Marc Anglés- seria l'equivalent en geologia d'un AQÜITARD, "un aqüífer que transmet l'aigua molt lentament". A Sant Llorenç Savall aquests suants (aqüitards obrats) han quedat associats a vestigis d'antics masos humils i rònecs. A manca d'haver trobat cap prova d'un antigot a les proximitats, seguim sense descartar que fos obra dels carboners, tal i com fou el cas del Camí de les Onze Fonts.
CROQUIS
ENLLAÇOS
VÍDEO La Font del Salt de Tanca
Itinerari 3. Canal de Tanca: un camí imaginari 1.1
-
El sabadellenc (Sabadell, 1931) havia estat vinculat al Museu de Sabadell, i quan començà a festejar amb la llorençana Rosa Argemí la institució li va proposar d'inventariar les barraques de vinya del terme llorençà, cosa que va anar fent entre els anys 50/70 i pensem que constitueix un fet inaudit al Principat per aquestes dates. Entre les seves aficions s'hi compten les famílies catalanes d'orquídees que visitava assíduament recorreguent el Principat, i també les caixes de música. La trajectòria vital d'en Ballestar -va lluitar a l'Ifni i va treballar de matrisser a Suècia- algun dia potser veurà la llum en format de llibre, perquè sabem que darrerament en Jesus estava escrivint unes memòries. L'any 2009 en ens va fer a mans les còpies dels mapes on ell havia anat assenyalant les barraques que anava localitzat -unes 260 a St Llorenç Savall, unes 20 a Granera i dues a Castellar del Vallès. En un parell d'anys i sense conèixer massa el terreny, vam localitzar el gruix de les barraques dels mapes, cosa que demostra com d'acurades són les ressenyes. Tot i amb això, el 2019 encara vam localitzar una de les darreres, a Comabella, i el 2021 la propera al Genescà. El 2022 la del Coll Fals de Palomeres.
la barraca no.191 a Comabella, localitzada a finals de setembre de 2019Per mitjà de símbols diferenciats, als mapes en Ballestar també hi consignà si les barraques estaven senceres o enderrocades. Les enderrocades - segons ens va explicar ell mateix- ja no les va retratar.
Aquestes són les barraques que encara no hem localitzat, o bé són dubtoses
La (sencera) i la 139 o 140, a la vall de Maria . La no. 14 bé podria quedar dins un recinte tancat per a gossos, i la no. 139 o bé la 140 (una de les dues ha estat trobada) situades al Torrent Micó. La que hem trobat està en ruïnes i es podria pensar que correspon a la no. 139 del mapa, però també podria haver passat que en 50 anys la no.140 també s'hagués ensorrat, amb la qual cosa no podem estar segurs de quina és quina. Però ens en falta una, això segur....
Barraca al bell mig del torrent Micó. La 139 o la 140?
La que ja es trobava en ruïnes, situada al vessant esquerre de la Vall de Maria, per damunt la citada barraca no.14.
La , al nord de la casa del Genescà. Quan la vam buscar ens va fer tota l'impressió que la barraca -sencera, segons els mapes- es trobaria dins una propietat privada tancada. Trobada el 24-10-2021 gràcies a les indicacions del Miquel Castellà. No és dins cap propietat tancada. És una grossa barraca adjacent a una caseta de l'urbanització declarada il·legal del Genescà, llur propietari la devia reforçar amb morter i la feia servir de magatzem.
la recent trobada barraca no.16 (2021)
La de l'Ermengol, aleshores sencera. Tot i trobar-se teòricament prop de la casa, ni l'hem trobada ni els de l'Ermengol els sona que n'hi hagi hagut cap al lloc. És possible que en Ballestar s'hagués equivocat a l'hora de situar-la.
la barraca no.103 dels Camps d'en Lluís probablement ja no existeixi (fotografia d'en J.Ballestar)
al lloc dels Camps d'en Lluís, a Les Conques. Les fotografies d'en Ballestar mostren que eren dues barraques senceres i força grans que ocuparien el lloc avui tancat per a gossos (o molt properes), passat el pont de Les Conques i a la nostra dreta. Probablement van ser aterrades.
al Fals Coll de Palomeres, poc abans de trobar la cruïlla amb el corriol que va pel Serrat del Vent. Teòricament es trobava a tocar d'una pista. I ho està! La vam localitzar el 28-12-2021, però molt ens temem que devia ser una barraca mixta d'obra. Això, o bé se la van carregar amb maquinària pesant quan van obrir la pista...
la no.143 podria ser una barraca mixta d'obra i pedra seca
de La Muntada. La més propera al casal de la Vall d'Horta. No n'hem trobat ni el rastre. Tot just passat l'incendi de 1971 devia resultar més localitzable que no pas ara.
a La Busqueta. Es trobaria propera a la cruïlla de pistes de la Serra Alta amb la pista que va fins al Rossell. Per la seva situació límit als mapes, algunes barraques poden aparèixer en més d'un mapa: aquesta només apareix reflexada en un...
possibles restes de la barraca no.218, a la vall de Vilà (La Serra)
a La Serra, en ruïnes. Apareix en un punt alçat per damunt la Vall de Vilà. Vam trobar unes parets de forma circular que bé podrien ser marges de pedra seca. Dubtosa.
al capdamunt del torrent del Vinardell i en un lloc que en Ballestar anomena la Roca Cavalcada. Per la fotografia de l'autor dels mapes, semblaria que la no. 270 aprofitava un balmat. A banda de les barraques, tampoc hem sabut trobar la Roca Encavalcada.
No esmentem les que en Ballestar va consignar a l'urbanització de Comabella, quan tot just s'estaven fent els carrers. Però bé podria ser que alguna finca conservés la barraca o bé alguna fotografia.
Ja ho sabeu, es busquen 10 barraques - senceres o aterrades- agraïrem qualsevol notícia que pugui servir per localitzar-les.
GRUP DE PEDRA SECA BALLESTAR
Sant Llorenç Savall