A L'ESQUERRA, LA LLERA DEL TORRENT DEL SOT DE LA COMA D'EN BOU. A LA DRETA LA NOVA FONT, RAJANT
L'única forma de trobar una font colgada de romanins és escoltant. Això no és nou, ja ens havia passat amb la font del Morell. I ara ha anat de la mateixa forma. Vam veure una que desviava aigua del torrent del Sot de la Coma d'en Bou (Rocafort, Bages). Més amunt un marge de pedra creua el torrent i degotava lentament, i a una banda del marge hi havia un altre so més potent (el so de portada d'aquest mes). Per un sospitosament regular vessava aigua per la part baixa del marge. Amb el Quim Solbas vam tornar-hi i vam desbrossar el romanins per sortir de dubtes.
EN QUIM SOLBAS DESBROSSANT LA NOVA FONT
És una font obrada, qui sap si dels temps de la vinya. Li hem posat un per fer-la més evident. Per sota de la font, la bassa que us hem comentat i encara més avall una que el Ramon Suades havia batejat amb el topònim ICC que tenia més a mà 'Pou del Víctor'. Marges de pedra seca, barraques de vinya, roures destacables i encara un molt desdibuixat. Tot a tocar de la nova font, tal i com podeu veure en aquest .
Estem mirant de contactar amb nadius de Rocafort per tal de recuperar el possible nom original de la , de la qual no tenim constància en cap mapa que nosaltres coneguem. De moment l'hem batejada com a font de les Grauetes, pel nom de la més propera. Però no ens hi fem mal amb això, si algú ens pot documentar el nom del lloc i de la font, cap problema per batejar-la d'una altra manera.
Ara convé fruir de la recuperació d'aquesta font i del magnífic bosc que us envoltarà, les barraques de vinya cada 100 metres i també d'aquesta altra primícia localitzada pel Ramon Suades: les ruïnes de la Coma d'en Bou.
LES RUÏNES DE LA COMA D'EN BOU (CLIQUEU LA FOTO PER DESCOBRIR-LES)
Situades a ponent del primer promontori de la Coma d'en Bou, és un únic recinte de 3x5m orientat d'est a oest, amb unes irregulars descendents que suggereixen a primera vista la fesomia en planta d'una ermita o d'una cripta. El Ramon Suades suggerí la possibilitat que es tractés de la desapareguda ermita de St Aon de Mura.
Convenientment netejat el lloc de les capçades tallades pels boscaters* jo hi vaig voler veure un aljub, una cisterna: pel costat est un nivell de conforma la base ideal per captar aigües; el costat oest, tallat en roca mare, està entollat i hi ha crescut un pollancre; cap resta de teula en superfície; les parets del recinte entrunquen perfectament amb els marges de vinya i una magnífica amb llinda doble és a tocar.
Ermita, cisterna o ...? Que ho determinin els experts
* prec per als estimats boscaters: si us plau, no cobriu el patrimoni rural amb capçades i llenya tallada. D'aquesta manera no l'esteu protegint, l'esteu sepultant i esteu proporcionant nutrients per tal que hi creixi tota mena de vegetació que n'esberlarà les restes. Gràcies.
{play}images/stories/mp3/fontsensenom.mp3{/play}
La tècnica de Medi Ambient de l'ajuntament de St Llorenç Savall em trucà per dir-me que durant les del pulmó de la urbanització de Comabella havia aparegut una barraca de vinya sencera.
Una setmana després ens hi vam acostar i allí estava la barraca, prop del torrent de Comabella. A la closca encara duia vidalbes i esbarzers. Tal i com explicàvem aquí en parlar de la masia de Comabella, hi havia la possibilitat que es tractés d'una de les 5 barraques del mapa del sr. Ballestar que ja s'havien donat per perdudes arrel de la creació de la urbanització.
Però una acurada comparació amb mapes actuals descarta aquesta possibilitat, i creiem que es tracta d'una construcció que no havia estat mai inventariada i per tant ja podem dir que és la barraca de vinya no.441 del nostre terme.
És una molt bona notícia que puguem comptar almenys amb una d'aquestes barraques prop de la masia de Comabella, com a testimoni d'una de les zones on alguns vilatans asseguren que en sortia el millor vi de Sant Llorenç Savall.
Ara el detall final seria conèixer el propietari de la parcel·la i poder refer els donant nova vida a la barraca de vinya de Comabella.
ENLLAÇOS