La tècnica de Medi Ambient de l'ajuntament de St Llorenç Savall em trucà per dir-me que durant les del pulmó de la urbanització de Comabella havia aparegut una barraca de vinya sencera.
Una setmana després ens hi vam acostar i allí estava la barraca, prop del torrent de Comabella. A la closca encara duia vidalbes i esbarzers. Tal i com explicàvem aquí en parlar de la masia de Comabella, hi havia la possibilitat que es tractés d'una de les 5 barraques del mapa del sr. Ballestar que ja s'havien donat per perdudes arrel de la creació de la urbanització.Però una acurada comparació amb mapes actuals descarta aquesta possibilitat, i creiem que es tracta d'una construcció que no havia estat mai inventariada i per tant ja podem dir que és la barraca de vinya no.441 del nostre terme.
És una molt bona notícia que puguem comptar almenys amb una d'aquestes barraques prop de la masia de Comabella, com a testimoni d'una de les zones on alguns vilatans asseguren que en sortia el millor vi de Sant Llorenç Savall.
Ara el detall final seria conèixer el propietari de la parcel·la i poder refer els donant nova vida a la barraca de vinya de Comabella.
ENLLAÇOS
Tinc un company de feina que un matí era fent exercici físic i a la tarda estava ingressat en un hospital. L'exercici físic havia quedat sobtadament interromput per un atac de cor fulminant. Van reanimar-lo amb un desfibril·lador però ell va continuar inconscient. Per cosa de més d'un mes va quedar en coma i mentrestant els seus metges van decidir de refredar-li la temperatura corporal per alentir tot els processos vitals (entre els quals una possible infecció). En retornar a la vida un mes més tard, el gap temporal no havia quedat buit. Era ben conscient d'una continuïtat, la ment havia continuat ocupada i el rellotge intern seguia comptant el temps. Havia estat fent un viatge per la mediterrània, un viatge gairebé èpic on entre d'altres el refredament induït fou una prova de foc de cara a la supervivència en aquell viatge imaginari. Totes les veus tenien rostre; veus del treball, veus de la família. I el més increïble, les veus dels metges i infermeres que ell no havia conegut mai abans també tenien rostre, exactament el mateix que va veure en recobrar la consciència. Tota un experiència que m'alegro molt que el Paco ens pugui explicar i que, sens dubte, li han canviat la percepció de la vida.
I jo m'he quedat pensant si això de tenir els ulls oberts 'a la realitat' no seria com assistir a una pel·lícula que va passant sola, on el què de veritat importa són l'evolució de les idees i no tant del seus recipients, aquests cossos nostres tan temporals i fungibles.
No sé si les pastilles Cuatro-Estaciones-Hermosa-Fruta ajuden a aprimar, protegeixen la vista o frenen l'envelliment de les persones. Ni idea. Però el que sí puc assegurar és que llegir la mena de traducció on-line del prospecte d'aquest mix d'herba mate, herba Gwogwo, fulles de morera ... et pot retornar el somriure que havies perdut amb l'edat. A més de prevenir la radiació i el càncer entre d'altres malvestats, aquestes pastilles ajuden 'el desarrollo de esqueletos y dientes', important, sobretot si començàveu a notar duplicitat d'ossos.
Les instruccions d'ús no poden ser més simples: 'coma al abrir'.
On desar-lo? 'evitar colocarlo en temperatura alta, ambiente humilde ni directamente bajo el sol'. Cal evitar els excessos d'humilitat en l'ambient.
On trobem la data de caducitat? 'ver en la espalda'. Ben visible, no cal que us la busqueu per racons inaccesibles.
Precaucions: 'este producto tiene hueso, no engulla por favor'. Engolir medicaments, a més de conferir-vos aparença de ionquis, tampoc us curarà més de pressa.
La compañia Cuatro Estaciones Hermosas té 'licencio' del 'gobierno'. Tot ben legal.
Característiques del producte. Un dels components anomenat 'Semen Pruni, ayuda a emitir flatulencias'. Emetre és molt millor que tirar-se pets a la babalà.
Explicant 'El riesgo y daño producido de la Toxina' el fabricant aconsella quan prendre el seu medicament p.e. quan 'la salud y la belleza de la piel desaparece. El aspecto hermoso está fuera de forma'. Vaja, quan presentes un aspecte deformat.
Cuatro-Estaciones-Hermosa-Fruta és bàsicament un purgant i per això 'Pruga el cuerpo en tres pasos' i com a part de la suite intestinal 'Al mismo tiempo se tira el gas de escape. Al cabo de ocho horas, gran cantidad de "residuos intestinales" con el hedor se excretan'. I tot està anant bé si 'el color de la orina está claro y la defecación es de color amarillo brillante' Ni mat ni satinat. Brillant.
L'empresa està orgullosa de la fita assolida amb aquest producte i tira del refranyer per dir-nos: 'los equipos que tiene talentos aparecen verdadero caballo oscuro' i aleshores sí que no pots evitar de pensar en possibles efectes adversos.
'¿Estàs listo? Cuatro-Estaciones-Hermosa-Fruta solo te cuenta una verdad que es una insturia nueva desarolla más rápido'. Es podria dir més clar, però no més ràpid.
Si está interesado, venga a mí, compre una caja para probar.
Si cree que es bueno, venga a mí, compre un par de cajas y lo tome.
Si desea ser un agente, compre veinte cajas para observar el mercado.
Si venta bien, cooperamos y conseguimos un gran éxito juntos.
Ja ho sabeu. Quadre Parades Estupend Fruit i estareu apunt per emetre tota mena de sensacions.
20 de setembre de 1945
De l'arxiu històric de Mura vam trobar un full de registre on es consignava la mort d'un 'guerrillero rojo' anomenat Francisco Espinosa àlies 'Pichín' i la detenció de dos companys seus de nom Rafael Ruiz Rodríguez i Juan Berrocal Padilla. L'enfrontament es produí el dia 20 de setembre de 1945 molt aprop de l'ermita de St Antoni. Dos dels maquis aconseguiren fugir.
l'ermita de Sant Antoni de Mura, lloc dels fetsAmb l'irrupció d'Internet ha estat finalment possible esbrinar les biografies d'aquest grup de maquis del partit comunista espanyol (PCE). El grup s'anomenava II Andalucía i anava de camí cap a la regió que tenien designada Córdoba-Marmolejo-Jaén-Priego de Córdoba. Excepte per un dels que aconseguí escapar, totes les biografies trobades acaben amb un 'enviados por el PCE a España en el último trimestre de 1945'.
Francisco Espinosa Bautista era el cap del grup. Va néixer a Escanuela (Jaén) el 16-2-1917 i era pagès. Era membre de les Juventudes Socialistas Unificadas (JSU) des de 1931. El 1932 va ingressar al Partido Comunista Español (PCE). Durant la guerra civil va fer de sargent de la 24a Brigada, 16a Divisió. Va exiliar-se a França i participà en la resistència francesa. El febrer de 1944 va ingressar a l'Agrupación de Guerrilleros Españoles (AGE) on fou tinent de l'Estat Major i més tard instructor a la 9ª Brigada.
El grup II Andalucía va ser format a Gincla (Aude, França) d'on van sortir el 29 d'agost de 1945 cap a la base de partida on van arribar-hi a les 20:00 del dia següent. A les 21h van iniciar la primera etapa arribant a les 5:00 de la matinada a Maçanet de Cabrenys on van acampar. A les 21:30 del mateix dia van fer la segona etapa que va acabar a la collada del Fau a les primeres hores del dia 1 de setembre. A la nit van continuar la marxa acabant la tercera etapa el 2 de setembre al nord d'Albanyà on van passar tot el dia. La quarta etapa es va iniciar a les 21:30 assolint a la matinada següent a la muntanya de la mare de Déu del Mont (Girona). Aquella mateixa nit s'inicià la 5a etapa arribant a la matinada a Besalú. La sisena etapa es va dur a terme la nit del dia 5 arribant el dia 6 'al objetivo marcado' on van passar tot el dia. A la nit van continuar la marxa cap 'el interior'. I no sabem què més va passar del dia 6 fins el 20 quan es produí el tiroteig a Mura, però és evident que el ritme de la marxa es degué estroncar per algun motiu o bé el trajecte traçat era molt més complex i farcit d'objectius.
Santuari de la mare de Déu del Mont (Girona)
El Capitán Juez instructor Francisco Hernández consignà que el cos sense vida del maquis era "de una estatura regular (más bien alto), pelo castaño claro, cejas pobladas, frente despejada, con entradas pronunciadas, peinado con raya al lado derecho, nariz aguileña, ojos castaños claros y cuyo individuo fué muerto por disparo de arma de fuego de la guardia civil a las 22 horas del dia de ayer al intentar evadirse en el punto denominado Camino de San Antonio y Huerto del Mata". L'endemà es presentaren al poble dos metges per practicar l'autòpsia del cadàver. Ignorem on va ser finalment enterrat Francisco Espinosa.
De Juan Berrocal Padilla sabem que havia nascut el 10-5-1916 i era fill d'Antequera (Málaga). Era membre de la Confederació Nacional de Treballadors (CNT) des de 1934 i durant la guerra civil fou soldat de la 14ª Brigada. Exiliat, també participà a la resistència francesa incorporant-se a l'AGE el 15 d'agost de 1944. Lluità en el front de 'la Poche de Royan' amb la 713ª Brigada. Va ingressar al PCE poc abans d'unir-se al grup II Andalucía. Desconeixem què li va passar després de la detenció a Mura.
Per foragitar-ne els alemanys els aliats van bombardejar Royan fins arrasar la ciutat
Laureano Carranza Vaquero va néixer a Toledo el 27-11-1913. Era cambrer i fou membre de les Juventudes Comunistas des de 1933 i el 1936 en fou de les JSU. A la guerra civil fou sargent de la 10ª Brigada Mixta de la 46ª Divisió de l'exèrcit de la República. Va ingressar a les files del PCE l'abril de 1939 a Barcares (França). El 28 d'agost de 1944 fou tinent de la 31ª Brigada de l'AGE, lluitant al front de 'Pointe de Grave'. Desconeixem què li va passar després de la detenció a Mura.
La Pointe de Grave, un dels darrers reductes dels alemanys a França
Els dos maquis que van aconseguir fugir
Rafael Ruiz Rodríguez va néixer el 18-8-1913 a Esfiliana (Granada). Era pagès i va ingressar al PCE el març de 1928. Fou regidor del seu poble. Durant la guerra civil fou sargent d'ametralladores a la 101ª Brigada. A França va ingressar a l'AGE el setembre de 1944 sent sargent a la 505 Brigada de la 102ª Divisió. Després dels fets de Mura, no sabem si va sobreviure a la lluita antifranquista.
Grup d'ametralladora republicà en acció durant la guerra civil
Manuel Morcillo Guerrero va néixer a Granada el 16-9-1922. Era estudiant. Va ingressar a les JSU l'agost de 1936 i al PCE el 1944, ja estant a França. El setembre del mateix any es va incorporar a la 713ª Brigada fent de sargent i, com en Carranza, ell també va combatre a la 'Pointe de Grave' contra els alemanys. Després dels fets de Mura, a finals de 1945 va arribar als Montes de Toledo acompanyat de José Fernández Prieto on va passar a formar part de l'Agrupació Guerrillera de Toledo amb l'Honorio Molina 'comandante Honorio'. El 26 de desembre de 1945 van ser descoberts per la guàrdia civil als 'Montes de Urda', al lloc anomenat El Pozuelo/Los Pozuelos (Toledo). Manuel Morcillo hi va perdre la vida i el seu company José Fernández fou detingut. Els van confiscar dues ametralladores, deu carregadors, quatre bombes de mà, cinc paquets d'explosius i dos estoigs amb detonadors, metxes, una brúixola i altres objectes.
la carretera i els Montes d'Urda (Toledo), on hi va perdre la vida el guerriller Manuel Morcillo Guerrero
BIBLIOGRAFIA
http://losdelasierra.info
LA RESISTENCIA ARMADA CONTRA FRANCO, TRAGEDIA DEL MAQUIS Y LA GUERRILLA. MORENO GÓMEZ, Francisco. Ed. Barcelona Crítica, 2001. Manuel Morcillo hi és citat sense més informació addicional.
En el nostre mapa de barraques de vinya de Sant Llorenç Savall (avui amb 440 elements) hi ha un forat negre centrat al mas de Vilatersana, mas que en l'antigor era conegut per la Torre de la Coma, segurament a causa de trobar-s'hi una 'torre de moros'. 
També sabem que Vilatersana allargassava la propietat Ripoll avall, almenys fins la coneguda resclosa de Vilatersana, termenejant amb la propietat dels Roca de Ponsferrer. De moment aquestes terrasses fluvials ens han aportat un casalot més avall del pont de Vilatersana que, efectivament, pertany a la propietat. Però cap més barraca de pedra seca. 
