Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

Maquis i emboscats (17) el Cau dels Emboscats 1.1

El 1925 s'havia descobert un nou avenc 'al nord del Montcau' i la notícia arribà al Centre Excursionista de Terrassa. Els exploradors de la nova cavitat es van fotografiar al carener dels Emprius, havent descobert que l'avenc sols tenia uns 8 metres de profunditat. Onze anys més tard esclatava la guerra civil espanyola i aquella mateixa cavitat seria emprada com a cau d'emboscats, que és el seu nom actual. Segons la Ma Dolors Paloma allí s'hi van estar el seu pare, el Joan Paloma de Terrassa, i dos del forn del Progrés: l'amo i el carboner. Segons recorda, el seu pare només s'hi va estar una temporada i algú de Sant Llorenç Savall els duia menjar.
El proveïdor de Sant Llorenç Savall tenia 15 anys i el seu nom era Francisco Valls i Valls, de cal Marit.

Fco Valls small 2009                                                          Francisco Valls i Valls, l'any 2009

Sortia de nit i sense llum i de vegades al poble havien dut una ràdio per fer festa i ball, convidant els carrabiners. Aleshores ell aprofitava per sortir amb l'avituallament, bo i anant per camins que coneixia bé perquè a casa seva éren del 'ram de la llenya i dels costals'. De vegades els carrabiners l'havien seguit, però ell feia ziga-zagues per ignots camins de bosc i els despistava. Segons el 'Ciscu' hi havia fins a 5 persones amagades dins el cau. Ell no recorda el de Terrassa, però assegura que no s'hi van estar tota la guerra, alguns es van presentar als carrabiners. Segons l'Emili Dalmau del mas de Les Oliveres (Vall d'Horta, Savall) al Cau dels Emboscats s'hi van refugiar el seu pare, el Carles Dalmau, que s'hi va amagar havent desertat de l'Ebre, on havia estat cavant trinxeres i rases. Al Cau també s'hi va amagar l'amo del mas Sanllehí de Mura, un altre de Mura i el Paloma de Terrassa. El Carles Dalmau baixava gairebé cada nit al mas o bé la seva dona pujava fins que un dia els carrabiners la van detenir. Finalment ell es va presentar i va passar-se tres mesos a la Model en condició de pròfug i condemnat a mort.

Emboscats cau ext Small
               La finestra del Cau dels Emboscats abocada a la cinglera. Cavitat ideal per amagar-s'hi

El Ciscu m'explica que per arribar al Cau dels Emboscats hi solia anar passant per sota d'un desaigüe de la carretera que mena a Monistrol de Calders. Per la muntanya de vegades es trobava gent. Intercanviaven salutacions i prou. No es preguntaven res, 'tothom anava a la seva'.
Al Cau dels Emboscats hi havia una escala -encara n'hi ha una de fixa- que es treia i es posava, segons si hi havia els carrabiners aprop o no. Algun carrabiner havia estat aprop del cau, però la boca del pou era dissuassòria. El Ciscu de cal Marit també recorda que fins l'amagatall hi havia pujat bótes de vi d'uns 10 litres que segons el Carles Dalmau 'se'l van pulir ben aviat'. Pel què sembla cap dels emboscats 'era del ram de l'aigua'  -m'assegura amb un somriure,el de cal Marit.
Ell mateix havia dut menjar a un cunyat seu, a un germà i a un amic d'ells que s'estaven amagats en una altra cavitat * sota mateix de La Morella de la Vall de Mur. L'entrada no era massa gran però a dins s'hi estava ample i s'hi podia fer foc i de tot. De dins estant ja havien preparat uns samalers pel cas que hi volgués entrar algú que no hi era convidat. Ell mateix s'hi havia arribat a amagar, tres dies abans que els nacionals entressin al poble baixant de Monistrol de Calders. Se'ls van unir mentre avançaven per la carretera.
M'explica el Ciscu que un cop acabada la guerra, quan es feien els certificats de bona conducta a ell i al seu pare els 'van buscar les farigoles'. No ho acabaven de veure clar: els emboscats no es deslliuraven fàcilment de les sospites del règim franquista.
 


Entrevistes amb
Francisco Valls i Valls, el 'Ciscu' de cal Marit, 5-12-2002
Emili Dalmau, 21-7-2002
Ma Dolors Paloma de Terrassa, 2002.
 
 
Cal Marit cova boquesext Small
                                              Les dues boques de la cova de cal Marit comuniquen a l'interior
 

*LA COVA DE CAL MARIT

Als peus de La Morella del Daví, completament fora de camí i en un indret infestat de marges de pedra seca de vinya i també d'arítjols, hi ha aquesta cavitat obrada (fotografia superior) que aprofita dues escletxes d'un bloc de conglomerat. La cavitat, sens dubte, és obrada dels temps de la vinya i podria ser la que van fer servir els germans Valls de cal Marit. No obstant això, metres abans de la font del Daví i per sobre del marge obrat també hem localitzat aquest altre forat, igualment obrat amb llinda i maons, que no sabem quina funció* devia tenir originalment, tot i que sospitem que aquesta pica de rentar propera es va usar com a xupet per a la vinya. La situació del forat de la font del Daví, propera a la deu, també la fan candidata a amagatall, tot i que actualment resulta massa petita per encabir-hi més d'una persona.


* segons en Josep Castellet aquest forat servia de gelera per la casa del Daví
 
 

 
 
EL CROQUIS DE SITUACIÓ DE LES CAVITATS AL PEU DE LA MORELLA


MORELLA MARIT CROQUIS Large


 
 

Arbres Singulars (10) la Pinassa del Bosc Vell

La Pinassa del Bosc Vell,  l'evolució d'un bosc antropitzat


Revisant l'estassada que enguany (2017) ha dut a terme la Diputació al Bosc Vell del Dalmau, hem localitzat aquest gros exemplar de Pinassa, prop de la Bassota del Dalmau. La mida del tronc a un metre de terra és de 2,40m de perímetre, equivalent a un diàmetre de 0,76m, molt similar a la Pinassa del Palleret. Sense ser tan alta com aquella, la Pinassa del Bosc Vell -així és com l'hem batejada- mostra una capçada igualment ufanosa (i amb alguna bossa de processionària inclosa). Us adjuntem el CROQUIS de situació de la pinassa.
  pinassa boscvell BG Small                                                                 la pinassa del Bosc Vell

La finca del Dalmau de la Vall de Mur, és coneguda per l'extensió dels seus boscos que abasten tres municipis i també pels seus pins monumentals, entre els quals el Pi de les Quatre Besses. Uns arbres que simbolitzen la unió generacional dels habitants del Dalmau, segle rere segle.
A banda d'un forat d'escàs interès, el Bosc Vell del Dalmau també ens ha descobert algunes feixes que, per la seva situació,  semblen tenir poca relació amb el carboneig. Per descomptat sovintegen el forats rectangulars del carbonet i també les places carboneres. Sovint es troben trams d'antigues pistes de desboscament, amb ramals que es fiquen de cap als torrents. Sorprèn trobar grosses serveres -de vegades formant comunitats- a les clotades dels torrents estassats, algunes d'elles colonitzades per l'heura que s'enfila ben amunt, a lloms del primer arbre que troben. Als tàlvegs també hi hem documentat molts plançons d'arç blanc.

ar blanc Small
                                                                          flors d'arç blanc

Restes de vidalba encara conviden a imaginar un tarzan balancejant-se damunt un bosc selvàtic. Hem localitzat bonics exemplars esparsos de roure, sobretot als careners.
Entre el Bosc Vell del Dalmau i l'Adernar ha quedat una franja de terra sense estassar. Ens mostra l'evolució espontània d'aquest bosc després que la propietat del Dalmau abandonés una explotació forestal de tradició centenària: pinasses ben dretes treient el cap per damunt el bosc, mentre que per sota una estesa d'alzines impedeixen el creixement d'un entramat de cirerers escanyolits, barrejats amb brucs; és la típica vegetació que t'obliga a caminar permanentment ajupit i atent a no rebre una fuetada ben dolorosa.

servera 4 Small
                                                                        quatre peus de servera

L'evolució i transformació del bosc del Dalmau sembla no tenir aturador amb aquesta estassada que ens ha descobert el lent reequilibri natural de la foresta, després de segles d'explotació contínua en favor dels pins.
 
 
 
ENLLAÇOS

 
 
 
 
 
 
{play}images/stories/mp3/fontsensenom.mp3{/play}

De barraques i orquídies

B6 11 SmallPot ser sigui casual, però darrerament estem notant una expansió d'orquídies abelleres al voltant de les barraques restaurades. N'és la causa el removiment de terres al voltant de la construcció o que a cada barraca restaurada hi acompanyem una caixa niu experimental?
Podria ser que les barraques restaurades allotgessin algun tipus de moixó concret o d'insecte pol·linitzador d'aquestes plantes? Sabem que el cua-roig és un especialista a colonitzar pedra seca i també algunes cavitats. De barraques ocupades amb nius n'hi un tan per cent elevadíssim. Però no tenim constància que aquest ocell sigui el responsable de pol·linitzar res concret. Només podem constatar aquí una observació i, en tot cas, suggerir una hipòtesi sense gaire valor.

Si voleu veure abelleres visiteu aquests dies la barraca de la vinya de cal Jan. Aplegades amb l'espígol,  hem comptat més de 15 peus d'orquídia groga pel volt de la construcció.
 
B6 8 Small

Neix una font a Sant Llorenç del Munt

 
fontnova pan SmallA L'ESQUERRA, LA LLERA DEL TORRENT DEL SOT DE LA COMA D'EN BOU. A LA DRETA LA NOVA FONT, RAJANT

L'única forma de trobar una font colgada de romanins és escoltant. Això no és nou, ja ens havia passat amb la font del Morell. I ara ha anat de la mateixa forma. Vam veure una bassa obrada que desviava aigua del torrent del Sot de la Coma d'en Bou (Rocafort, Bages). Més amunt un marge de pedra creua el torrent i degotava lentament, i a una banda del marge hi havia un altre so més potent (el so de portada d'aquest mes). Per un forat sospitosament regular vessava aigua per la part baixa del marge. Amb el Quim Solbas vam tornar-hi i vam desbrossar el romanins per sortir de dubtes.

font netejant Small
                                                                       EN QUIM SOLBAS DESBROSSANT LA NOVA FONT

És una font obrada, qui sap si dels temps de la vinya. Li hem posat un tub de plàstic per fer-la més evident. Per sota de la font, la bassa que us hem comentat i encara més avall una cisterna que el Ramon Suades havia batejat amb el topònim ICC que tenia més a mà 'Pou del Víctor'. Marges de pedra seca, barraques de vinya, roures destacables i encara un forn de calç molt desdibuixat. Tot a tocar de la nova font, tal i com podeu veure en aquest croquis.
Estem mirant de contactar amb nadius de Rocafort per tal de recuperar el possible nom original de la font, de la qual no tenim constància en cap mapa que nosaltres coneguem. De moment l'hem batejada com a font de les Grauetes, pel nom de la masia més propera. Però no ens hi fem mal amb això, si algú ens pot documentar el nom del lloc i de la font, cap problema per batejar-la d'una altra manera.
Ara convé fruir de la recuperació d'aquesta font i del magnífic bosc que us envoltarà, les barraques de vinya cada 100 metres i també d'aquesta altra primícia localitzada pel Ramon Suades: les ruïnes de la Coma d'en Bou.

ruines comabou brutes Small
                                            LES RUÏNES DE LA COMA D'EN BOU (CLIQUEU LA FOTO PER DESCOBRIR-LES)

Situades a ponent del primer promontori de la Coma d'en Bou, és un únic recinte de 3x5m orientat d'est a oest, amb unes escales irregulars descendents que suggereixen a primera vista la fesomia en planta d'una ermita o d'una cripta. El Ramon Suades suggerí la possibilitat que es tractés de la desapareguda ermita de St Aon de Mura.
Convenientment netejat el lloc de les capçades tallades pels boscaters* jo hi vaig voler veure un aljub, una cisterna: pel costat est un nivell de gresos vermells conforma la base ideal per captar aigües; el costat oest, tallat en roca mare, està entollat i hi ha crescut un pollancre; cap resta de teula en superfície; les parets del recinte entrunquen perfectament amb els marges de vinya i una magnífica barraca de vinya amb llinda doble és a tocar.
Ermita, cisterna o ...? Que ho determinin els experts



* prec per als estimats boscaters: si us plau, no cobriu el patrimoni rural amb capçades i llenya tallada. D'aquesta manera no l'esteu protegint, l'esteu sepultant i esteu proporcionant nutrients per tal que hi creixi tota mena de vegetació que n'esberlarà les restes. Gràcies.



{play}images/stories/mp3/fontsensenom.mp3{/play}


La renovada font de Neda

fontneda Small
L'any 2014 un conveni entre la Diputació i La Caixa va permetre la despesa d'uns 1300 euros per arranjar la font de Neda, una d'aquelles fonts remotes i amagades que jo personalment no havia vist mai a rajar. Aigua a la pica i alguna salamandra, això sí, però pel broc ni una gota. He trigat tres anys a comprovar personalment l'estat del lloc i per a sorpresa meva, la font rajava. Hi vaig tornar un cop més l'endemà de la gran pluja del 25 de març, i la font ara....desbordava!

fontneda rajoles Small

Vaig trobar-me l'Armengol Gelabert i la seva dona que havien situat amb molta cura unes pedres per canalitzar l'aigua que entollava l'indret. I ho van aconseguir en part, perquè el tram final del corriolet que mena la font estava completament xop. El miracle de l'aigua a la font de Neda però, impregnava d'alegria la nostra conversa. Els vaig explicar l'article que estava preparant sobre la Font de Neda i el camí de les Onze Fonts, motiu pel qual em trobava allà. Cal felicitar des d'aquí els responsables de l'èxit d'aquesta actuació, i desitjar que es propagui a d'altres indrets.


ENLLAÇOS

 
Matinal 3. La font de Neda i el camí de les Onze Fonts





{play}images/stories/mp3/portada.mp3{/play}