Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
UNA IDEA PER ASSAJAR DE CONSTRUIR: LOCALS D'ASSAIG
Recordo un documental (K33-taller.doc) sobre la desokupació d'unes naus industrials de Barcelona on assajaven un dels grups de música que contractava habitualment l'ajuntament de Barcelona per les festes de la Mercè, em penso que es dèien "Discípulos de Otilia". Es van quedar sense local. Les festes majors es veu que volen música, però els músics no es fan espontàniament. Els músics habitualment, assagen més enllà de les classes al conservatori municipal. I tan hi fa si ets una banda de Heavy Metal o si ets el percussionista de la simfònica de Berlin: has de practicar un nombre infinit (i sovint molest) de vegades les escales musicals amb totes les dinàmiques. I això per força ha d'emprenyar uns veïns que, no només escolten el veïnat tal i com deia Capri parlant de les parets de nova planta, és que ara els veuen!
Quants llocs per assajar es van construir al penosament cèlebre fòrum de les Cultures? Si com diuen, els especuladors de la construcció s'han passat de frenada construint per a dos milions de persones quan només feia falta una llar per a 220.000, potser seria hora de donar alguna idea als polítics que sempre solen anar mancats: amics de la construcció i afins (ajuntaments i bancs), perquè no encarregueu la construcció-recuperació d'unes naus industrials amb cabuda per a 100 locals d'assaig cadascun? uns locals degudament insonoritzats, amb serveis com ara gravació remotejable des d'un estudi de gravació centralitzat, bar propi, lavabos autonetejables, montacargues, botigueta musical de consumibles etc...uns locals de 20 metres quadrats per a grups estándard que us poden arribar a pagar fins a 300 euros per local. 20 metres quadradets. Tot un luxe per a bandes que toquen en molt menys espai i en condicions pitjors que els d'un camp d'extermini. Si l'arquitecte encarregat volgués brodar l'obra, podria adjuntar a la nau un nou escenari per a la ciutat. Us garanteixo plena ocupació. Espero que algun mecenes llegeixi això i, si en coneixeu algun, feu-li arribar la idea. Després de tot, potser soni alguna cosa més que la campana.
-
He acabat de llegir la publicació gratuïta "Podem!" firmada pel col·lectiu Crisi entre d'altres, publicació que és gratuïta perque en bona part està finançada amb l'endeutament que l'Enric Duran té amb els bancs, d'un valor aproximat de 490.000 euros. Sí, es tracta del mateix xicot que van detenir dins la UB no fa gaires dies i que els mitjans van endinyar-li el títol de Robin dels Bancs (en català sembla tenir més matisos). És curiós que, per ser una publicació que proclama la fi del capitalisme i també el naufragi de la propietat privada, no fa crides incendiàries ni proposa revolucions sagnants i puntualitza: "aquest no és un atac contra cap persona". Més aviat sol·licita una nova forma de pensar, especialment pel que fa el que anomenen nova era post-capitalista. A un lema pròxim a "terres ermes i que cases que cauen. Repoblem noves idees" hi afegeix un "organitza't! junts podem!" Segons sembla no es tractaria tant d'anul·lar la propietat privada com d'anul·lar la propietat privada 'en desús', i deu ser per aquesta raó que, tot i que molt discretament, apareix alguna k d'okupa escrita en el text. El col·lectiu Crisi creu que s'ha de fer una lectura gens derrotista de la crisi i aprofitar el moment per fer créixer un nou sistema econòmic basat en "els valors de solidaritat universal i prevalença del bé comú". Ens conviden a viure sense bancs i per aconseguir-ho ens hauríem d'apuntar a una mena de morositat global en auge 'si no pagues seràs lliure'- diuen. L'alternativa als bancs és, segons sembla, la banca ètica i l'alternativa al capitalisme seria la cooperativa integral. La publicació ens convida a viure sense diners i sense classe política, ço és, amb al rescat de la sobirania popular perduda. I tot plegat amb data de fabricació: a partir del 17 de setembre d'enguany s'esdevindrà la morositat generalitzada i el col·lapse dels bancs. En aquest temps rècord, el col·lectiu aspira a tenir un 1% de la població adherida a la crida. Sembla que el col·lectiu Crisi està captant adeptes i que els mitjans per aconseguir-ho importaran poc o gens. + informació a www.17-info i a www.podem.cat
-
Un dolmen gens espectacular. Conservat atzarosament pels pas dels anys a causa de trobar-se en una cruílla de propietats, un lloc on ningú gosava plantar la seva vinya per por d'envair la propietat del veí. Després de l'incendi de 2003, va ser descobert casualment per excursionistes sabadellencs, notificat al museu de Sabadell i...i....i?...i aqui es va encallar la cosa. Fins que algú va filtrar un avís al Servei d'Arqueologia de la Generalitat i també a l'ajuntament de Sant Llorenç Savall. Es va haver de fer una excavació d'urgència. Si no hagués estat per aquest 'algú' anònim, altruista, probablement s'haurien endut les restes del dolmen a pessics, com s'està fent amb la cova Regal-Marcet de Mura. És evident que hi ha diferències entre consistoris pel que fa a sensibilitat envers el patrimoni: fer un inventari patrimonial no hauria de ser el final d'un
procés de cara la galeria, sinó tot just l'inici d'un procés més important per decidir com revaloritzar-lo. En canvi en el cas de Mura, sembla que la Diputació de Barcelona tenia pressa a fer subhasta pública de l'inventari, no fos cas que algun interessat quedés despistat.
I tornant al dolmen de Roca Sereny, així és com ha quedat després de la intervenció arqueològica, enmarcat amb unes tanques metàl·liques, i reomplert de grava. Senzill, però efectiu. Pel meu gust, potser faltaria o bé un plafó explicatiu o qualsevol altra forma de donar a conèixer mínimament el treball arqueològic que s'ha fet amb diners dels contribuents. Crec que continua faltant fer més difusió dels resultats de la excavació: conèixer millor el context de les troballes, en quin punt es troben els estudis pel que fa al megalitisme. I fer aquesta tasca sobretot en l'àmbit local. Crec que si no es fa així, es podria donar la impressió que 'algú ha vingut, s'ha endut i no ha deixat res dit', que vindria a ser la renaixença del mot 'tresor' i la tornada a l'ocultisme.
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
DADES GPS DEL NIU D’ÀLIGA CUABARRADA
Per raons que ara no venen al cas, tenia moltes ganes de saber on era l’enigmátic niu d’áliga cuabarrada del qual la Diputació en fa tanta propaganda. Finalment he aconseguit realitzar el Meu Projecte Vital de localització GPS després d'àrdues investigacions privades. Per als qui volgueu visitar el niu abans que desaparegui l’àliga, aquí van les dades
932 mts N 41º.6659088, E 1º.9901446 -
I vosaltres us preguntareu com és que sóc tan bo fent aquesta mena de coses. Bé, les dades les he tret de la Diputació que, molt amablement, ho indica a tothom que busca i pregunta sobre patrimoni. La resta corre a càrrec meu i el meu equip d'entusiastes. Aprofiteu ara que és la època de cria, i d'aquesta manera també els hi podreu veure els ous. El lloc, com és natural, és molt abrupte i enigmàtic. Quan us hi acosteu notareu una farum pròpia de rapinyaires i potser us caigui algun excrement a sobre: cal saber que tot i que són depredadores enigmàtiques, també tenen el seu dret a fer caca. D'altra banda s'ha de tenir molt en compte que, tractant-se de patrimoni natural, no hi ha problema que voli.
I per acabar, quan ja sigueu ben bé damunt del niu no us oblideu de fer ús del desodorant per millorar el medi ambient: els ous esclafats d'àliga cuabarrada podrien escampar la pudor a tot el país. I això sí que seria de mal gust.
-
Per raons de feina he tingut ocasió d’assistir a unes jornades de debat sobre pluralisme religiós i mitjans de comunicació. Des de l’òptica jurídica, força ben exposada, es va fer veure que les opinions ‘neutres’ no existeixen i que, efectivament, poden ser jutjades, debatudes, discutides etc. El que no s’hauria de jutjar és a les persones AMB opinió, sinó les opinions en sí- va dir un jurista. D’aquí es va arribar a una conclusió força senzilla: el terreny dels sentiments (religiosos o no) és gairebé inaprensible en termes jurídics i és per això mateix que hi ha poca o nul•la legislació al respecte. Fins i tot una de les juristes es va mostrar completament contrària que els ‘delictes d’ofensa religiosa’ entressin mai en el codi penal. La part periodística del debat i en especial alguna responsable destacada, va semblar més disposada a impulsar el coneixement del fet religiós als mitjans per erradicar-ne el ‘desconeixement’ i evitar d’aquesta forma brots xenòfobs, racistes, i per incloure’l decididament dins el fet cultural humà. Curiosament, una enquesta feta entre 1200 periodistes va revelar que uns aproxidament 1000 estaven per no incloure cap religió concreta en el debat periodístic, o sigui que si es dóna aquest impuls, sembla que es farà a contracor de la pròpia professió. I aquí és on volia arribar jo: què passa amb els no creients actius, llur fe és no creure en cap religió? On són les jornades per debatre la 'ofensa' que per a molts suposa el noms de Jesucrist, Mahoma, Budda, dogma, pecat, castes etc… és a dir qualsevol terme religiós? Es diu que l’estat espanyol es declara no confessional, però aquest debat semblava apuntar cap un major coneixement de la pluralitat del fet religiós i jo hi estic completament d’acord, però trobo que les creences no-religioses també mereixen el mateix impuls i debats periodístics que les reconeguin.
