Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
El castell de la Popa, un vaixell a la deriva.
Un indret de somni. Un castellet en ruïnes construït sobre un blocàs de roca en equilibri precari al municipi de Castellcir. Només per l'indret, la pel·lícula del Senyor dels Anells s’hauria de reeditar amb imatges del castell, sense necessitat d’efectes especials. Puges les escales d’entrada, veus les restes de les estances, gaudeixes les panoràmiques, i de sobte descobreixes que un dels espais 
amb sostre és ple de…ple de…de… brossa! Un amuntegament de Brossa Maligna. Al cor del castell i com a signe inequívoc dels temps que regeixen el món, hi ha un abocador incontrolat defensat per unes muralles mil·lenàries amb el seu estol de fantasmes llençant a cada visita la seva maledicció degudament embolicada, per ferir sensibilitats, per sentenciar el futur amb una boira negrosa, pudent i anònima. Benvolgut municipi de Castellcir: és hora que la merda es faci ben visible. Idees: qui vulgui visitar el castell que pagui amb la retirada d’un record arqueològic recent. O que hagi de superar una fossa plena de brossa letal. O fem com si res, tothom pagant els impostos de tota la vida i rendint pleitesia als senyors de sempre. O situar un cartellet que, per comptes d'anunciar la presència d’un castell del segle X, digui “Abocador de Clausura del segle XXI”. M’ofereixo gratuïtament per retirar la brossa: només digueu el dia i l’hora.
més imatges i breu història del lloc a
https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Castellcir
http://totnens.cat/que-fem/castell-de-popa-o-castell-de-castellcir-al-moianes/
FLORS I VIOLES
Ja han brotat les primeres violetes, herbes fetgeres, nadales i almesquins, i sobrevolant els boscos ja es poden veure les primeres orenetes ( o falciots) que arriben de l'Àfrica.
El terra és ben humit. Aquesta primavera promet ser florísticament
potent. La cova de l'Aigua però, estava completament eixuta. Es veu que
potser funciona a l'inrevés: en temps de sequera no para de degotar
i s'embassa. Ben aviat en parlarem d'aquesta cova.
(violeta, 3- 2009)
(Nadala o narcís blanc, 3-2009)
(Almesquí, 3-2009)
Agulles en un Paller (2)
Les Tres Roques de l'esquerra de l'agulla de Tanca
(roc del mig) (roc del coll de la canal de Tanca)
Aquí van tres agulles anomenades Tres Roques de l'esquerra de l'agulla de Tanca, per en Josep Barberà, i
que l'amic Regirarocs certifica amb els seus coneixements.
Són properes al c, al vessant de la canal de la Font Flàvia. La que anomeno l'agulla del
Coix és probable que no sigui ni tan sols una agulla sinó més aviat un sortint carener, però la base està
, i sembla que la paret aguanti amb un bastó. Cal destacar que no són rocs solts, sinó que encara
arrelen al substrat rocallós.
Contradient les tesis del sr. Espinàs, jo cerco la opinió ciutadana sobre una obra que ja s'està fent gràcies a la voluntat dels 'experts' i responsables polítics sense tenir en compte els habitants de la zona. Ho faig amb una enquesta gens però que gens tendenciosa (creu-t'ho!). El vot és completament anònim, així que us animo a participar.
Potser comencem fent només un clic, i en acabat tot plegat faci un catacrac. Salut i alegria!
-
Avui he rebut dues cartes: una del Departament de Cultura i una altra de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació. El sr. Aleix Villatoro, Cap del Gabinet, pren nota de la meva queixa i em recorda que ‘el Departament de Cultura té per funcions protegir, defensar, documentar i fer conèixer el Patrimoni Cultural’ i acaba dient que han ‘fet arribar còpia’ del meu escrit a la Direcció General de Patrimoni Cultural ‘per tal que procedeixi com correspon’. O sigui un 'ESTAMOS EN ELLO'.
Per la seva banda, Ramon Espinach, cap de l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals, assegura que en relació a la protecció de les coves ‘vàrem posar aquesta circumstància a la consideració de l’Administració competent, el Servei d’Arqueologia’ i van ‘restar a la seva disposició per a col•laborar’. Pel que fa a les dades de localitzacions patrimonials de Mura que la Diputació ha publicat, diu que ‘estem valorant la possibilitat de fer gestions per tal que algunes de les dades siguin d’accés restringit o de localització incerta, per facilitar-ne la seva conservació’...tot això, després de 8 anys d'estar informats. O sigui 'PILOTES FORA'.
Per aquestes cartes és fàcil deduir que allò que passa és que hi ha dues administracions enfrontades per diversos motius i, mentrestant, els furtius (com sempre) no han perdonat. Sr. Villatoro: una pregunta, el Departament no té per funció també ‘gestionar’ el Patrimoni...?
Sr. Espinach: la cova de Mura també és un jaciment arqueològic i que jo sàpiga la Diputació no li ha fet falta esperar a tenir cap permís per restringir-ne l’accés (i ben fet que ha fet). I pel que fa la cova Regal-Marcet la Diputació va encarregar que un guarda del parc acompanyés un arqueòleg al jaciment, sense haver sol•licitat cap permís al Servei d’Arqueologia. Una cosa és gestionar un espai natural i una altra ben diferent és posar-se a fer arqueologia unilateralment.
Resumint, resultat de la travessa deu anys més tard: Concreció Administrativa 0, Furtivisme 10 ( i continuen golejant).
