El Picarol i els senglars (vs compatible)
Ja tenim coveta per estrenar al torrent de la Cansalada. Res espectacular, Josep Lluís, com a molt hi fiques tres persones, una a cada forat. La cova de la Cansalada. M'hauria agradat baixar a visitar les restes del mas de la Rouriga, que no conec, però hi havia festa grossa dels senglars allà baix i no els volia tallar el rollo. No s'ho passen bé ni res, els molt bèsties! N'hi ha per escoltar-ho. Amb tanta xaranga, era millor baixar l'avenc del Picarol, que ja havíem quedat.
-Vindràs sol?-m'ha preguntat.
-Sí, com un mussol. No t'importa, oi?
-Gens ni mica. Passa quan vulguis.
He passat tard. Eren les 11 i allà estava el Picarol. Faig el desplegament habitual i ritual i cap a dins. Al fons del pou, dues espinilleres de futbolista.
-Què dius?
-Res, que tens dues espinilleres aqui baix. Tan malament tractes els que venen?
-Exagerats! colla de delicats....
L'avenc del Picarol és un forat ple de forats, galeries i finestres des d'on encara veus més finestres. bsssss. Més que aigua a pressió sembla que hagin llençat bombes de fragmentació. bsssss. Llàstima de pintades pels turistes sense guia. Amb una bona topo no calia però bsssss- coi- de- mosca- collonera, deixa'm en pau! Si et molesta la meva llum, posa't ulleres! bbbbssss A la dreta, una galeria arran de terra plena de mosquits avorrits.
-Què noies? li fem una xucladeta o què?
Però calla, que ara toca baixar al pis de baix. Sembla un tobogan. Cruïlla i segueixo tot dret. Allà al fons, un taulell amb dos jugadors veterans jugant al fill de puta.
-passo!
-doncs si passes apa té, agafa i agafa!
-caguntot!
Tombada a la dreta, passant per una columna de roca amb un cartellet: SÓC EL PILAR QUE HO AGUANTA TOT: FES-ME CAURE I ENS ABRAÇAREM FORT. Cruïlla i cap a l'esquerra. Compte, pouet.
-caigauuuuda!!, paaaatacada! per un euro es rifa un bon pinyo. Qui dóna més?
Ajupits i tornem a ser drets. Cruïlla i a la dreta. Hi ha una tronc d'arrel platejada a la cantonada.
-hola tronco, vols arrelar amb mi o què? Et llegeixo les mans i...eeeeehhh, on vas?
Està tot ple de galeries comercials i al fons et venen una bona colada i també un sostre pla ple de humitats.
Tornada a la cruïlla. Toca ajupir-se i amb baixadeta....som-hi...ja está i....ostres, quin espectacle! Aquesta sí que no me l'esperava. Sembla un petit escenari: a dalt les formacions, els bassalets, els gours, la llum. I a sota, separada per una fina làmina de crosta, la pols, la foscor. Provo de seguir per dalt i aquí és on m'hauré equivocat, perquè aqui toca refregar-se amb tot, embotir-se amb la roca. Però què veig? ah no, això sí que no! Una crosta tallaventres presta a fer-me una incisió? per aquí sí que no passo!
-I taaant que sí. Allarga la mà més que la màniga i et tallaré un bocí de carn. La mida justa del que et sobri. Entra, vinga, entra.
Ni parlar-ne. Vaig massa carregat. Un altre dia, potser.
No he trobat el Picarol que m'imagino que deu ser al fons de tot. Sortida i xoc amb la calitxa del món exterior.
-Adeu Picarol, fins aviat. Aquí dins s'hi està molt bé.
-Passa quan vulguis.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
-Vindràs sol?-m'ha preguntat.
-Sí, com un mussol. No t'importa, oi?
-Gens ni mica. Passa quan vulguis.
He passat tard. Eren les 11 i allà estava el Picarol. Faig el desplegament habitual i ritual i cap a dins. Al fons del pou, dues espinilleres de futbolista.
-Què dius?
-Res, que tens dues espinilleres aqui baix. Tan malament tractes els que venen?
-Exagerats! colla de delicats....
L'avenc del Picarol és un forat ple de forats, galeries i finestres des d'on encara veus més finestres. bsssss. Més que aigua a pressió sembla que hagin llençat bombes de fragmentació. bsssss. Llàstima de pintades pels turistes sense guia. Amb una bona topo no calia però bsssss- coi- de- mosca- collonera, deixa'm en pau! Si et molesta la meva llum, posa't ulleres! bbbbssss A la dreta, una galeria arran de terra plena de mosquits avorrits.
-Què noies? li fem una xucladeta o què?
Però calla, que ara toca baixar al pis de baix. Sembla un tobogan. Cruïlla i segueixo tot dret. Allà al fons, un taulell amb dos jugadors veterans jugant al fill de puta.
-passo!
-doncs si passes apa té, agafa i agafa!
-caguntot!
Tombada a la dreta, passant per una columna de roca amb un cartellet: SÓC EL PILAR QUE HO AGUANTA TOT: FES-ME CAURE I ENS ABRAÇAREM FORT. Cruïlla i cap a l'esquerra. Compte, pouet.
-caigauuuuda!!, paaaatacada! per un euro es rifa un bon pinyo. Qui dóna més?
Ajupits i tornem a ser drets. Cruïlla i a la dreta. Hi ha una tronc d'arrel platejada a la cantonada.
-hola tronco, vols arrelar amb mi o què? Et llegeixo les mans i...eeeeehhh, on vas?
Està tot ple de galeries comercials i al fons et venen una bona colada i també un sostre pla ple de humitats.
Tornada a la cruïlla. Toca ajupir-se i amb baixadeta....som-hi...ja está i....ostres, quin espectacle! Aquesta sí que no me l'esperava. Sembla un petit escenari: a dalt les formacions, els bassalets, els gours, la llum. I a sota, separada per una fina làmina de crosta, la pols, la foscor. Provo de seguir per dalt i aquí és on m'hauré equivocat, perquè aqui toca refregar-se amb tot, embotir-se amb la roca. Però què veig? ah no, això sí que no! Una crosta tallaventres presta a fer-me una incisió? per aquí sí que no passo!
-I taaant que sí. Allarga la mà més que la màniga i et tallaré un bocí de carn. La mida justa del que et sobri. Entra, vinga, entra.
Ni parlar-ne. Vaig massa carregat. Un altre dia, potser.
No he trobat el Picarol que m'imagino que deu ser al fons de tot. Sortida i xoc amb la calitxa del món exterior.
-Adeu Picarol, fins aviat. Aquí dins s'hi està molt bé.
-Passa quan vulguis.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
Escriure un comentari
