Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,

Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.

JGM

De cara a barraca (5) torrent de les barraques (I) 1.0

De cara a barraca (5) el torrent de les Barraques (part 1)

Dividim aquesta sortida en dues parts per si, com preten aquesta secció, no us voleu estressar més del compte. Avís: el torrent de les Barraques no existeix. És pura invenció, però és una forma d'enllaçar cinc barraques que s'aboquen a un únic torrent sense nom, secundari del de Pregona, a la Vall d'Horta. Deixarem el vehicle a can Brossa, tal i com recomana el cartellet, i seguirem a peu per la pista fins arribar al xalet. Passat el xalet i les dues pilones, neix a l'esquerra un trencall que travessa un clap de pineda que salvà la pell de l'incendi de 2003 i travessa també la llera del torrent de Pregona. Aqui tenim dues opcions: treure el cap a l'esquerra per fer una ullada cap els Emprius i un torrent perpendicular al de Pregona que baixa fins als nostres peus. Veurem en primer terme, i molt propera, la barraca dels Cirerers i bastant més amunt la barraca de la Carena. Prenem les mides de la distància de la primera i reculem seguint la pista que puja en direcció oposada. Aquí teniu un croquis. No trigarem a trobar un trencall a l'esquerra que planeja. En el punt que la pista gira a la dreta per endinsar-se cap el torrent, sortirem baixant a la nostra esquerra per trobar la barraca dels Cirerers que és sota nostra encara que, de moment, no li veiem la moma. La barraca, circular, té una altura de 2,6m i 3m fons. x 2m ample. L'entrada mesura 1,12m i està formada per dos dintells. La segona de les barraques que visitarem avui, la barraca del Forn, s'amaga com un búnker sota la vegetació que ha crescut després de l'incendi. Seguirem la pista que s'endinsa al torrent i abans que acabi en una plaça de gir de vehicles, anirem en direcció a la llera i tot seguit remuntarem un carener molt baix que divideix el torrent principal en dos vessants. A mig aire d'aquest carener hi ha la barraca del Forn, barraca circular que té la particularitat que al costat de l'accés hi ha les restes del que sembla fou un petit forn de pà o llar de foc adosat. Les seves dimensions són d'1,7m d'altura, i 2m fons x 1,5 ample. La petita entrada té 0,42m d'altura. Si porteu unes tisores de podar, amb el temps anirem facilitant l'accés a aquesta barraca ben peculiar. Deixem per a una segona part la visita a la resta de barraques.

NOTA - totes aquestes notes/dades han quedat reflectides en una ruta matinal (la no. 5) el traçat de la qual es segueix perfectament (2023) i va trobant l'emplaçament de sis barraques de vinya restaurades i apadrinades.

Matinal 5. La volta de Pedra Seca del Romeu als Emprius 1.3

{play}images/stories/mp3/giacchino.mp3{/play}

Escriure un comentari

Agulles en un Paller (4)

Agulles en un Paller (4) L'agulleta del Lligabosc

Potser l'amic Regirarocs ja en tenia notícia, però nosaltres intuïm que no. Si és que no, ja en tens una altra al sac. Aquesta agulleta es troba al circ que forma el salt de la Gavarra quan enllaça amb el torrent de la Cansalada. És en un sector de paret núa que es veu a la banda sud-est. Des del Salt de la Gavarra, no ofereix cap complicació accedir a l'agulleta vorejant per un alzinar esclarissat, i després fent una mica de remuntada. Damunt la roca hi conviuen un tronc de lligabosc, un càdec, i un munt de falgueres. Aprofiteu aquests dies per visitar-la, perquè ara, quan l'estepa deixa caure les seves fulles, és el moment de l'esclat del lligabosc, el perfum més agradós de la muntanya.

{audio autostart}pavana.mp3{/audio}

Escriure un comentari

El Picarol i els senglars (vs compatible)

Ja tenim coveta per estrenar al torrent de la Cansalada. Res espectacular, Josep Lluís, com a molt hi fiques tres persones, una a cada forat. La cova de la Cansalada. M'hauria agradat baixar a visitar les restes del mas de la Rouriga, que no conec, però hi havia festa grossa dels senglars allà baix i no els volia tallar el rollo. No s'ho passen bé ni res, els molt bèsties! N'hi ha per escoltar-ho. Amb tanta xaranga, era millor baixar l'avenc del Picarol, que ja havíem quedat.
-Vindràs sol?-m'ha preguntat.
-Sí, com un mussol. No t'importa, oi?
-Gens ni mica. Passa quan vulguis.
He passat tard. Eren les 11 i allà estava el Picarol. Faig el desplegament habitual i ritual i cap a dins. Al fons del pou, dues espinilleres de futbolista.
-Què dius?
-Res, que tens dues espinilleres aqui baix. Tan malament tractes els que venen?
-Exagerats! colla de delicats....
L'avenc del Picarol és un forat ple de forats, galeries i finestres des d'on encara veus més finestres. bsssss. Més que aigua a pressió sembla que hagin llençat bombes de fragmentació. bsssss. Llàstima de pintades pels turistes sense guia. Amb una bona topo no calia però bsssss- coi- de- mosca- collonera, deixa'm en pau! Si et molesta la meva llum, posa't ulleres! bbbbssss A la dreta, una galeria arran de terra plena de mosquits avorrits.
-Què noies? li fem una xucladeta o què?
Però calla, que ara toca baixar al pis de baix. Sembla un tobogan. Cruïlla i segueixo tot dret. Allà al fons, un taulell amb dos jugadors veterans jugant al fill de puta.
-passo!
-doncs si passes apa té, agafa i agafa!
-caguntot!
Tombada a la dreta, passant per una columna de roca amb un cartellet: SÓC EL PILAR QUE HO AGUANTA TOT: FES-ME CAURE I ENS ABRAÇAREM FORT. Cruïlla i cap a l'esquerra. Compte, pouet.
-caigauuuuda!!, paaaatacada! per un euro es rifa un bon pinyo. Qui dóna més?
Ajupits i tornem a ser drets. Cruïlla i a la dreta. Hi ha una tronc d'arrel platejada a la cantonada.
-hola tronco, vols arrelar amb mi o què? Et llegeixo les mans i...eeeeehhh, on vas?
Està tot ple de galeries comercials i al fons et venen una bona colada i també un sostre pla ple de humitats.
Tornada a la cruïlla. Toca ajupir-se i amb baixadeta....som-hi...ja está i....ostres, quin espectacle! Aquesta sí que no me l'esperava. Sembla un petit escenari: a dalt les formacions, els bassalets, els gours, la llum. I a sota, separada per una fina làmina de crosta, la pols, la foscor. Provo de seguir per dalt i aquí és on m'hauré equivocat, perquè aqui toca refregar-se amb tot, embotir-se amb la roca. Però què veig? ah no, això sí que no! Una crosta tallaventres presta a fer-me una incisió? per aquí sí que no passo!
-I taaant que sí. Allarga la mà més que la màniga i et tallaré un bocí de carn. La mida justa del que et sobri. Entra, vinga, entra.
Ni parlar-ne. Vaig massa carregat. Un altre dia, potser.
No he trobat el Picarol que m'imagino que deu ser al fons de tot. Sortida i xoc amb la calitxa del món exterior.
-Adeu Picarol, fins aviat. Aquí dins s'hi està molt bé.
-Passa quan vulguis.

{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}

Escriure un comentari

Notes als sons / Els senglars

NOTES ALS SONS / Els senglars del Torrent de la Cansalada

Havia de baixar a la Rouriga, però allà estaven aquells dos marrecs jugant, o barallant-se. Me'n vaig adonar quan ja era gairebé damunt, cosa d'uns cinc metres. Tan aprop que aquella flaire típica d'excrements canviava directament a una fortor de salvatgina. Potser eren garrins els que cridaven, però els cops de peülla que també se sentien eren d'adult. Malgrat tot, no van sortir corrents amb aquella típica fressa de corredisses que sembla que tot el bosc fugi. Aquells dos la feien petar a gust. Els vaig sentir durant una hora, estona que vaig aprofitar per enregistrar part de la conversa. Notareu que parlen una mica estrany, això sí, però si escolteu bé, sentireu també com mengen. No paren de fer pica-pica d'aqui i d'allà, i amb les peülles excaven uns bons forats a la recerca d'arrels i tòfones. Ja viuen bé, ja. I a més a més s'afarten com porcs!

{audio autostart}flickr.mp3{/audio}

Escriure un comentari

Un bastó dins l'avenc

Això era el què hi havia al fons de tot. Un bastó amb un mànec gris de plàstic. Aquest era l'únic vestigi de presència humana al fons de l'avenc del Pi Pla (-6m). La resta, inclòs el Pi Pla, continuava com sempre: les crescudetes aranyes Meta burnetti fent de les seves per dins, les pinyes rosegades al fons, els mosquits emboirats tots a fora esperant que jo marxés per tornar a entrar...el que és habitual en aquests casos. Amb el Quim hem aprofitat per refer el senyal blau de cavitat prop del camí vell de la Mata i també hem visitat la bassa de la font de la Riera, que alguns anomenen la font de la Diputació perquè aquesta institució va fer arranjar el mur. Més amunt (més del que jo recordava) de la font hem trobat la carbonera i el forn de calç de la Riera, força amagat; senyal que no té visites. Mentres esmorzàvem han passat per la riera de Les Arenes un grup de veterans de Sabadell encapçalats per un que, de lluny i per sorpresa meva, ens ha espetat

-què diuen aquests de Terrassa?

M'he quedat bocabadat: tanta diferència hi ha que se'ns veu d'una hora lluny el careto que som de Terrassa ???? d'entrada he pensat que devien conèixer el Quim, que havia estat veguer del Vallès, però ha resultat que no, que no els coneixia de res. Vidència? tarot? papiroflèxia? reflexoteràpia?... Després que han marxat se m'ha acudit d'inspeccionar la indumentària del Quim i duia una samarreta amb un anagrama menut del Centre Excursionista, i aquesta devia ser la clau. Vista. Això era el què de veritat tenien els veterans de Sabadell. El bastó gris, que no devia ser dels sabadellencs, l'hem deixat a prop de la boca de l'avenc, per si algú el reclama.

Escriure un comentari

Més articles...

Pàgina 81 de 95