Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

Com treure profit de Hitler

Acabo de veure un documental (SXX, K33) sobre el EUR 42, un barri de Roma construit a partir de les 'cendres' d'un projecte monumental d'exposició universal que s'havia de celebrar a la Itàlia de Benito Mussolini. Un projecte que va quedar tot just començat i que, acabada la segona guerra mundial, va quedar completament abandonat. Més tard s'ha convertit en un barri residencial, amb edificis públics i un munt de zones ajardinades. Edificis nous i vells, i també recuperats del projecte inicial. La veritat és que el documental era força avorrit amb llistes interminables d'arquitectes i artistes de suposat renom que havien participat en l'event. A mi tots aquests edificis gegantins de ciment armat em semblen tan grisos com aquells que s'estilaven als països de l'arc comunista. Freds, buits, impersonals, deshumanitzats. Escenaris magnífics per un procés kafkià, però per a poca cosa més. Veient aquest documental o, potser millor, desviant el meu pensament del documental, he anat a parar a l'escenari de la fi de la segona guerra mundial. La fi dels alemanys de Hitler, el feixisme aglutinador de masses que tan pèrfid es va demostrar en el seu engranatge d'autocontrol i de vigilància minuciosa. Tanmateix no he pogut evitar de pensar quina altra perversitat superior els hauria pogut guanyar la guerra a aquests bandits. La segona guerra mundial va acabar fa 64 anys i no obstant això, tot sovint encara hem sentit grans personatges rellevants de la política americana parlant dels nazis com l'encarnació del diable, mentres el Nou Ordre Mundial ordenava matances colaterals, emprava camps de concentració i tortura en sòl estranger, i dirigia altres operacions similars. Això sí, tot amanit de tal forma que sembléssin encara dirigits contra l'ombra del mateix Hitler i els seus sequaços: una malvestat digne de ser combatuda per tots els mitjans possibles i a l'altura de la gran victòria del 45. No he pogut evitar de pensar si la victòria contra l'execrable règim nazi hauria estat la victòria d'un altre règim més pervers, mentres a nosaltres ens continuen bombardejant amb contes com el Llop i la Caputxeta Vermella.

Sortida Estranya

Havien dit que a partir de mig matí, havia de fer mal temps. Així que la meva sortida tenia un pronòstic poc alentador. De bones a primeres, a l'altura del collet Estret i en ple corriol, m'he topat de cara amb el cul d'una senyora, i que consti que no estic parlant de cap forat espelològic nou. Estic parlant d'unes necessitats fisiològiques ben normals que no obstant no m'han privat de dir un 'no passa res' a la sorpresa, o no tant, senyora. Només m'hauria faltat afegir un 'que vagi de gust'. Quan trescava per la canal del Llop, m'ha passat a frec de clatell l'aleteig d'una rapinyaire que maldava per volar enmig de la ventolada. També anava de cul, la pobra. He dinat plàcidament a la llera d'una torrentada, un xic més avall d'una nova cavitat que m'ha recordat molt el cau d'en Banyeta. He acabat de llegir un llibret de poesia que acaba dient: "Ni Baudelaire ni Rimbaud / van témer mai la fulla / de cap ganivet. / Només féren creure / que la vida, o qui sap si la mort, / la por en definitiva, / són una grapada de pols. / O era Eliot / qui se n'entenia d'això?" *. Becaineta amb cant d'ocellets. Travessant novament el corriol de la canal del Llop, m'he adreçat a l'agulla de la Trompeta. Són tres petits promontoris rocallosos. Feia 3 anys que no hi havia tornat, i em penso que jo havia estat l'últim a visitar-la. D'allí he pujat al proper Pou de Glaç. Però abans d'arribar-hi, he trobat un paquet embolicat amb una bossa d'escombraries enterrat enmig d'una rebrotada d'alzines, sota una pila de pedres i restes de teula. Dins encara hi havia una altra bossa negra. I a dins, he trobat una carmanyola de tapa verda. Dins la carmanyola, un dvd de la pel·lícula Héroes, una ampolleta negra, una figureta ninja i altres objectes per l'estil. També hi havia una bosseta transparent amb una llibreta i un bolígraf. A la llibreta, per cert molt concorreguda, tot de persones amb pseudònims internàutics, firmaven agraïnt l'itinerari pel pou de Glaç a l'organitzador ( un tal Hoolibury) que, de tant en tant, diu que revisa l'estafeta. Sorprenent perquè per trobar-la deu fer falta, com a mínim,  dur un gps. Pou de Glaç fins a la roca del Corb. Al cimal he trobat una mini-pintada en un cantó del promontori,  un '99.' negre sobre fons blanc. Un senyal de la mida d'un euro... sobtant. Visita a l'avenc de les Pinasses mercès al rastre de fites que hi devien deixar el dia 18 d'abril els de la SIS. Hi havien de fer una sortida topogràfica, però no és segur que hi anéssin. Font de Cantarelles a dojo, camí de sobre i cap a la carretera. El temps, contra pronòstic, ha estat bo. Les experiències però, més aviat estranyes.
* A recer. Joan Perelló.
}
{audio autostart}knight.mp3{/audio}

La visita de la sra. Xoriguer

Avui s'ha presentat al meu despatx, un xoriguer. S'ha estat uns 6 o 7 minuts a l'ampit d'una finestra propera, mirant-me descaradament i jo, que sempre tinc apunt la càmera, vaig i li faig una o dues fotos. Són les coses de la vida: et pots estar 15 anys a la muntanya veient los passar d'esquitllada, i un bon dia se't planten a tocar d'on ets perque els facis una sessió de fotos. Pots comptar, segur que ha hagut d'abandonar el niu de sempre perquè estan fent un parc d'empreses al costat o el quart cinturó o qualsevol altre ordenació humana del territori ... és un mestre del vol , la sra. Xoriguer.
 
 
 dio autostart}bosnhorn.mp3{/audio}

Els sons de portada

La Divisió Creativa de la Pàgina (DCP), segons que informa el Departament d'Àudio (DA), i confirma la Subsecretaria de Gravacions (SG), i ratifica el Technical Suport Management (TMS), li plau comunicar-vos que a partir d'avui els sons de portada seran extrets dels ambients naturals del parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, amb la indicació que surtin identificats el lloc i la data de procedència en el mateix reproductor, segons manen els cànons establerts per la IUPAC & NAC i normes adlàters. La mateixa divisió els prega disculpes si trobeu que el format mp3 no compleix els vostres requisits HI-FI, però és que la xarxa no dóna per a gaire cosa més. Els vostres comentaris sònics seran ben rebuts a la finestreta AUTOR, oberta de 0h-24h, dies festius inclosos.
Departament de Màrqueting de la Subdivisió Sonora de la Divisió Creativa de la Pàgina (DMSSD..C...P....)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

De cara a barraca (2) 1.0 la barraca de la Cova de l'Aigua

De cara a barraca (2)   La barraca de la Cova de l'aigua (Castellar del Vallès)

barraca 2 aigua i2
 
 
Aprofitant l'anterior sortida a la barraca 55, on encara podeu trobar a l'interior el mapa per anar a trobar la cova de l'Aigua, seguirem avall pel mateix corriol carener. Travessarem una concentració de garrics i també un altre rocater. Passarem pel costat d'un pi tombat i pararem atenció perquè a pocs metres d'aquest pi abatut, a la nostra esquerra,  trobarem un corriolet. En aquest punt hem fet una senyalització eco-sostenible-reciclable-biodegradable (que s'autodestruírà en x segons) per tal que en R. Suades pugui prendre les dades gps d'aquesta barraca. El corriolet arriba tot baixant a un marge de vinya idèntic al de la cova de l'Aigua. Comptarem trenta cinc passos a l'esquerra o el que és el mateix, tres pins a tocar del marge, i trobarem les restes d'una barraca mig en ruïnes, a la nostra dreta i sota un marge natural de roca. De la barraca en queda, justa, la meitat i alguna de les pedres de la volta es troba en equilibri precari, a l'espera que les heures i arítjols n'esborrin per sempre el seu rastre. La major part de pedres caigudes es troben encatifades de molsa. Tal volta seria una bona idea que la Diputació prengués la iniciativa d'organitzar cursos de formació sobre pedra seca i recuperació de fonts, per tal de poder preservar bona part d'aquest patrimoni rural. Per rematar la sortida, que es pot fer en 20 minuts, podeu acabar de baixar a la pista de les basses del Barceló, que nosaltres agafarem a la nostra dreta i travessarem el Ripoll (més valdrà que les vostres botes tinguin algun ingredient gore-tex, sinó sucareu com jo!), travessarem l'aiguabarreig del torrent del Castelló, deixant tot seguit a l'esquerra la pista que porta a can Cadafalc,  i poc més endavant travessarem per darrer cop el Ripoll. Poc abans d'arribar a la carretera podeu visitar la font Falsa a la vostra esquerra, i ens expliqueu si rajava o no. Adjunto croquis. Aquests dies de pluges, paga la pena aprofitar un forat de sol per passejar-se per aquests indrets.
 
 
 
 ies/mp3/giacchino.mp3{/play}