Diari d'abord
Religió i mitjans de comunicació
Per raons de feina he tingut ocasió d’assistir a unes jornades de debat sobre pluralisme religiós i mitjans de comunicació. Des de l’òptica jurídica, força ben exposada, es va fer veure que les opinions ‘neutres’ no existeixen i que, efectivament, poden ser jutjades, debatudes, discutides etc. El que no s’hauria de jutjar és a les persones AMB opinió, sinó les opinions en sí- va dir un jurista. D’aquí es va arribar a una conclusió força senzilla: el terreny dels sentiments (religiosos o no) és gairebé inaprensible en termes jurídics i és per això mateix que hi ha poca o nul•la legislació al respecte. Fins i tot una de les juristes es va mostrar completament contrària que els ‘delictes d’ofensa religiosa’ entressin mai en el codi penal. La part periodística del debat i en especial alguna responsable destacada, va semblar més disposada a impulsar el coneixement del fet religiós als mitjans per erradicar-ne el ‘desconeixement’ i evitar d’aquesta forma brots xenòfobs, racistes, i per incloure’l decididament dins el fet cultural humà. Curiosament, una enquesta feta entre 1200 periodistes va revelar que uns aproxidament 1000 estaven per no incloure cap religió concreta en el debat periodístic, o sigui que si es dóna aquest impuls, sembla que es farà a contracor de la pròpia professió. I aquí és on volia arribar jo: què passa amb els no creients actius, llur fe és no creure en cap religió? On són les jornades per debatre la 'ofensa' que per a molts suposa el noms de Jesucrist, Mahoma, Budda, dogma, pecat, castes etc… és a dir qualsevol terme religiós? Es diu que l’estat espanyol es declara no confessional, però aquest debat semblava apuntar cap un major coneixement de la pluralitat del fet religiós i jo hi estic completament d’acord, però trobo que les creences no-religioses també mereixen el mateix impuls i debats periodístics que les reconeguin.