Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
-
A la secció de CAUS acabem de publicar una primícia d'avenc. Un dia havia de passar que hi hagués un primer avenc. L'avenc de l'Ú. El vam explorar per primer cop amb el Marc Anglés, company i monitor de la SIS, mestre de cordes, una de les persones més respectuoses amb la matèria que ens envolta, ja sigui un llapiç, una brúixola o l'embolcall de l'entrepà. Qualsevol cosa que estigui a les seves mans, serà escrupolosament respectada. La geologia és la seva especialitat i és un plaer sentir-lo a parlar sobre la matèria, cosa que fa sovint perquè també és un apassionat de la muntanya. I precisament el proper 25 de maig presentarà a la Universitat Autònoma de Barcelona el seu treball de recerca de la seva tesina que porta per títol: SEDIMENTOLOGIA DEL SISTEMA AL·LUVIAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT (VORA SUD-EST DE LA CONCA CENTRAL CATALANA. CONCA DE L'EBRE). Marc, serà un plaer escoltar el teu treball d'anys de sedimentació i bona dedicació. I espero que obtingui el corresponent reconeixement acadèmic. Sort, potència estratigràfica i fins el 25!
{audio autostart}ucedaru.mp3{/audio}
NOTES ALS SONS La font de la Guineu (Mura)
Podeu tancar els ulls. El que escolteu són els degotalls de l'aigua que vessa de la Font de la Guineu, just per dessota el camí que va al Collet del Llor. No és un lloc tan ombrívol com el de la font i, de passada, es pot captar el so de l'aigua en un petit saltant. Al bassal, l'aigua està molt transparent però massa callada com per notar la seva presència. També podeu sentir els habitants del lloc com la fan petar. N'hi ha que s'acosten molt, pensant si l'intrús és un nou model de flor...Cada espai, per minúscul que sigui, té els seu veïnatge. Són llocs tan familiars per a ells com per nosaltres anar a la fleca del costat o al garatge de casa.
Nota: a l'estèreo del vostre ordinador, el so de l'aigua hauria d'estar a la vostra esquerra.
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
ESPOLI (3) La cova dels Dos (Cervelló, 1977)
Araceli Martín, l'arqueòloga que dirigí les excavacions de la cova del Frare (Matadepera), juntament amb M. Àngels Petit, van quedar-se amb un pam de nas amb aquest jaciment del Baix Llobregat que tot just sis anys abans dos membres del Centre Excursionista Pirinenc havien descobert. Amb posterioritat a la descoberta, concretament els anys 1975 i 1976 , els arqueòlegs Ramon Viñas (cova del Mal Pas de Puigdoure, Mura), M. Àngels Petit i la pròpia Araceli Martín havien realitzat dos sondejos estratigràfics que evidenciaven una seqüència cronològica que abastava del Neolític Inicial al Bronze Final. Ens ho expliquen elles mateixes.
"El mes d'agost de 1977 s'obtingué el corresponent permís d'excavació del Ministeri de Cultura, però en procedir a l'organització dels treballs es descobrí el fet lamentable que el jaciment, protegit per una porta metàl·lica, ara serrada i arrencada, havia estat objecte de saqueig. L'àrea més apta per a rependre les tasques arqueològiques restava completament destruïda. Tan sols els punts que oferien riscs físics per possibles despreniments, restaven intactes. El fet fou denunciat (...)".
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
Ara toca la florida del (Amelanchier ovalis), el Guillomo, en diuen els castellans. Un arbust les flors dels qual desprenen una aroma molt subtil. La flor del corner és un dels cinc perfums que trobo més essencials de Sant Llorenç. EAU DU CORNIER, tout ce qu'un p'tit senglier veut choissir! Diuen que necessita molta solana, però aqui els veieu a la banda del Montcau....i també diuen que el fruit és comestible, però no l'he provat. Jo quan en veig un, que ara passa tot sovint, no puc evitar d'olorar-lo. I t'hi has d'amorrar si vols captar-ne l'olor. És una mena d'olor que deu ser com ensumar la roba de lli sortida del taller...és com...deixem-ho! A la pel·lícula Ratatouille van saber trobar molt bé com evocar amb imatges el gust dels plats. Però si una imatge val mil paraules, jo no tinc tanta tinta. Si voleu embriagar-vos amb la flor del Corner, ja ho sabeu, ara és l'hora. Per cert, quins són els vostres perfums favorits, a Sant Llorenç?
De cara a barraca (4) El forn de la Riera
Sortida ideal per fer un estirament de cames, fer un riuet, o per complementar l'Itinerari 1 de la Font de l'Hort. Si deixeu el vehicle passat el quilòmetre 12 de la BV-1221, al lloc dels xiprers, es tractaria de seguir la carretera a peu uns metres i, passats els pals de tensió, baixar fins a la llera de la Riera de Les Arenes, anant a trobar la font de la Riera és a dir, una bassa amb un muret de contenció. Seguim torrent amunt, pel costat hidrogràfic dret i passarem una carbonera. El és a tocar, amagat per la vegetació. Fa 12 anys que no hi hem tornat, però un circular de 3m de fondària no pot desaparèixer així com així. Com podeu veure , encara conservava la volta d'entrada. No hi posaria les mans al foc, però diria que es tracta d'un forn de calç, un d'aquells per extraure calç viva a partir del material calcari, que no falta a Sant Llorenç. Quan baixeu, molt probablement també travessareu un marge que en realitat és l'antiga 'carretera'. Si us sobren temps i ganes, podeu mirar de resseguir-la un tram i potser encara veureu les tanques primitives a base de rocs. És precisament aquesta proximitat a les 'carreteres' i a la llera del Riera de les Arenes, que ens fa pensar si el forn no tenia un ús més de caire industrial que no pas domèstic per autoabastir un mas de la zona. Ja direu si el forn continua allí, o no. Apa, no us hi canseu.
CONFIRMAT: el forn de calç continua allí. És a uns 200 metres per sobre de l'embassament de la font de la Riera. Des de la llera, després de la neteja, es veu la boca d'accés amb la volta intacte a l'esquerra i obert en un marge de quaternari folrat amb boixeda, a uns 2/3 metres de distància. La carbonera és a tocar del forn.
{play}images/stories/mp3/giacchino.mp3{/play}
