Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

El Barça fa prehistòria 1.0

Un gran esport, el futbol. Un gran esport per practicar i tòxic de contemplar. Jo fa temps que m'entretinc més amb un joc que no és la meitat de divertit ni és gairebé un joc. Es tracta de no mirar el futbol, de no estar al cas de cap resultat. És interessant. Si es té una perseverància paulatina i agradosa, arriba el dia de la gran victòria i et trobes envoltat de gent eufòrica que amb la mirada esbatanada et reclama una comunió quan a tu amb prou feines se't mou una parpella. Sense fer cap esforç, planerament. T'importa un rave la cama d'or de l'Iniesta, l'afonia del Puyal, la cara de pena dels Madridistes i companyia, els sous milionaris de sempre i, evidentment, et resua la pretesa catalanitat de tot plegat, perquè agradi o no, el Barça es lliga amb Espanya amb una cosa que es diu la Lliga espanyola i amb  l'esport, ja se sap, si no tens rival se t'ha acabat la lluita. Potser per evitar que això passi, qualsevol dia el president del  més-que-un -club es farà president del menys-que un-país, Catalunya. I vinga anar fent tocs i retocs amb les pilotetes. La contemplació de l'esport és prehistòria, un espectacle que quan el van saber descriure, els cronistes l'anomenaren el circ romà. Els perdedors marxen abatuts i els guanyadors exalten el públic amb la promesa de tallar més caps. Això és l'esport. Fora de les regles de joc, l'esport no és cap joc. Poca conya amb això. L'esport no és participar i prou: exigeix la victòria per damunt de tot. És pura violència. L'esport de veritat no es mira: es practica, i a mi tota la resta em sobra.  Què voleu que hi faci, jo estic en aquest estadi.



Per si algú vol més lligams amb el circ dels romans, gladiators, soldats, barça i futbol que cliqui l'enllaç. Jo, per si de cas, passaria.





{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}

Espoli (2)

ESPOLI (2)   La cova del Frare  (Matadepera, 1977-1980)


La cova arqueològicament més ben documentada del parc, no va escapar tampoc a l'espoli , que sembla que fins i tot va augmentar quan s'estaven duent a terme les excavacions oficials. Ens ho explica la pròpia Araceli Martín i Còlliga, durant molts anys responsable  territorial del Servei d'Arqueologia de la Generalitat per les comarques del Vallès i també del Bages, i responsable de les campanyes arqueològiques de la cova del Frare.

"En 1977 comenzamos la excavaciones (...). El yacimiento continuaba bien conservado y sólo en algunos puntos se apreciaba la acción de los clandestinos."
"(...) el peligro que supone la visita al lugar  de muchas gentes con intenciones dispares nos obligó a camuflar los trabajos, para evitar la curiosidad de estas gentes, mientras no se proporcionaba al yacimiento una protección eficaz. Esta protección se completó en 1979, si bien seguimos obligados a consolidarla cada año, ya que siguen produciéndose asaltos esporádicos que, a pesar de todo, no han llegado a causar todavía daños irreparables. (...) Desde el momento en que la cueva fue cerrada al público, quedaron carteles que explican porqué se impide el acceso, con el deseo de informar de su sencillo pero interesante contenido para conocer un poco más nuestro pasado prehistórico. Por supuesto, nuestra perseverancia pasa por colocar nuevos carteles cada año, sustituyendo a los anteriores, que suelen desaparecer o ser destruidos."



BIBLIOGRAFIA

MARTIN i CÒLLIGA,  Araceli. AVANCE DE LOS RESULTADOS OBTENIDOS EN LAS EXCAVACIONES DE "COVA DEL FRARE" (MATADEPERA, BARCELONA).
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}

De cara a Barraca (3) Les Comes

De cara a barraca (3)     Les barraques del torrent de Les Comes  (Vall d'Horta)

 
 
 
 
Sortida força senzilla i molt recomanable per aquesta estació de l'any. Per a mi, la Vall d'Horta és com la petita Comarca dels Hobbits a Sant Llorenç del Munt, un enclavament molt especial que malgrat l'incendi de 2003, continua conservant una simbiosi molt especial entre els humans i l'entorn. Gairebé mai falta el so de les aigües de la font del Llor regant l'horta. La passejadeta que us proposo us permet deixar el vostre sistema de transport a l'ombra d'unes alzines, a la desembocadura del torrent de Les Comes on hi ha un pontet, un cop passat el mas de can Comadran. En aquest punt, no enfilarem les habituals  pistes que van a buscar la Pedra d'Àliga, sinó que agafarem la pista de desboscament que recorre el marge hidrogràfic esquerre del torrent de les Comes. Us adjunto croquis. Si pareu atenció, a poc menys d'un centenar de metres trobareu a la vostra dreta l'entrada d'una de les barraques més grans del terme, mirant cap el sudest. El lloc es sol encatifar d'esbarzers. Grans blocs conformen la seva base, i el dintell d'entrada és adosat al bell mig d'una paret de pedra seca d'uns 14 metres de longitud. Sembla una obra megalítica. Tot just passeu per sota el dintell de 1,4m podreu veure allò que semblen uns gravats estranys a la paret dreta. Quan sereu dins de la barraca, més aviat circular, podreu estar tranquil·lament d'empeus gràcies  a un sostre de gairebé tres metres d'alçària, que cobreix una superfície de 2,5 m x 3,8 m de fondària. Alguns dels blocs basals mesuren més d'un metre de costat. Si seguim la pista amunt, passarem a frec d'una figuera, deixarem un trencall molt desdibuixat que sembla voler baixar a la llera i anirem fent pujada. Passat un primer xaragall deixarem un trencall a la dreta i pujarem pel cantó esquerre, on trobarem un eixamplament pel canvi de sentit dels vehicles que hi treballaren després de l'incendi. Seguim la pista fins arribar a un rocater. Sortirem uns metres més a l'esquerre, com si voléssim baixar cap el torrent. No la podem veure, però a uns 40 metres per dessota hi ha una barraca enclavada en un nivell carbonàtic molt prim que li serveix de fonaments: és la barraca del Marge de Les Comes (1,5m x 1,85 fondària), amb una entrada d'un metre d'altura que mira cap al sudest, visible tan sols des de la carena de la Pedra d'Àliga. Sota la barraca hi ha un petit prat obert en rocater, que a la primavera paga la pena de reconèixer-hi un grapat de flors de temporada. Totes dues barraques encara es conserven senceres, tot i que la del marge ja ha patit un esllavissament d'un lateral. Espero que haureu tingut una bona sortida.
 
 
 
 
{play}images/stories/mp3/giacchino.mp3{/play}

Espoli (1)

ESPOLI (1)   Les sepultures del cingle del Marquet  (Sant Llorenç Savall, any 1929)


En aquest apartat anirem fent un recorregut pel patrimoni espoliat, això és, arrabassat de les mans del coneixement públic  per fer-ne col·leccions privades, venda al mercat negre o per pura ignorància. El cert és que la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat, contràriament al que ha fet recentment la direcció del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt,  no té per costum de fer públiques dades de localitzacions de jaciments arqueològics pendents d'excavació i per bé que és un fet lamentable el d'haver d'ocultar dades de localització per culpa de quatre eixelabrats, no és menys cert que aquests espoliadors han fet sempre tot el mal que han pogut per seguir alimentant la seva cobdícia. Vegem-ne alguns exemples, i potser algun dia podrem arribar a saber perquè la Direcció Tècnica del Parc ha cregut més convenient prescindir de la prudència en aquesta matèria.
"Les sepultures del cingle del Marquet (prop del coll d'Eres) havien estat descobertes per un pastor de les muntanyes de Sant Llorenç anomenat Tomàs Malé. Després que aquest comunicà el seu descobriment, i en els mesos que passaren esperant l'ajut del Centre Excursionista de Terrassa per efectuar les excavacions de les tombes, uns carboners escorcollaren totalment dues sepultures i una tercera sembla ésser que fou parcialment  regirada per un col·leccionista que se n'emportà el crani d'un infant. Així, del total dels quatre enterraments que s'havien trobat, només se'n salvà un, i perquè estava més amagat  que els altres."



Bibliografia

FERRANDO I ROIG, Antonio. EL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I SERRA DE L'OBAC. 1983. UES. Sabadell. 1983. p. 70

SOLÀ, JOAN, Sch, P. ANUARI DE L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. 1927-31, p.151.
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}

Agulles en un Paller (3) 1.0

Agulles en un Paller (3)  L'agulla de Castellsapera


ag castellsapera 12-4-09 3ag castellsapera 12-4-09 2


Seguint amb la sèrie d'agulles, blocs i altres rocositats que anem trobant pel camí, avui us presentem el Bust del Castellsapera. L'agulla és al costat est del Castellsapera, concretament al vessant est del contrafort amb cota 864, que es molt aprop del camí que va de la font de Cantarelles a Castellsapera.


{audio autostart}pavana.mp3{/audio}