Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
De cara a barraca (11) el forn de calç del riu Ripoll
Com a forn no és gran cosa, ja us ho avanço, però penso que afegeix un element d'interès a l'itinerari que segueix el riu Ripoll. Potser és el més petit que he vist per Sant Llorenç. Però l'indret, vora el Ripoll, sempre és un entorn privilegiat i agradós de passejar. A més, si ara voleu visitar el forn, resta visible i a tocar del camí del riu, marcat amb senyals blaus. La veritat és que jo no l'havia vist mai passant per aquest tram de riu, i és que estava de vegetació, sobretot de bardisses i canyes seques. 
El pou amida 3 x 3m i no arriba als dos metres de profunditat. Aprofita un bancal d'argil·les a tocar del riu. Per arribar-hi podeu deixar el vehicle a l'entrada de l'urbanització de Les Marines (Sant Llorenç Savall) i baixar al riu pel camí marcat amb un pal indicador (un dia n'hem de parlar d'aquests pals, perquè amb alguns n'hi ha per llogar-hi cadires). Travessarem el Ripoll i ens enfilarem per unes escaletes al llom de la carena del Bosc del Ranxero, seguint el camí del riu en direcció sud. Del carener seguirem avall, com si anéssim a trobar el meandre 'paellero' i seguirem el camí que tomba a l'esquerra. Passarem un parell de rocaters quan serem altra volta aprop del riu. Parem atenció a la nostra esquerra, on s'obre el forn. Sempre abans d'arribar a cap trencall i, per descomptat, molt abans d'arribar al trencall de l'avenc d'en Brunet o de Les Marines. Si no ha quedat prou clar, teniu un croquis. Doneu records al Bernat pescaire!
{audio autostart}pavana.mp3{/audio}
-
Tres dies assolellats, els d'aquest cap de setmana del Pilar. Hi hagut temps per a tot. Per trobar casualment la del Brunet, una barraca circular molt ben acabada i conservada. Neteja a fons del forn de calç del Ripoll, a frec del riu i seguint el camí marcat en blau. Ara es pot dir que hi ha un i un . El dia de la hispanidad va aparèixer un esquirol mort a la carretera, a l'alçada de la divisòria entre Castellar i Sant Llorenç Savall. En poc menys de 10 minuts vaig trobar la per indicació (i mapa gps) d'en Joan Roura. Una barraca que és a la vista del camí del Ripoll i que té una curiosa forma allargassada. Hi hagut temps per trobar els 4 primers de la temporada. Tots en fila, com si fossin dins un aparador de pastisseria. A l'hora de sopar, ja eren a la paella. Boníssims. Si no plou una mica més, és possible que en el meu cas, siguin els primers i els últims. Temps també per anar acondicionant la , a frec de la llera del Ripoll, lloc que sol desaparèixer sota les bardisses. Amb la colla de Castellar ben aviat coronorem la barraca (hauria de dir millor...talaiot?) d'en . Per fer-ne el tancament es pot dir que hem avançat uns 1000 anys després del Neolític, fent servir les últimes tècniques per aixecar les pedres de la coberta. Jo diria que és la barraca més gran que ha aixecat mai la colla.
Bé, com podeu veure, el temps pot donar per a molt. De vegades per a massa i tot, perquè després no hi ha gairebé temps per explicar-ho!
{audio autostart}sector.mp3{/audio}
Notes als Sons: el misteriós Picarol de Mura
--------------------------------------------------------------------------------
Tal i com ja relatàvem en aquella sortida passada per aigua, durant l'aturada per esmorzar en un pla de carena dels Enrics, vam topar-nos amb aquest so. Un so potent que, no obstant trobar-se a escassos centímetres dins una mata de romaní, no forem capaços d'esbrinar-ne l'origen. Cal aclarir que el so ha estat editat i es repeteix cada quinze segons. Aquesta edició respon a la necessitat d'ocultar els comentaris improcedents que s'anaven fent per localitzar 'la bèstia'. L'animal, efectivament, semblava establir respostes acústiques quen era sotmès a pressió sonora. Aquest és un dels 203.455, 4 casos misteriosos de la Catalunya Misteriosa, que encara s'han de resoldre per part de les autoritats misterioses. És el Picarol de Mura una cria de pregadéu? un ninja mutannnt? una criatura del més enllà? És una llàstima que aquesta setmana no disposem de l'estimat professor von Biscuter per donar-nos la seva opinió ben fonamentada sobre aquesta i altres qüestions impossibles. Des d'aqui li enviem una afectuosa abraçada fins Alemanya, on ara mateix està investigant l'ignot origen de l'oktoberfest. Pròsit!
-
La Diputació de Barcelona ha signat un nou conveni amb La Caixa per valor de 4 milions d'euros, a dos anys vista. Res de monumental. Es tracta d'un conveni que (fins ara) servien per a fer manteniment de pistes forestals per a la prevenció i extinció d'incendis. Aquest any sembla que s'incorpora un nou concepte com ara 'connectivitat ecològica i paisatgística' que, tractant-se de la Diputació podries acabar esperant qualsevol cosa, com ara un Dotzè Cinturó o vés a saber què... esperem que no. Sigui com sigui, aquestes tasques corren a càrrec de col·lectius com ara exreclusos, exdrogoaddictes, immigrants que, amb aquests convenis, troben una forma de reinserció laboral. Tant de bo la majoria puguin acabar empleats definitivament en aquestes i altres tasques similars i n'hi hagi que, fins i tot, puguin muntar la seva pròpia empresa. Tant de bo que amb la seva dedicació ens superin en llibertat i ens puguin fer sentir a nosaltres com els vertaders reclusos, absents i forasters d'unes terres i uns boscos que descuidem per 'manca de recursos'. Si voleu llegir més sobre la notícia cliqueu l'enllaç:
-
El proper dimarts 13 d'octubre, comença el 48è curset d'espeleologia que organitza la Secció d'Investigacions Subterrànies del CET. Té una durada d'un mes i mig amb una dinàmica general de dues classes teòriques entre setmana (a les 21hores) i una pràctica d'un dia de cap de setmana. Com ja he dit a alguna banda, és del tot aconsellable per a tots els que vulgueu anar visitant tots aquests abismes diversos que sotgen Sant Llorenç del Munt. A més, tal i com estan les tècniques de progressió actuals, gairebé es pot baixar i pujar a ulls clucs, amb la plena possibilitat de gaudir d'aquests espais tan especials i amb una comoditat impensable 30 anys enrere! El curset val 120 euros i en aquest preu s'inclou el material, el material didàctic, la llicència federativa i l'assegurança. No us perdeu la introducció del curset a càrrec d'en Salvador Vives, un complet apassionat de l'espeleo i expert en la història de l'espeleologia mundial i local, sempre aportant un material gràfic inèdit en les seves presentacions. Aquesta visió cronològica és un regal per la vista i un descans pel cursetista que es fa una idea molt aproximada de la magnífica evolució que ha sofert aquesta tècnica. Ja sé que d'entrada pensareu que un ha d'estar musculat i supervitaminat per fer aquestes coses, però res més lluny de la realitat: el que compta de veritat és la curiositat, i això no té edat. No cal dir que els monitors són autèntics especialistes en la seva categoria (i encara millors persones). Moltes de les pràctiques es realitzen a Sant Llorenç mateix, amb sortides a indrets claus de Catalunya. Amb aquestes credencials a la mà, què espereu per il·luminar la foscor?
x a + informació
Secretaria del Centre Excursionista de Terrassa
c, Sant Llorenç, 10
tel. 93-788 30 30 (de les 19h-22h) responsables del curset: Guillem Villagrassa i Raquel Boullón.
