Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
Notes als Sons: el misteriós Picarol de Mura
--------------------------------------------------------------------------------
Tal i com ja relatàvem en aquella sortida passada per aigua, durant l'aturada per esmorzar en un pla de carena dels Enrics, vam topar-nos amb aquest so. Un so potent que, no obstant trobar-se a escassos centímetres dins una mata de romaní, no forem capaços d'esbrinar-ne l'origen. Cal aclarir que el so ha estat editat i es repeteix cada quinze segons. Aquesta edició respon a la necessitat d'ocultar els comentaris improcedents que s'anaven fent per localitzar 'la bèstia'. L'animal, efectivament, semblava establir respostes acústiques quen era sotmès a pressió sonora. Aquest és un dels 203.455, 4 casos misteriosos de la Catalunya Misteriosa, que encara s'han de resoldre per part de les autoritats misterioses. És el Picarol de Mura una cria de pregadéu? un ninja mutannnt? una criatura del més enllà? És una llàstima que aquesta setmana no disposem de l'estimat professor von Biscuter per donar-nos la seva opinió ben fonamentada sobre aquesta i altres qüestions impossibles. Des d'aqui li enviem una afectuosa abraçada fins Alemanya, on ara mateix està investigant l'ignot origen de l'oktoberfest. Pròsit!
-
La Diputació de Barcelona ha signat un nou conveni amb La Caixa per valor de 4 milions d'euros, a dos anys vista. Res de monumental. Es tracta d'un conveni que (fins ara) servien per a fer manteniment de pistes forestals per a la prevenció i extinció d'incendis. Aquest any sembla que s'incorpora un nou concepte com ara 'connectivitat ecològica i paisatgística' que, tractant-se de la Diputació podries acabar esperant qualsevol cosa, com ara un Dotzè Cinturó o vés a saber què... esperem que no. Sigui com sigui, aquestes tasques corren a càrrec de col·lectius com ara exreclusos, exdrogoaddictes, immigrants que, amb aquests convenis, troben una forma de reinserció laboral. Tant de bo la majoria puguin acabar empleats definitivament en aquestes i altres tasques similars i n'hi hagi que, fins i tot, puguin muntar la seva pròpia empresa. Tant de bo que amb la seva dedicació ens superin en llibertat i ens puguin fer sentir a nosaltres com els vertaders reclusos, absents i forasters d'unes terres i uns boscos que descuidem per 'manca de recursos'. Si voleu llegir més sobre la notícia cliqueu l'enllaç:
-
El proper dimarts 13 d'octubre, comença el 48è curset d'espeleologia que organitza la Secció d'Investigacions Subterrànies del CET. Té una durada d'un mes i mig amb una dinàmica general de dues classes teòriques entre setmana (a les 21hores) i una pràctica d'un dia de cap de setmana. Com ja he dit a alguna banda, és del tot aconsellable per a tots els que vulgueu anar visitant tots aquests abismes diversos que sotgen Sant Llorenç del Munt. A més, tal i com estan les tècniques de progressió actuals, gairebé es pot baixar i pujar a ulls clucs, amb la plena possibilitat de gaudir d'aquests espais tan especials i amb una comoditat impensable 30 anys enrere! El curset val 120 euros i en aquest preu s'inclou el material, el material didàctic, la llicència federativa i l'assegurança. No us perdeu la introducció del curset a càrrec d'en Salvador Vives, un complet apassionat de l'espeleo i expert en la història de l'espeleologia mundial i local, sempre aportant un material gràfic inèdit en les seves presentacions. Aquesta visió cronològica és un regal per la vista i un descans pel cursetista que es fa una idea molt aproximada de la magnífica evolució que ha sofert aquesta tècnica. Ja sé que d'entrada pensareu que un ha d'estar musculat i supervitaminat per fer aquestes coses, però res més lluny de la realitat: el que compta de veritat és la curiositat, i això no té edat. No cal dir que els monitors són autèntics especialistes en la seva categoria (i encara millors persones). Moltes de les pràctiques es realitzen a Sant Llorenç mateix, amb sortides a indrets claus de Catalunya. Amb aquestes credencials a la mà, què espereu per il·luminar la foscor?
x a + informació
Secretaria del Centre Excursionista de Terrassa
c, Sant Llorenç, 10
tel. 93-788 30 30 (de les 19h-22h) responsables del curset: Guillem Villagrassa i Raquel Boullón.
SER DIRECTIU I NO PODER DIR NI PIU
El meu gerent de la universitat, S. Guerrero, escriu un blog de la mateixa institució amb el preocupant subtítol "dirigir en tiempos de ansiolíticos". L'home s'expressa molt bé en castellà i la sola necessitat d'escriure un blog mereix tots els meus respectes. La llàstima d'aquesta mena de càrrecs és que, pel què es veu (i que consti que això no és cap queixa), han de mantenir sempre un alter ego: l'un de personal i l'altre pel càrrec. Deu ser per aquest motiu que el seu darrer escrit ‘Quejas' l'ha retirat del blog davant l'allau de ‘quejas' i demana als visitants que oblidin el que han llegit. L'article no era gran cosa, tal volta una queixa llargament reprimida, però com que l'ha retirat, ara pots comptar que semblarà qui sap què. En línies generals venia a dir que seria difícil d'entendre per un observador extern el fet que els privilegiats que treballen a la SEVA universitat pública es queixen per costum però mai no marxen, sent aquest el senyal que la seva queixa no és mai fonamentada i també mostra claríssima del seu ‘Acomiadament Interior' que, segons el gerent, és l'estat de frustració permanent de moltes persones que van a treballar sense cap il•lusió. Afegeix que aquest estat de queixa permanent és ‘raonable' pel personal de ‘base' però poc curosa i de ‘mala imatge' que l'exerceixin càrrecs amb responsabilitats. Per reblar el clau acaba citant una frase d'un entrenador de futbol americà que recomana que queixar-se és completament inútil.
Bé, jo no em sento capacitat per citar cap entrenador americà, però sí puc citar un company meu dirigint-se a un antic gerent que pensava exactament igual que aquest: "Si les coses no funcionen, es miren d'arreglar"- va dir-li, i el gerent va, literalment, emmudir. Segurament no disposava de cites originals, en anglès americà, de manuals de manegement adequats per contestar aquella afirmació assenyada d'un simple tècnic ‘de base'. Resultava esclaridor que havia confiat en excés en un principi d'autoritat a partir del qual frases com ‘si no t'agrada, ves-te'n!' eren incontestables a l'edat mitjana, però molt més que refutables en una universitat pública del s.XX.
Dit això, si ara el meu gerent m'ordena oblidar el seu escrit, jo muts i a la gàbia: fa temps que per sentir i llegir segons què ja tinc l'Acomiadament Interior prescrit facultativament i amb el corresponent ansiolític.
-
El proper dimarts 13 d'octubre, comença el 48è curset d'espeleologia que organitza la Secció d'Investigacions Subterrànies del CET. Té una durada d'un mes i mig amb una dinàmica general de dues classes teòriques entre setmana (a les 21hores) i una pràctica d'un dia de cap de setmana. Com ja he dit a alguna banda, és del tot aconsellable per a tots els que vulgueu anar visitant tots aquests abismes diversos que sotgen Sant Llorenç del Munt. A més, tal i com estan les tècniques de progressió actuals, gairebé es pot baixar i pujar a ulls clucs, amb la plena possibilitat de gaudir d'aquests espais tan especials i amb una comoditat impensable 30 anys enrere! El curset val 120 euros i en aquest preu s'inclou el material, el material didàctic, la llicència federativa i l'assegurança. No us perdeu la introducció del curset a càrrec d'en Salvador Vives, un complet apassionat de l'espeleo i expert en la història de l'espeleologia mundial i local, sempre aportant un material gràfic inèdit en les seves presentacions. Aquesta visió cronològica és un regal per la vista i un descans pel cursetista que es fa una idea molt aproximada de la magnífica evolució que ha sofert aquesta tècnica. Ja sé que d'entrada pensareu que un ha d'estar musculat i supervitaminat per fer aquestes coses, però res més lluny de la realitat: el que compta de veritat és la curiositat, i això no té edat. No cal dir que els monitors són autèntics especialistes en la seva categoria (i encara millors persones). Moltes de les pràctiques es realitzen a Sant Llorenç mateix, amb sortides a indrets claus de Catalunya. Amb aquestes credencials a la mà, què espereu per il·luminar la foscor?
x a + informació
Secretaria del Centre Excursionista de Terrassa
c, Sant Llorenç, 10
tel. 93-788 30 30 (de les 19h-22h) responsables del curset: Guillem Villagrassa i Raquel Boullón.
{audio autostart}lost.mp3{/audio}
