Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
-
Hem baixat el nou , del terme de Rellinars. l'han formada el Ramon Suades (descobridor amb el Jordi Senyal, l'any 2007), els germans Xavi i Eduard Badiella, el Quim Solbas, i un servidor. L'avenc és a tocar de la pista que, més amunt de Casajoana, passa per sobre de la font de Casajoana, no gaire lluny del trencall i al costat dret. El lloc té la referència d'un roure ben plantat a l'altre costat d'on és la boca. Tan bon punt s'ha llençat la corda dins el pou, el Xavi ha pronosticat una fondària de -6m, i l'ha errat només de 20 cm, que s'havien d'afegir reglamentàriament al mesurament fins el llavi superior que forma la boca de . Tot i que és estret (60cm) i travessat per un nivell de sorrenca, l'avenc no ofereix cap dificultat per arribar a la base del pou, més ample i amb cabuda fins a dues persones, seguint una diàclasi N-S. Els dos germans han baixat aprofitant aquesta estretor sense cap altre equipament tècnic que la corda (i el casc amb llum!). A excepció d'aquest nivell de sorrenca, les parets són completament terroses, per la qual cosa el casc era força necessari si es volia evitar una pluja de terra. S'ha fet la corresponent topografia i hem esbrinat quin havia estat l'error del sondeig a -10m. Els 'manuals', tal i com mostra aquesta fotografia del Ramon Suades, solen tenir aquests errors; per uns moments ha semblat que la Catalunya Misteriosa ens engolia a tots i, en especial, els quatre metres que havien desaparegut.L'avenc de Casajoana és un nou petit avenc de la muntanya, dels que són majoria a Sant Llorenç i benvingut sigui!
{audio autostart}casajoana1.mp3{/audio}
-
Buscava la barraca no. 249 de la carena del Ricó (Sant Llorenç Savall). El xaragall pel qual m'enfilava estava ben atapeït. Atapeït de tot, menys de bolets. De cop, unes passes properes i perquè no dir-ho, familiars, es mouen al costat meu. Espero les corredisses i trencadisses de torn. És el senglar, segur. Pausa. Silenci. L'esperat moviment i brogit de fugida no es produeix. Se sent un trepitjar molt pausat, rere un càdec. Començo a dubtar que no sigui un boletaire o un avi de la residència, que és a l'altra banda del turonet. Res. M'arriba però, la fortor del senglar. I sí, allà està, a cinc passes d'on sóc. Arrecerat sota un boix. No és gaire gros. Però que hi fa allí? Potser es pensa que no el veig? Mira de restar immòbil. Aprofito per deixar la motxil·la a terra i prenc la càmera. Torno al lloc. Començo l'enregistrament no sense haver calculat abans a quin pi em podria enfilar. Em moc, faig soroll, el crido i mou el cap en la meva direcció. Està clar que m'ha vist, però segueix allí sota. Ara em ve al cap si no estarà enganxat a una trampa, però li veig bé les quatre potes i no hi té res. Torno al lloc de la motxil·la. Faig proves d'enfilar-me a un pi, per si d'alguna manera el puc enregistrar millor. Però el pi està tombat i no trobo la manera de fer equilibri. Torno a apropar-me al seu amagatall però ara ja no hi és! Sé que és aprop, s'ha mogut un romaní, però ara no el veig. Decideixo reprendre la recerca de la barraca de vinya, pel costat oposat. En menys de 15 metres trobo la barraca, colgada de vegetació. Aquest senglar tímid, precavid, curiós, m'ha assenyalat on era aquesta barraca. Els podeu veure (la barraca més bé que el senglar) en aquest vídeo.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
Gràcies a la informació facilitada per
, 
demà s'intentarà explorar l'avenc de Casajoana, del terme de Rellinars. El que inicialment fou batejat fa un parell d'anys com un forat, el cap de setmana passada fou sondejat a grosso modo donant un fondària gens despreciable de -10,5m, la qual cosa i, així d'entrada, està força bé tractant-se d'un avenc de Sant Llorenç del Munt. La regió no sembla molt apte perquè l'avenc pugui tenir gaire més fondària, tanmateix us mantindrem informats i intentarem enregistrar l'event en vídeo. Pel que diuen els que l'han vist, sembla que l'avenc hauria sortit a la llum quan es van obrir les pistes d'aquest sector, tot i que el pouet no s'obre a la mateixa pista. També sembla que el primer cop que es va trobar s'hi haurien vist més arrels a la boca d'accés i el cap de setmana passada semblaven haver estat retirades, la qual cosa ens fa pensar que potser no serem els primers visitants. Us ho explicarem tant aviat com sigui possible.
(autor de la fotografia de l'avenc de Casajoana: R. Suades)
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
-
Avui hem coronat la del Victo, la barraca no. 81 del terme de Castellar. Aquest ha estat el precís de fer el cim. Una part del grup s'ha dedicat a desbrossar l'antic camí que enllaçava les tres fonts amb aquesta part del Ripoll. Han trobat el bisó fent saltirons pel riu. El assenyala el lloc de la . L'àguila també ha alçat el vol des de la llera per veure amb més perspectiva. Ni el Francesc Valls ni el seu pare havien vist mai la barraca d'empeus al bell mig del seu tros d'avellaners. Sempre havia estat allí desmuntada, dels dies reculats que s'havia acabat la vinya daurada. Com a molt, li havien posat un barret de fustes i palla que mai no li va quedar bé.
Sort n'hi hagut de l'alzina, que amb els seus braços ens ha ajudat a pujar les lloses a la part més alta. Crec que ha estat com una promesa d'amistat, un pacte per passar pàgina a la història del carboneig. I hem segellat aquesta nova amistat, impermeabilitzant la volta amb terra negra de carboneig, tal i com ens ha indicat l'arbre.
El Victo ja té barret, la setmana que ve hi haurà festa grossa!
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
-
Llegeixo el titular: "La nueva ley de tráfico acelerará las sanciones". I el subtítol seductorament publicitari "la notificación y pago de las multas será mucho más rápida y sencilla". Descomptes 'pronto pago', es podrà comprarvuuull dir pagar les multes amb targeta de crèdit i la grúa ja es podrà dur els cotxes de la zona blava que no tinguin tiquet o si tripliquen el temps abonat. Qué bonic, qué net, qué 'sencillo'. És ben clar que mentres els cotxes desacceleren per totes bandes amb mesures que semblen pronosticar la fi d'aquest vehicle, la recaptació aviat prendrà, per contra, l'embranzida de la velocitat de la llum. A partir d'ara les multes ja no es notificaran tres vegades sinó dues, i ens les faran arribar per Internet, via correu electrònic. Qué modern! quin gran pas! Precisament aquesta modernitat em fa pensar sinó seria millor abolir, també via correu electrònic es clar, tot aquest parlamentarisme rovellat que preten que no hi ha una altra forma de democràcia possible sinó és havent de votar uns individus que ens suplanten feixugament cada quatre anys. Amb Internet, fa temps que ho saben/sabem, no els necessitem: cadascú de nosaltres pot votar cada dia des del sofà de casa, directament, sense intermediaris. Així de 'sencillo'. Polítics i líders en general, ja ho sabeu: podeu descansar tranquils. Amb les noves tecnologies, la vostra vida de sacrificis, malson i constant recompte de vots arriba a la fi.
