Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

Exploració del nou avenc de Casajoana

Gràcies a la informació facilitada per
demà s'intentarà explorar l'avenc de Casajoana, del terme de Rellinars. El que inicialment fou batejat fa un parell d'anys com un forat, el cap de setmana passada fou sondejat a grosso modo donant un fondària gens despreciable de -10,5m, la qual cosa i, així d'entrada, està força bé tractant-se d'un avenc de Sant Llorenç del Munt. La regió no sembla molt apte perquè l'avenc pugui tenir gaire més fondària, tanmateix us mantindrem informats i intentarem enregistrar l'event en vídeo. Pel que diuen els que l'han vist, sembla que l'avenc hauria sortit a la llum quan es van obrir les pistes d'aquest sector, tot i que el pouet no s'obre a la mateixa pista. També sembla que el primer cop que es va trobar s'hi haurien vist més arrels a la boca d'accés i el cap de setmana passada semblaven haver estat retirades, la qual cosa ens fa pensar que potser no serem els primers  visitants. Us ho explicarem tant aviat com sigui possible.

(autor de la fotografia de l'avenc de Casajoana: R. Suades)
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}

El Victo ja té barret

Avui hem coronat la barraca del Victo, la barraca no. 81 del terme de Castellar. Aquest ha estat el moment precís de fer el cim. Una part del grup s'ha dedicat a desbrossar l'antic camí que enllaçava les tres fonts amb aquesta part del Ripoll. Han trobat el bisó fent saltirons pel riu. El pi de les cinc besses assenyala el lloc de la barraca. L'àguila també ha alçat el vol des de la llera per veure amb més perspectiva. Ni el Francesc Valls  (Victo) ni el seu pare havien vist mai la barraca d'empeus al bell mig del seu tros d'avellaners. Sempre havia estat allí desmuntada, dels dies reculats que s'havia acabat la vinya daurada. Com a molt, li havien posat un barret de fustes i palla que mai no li va quedar bé.
Sort n'hi hagut de l'alzina, que amb els seus braços ens ha ajudat a pujar les lloses a la part més alta. Crec que ha estat com una promesa d'amistat, un pacte per passar pàgina a la història del carboneig. I hem segellat aquesta nova amistat, impermeabilitzant la volta amb terra negra de carboneig, tal i com ens ha indicat l'arbre.
El Victo ja té barret, la setmana que ve hi haurà festa grossa!
 
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}

Accelerar les sancions i alentir la democràcia

Llegeixo el titular: "La nueva ley de tráfico acelerará las sanciones". I el subtítol seductorament publicitari "la notificación y pago de las multas será mucho más rápida y sencilla". Descomptes 'pronto pago', es podrà comprarvuuull dir pagar les multes amb targeta de crèdit i la grúa ja es podrà dur els cotxes de la zona blava que no tinguin tiquet o si tripliquen el temps abonat.  Qué bonic, qué net, qué 'sencillo'. És ben clar que mentres els cotxes desacceleren per totes bandes amb mesures que semblen pronosticar la fi d'aquest vehicle, la recaptació aviat prendrà, per contra,  l'embranzida de la velocitat de la llum. A partir d'ara les multes ja no es notificaran tres vegades sinó dues, i ens les faran arribar per Internet, via correu electrònic. Qué modern! quin gran pas! Precisament aquesta modernitat em fa pensar sinó seria millor abolir, també via correu electrònic es clar, tot aquest parlamentarisme rovellat que preten que no hi ha una altra forma de democràcia possible sinó és havent de votar uns individus que ens suplanten feixugament cada quatre anys. Amb Internet, fa temps que ho saben/sabem, no els necessitem: cadascú de nosaltres pot votar cada dia des del sofà de casa, directament, sense intermediaris. Així de 'sencillo'. Polítics i líders en general, ja ho sabeu: podeu descansar tranquils. Amb les noves tecnologies, la vostra vida de sacrificis, malson i constant recompte de vots arriba a la fi.

De cara a barraca (12) torrent del Carner

De cara a Barraca (12)                                       les construccions del torrent del Carner

Passejadeta de luxe pel torrent que fa de termenal natural entre els municipis de Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall. Per poder accedir al torrent del Carner, podeu o bé deixar el vostre vehicle a l'entrada de la urbanizació de les Marines i baixar el Ripoll des d'aquest punt fins desembocar a la pista de la balma de l'Aiguader, o bé aparcar al trencall de la carretera que baixa al Ripoll passant per la Balma de l'Aiguader, mirant això sí, de no obstruir l'accés a la pista tancada amb cadenat. flor ripoll Des de l'Aiguader i, seguint la pista en direcció sud uns cinc minuts, sortirem a la nostra esquerra pel primer torrent que trobem. És el torrent del Carner. El caminet transita per la llera del torrent envoltat d'una bona ombra i de nombrosos avellaners. Passem de llarg una antiga pista de desboscament  molt desdibuixada. En  cinc minuts, el corriol deixa la llera pel cantó dret. Cal parar atenció, perquè en vint passes a la nostra esquerra s'amaga un imponent pou d'un forn de calç de gairebé 5 metres de fondària, el forn I del torrent del Carner. L'accés sembla un forat de poca munta, però en realitat ha quedat colgat del mateix sediment tou en el qual fou bastit el forn. Al costat mateix hi ha una altra obertura l'ús de la qual, cas de ser artificial, el desconeixem. Si amb això no en teniu prou per avui, podeu seguir el camí torrent amunt, i amb uns 7 minuts més de travessia ens surt un trencall a l'esquerra, una pista de desboscament. La seguim amunt fins que es bifurca. Nosaltres seguirem pel trencall esquerre, i en menys d'un minut tot de brolla ens barrarà el pas. En aquest punt cal sortir per la nostra esquerra, de baixada, a trobar un segon forn de calç de dimensions més modestes que l'anterior, el forn II del torrent del Carner. Si amb això encara no en teniu prou (sou llaminers de mena!) desfem les pistes i tornem al camí original. D'aquest punt seran cinc minuts més fins a trobar, abans de creuar la llera, una magnífica barraca de vinya, la barraca del torrent del Carner (B110). No tenim dades, però pensem que aquesta barraca devia ser restaurada o conservada per un visitant asidu, perquè a la llinda trobem, gairebé il·legible, un text similar a aquelles ceràmiques de la font del Carme (Castellar). Possiblement hi posi 'Per si plou / Nuri" i també uns números il·legibles. Dins encara hi ha un bidó gran de plàstic, els volts semblen haver estat estassats i, si entreu, dins la barraca trobareu un calaix arran de terra, que es solia usar per desar el càntir d'aigua. Encara que per pocs metres, tots aquests elements rurals pertanyen al municipi de Sant Llorenç Savall.
Bé, espero que amb aquesta sortida fronterera de termes, no us hagueu decantat per cap costat perdedor, i seguiu estan bonets com sempre i de cara a barraca!
Aquí no, però AQUÍ sí que trobareu el croquis d'aquesta sortida.
 
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}

Més abocament incontrolats

El nostre paleta mandrós també ha defecat a la runa
Vall d'Horta,
en el primer revolt cap a La Roca.
L'home, agafa la carretera i la primera pista
que troba ja li està bé per descarregar, lluny de la
mirada pública.
És un paio amb recursos, especialment mentals.
Per sota del mateix lloc, sembla que l'escuderia
dels fòrmula 1 sostenibles també han trobat el lloc
ideal per acumular pneumàtics.
Són una minoria, ho sé, però s'ha de reconèixer
que fan mal a la vista. I això és precisament el
que voldríem alguns, perdre'ls de vista per sempre!

 

Hem passat avís a l'ajuntament de Sant Llorenç Savall.
Dades GPS del lloc:

31T 4 20 862N  46 13 479E  h 459