Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
La Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa enguany està celebrant els seus 40 anys d'existència. Hi han tot un seguit d'actes que ja s'estan duent a terme:
Dijous 24 de setembre a les 10 de la nit, Sala d'actes del CET, c/ St llorenç 10 Terrassa
LA COVA DES PAS DE VALLGORNERA
Amb 63 Km de recorregut, és la cova de major recorregut de les Illes Balears. Conferència a càrrec de Tony Merino, del Grup Espeleològic Llubí.
Divendres 25 de setembre a les 10 de la nit, Sala d'actes del CET, c/ St llorenç 10 Terrassa
AMAZING CAVES
Sessió cinematogràfica del documental AMAZING CAVES, pel·lícula anglesa guardonada amb diversos premis internacionals.
TOTA LA SETMANA a la Sala d'actes del CET, c/ St llorenç 10 Terrassa
EXPOSICIÓ PERMANENT DE FOTOGRAFIES representatives d'aquests quaranta anys de la SIS del CET.
L'any que ve el Centre Excursionista celebrarà els seus 100 anys d'existència. Fa quaranta anys un grup d'espeleòlegs va demanar a la junta directiva una secció pròpia. Era el gener de 1969. D'aleshores fins ara aquesta activa secció ha recorregut molts passadissos subterranis.
Estigueu atents a la properíssima convocatòria del curset d'espeleologia que organitza el Centre, que està apunt d'obrir les seves galeries!
Tel. Centre +34 93 788 30 30
{audio autostartgiacchino.mp3{/audio}
De cara a barraca (59) una barraca per començar de zero
Ara que la colla de Castellar ja estan a punt de reconstruir una de les moltes barraques que porten catalogades, potser és el moment de ressenyar-ne una altra que està completament . El perímetre estassat ja em va donar la idea que la colla de Castellar hi havia fet cap. 
És com un 'kit' de barraca de vinya per muntar, totes les pedres apilades en rotllana: primer cal trobar la tapadora, el dintell, les més planes que acompanyen la tapadora, les més grans per la base, les petites pels reompliments etc. Sembla clar que l'entrada mirava a ponent-nord. El muntatge ve tot complet, excepte pel detall que...no hi han instruccions. No es pot fer servir ciment, ni cola ni cap amalgama: és un kit de pedra seca per muntar, no un prefabricat de totxana! El nom? qualsevol li anirià bé, però si n'hi ha una aprop que es diu del 'Mussol'... a aquesta li podrien posar p.e. de l'Òliba...o no? Bé, aquesta no és, de ben segur, la part més complicada de la , perquè segur que ja la tenen batejada. Potser aixecar aquesta seria una bona ocasió per formar i mostrar el treball a d'altres colles que es puguin sumar a la iniciativa de recuperació del patrimoni rural d'aquestes contrades. La situació aproximada d'aquesta barraca esfondrada és . Una bona opció és fer l'itinerari no. 5 que ens proposa l'Òscar Masó al seu llibre Descobrint la Castellassa de can Torras, Ed. El Farell (p. 88), on podreu aprofitar per trobar un parell d'avencs de la zona i visitar els magnífics pins pinyoners.
{play}images/stories/mp3/giacchino.mp3{/play}
-
que una immensa taula d'orientació, molt MÉS GRAN que la que hi havia, serà plantada al bell mig de La Mola, el cim MÉS ALT del parc natural. Ho acabo de llegir al darrer butlletí oficial del Parc. Les dades d'aquesta notícia segueixen els paràmetres habituals del periodisme MÉS MODERN: la caixa MÉS DEGANA d'aquest país, la caixa de Sabadell, destinarà un pressupost de MÉS DE 61.000 per aquest monument de forma bàsicament rodona (però MÉS ESPECTACULAR) on es podrà visualitzar la representació esmaltada d'allò que ja es veu a simple vista i que no s'ha mogut de lloc de fa 50 anys, que són els 360º de paisatge des de dalt de la Mola. Pròximament hi haurà parlaments diversos per part de les autoritats, missa, ballada de sardanes i també un helicòpter que farà MÉS DE 10 viatges per collar La Taula al seu lloc.
Cal mantenir i amplificar l'esperit de fa 50 anys col·locant amb helicòpter taules d'orientació de 61.000 euros a dalt de la Mola , avui per avui encara parc natural, en plena era del GPS? I dic bé taules en plural, perquè la taula que ja hi havia no es retirarà: es situarà a una altra banda de La Mola. Si seguim així, les empreses que ho desitgin ( i que hi deuen tenir el mateix dret ) aniran plantificant, renovant i ampliant els seus mamutrecos al cim de La Mola que, de lluny estant, podria acabar semblant un bosc de bolets monumentals on el més difícil potser seria, precisament, orientar-se. Falten diners per arranjar camins? falten diners per arranjar fonts? falten diners per consolidar el patrimoni del Parc? Francament, prefereixo que entitats com p.e. La Caixa no posin cap monument enlloc, però renovi convenis com el de fer estassades de pi blanc empleant persones amb problemàtiques diverses. Jo crec que la Caixa de Sabadell s'ha desorientat, fent créixer d'aquesta forma la seva publicitat enmig d'un parc natural. Vosaltres què en penseu?
-
Més de dues hores dins , acompanyat del nucli dur d'Espeleopringuer. 
Un avenc que es devia obrir quan les excavadores començaren a modelar l'actual urbanització de Les Marines, a Sant Llorenç Savall. Una boca de 80cm x 40cm a tocar d'un hidrant, al carrer del Mirador del Llac. El pou es devia reomplir amb material pesant: a dins hem trobat de voreres, ciment, pedres, 13 ampolles la majoria de cava, llaunes d'oli, molles de sofa, un cabàs etc. L'actual rampa de descens sembla feta exclusivament d'abocaments, la qual cosa fa possible pensar que originalment fos un pouet que, o bé es va obrir per l'acció de les excavadores o bé ja tenia una sortida a l'exterior. La diàclasi N32 és ben marcada al llarg de la rampa de 5m que hi ha actualment, i el fons de la cavitat sembla eixamplar-se. Han estat dues hores de pringada, amb algun intèrval per foragitar les formigues del cos. No hem calculat l'angle exacte de l'hipotenusa, però l'avenc actualment no deu ultrapassar els quatre metres de fondària. És una llàstima, essencialment perquè és un avenc que podries instal·lar des del cotxe, i aquest no és un assumpte 'baladí' quan es tracta de baixar quilòmetres de corda, pregunteu sinó als espeleòlegs!
Enhorabona a tots els participants. Com sempre, no hem asssolit grans fondàries, però a més de fer-lo accesible qui sap si hem arranjat un nou cau pels ratpenats a Les Marines!
Ding dong- propera pringada: 13 de desembre, X Edició d'Espeleopringuer.
Nota- les fotos són cortesia d'en Ramon Suades.
Enllaç-
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
-
Poc m'esperava que a través d'aquesta web, i poc temps d'haver encetat la secció 'De cara a barraca', em trobaria amb una colla de Castellar que fan quelcom excepcional: arrangen barraques de vinya, documenten masos, netegen fonts, publiquen llibres etc. Arran de deixar un mapa de la cova de l'Aigua dins la "Carme Vinaixa", la colla va trobar-lo i de retruc la cova i també la , que també figurava al mapa. 
Em van escriure, ens vam trucar, ens vam veure i avui comparteixo amb ells algunes hores fantàstiques de treball i de recuperació d'aquest patrimoni. En poc temps, la zona de la barraca de l'Aigua s'ha convertit en un lloc paradisíac: a més del riu Ripoll i de la recuperada font del Carner, s'han localitzat i arranjat dues noves fonts: i també la , que s'uneixen amb el seu so, al cabal de vida que brolla d'aquest mot tan preuat que es diu aigua. Tot per a gaudi de tothom, i a canvi de res. Sense inauguracions triomfals amb medalles, sense despertar titulars ni notícies, sense voler donar lliçons a ningú. Com diu la cançó: tot ben senzill i ben alegre. A més a més, s'ha arranjat completament la (foto) de la qual només restava un pany de paret. Qui l'ha vist i qui la coneix! Quan veus el canvi que s'ha originat dins un clot de vegetació selvàtica, sembla que s'hagi obrat un miracle, tot d'una l'ànim sembla que pren una empenta inusitada. En cosa de dos mesos, aquesta colla d'autoanomenats 'jubilats' han creat un petit oasi aïllat i discret que irradia bon rotllo per tots costats. Veient-los treballar a tots ells: el Pere, els Joans, els Jaumes, el Lluís, el Toni, sembla que començo a entendre això que diuen de la segona joventut. Amb aquest esperit, ja tinc ganes de jubilar-me!
Gràcies nois, per aquest vostre regal. I de 'jubilats' res de res, que se us ha girat molta feina i la joventut no coneix temps!
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
