Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
De cara a barraca (13) 1850 Un mes per destruir totes les barraques
I. Totes les coves que la naturalesa o l'art ha construït i que existeixen en el terreny del Districte militar del meu comanament interí, mano, siguin inutilitzades i obstruïdes de manera que ningú pugui entrar en el seu interior.
II. Per a l'execució d'aquesta mesura es dóna el terme d'un mes a comptar des del dia en que aquesta disposició es comuniqui als alcaldes.
Aquests eren els dos primers punts del decret signat a Terrassa el 19 de novembre de 1850 pel Tinent Comandant militar, Antoni Bonet. Però la vinya era un dels puntals de l'economia rural de bona part del país. Per aquelles dates i 'l'art' ja havia construït centenars de barraques de vinya per tot el territori. I aquestes eren les raons del Tinent per manar la seva destrucció
En elles s'hi aixopluga la gent de mal viure, en elles s'hi amaguen els criminals perseguits per la llei, en elles s'hi amaguen també els contrabandistes, fent de les mateixes dipòsits del robo i gèneres que perjudiquen el comerç de bona fe, són la garantia del crim, ja que confiats els seus autors al trobar en aquelles concavitats asil segur contra la persecució de les autoritats i força armada es llencen a escometre'ls, i no poques vegades exercint d'infernal tràfec del segrestament, servint per amagar i enterrar en vida, les víctimes que destinen per a satisfer llur ambició, despullant-los de llurs fortunes i de la de llurs fills, amb amenaces de la vida, sinó els lliuren el fruit del seu treball i el resultat d'una vida activa i honrada. La seguretat individual dels catalans tots, exigeix una mesura que talli aquests mals (...)
Tal i com relatàvem a la cova d'Abellarols, a principis del segle vint i amb l'auge de l'espeleologia es trobaren moltes coves de Sant Llorenç del Munt segellades i obstruïdes amb murs de pedra, i se'n desconeixia el motiu. Les barraques de vinya però, se salvaren d'aquest decret perque els alcaldes del districte així ho van sol·licitar al Capità General
Amb data 13, del corrent desembre, representa a l'Excm. senyor Capità General en unió d'altres alcaldes per a que es dignés manar suspendre la destrucció de les barraques de vinya, s'ha suspès el destruir-les fins a saber la superior resolució de l'Escm. S.
Ullastrell, 26 de desembre 1850.
El batlle, Josep Llobet.
Bibliografia
Arxiu del CE de Terrassa de 1935. julilol - Agost. núm. 96
Nota - el decret devia ser escrit originalment en castellà i fou traduït tal i com heu pogut llegir.
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
NOTES ALS SONS: el grinyol dels pins de La Vall Xica
No crec que els arbres parlin d'aquesta forma. Però així és com resulten audibles, especialment en dies de vent com el cap de setmana del 8 de novembre. Una ventada que els feia parlar a tots, i va tombar més d'un pi que no havia caigut abans, pel febrer. Aquest és el so d'unes branques caigudes de pi, en ple territori de pins al torrent de la Vall Xica, a Sant Llorenç Savall. Per sota comencen a brotar les alzines i la guerra soterrada ja és en marxa, també en aquest sector. Pins assecats, branques caigudes, i grinyols de lament per tot arreu. Si algú sap com traduir el que se sent, que ens ho faci arribar, que ho publicarem!
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
-
Anna Florian, és una nena de 10 anys que només pot parlar amb la vocal a, de forma que del seu nom només sap dir AA A, que és exactament com el pot escriure, perquè tampoc té dret a saber escriure més lletres. Tot i que té un potencial cognitiu impressionant ( ha escrit guions de TV, una novel•la i també un poemari que ha estat un best-seller mundial) l'Anna no ha satisfet els drets d’autor que li permetrien ampliar el seu vocabulari, tot i que el seu pare no es mostra gens preocupat per aquesta qüestió:
- D'ençà que l’Anna va llegir el Quixot amb una sola lletra, no li ha calgut saber-ne cap altra.
La Societat General de Patents Intel•ligents es mostra molt preocupada per aquesta mena de nens 'prodigi' perquè segons ells- atempten contra la cultura i el saber, i a més no paguen pels coneixements d’altri !
Aquesta mateixa Societat assegura que de forma il•legal ja s’estan produint associacions de persones amb una sola lletra conxorxant per construir paraules i frases complexes, sense cap mena d'autorització. La citada Societat ha sentenciat que aturaran aquests actes de pillatge i pirateria que ja fa masses segles que duren i- tal com sentencia el seu gerent en cap, S.G.- el següent pas per guanyar aquesta lluita serà imposar un nou cànon per a tots aquells que atemptin de comunicar-se.
Poc després de descobrir amb alegria que del riu Ripoll ja ha estat retirat, no he trigat a trobar la barraca per indicació del sr. Ballestar. Es troba a tan sols quinze metres de la pista i està sencera, tal i com devia estar fa cinquanta anys. Poc a poc, el riu Ripoll ens va desvetllant els elements d'interès que havien desaparegut, també a poc a poc, de la vista. Passejant per aquest indret també hem contemplat la segona florida d'algunes espècies, com ara l'orella d'ós i els , lluint de nou amb els seus fruits, les
c, també dites de pastor. Cal felicitar l'ajuntament de Castellar i, si s'escau (que no ho sabem), també a la Diputació de Barcelona per haver retirat la brossa que uns paletes destralers pretenien amagar, així com felicitar al sabadellenc sr. Ballestar pel seu acurat treball iniciat els anys cinquanta, i que avui ens permet re-descobrir molts elements del treball en pedra seca. En parlarem molt sovint d'ell.
{audio autostart}riuripoll.mp3{/audio}
-
Faltaven els acabats de la barraca del Victo: les quatre cadires i la taula de pedra, per contemplar la barraca. Per primer cop he entrat a dins la barraca coberta, a les fosques, i per uns moments he pensat que ensopegaria amb l'interruptor de la llum. Crec que ha estat un acte reflex, com si entrés a casa meva, un lloc ben conegut. El Jaume ha comentat que hi van estar diumenge, després de la pluja, i que dins la barraca era completament sec. A l'hora de l'entrepà ho hem amb un cava i unes galetes del país. Ens hauria agradat celebrar-ho amb el Francesc Valls, el 'Victo' fill, però no ha pogut venir. Un altre dia serà: espero que la seva dona es recuperi ben aviat i puguin anar amb la família a visitar la barraca restaurada del seu tros.
Ha estat un dia més relaxat, de passejada, de la pedra de la taula com si fos un senglar acabat de caçar, de parlar de referèndums sobre la independència, de què es farà la setmana següent, de la Coordinadora d'Entitats de la Pedra Seca (CEPS)... Haver acabat la barraca ha estat també com un comiat del lloc, dels marges propers, dels arbres, del tros de riu amb el que ja t'havies familiaritzat. De totes les pedres que, com per art d'encantament o per oblit de la memòria recent, han desaparegut del lloc i han acabat apilonades a la .
Marxem cap una altra banda, just quan el lloc prenia més bon color. La barraca queda allà al mig de la boscúria, sense cap funció productiva evident, a mans de qui vulgui visitar-la si en sap el lloc, o per qui hi arribi casualment. Segurament algun moixó hi trobarà un lloc arrecerat per fer-hi el niu, o una serp un passadís estret per mudar la pell. Tant de bo la família del Victo puguin vetllar per aquesta barraca que mai no havien vist d'empeus.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
