Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
NOVA EDICIÓ d'ESPELEOPRINGUER A la recerca de l'avenc Subils-Godoy (-52m)
La X assenyala el tresor, com manen els bons mapes de pirates i també com diria Guybrush Threepwood en alguna de les seves aventures. El proper cap de setmana la secció d'Espeleopringuer anirem a cercar l'avenc Subils-Godoy, desaparegut des de finals dels seixanta i del qual ja vam parlar-vos dies enrere. Esperem poder recuperar-lo. Si tenim la gent, les eines, i una fe cega en les coordenades GPS que marquen la X, potser podrem desenterrar aquest tresor subterrani. Els que us volgueu apuntar, contacteu a l'adreça de correu electrònic. No hi ha res com saber el valor de la X, per sortir de dubtes...
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
De Cara a Barraca (15) trencar totes les fronteres
La colla de Castellar ha creuat el RipolI i ha portat la seva iniciativa ben pacífica de recuperar el Patrimoni de la Pedra Seca a Sant Llorenç Savall. I per dur a terme el seu objectiu s'ha recuperat la , completament esfondrada de feia molts anys; se sabia que als anys cinquanta aquesta barraca ja era una pila de amb quatre ceps bords a tocar. La recuperació s'ha portat a bon port amb tres sessions matinals, tota una fita de temps si es té en compte que s'havia de partir pràcticament de zero. El primer , que en alguns moment va arribar a congregar gairebé una cinquantena de persones, es va consumir retirant totes les fins a trobar el sòl de la barraca, rebaixant gairebé mig metre de fondària fins a el nivell del marge damunt el qual fou originalment bastida. La barraca de la Torrota, més aviat de planta rectangular, està adosada a un marge de pedra seca i apuntalada al fons damunt una llenca de conglomerat abalmat, la qual cosa complicava el plantejament inicial de restauració convencional. A aquest inconvenient calia sumar-li el fet que entre la munió de pedres apilades i enterrades no es va trobar una llinda prou llarga. En la segona sessió es van consolidar els murs de la barraca, amb especial esment de l'aixecament d'un petit natural del fons, i deixant apunt per pujar, la petita llinda i la volta sencera. La part més dura de la tercera sessió ha estat la recerca de dues pedres de mida gran pels dos escaires de façana. Tractant-se d'un lloc arqueològic presidit per la i la seva , i també d'un entorn amb marges de vinya de pedra seca que calia respectar escrupolosament, els blocs s'han hagut de transportar des d'unes distàncies més que considerables. La solució a la llinda curta, premeditada per la colla de Castellar, ha estat la d'una , descarregant el pes damunt la pedra cap els apuntalaments laterals. Una solució anomenada 'nurag sard' que es troba en construccions de pedra seca de l'anomenada civilització Nuràgica, a Sardenya, que es remunten a 1800 anys aC i que també es pot trobar en alguna barraca de St Vicenç de Castellet, tal i com ha explicat el castellarenc . Trencament de fronteres i trencament temporal és el que s'ha pogut viure aquests dies a l'indret emblemàtic de la Torrota. El moment de situar la darrera ha anat precedit d'un silenci expectant, que no s'ha trencat fins minuts després, quan s'ha vist que el miracle de la falsa volta de pedra seca ha fet que s'aguantés . Després ha vingut la festa de reciclar l'estesa de pedra restant i de cobrir la barraca amb tota la que s'havia retirat de dins. Hi ha hagut feina per a tothom: els més menuts han ajudat a omplir cabassos de 'ripio' (reble, pedretes per a reompliment) i a posar a resguard els i .
La colla de Castellar ha vingut, ha convençut i ha plantat la primera llavor perquè el seu treball no conegui fronteres. Enhorabona a tots els participants i a vosaltres us convidem, com sempre, a fer la caminadeta cap a la barraca de la tot plegat no més d'un quart d'hora. Salut i barraques!
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
Notes als sons L'aiguabarreig del torrent del Castelló amb el riu Ripoll
Una de les primeres aportacions d'aigua del terme de Castellar al riu Ripoll. És el torrent del Castelló en el tram final, que porta aigua gairebé tot l'any. La pista tancada amb cadenat, travessa aquest punt per anar a les basses del Barceló. D'aquest vessant del torrent del Castelló, circulen rumors que l'avenc del Biciclista no és l'avenc que està publicat des de 1980. Podria ser un altre avenc. Mirarem d'esbrinar d'on brollen aquests rumors.
Aigua som i aigua serem... mhhh, em penso que no era ben bé així com anava, però vaja, tampoc queda malament.
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
-
Disculpeu que no ho hagués dit abans: si teniu ganes de fer-nos arribar qualsevol article, fotografia, postal comentada, pintura, dibuix, banda sonora de Sant Llorenç, breus, haikús, relats, notes, sons, suggeriments, vídeos etc que tinguin relació amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, podem mirar de publicar-ho amb el vostre nom o pseudònim. Ho dic aprofitant que el Departament de Compaginació i Administració, la Divisió de Grafisme, la subsecretaria de Publicicitat, Relacions Públiques i Exportació, la Subsecció de Caligrafia, l'Apoderat, el Gerent i Vicegerent i la resta de càrrecs ara mateix no hi són. Es clar que ells estan tan atrafegats gestionant la web i perifèrics que tampoc tenen temps de llegir res del que hi ha escrit. Jo sóc l'últim mono en aquests afers. Per això he decidit que el primer que envii alguna aportació publicable, podrà gaudir d'un amb una selecció dels 10 millors sons de portada del Caudelguille.net d'aquest primer any de vida, en qualitat .WAV mai sentida abans, remasteritzat, relligat i EL MÉS IMPORTANT: sense restriccions d'ús i/o còpia. L'única condició del CD és que el primer premiat estarà moralment obligat a fer una còpia al següent col·laborador i aquest al següent etc. El nom/pseudònim del premiat també sortirà publicat a la pàgina, el veredicte serà completament discutible i apel·lable, i el jurat podrà ser despatxat a gust. El lloc gps de lliurament del CD, serà degudament notificat a l'autor, seguint un procés sense bases, ni terminis de lliurament, notaris, procuradors ni xupatintes. El concurs serà completament opac, obscur i dotat de cap sentit. Aixi doncs, vosaltres mateixos. Ja esteu advertits: teniu deures per fer a casa. No ho direm dues vegades. Ni vint.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
Arbres Singulars (3) El roure del turó de coll Prunera
Roure o alzina? No sabem ni si existeix l'arqueobotànica per esbrinar-ho, però en farem la correcció que calgui si algú més entès ens ho pot aclarir. En qualsevol cas aquest arbre notable, mort de fa temps, les del qual es creuen pel camí cap el turó de Coll Prunera, no ha rebut cap menció per part dels llibres d'itineraris de Sant Llorenç que nosaltres coneixem. Els seus caiguts i a , el seu tronc però encara ferm, , ens suggereixen que fou un roure, més que res perquè per sota, no gaire lluny, n'hi ha un altre de ben plantat que bé podria ser de la família. El seu emplaçament al llom carener també ens suggereix que li fou respectada la vida per poder representar per molts anys el paper de termenal de finca, un ús que ha quedat reflectit en molts registres de finques i parcel·les rústiques.
A tocar dels masos i masies també era tradició acompanyar-se , degudament podats i venerats, tal volta esdevenint símbols de llinatge i de prestigi. En molts d'aquests llocs segurament el grans arbres respectats foren també responsables del seu lent però continuat repoblament escampant les llavors pels conreus abandonats. Els estudis de palinologia (pol·len i espores fòssils) que es van dur a terme a la cova del Frare, (Matadepera) suggerien que l'arbre dominant a Sant Llorenç del Munt, ara farà uns quatre a sis mil anys aC, era el roure, d'una fusta molt apreciada pels fusters i constructors per la seva duresa i resistència.
Se m'acut que per restituir-li l'honor estaria bé que, per comptes de més taules d'orientació, es plantés un roure al bell mig del monestir de Sant Llorenç del Munt, al cim de La Mola. Un arbre que esdevingués el nostre Guernica vallesà.
de situació.
