Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
De cara a Barraca (12) les construccions del torrent del Carner
Passejadeta de luxe pel torrent que fa de termenal natural entre els municipis de Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall. Per poder accedir al torrent del Carner, podeu o bé deixar el vostre vehicle a l'entrada de la urbanizació de les Marines i baixar el Ripoll des d'aquest punt fins desembocar a la pista de la balma de l'Aiguader, o bé aparcar al trencall de la carretera que baixa al Ripoll passant per la mirant això sí, de no obstruir l'accés a la pista tancada amb cadenat. 
Des de l'Aiguader i, seguint la pista en direcció sud uns cinc minuts, sortirem a la nostra esquerra pel primer torrent que trobem. És el torrent del Carner. El caminet transita per la llera del torrent envoltat d'una bona ombra i de nombrosos avellaners. Passem de llarg una antiga pista de desboscament molt desdibuixada. En cinc minuts, el corriol deixa la llera pel cantó dret. Cal parar atenció, perquè en vint passes a la nostra esquerra s'amaga un imponent pou d'un forn de calç de gairebé 5 metres de fondària, . L'accés sembla un de poca munta, però en realitat ha quedat colgat del mateix sediment tou en el qual fou bastit el forn. Al costat mateix hi ha una altra obertura l'ús de la qual, cas de ser artificial, el desconeixem. Si amb això no en teniu prou per avui, podeu seguir el camí torrent amunt, i amb uns 7 minuts més de travessia ens surt un trencall a l'esquerra, una pista de desboscament. La seguim amunt fins que es bifurca. Nosaltres seguirem pel trencall esquerre, i en menys d'un minut tot de brolla ens barrarà el pas. En aquest punt cal sortir per la nostra esquerra, de baixada, a trobar un segon forn de calç de dimensions més modestes que l'anterior, el . Si amb això encara no en teniu prou (sou llaminers de mena!) desfem les pistes i tornem al camí original. D'aquest punt seran cinc minuts més fins a trobar, abans de creuar la llera, una magnífica barraca de vinya, la (B110). No tenim dades, però pensem que aquesta barraca devia ser restaurada o conservada per un visitant asidu, perquè a la llinda trobem, gairebé il·legible, un text similar a aquelles ceràmiques de la font del Carme (Castellar). Possiblement hi posi 'Per si plou / Nuri" i també uns números il·legibles. Dins encara hi ha un bidó gran de plàstic, els volts semblen haver estat estassats i, si entreu, dins la barraca trobareu un arran de terra, que es solia usar per desar el càntir d'aigua. Encara que per pocs metres, tots aquests elements rurals pertanyen al municipi de Sant Llorenç Savall.
Bé, espero que amb aquesta sortida fronterera de termes, no us hagueu decantat per cap costat perdedor, i seguiu estan bonets com sempre i de cara a barraca!
Aquí no, però sí que trobareu el croquis d'aquesta sortida.
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}
El nostre paleta mandrós també ha defecat a la 
Vall d'Horta,
en el primer revolt cap a La Roca.L'home, agafa la carretera i la primera pista que troba ja li està bé per descarregar, lluny de la mirada pública. És un paio amb recursos, especialment mentals. Per sota del mateix lloc, sembla que l'escuderiadels fòrmula 1 sostenibles també han trobat el llocideal per acumular . Són una minoria, ho sé, però s'ha de reconèixer que fan mal a la vista. I això és precisament el que voldríem alguns, perdre'ls de vista per sempre!
Hem passat avís a l'ajuntament de Sant Llorenç Savall.
Dades GPS del lloc:
31T 4 20 862N 46 13 479E h 459
-
Abans d'ahir era el Dioni, ahir Mario Conde, avui Millet, demà serà el sr. Corrupte en persona. Tant hi fa. A mi el que m'interessa no és com s'ho han fet, amb què se'ls volien gastar, quines declaracions fan, si són igual o pitjors que Llucifer, o si seran 8 mesos de presó o si trenta anys o si la justícia els passarà dues voltes per la planxa abans d'arribar al tanatori. Jo el que vull saber és QUANTS. Quants diners podrem recuperar d'aquests desfalcs tan sonats i quan faran l'ingrés al compte comú. Però això, curiosament, mai és notícia. Aviat caurà en l'oblit de les diligències, de l'enumeració dels possibles i variats càstigs i apa, a girar la vista cap a nous casos ben bèsties i sorollosos, que l'audiència s'avorreix.
Com ens els 'alijos' de droga, heu llegit mai que l'Estat hagi fet incautament de TANTS quilos d'euros a l'estafador, o bé que la previsió d'aquest cas serà que de TANTS diners estafats l'Estat en recuperarà TANT? Ni parlar-ne. Sentirem d'algú que digui que la devolució prevista del sr. Millet serà de TANT? Res, ni un mot. El més interessant pel periodisme propagandístic sembla que és transmetre la sensació que si nosaltres no posem en pràctica aquestes estafes és perquè no tenim pebrots de sortir en portada, de ser notícia com fan els seus millors protagonistes, líders en vendes. Per la resta, tothom deu saber que després d'una estada ben documentada a la presó, sempre queda una propina en algun racó. Això sinó et dona abans per publicar un llibre amb la teva millor experiència de mangui filosòfic tancat entre reixes. És per això que tothom deu saber que els bons estafadors no es posen a treballar per poca cosa. Tothom ho deu saber, menys jo, que em pensava que era el nostre dret saber quin és el balanç econòmic final entre el valor estafat i l'import de l'embargament corresponent, com es fa amb les multes habituals. Arribarem a cobrar els interessos i els recàrrecs d'aquestes estafes multimilionàries? Em pensava que això també ens interessava, però la premsa no opina el mateix. Les matemàtiques comptables no són el fort d'aquest periodisme modernós, més interessat a cridar l'atenció sobre la vulnerabilitat humana encerclada pels diners, que no pas en els remeis. Apa doncs res, quina més ha fet el Millet? Què dius, que també té un compte a Suïssa? si n'arribarà a ser de....!
-
Caminada trencacames és la que hem fet amb en Quim Solbas. Hem estacionat el vehicle al Molí del Mig a Mura i hem fet via amunt cap el collet Roig. Una rapinyaire ha aprofitat per fer via avall. La degotava de valent. Els senglars havien envaït els del Puig de la Balma. Del collet en les hem empescat per trobar les , vestigis força interessants que mereixerien tenir un millor aspecte per tal de ser visitades. Per damunt els nostres caps ha passat un Bernat Pescaire una mica despistat. De les runes hem fet cap a la desconegudíssima , no sense foragitar diversos senglars mentres esmorzaven. El magnífic so de les famílies i empreses del motor, s'ha deixat sentir per la fondalada, afegint aquell toc de xivarri que ni el pitjor dels animals salvatges acaba d'assolir amb la intensitat que reclama la direcció del parc. Després hem aconseguit saltar a l'altra banda i, sense voler, retrobar el , una menuda però interessant cavitat amb dues boques sobreposades. A escassos metres, brunzien les abelles en una escletxa de roca. Visita a la després d'un calvari de vegetació. Descens al Sot de l'Infern i provisió a la . Després de les pluges d'aquests dies el Sot anava carregat d'aigua. Hem trobat un gran Michelin mig enterrat a la mateixa llera. L'hem tret d'allí i l'hem arrossegat com hem pogut fins a una pista subsidiària de la que baixa pel Joncar. Pujada per la pista i espectacle depriment de 6 prenent la fresca, a tocar de la pista. Hem pres una antiga pista de desboscament i ... voilà! allà continuava, mig tapat de romanins, el , un avenc que originalment devia fer de 10-20 metres i que fou immediatament reduit a forat de -0,5 m pels seus descobridors, que el feren sortir de l'anonimat mentres obrien una pista de desboscament; la seguretat a la feina els perillava, amb aquell esvoranc profund obert allà al mig!
Visita i segona topografia de la , bo i passant per la . Segona topografia perquè la primera ... va desaparèixer. Una feinada pels 20 i escatx metres que té! Dinar a l'ombra de l'alzinar, vora la cova. Temperatura d'estiu. Ni un soroll, ni vent. Fins i tot els dos gatjos que s'estaven esbarallant, han deixat de fer-ho. Visita a la magnífica quadrada del Sot de les Esglésies. Li falta només la tapadora i arreglar la part del dintell, que no sembla trencat tot i que ha caigut amb part de les pedres que l'acompanyaven. Les petxines cantoneres són al seu lloc. A dins té dos calaixos a mitja alçada. I això sí: pels volts, ni rastre de feixes ni marges. Una molt bona troballa del Quim. Davallem passant per la barraca i la font de la Baga de la Vila i tornem al cotxe. De la casa de La Vila ens travessa un escurçó que baixa al torrent. Curiosament el Quim m'havia explicat com fa poc, el Manel del Muntanyenc ha salvat la vida després que de tornada de la Mola un escurçó el mossegués amb tanta força, que no el podia retirar del tou de la mà. No l'havia vist quan li va posar el palmell al damunt, ni tampoc havia vist que hi havia una l'altra escurçó a tocar. La fiblada gairebé elèctrica li havia deixat el braç dret - preferible que no pas l'esquerre segons el metge del Clínic de Barcelona que el va atendre - completament insensible. Va arribar a la mútua de Terrassa amb bona part de la pell del cos amb un to ennegrit i amb part de la columna vertebral afectada. Per sort del Manel, tot ha quedat en un ensurt, i l'escurçó mossegador dins un pot de formol. De vegades a les serps, l'estratègia de la immobilitat els falla.
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
-
Feia pocs dies un senyor m'escrivia feliç d'haver pogut veure la guineu de la Cort Fosca i em deia que arrel d'aquell fet tan insòlit havia buscat més informació a internet, i va trobar aquesta pàgina web. Doncs bé, aquest mateix vespre la guineu del Dalmau ha aparegut morta al bell mig de l'asfalt del tram llarg de la Riera Seca. Era una guineu força imprudent, tot s'ha de dir, que baixava a beure al riu, i travessava molt alegre la carretera. Feia poc se'm va creuar al Revolt Fondo passant de fer la corba paellera, se'n va anar directe a la pista del Dalmau. I feia algunes setmanes es va deturar completament (i jo també) prop de l'Aigudader, un dels passos més freqüents d'aquesta guilla. No costa molt imaginar que la velocitat d'un cotxe per la recta i la pluja que ha caigut avui, deuen haver estat factors decisius per aquest final tan trist. Ara haurem d'esperar el relleu, per poder gaudir d'aquest espectacle faunístic. No és la primera guineu que deixa la pell a l'asfalt i molt probablement a partir d'ara n'hi haurà moltes més, perquè avui la Direcció del parc ha anunciat unilateralment, que donarà permís a empreses del motor per tal que puguin circular per pistes dins el Parc. No espereu que posin més indicadors de fauna a la carretera i de recomanació de reduir la velocitat al pas pel parc...no...això no dona ni més visitants ni més diners. El Circ del Parc Natural ha començat: ara donem la benvinguda amb un fort aplaudiment a les empreses... del motor !
{audio autostart}lost.mp3{/audio}
