Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
Caldria tancar amb cadenat la pista a can Cadafalc (Castellar). Ja fa molt temps que alguns diumengers estaven convertint la zona en un perfecte abocador incontrolat. 
I ara que semblava que millorava l'aspecte del lloc (tal volta a causa de l'obertura de l'àrea de Les Arenes), van uns artistes de la totxana i hi aboquen les runes de la seva darrera cuina reformada, a tocar del riu Ripoll. Això sí que és una bona obra! Amb aquest estil tan particular, segur que poden fer un preu ben especial als clients per endur-se la runa. M'agradaria conèixer el nom d'aquestes persones i també de la seva empresa, perquè està clar que els beneficis que genera són molt dubtosos. Per la quantitat de material abocat ja es veu que no és cosa d'un particular: la runa no cap sinó és dins un camió. Segurament la mesura de restringir l'accés a la pista no agradarà als veïns ni als diumengers, però està clar que allà on arriba la gent a peu de cotxe, sovint s'acaba convertint en un abocador incontrolat.
I seguint amb els abocadors incontrolats dins el parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, també cal fer menció del (Terrassa), un xic més amunt de la font de l'Olla, al costat dret de la carretera: un bonic forn de calç reconvertit en forn d'abocaments. Es calcula que hi podrien haver entaforades dins el forn fins a 1000 kg de escobrambries. La brossa està tan atapeïda que fins i tot vessa pel pou del foc (fotografia cortesia d'en Ramon Suades).
Cal seguir recordant allò de 'abocador clausurat' amb rètols, o amb els indicadors de Parc Natural ja n'hi hauria d'haver prou?
* Amb data 10-9-09 ja hem donat avís a l'ajuntament de Castellar del Vallès.
** Amb data 13-11-09 aquest abocament ja ha estat retirat (per a més informació, veure aquest enllaç)
Espoli (5) la Cueva de Chaves
Descomunal espoli a la cueva de Chaves (Aragó). 
La cova es troba en uns terrenys particulars dedicats a la criança d'animals salvatges que posteriorment han de ser tirotejats a plaer. La cueva de Chaves era una cavitat que portava anys d'estudi arqueològic i molt probablement era la primera cavitat de l'Aragó pel que fa al neolític, d'on s'havien extret pedres decorades i un munt de material arqueològic. La cova es considerava estudiada en tan sols un 3% del seu potencial. Passat un mes que havia acabat la darrera campanya arqueològica, el propietari (segurament un tipus molt culte, sensible...un senyorito, vaja) va decidir que les excavadores entressin a treure els rocs i 3 metres de profunditat de sediment, per a fer-hi un refugi de cabirols i poder entrar en cotxe...tal com manen els cànons més estrictes de protecció del Patrimoni Cultural Mundial...S'ha de ser molt però que molt emprenedor per arribar aquests nivells de paràlisi mental voluntària!.. i després diuen dels talibans i els budes de pedra.... Podeu llegir més clicant aquest vincle de l'Espeleobloc, un bloc d'absoluta referència al nostre país.
http://espeleobloc.blogspot.com/2009/04/cova-de-chaves-el-que-era-i-ja-no-es.html
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
-
Aquest estiu he fet un intensiu de parcs d'atraccions. I encara que no figuri enlloc, la principal atracció dels parcs, especialment a l'agost, és fer cua. Una emocionant fila humana, plena de revolts i giragonses inesperats. La gent posa tota mena de cares en aquesta gran atracció, i n'hi ha poques d'alegria. Per força ha de ser la emoció que s'anuncia, que no tothom encaixa de la mateixa manera. N'hi ha que diuen que s'hi adormen, però són ganes d'aigualir la festa. La cua és una atracció que, fàcilment, pot arribar a la trepidant xifra de dues hores seguides, sense parar! De vegades toca sol, però els bons parcs t'hi posen ombra. Estan molt ben fetes, aquestes cues. Encara que semblen cues reals, en realitat són de mentida, i per averiguar-ho pots trigar una bona estona. No oblidem que som en un parc d'atraccions i no de distraccions. Per això quan fas la cua humana, et deixen concentrar al màxim en la diversió i eliminen qualsevol distracció supèrflua. De vegades apareixen uns monitors de TV apagats o amb una sola foto, que donen molta més trempera a l'assumpte. Quan s'acaba la excitant cua, de cop et sents abatut, abandonat. Trobes a faltar la protecció, el frec, la solidaritat que proporciona una fila ben feta. Per sort, aquest estat que et sacseja l'ànim dura poc, poquíssim, el temps que una mexicana va trigar a dir 'ya me cagué!' i ja era fora del 'Diablo'. Per citar un exemple, jo al Dragon Khan vaig fer una cua de només mitja hora. Vaig estar de pega, ho sé. Podria haver durat més, però no vaig tenir sort. L'atracció de la cua és innegable i, a més, molt segura: ho avalen mil·lers de persones cada dia i un grapat d'enginyers que ho han calculat tot al mil·límetre. Per molt que ho acotin amb parcs, la cua humana no coneix límits econòmics ni geogràfics: sempre desborden els organitzadors que no la poden aturar de cap manera. Circulen rumors que a cops algú ha pres mal fent filera, però això són llegendes urbanes per desviar les gentades a una altra empresa. Mala premsa. Nosaltres estem acostumats a fer cues, emocionants i de tota mena; a la tanda de la xarcuteria, passant per les urgències d'hospital i acompanyant el seguici funerari. Aquest és un país armat de paciència i amb una tradició d'ordre. Per altres pot ser que sigui una aventura però per a mi les atraccions són cultura, encara que estiguin al final de la cua.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
-
La proposta d'avui era aquesta: buscar el lloc on podia estar (-52m). Avenc que fou localitzat el 22 d'agost de 1965 per dues persones d'un grup no federat d'espeleologia. Aquest descobriment es va fer poques setmanes abans que els espeleòlegs de l'ERE del CEC, Josep Subils i Ferran Godoy patissin un accident mortal a la fou del Bor (Cerdanya). L'avenc va ser estudiat per separat per sabadellencs del CES i per terrassencs del CET, entre els quals cal comptar J. Batlle, Am Marquez, A. Font, Enric Prat, i J. Fulladosa. Inicialment semblava un avenc de -11 metres que les riuades haurien destapat o engrandit. Posteriorment, i fins l'any 1966, se'n va fer una desobstrucció del fons i es van descobrir diversos pous i una part final amb aigües subterrànies. Pocs anys (o potser mesos) més tard l'avenc es donava per desaparegut. No sabem quines foren les circumstàncies exactes, presumiblement per una obstrucció per avingudes de material. No obstant, ens estranya que una cavitat d'aquesta envergadura, dins les proporcions espeleològiques del parc natural, no hagués estat objecte d'una nova desobstrucció... No hem trobat l'avenc Subils-Godoy, però hem visitat l'avenc de La Falconera, l'interior de , la , Les (amb el sospitós capàs fora), hem topografiat la (la cova Trapella 2 no l'hem visitada), hem descobert l'impressionant arboretum del torrent d'Estenalles (moixeres, arços, roures, pins roigs, serveres, aurons negres, pollancres, àlbers etc), dues obertures-sorgències dels que encara, molt feblement, rajaven, i també hem localitzat una antiga d'Estenalles (cota 531), ensorrada i pràcticament abocada per tots cantons al precipici. Probablement la situació d'aquesta barraca constitueix un dels testimonis més frapants del que fou la explotació més extrema de la vinya, arribant a llocs ben inverosímils per aquesta pràctica vitícola. Agraïrem qualsevol informació que ens pogueu facilitar respecte l'avenc Subils-Godoy. Fins aviat.
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
-
Les és un dels avencs que, de fa un temps, en Xavier Badiella ens té reservats per un nou i esperat capítol de la seva sèrie Els Petits Avencs de la Nostra Muntanya (Arxiu, CET). De fet, fou amb l'Eduard Badiella i el malaurat , que l'havíem d'anar a trobar per tal de poder fer la corresponent fitxa pel catàleg. No oblidaré aquell tarda d'estiu que, com era costum del Cesc, ens sorprenia convidant-nos a una improvisada i refinada elaboració de cafè de muntanya. Havia estat la millor idea des del moment que la pista que havia de dur-nos a l'avenc, tal i com havien relatat uns caçadors de Sant Vicenç de Castellet, era del tot impracticable, es mirés com es mirés. En canvi avui, després de una hora i mitja de camí Ral i de GR-4 i acompanyat del responsable de mantenir-lo senyalitzat, en Quim Solbas, l'hem trobat a la primera. La diferència és que aquella pista avui torna a ser una pista, com moltes altres del sector que, amb molt d'encert, s'han arranjat a la perfecció. L'avenc, tal i com l'havia croquitzat el Xavier, té uns 31 metres de recorregut, uns 6 de profunditat i diverses boques. És una curiositat geològica que sembla aprofitar el darrer vestigi de conglomerat del delta en la seva perifèria, per mostrar-nos una de diaclasació, esfondraments de blocs i un que sembla que no té res a veure amb els gresos deltaics. Esperem que ben aviat podrem gaudir de les ressenyes d'aquest i d'altres petits avencs de la nostra muntanya! Mentrestant podeu anar a trobar la cavitat al costat mateix de la pista seguint . Compte amb els forats foradets! És recomanable dur un cordí.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
