Diari d'abord

Passions desfermades per la pedra

Notes als sons: recuperar una font

El so que aquesta setmana podeu sentir va ser clau per retrobar la font del Morell (Sant Llorenç Savall), que des de l'incendi estava completament colgada d'esbarzers. El requeriment  per saber on era fou fet via web pel Ramon Suades, i l'assistència fou de l'Albert Vicenç i el Miquel Suades, autors del llibre 'El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt". Ambdós m'advertien que la font no rajava sempre i que molt probablement ja no es trobava. De tornada de Casajoana (Rellinars), per la tarda, vaig endinsar-me al torrent del Balumí a cercar la font. El torrent era inundat, perquè cap el migdia havia plogut. D'entrada això que hagués plogut em semblava un inconvenient per moure'm pel lloc, però més endavant va resultar ser una benedicció . En el mateix torrent hi havia un petit saltant d'aigua que s'escolava per un forat i formava un bon toll d'aigua. Ni rastre de les lloses ni del tub metàl·lic. Deixant la llera per l'altre costat uns vint metres més avall, i ben poc esperançat de trobar res, vaig sentir aquestes glopadetes d'aigua dins un xaragallet atapaeït d'esbarzers. Feia por d'acostar-s'hi pensant de caure en un bassal cobert de fullaraca. Però el terra no va cedir. I allà sota, rere la cortina de vegetació estava la font. El tub metàl·lic estava amagat per una espessa molsa que deixava sortir l'aigua però amagava l'enginy del desguàs. Allí estaven també les lloses. Vaig passar la informació al Ramon, amb alguna fotografia de retoc avançat. Dies més tard hi fèien cap el Ramon Suades i dues persones més, el Salvador Trullars i el Josep Abad, que fan treballs de recuperar fonts del parc, i van netejar els volts, deixant novament visible la font. Moltes gràcies a tots per ajudar a recuperar aquesta font. I vosaltres, que en pogueu gaudir per molts anys anant a visitar-la en aquest indret.

{audio autostart}flickr.mp3{/audio}

La sonda vinguda de França

He anat a fer una mica de recerca pels entorns de la Barata, pel cantó del turó de Coll Prunera. Fa dos anys hi vaig trobar una bota Adidas de color verda, en molt bon estat, descansant sota una alzina. No sé si hi pot tenir relació, però més tard i enmig del no-res vaig trobar una pilota de futbol al torrent de la Cansalada, que de cap manera podia haver estat xutada tan fort per ningú i en un lloc tan abrupte, encara menys es podia jugar enlloc. Potser l'amic del futbol va encetar un ritual per penjar les botes definitivament i va deixar rodar la piloteta. De vegades en aquest llocs complicats d'arribar també hi trobo globus, d'aquells de les festes de comunió, de les fires o també d'una coneguda cadena de menjar bo-i-ràpid. Cauen atzarosament a qualsevol lloc. I avui em pensava que trobava un d'aquests estels: una mena de paracaigudes, un model estrany. I uns metres més enllà m'ha semblat veure un bric de llet...però calla, no és un bric. És un artefacte amb aspecte de caixa negra, amb una antena penjant i amb instruccions dins. Hi posa Méteo-France, Direction des systèmes d'observation. És una sonda model GP sonda M2K2DC marca MODEM. Llegeixo "si vous trouvez cette sonde, participez à la protection de votre environment (..)". Sí, és clar, si no vull que el parc s'ompli de deixalles hauré de començar per retirar aquest paquet de porexpan altament contaminant, tot sigui pel meu 'environment'. La sonda fou enlairada el 12 de febrer de 2009 de l'estació meteorològica de Toulouse, la qual cosa queda una mica lluny. Épatante.  En aquest camí es veu que l'aparell transmet informacions meteorològiques de pressió, temperatura, humitat, velocitat i direcció del vent etc. Els he enviat un correu electrònic per saber com tenen pensat de recuperar-la, sense cobrar-los la neteja. Des de França cada dia enlairen 2 d'aquests aparells, un el migdia i un altre a mitjanit, des de qualsevol dels 7 centres metereològics que tenen. Les sondes s'enlairen fins a 35 quilòmetres de terra i quan arriben a aquestes altures el globus rebenta i s'obre el paraigudes que li proporciona una plàcida caiguda. Étonante. La durada de les bateries és de 3 hores, que és el temps que la sonda transmet, però aquest cop  juraria que tal i com la van enlairar, amb les ventades del febrer que ja vam comentar, la sonda els va marxar volant cap aquí i per això també vaig trobar les restes del globus. Vaja, que totes aquelles dades que havien de mesurar van anar a prendre vent, i aquell dia el servei metereològic francès, sinó és que volia trucar el nostre home del temps de tv3 - bonne nuiiiitttt -  van fer la previsió del temps tirant d'un bruixot... 
Com que avui ja era tard, no he pogut retirar la resta del paracaigudes i el globus petat per llençar-ho al contenidor corresponent, tal i com també indiquen  tan amablement les instruccions. Si algú és tan bondadós d'anar a trobar-ho i té curiositat per veure d'aprop l'enginy (també podria ser algun responsable del Parc), el podrà  trobar a la següent direcció.

De cara a barraca (13) la destrucció de les barraques

Notes als sons: el grinyol dels pins

{audio autostart}flickr.mp3{/audio}