Ganes de jubilar-me!
Poc m'esperava que a través d'aquesta web, i poc temps d'haver encetat la secció 'De cara a barraca', em trobaria amb una colla de Castellar que fan quelcom excepcional: arrangen barraques de vinya, documenten masos, netegen fonts, publiquen llibres etc. Arran de deixar un mapa de la cova de l'Aigua dins la barraca no.55 "Carme Vinaixa", la colla va trobar-lo i de retruc la cova i també la barraca de l'Aigua, que també figurava al mapa. 
Em van escriure, ens vam trucar, ens vam veure i avui comparteixo amb ells algunes hores fantàstiques de treball i de recuperació d'aquest patrimoni. En poc temps, la zona de la barraca de l'Aigua s'ha convertit en un lloc paradisíac: a més del riu Ripoll i de la recuperada font del Carner, s'han localitzat i arranjat dues noves fonts: la font dels Avellaners i també la font de la Falguera, que s'uneixen amb el seu so, al cabal de vida que brolla d'aquest mot tan preuat que es diu aigua. Tot per a gaudi de tothom, i a canvi de res. Sense inauguracions triomfals amb medalles, sense despertar titulars ni notícies, sense voler donar lliçons a ningú. Com diu la cançó: tot ben senzill i ben alegre. A més a més, s'ha arranjat completament la barraca de l'Aigua (foto) de la qual només restava un pany de paret. Qui l'ha vist i qui la coneix! Quan veus el canvi que s'ha originat dins un clot de vegetació selvàtica, sembla que s'hagi obrat un miracle, tot d'una l'ànim sembla que pren una empenta inusitada. En cosa de dos mesos, aquesta colla d'autoanomenats 'jubilats' han creat un petit oasi aïllat i discret que irradia bon rotllo per tots costats. Veient-los treballar a tots ells: el Pere, els Joans, els Jaumes, el Lluís, el Toni, sembla que començo a entendre això que diuen de la segona joventut. Amb aquest esperit, ja tinc ganes de jubilar-me!
Em van escriure, ens vam trucar, ens vam veure i avui comparteixo amb ells algunes hores fantàstiques de treball i de recuperació d'aquest patrimoni. En poc temps, la zona de la barraca de l'Aigua s'ha convertit en un lloc paradisíac: a més del riu Ripoll i de la recuperada font del Carner, s'han localitzat i arranjat dues noves fonts: la font dels Avellaners i també la font de la Falguera, que s'uneixen amb el seu so, al cabal de vida que brolla d'aquest mot tan preuat que es diu aigua. Tot per a gaudi de tothom, i a canvi de res. Sense inauguracions triomfals amb medalles, sense despertar titulars ni notícies, sense voler donar lliçons a ningú. Com diu la cançó: tot ben senzill i ben alegre. A més a més, s'ha arranjat completament la barraca de l'Aigua (foto) de la qual només restava un pany de paret. Qui l'ha vist i qui la coneix! Quan veus el canvi que s'ha originat dins un clot de vegetació selvàtica, sembla que s'hagi obrat un miracle, tot d'una l'ànim sembla que pren una empenta inusitada. En cosa de dos mesos, aquesta colla d'autoanomenats 'jubilats' han creat un petit oasi aïllat i discret que irradia bon rotllo per tots costats. Veient-los treballar a tots ells: el Pere, els Joans, els Jaumes, el Lluís, el Toni, sembla que començo a entendre això que diuen de la segona joventut. Amb aquest esperit, ja tinc ganes de jubilar-me!Gràcies nois, per aquest vostre regal. I de 'jubilats' res de res, que se us ha girat molta feina i la joventut no coneix temps!
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
Escriure un comentari
