Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,
 
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
 
 

Un Parc de Pessebre

cotxe cremat
Fa unes setmanes van desaparèixer totes les tapadores de registre de ferro de la carretera de Castellar a Sant Llorenç Savall.  Fa uns dies va aparèixer un cotxe completament calcinat a Les Arenes. Fa pocs dies vaig veure aquest cotxe carregat a vessar de molsa. De la molsa llegeixo "Els Agents Rurals han de vetllar perquè la tradició de collir aquests productes no comprometi el medi i han de controlar les activitats comercials que s'hi generen." Aquest cotxe que venia de deforestar algun tros de bosc entre Monistrol de Calders i Sant Llorenç Savall, duia tot el maleter i el seient del darrere ple a rebossar de molsa. Eren espectaculars: la molsa i també l'estat del cotxe, que no hauria passat ni un pam de l'ITV. Ja sabem que hi ha gent que acumula infraccions per estalviar-ne el pagament a la resta.  Uns sacrificats. Avui mateix aquesta muntanya de molsa deu ser a la venda en un d'aquests simpàtics mercadets de Sta Llúcia. Negoci rodó: està prohibit d'agafar-ne, l'agafo d'una propietat que no és meva, la venc a preu d'estraperlo....fantàstic.
Bé, quedi clar que jo no denuncio res. Si de cas és la meva vista, la que denuncia. Així és com devien anar els caçadors de molsa fa uns anys, quan no estava regulada la seva collita. Tot i amb això, ja veieu que avui dia n'hi ha que encara en farien propaganda. Un consell nadalenc: si veieu molsa de veritat, no en compreu. És allò de la demanda i la oferta i bla bla bla
Per la seva banda, la Direcció del Parc també ha volgut contribuir a la festa nadalenca, muntant uns pessebres al voltant del contenidors d'escombraries que són a la vista ...dels excursionistes? No. Dels cotxes oficials. Com de costum, l'amic fuster ha brodat el treball  i com ja ha fet en tants altres indrets del Parc, ha recobert l'imponent estructura metàl·lica amb unes bones peces de fusta reciclada i sostenible, conferint als sempre desagradables de veure contenidors universals, una aparença més 'natural' i bosquívola. Vaja, un d'aquests endreçaments de territori habituals al Parc i que, com ja sospitaveu, els usuaris del Parc veníem reclamant de feia temps: NO VOLEM VEURE CONTENIDORS AL PARC!...NO VOLEM VEURE CONTENIDORS AL PARC!... una mesura absolutament prioritària, es clar, fruit d'algun aclamat article publicat a la Trobada d'Estudiosos o bé d'un annex del Pla d'Usos que se'ns havia escapat. No hi ha dubte que ara els contenidors fan més bonic que els de ciutat, tot s'ha de dir, i de passada ara les àligues cuabarrades ja no confondran el  ratolí de bosc amb el contenidor dels plàstics. El què és segur és que sempre n'hi haurà que farien un pessebre de contenidors encara més bonic, i un altre encara més i.... no acabaríem mai. Val més així: la merda ben tapadeta encara que faci la mateixa pudor de sempre, i apa, ara tots a mirar cap a una altra banda, que ja no es veu res!




Notes als Sons, el pas del Ripoll per la barraca del Victo

NOTES ALS SONS el Ripoll passant per la barraca de vinya del Victo

ripollvicto

 
 
 
Quan el riu Ripoll passa pel costat de la barraca del Victo, les aigües es dispersen per una llera ampla i sense saltants. El so de l'aigua aquí és tènue, gairebé sona com el vi sortint d'una ampolla. Aquest pas pel Ripoll era aprofitat per la família del Victo, de cognom Valls, que quan venien de Castellar per anar al seu tros d'avellaners, baixaven pel cantó dret de la carretera, poc abans d'arribar a les balmes del Carner, en el punt que encara avui no hi ha tanca de protecció. Seguien un llom carener que, sense sobresalts, els duia al Ripoll. La bassa de sulfats de la vinya, avui desapareguda, era a tocar del Ripoll travessant per aquest mateix lloc, en el vessant de la barraca.
Gaudiu relaxadament d'aquest so envasat del Ripoll, collita del 2009 i acabat d'escorxar.

{audio autostart}flickr.mp3{/audio}

Quan la X és massa gran

Quan la X és massa gran...

01 dessolaci en no trobar lavenc subils-godoy
...la boca de l'avenc Subils-Godoy pot estar a qualsevol banda. Les dades que teníem de l'Enric Prat, un dels primers a baixar-lo l'any 1965, tot i que van ser reveladores, deixaven oberts un seguit d'interrogants. D'entrada l'avenc no havia estat mai sota el Collet de la Sabatera, com durant 30 anys va figurar als mapes de l'Alpina, i això ja era una gran notícia. La millor. Però l'indret exacte, després de 40 anys, tampoc va ser precisat per l'Enric que, d'entrada, va dubtar. Era aquest o aquell replanet? prop de la llera sí, però com de gran era la boca? era perpendicular o paral·lela a la llera? era una boca terrosa o ben dibuixada a la roca mare? Tots aquests interrogants engrandien la X i ens corsecaven mentre retiràvem esgotats, les darreres pedres d'un tros de llera. Buscàvem el perfil de la boca, sense saber-ne gairebé res del seu aspecte.
S.O.S-RESCAT. Fem una crida a tots els veterans que van explorar l'avenc Subils-Godoy, que com podeu veure a la llista de noms no van ser pocs: Del SIEP del CE Poblet-Barna: J. Felip, O. Boldú, J. Papell, J. de San Martin, A. Tolrà. De l'ERE-CEC: O. Escolà, Joan-Antoni Raventós, J.I.Raventós, A. Miravitlles, M. Ubach, C. Lloré. Del CE Terrassa: J. Batlle, Am Marquez, A. Font, E. Prat i J. Fulladosa...perquè ens feu arribar les vostres descripcions i fotografies de la boca de l'avenc i perquè no? perquè ens hi acompanyeu. Si coneixeu cap d'ells, contacteu-hi. Potser sigui la única forma de treure l'entrellat, de rescatar l'avenc de l'oblit. Ens resistim a creure que el primer pou de -11m quedés completament obstruït. Tot ha de tenir una esquerda...
A més de l'Enric Prat, volem també agraïr la col·laboració inesperada del Josep-Manuel Miñarro que, a més de fer-nos arribar ànims per a la nostra empresa, ens va fer un petit relat de quan van explorar l'avenc, el 2 de març de 1969, prova que l'avenc va ser practicable almenys durant 4 anys, de 1965 a 1969. Amb el seu permís, el volem compartir amb vosaltres.
"Recordo que vam anar amb les dades publicades a la revista Espeleòleg on havia aparegut la fitxa de la cavitat. Tan sols amb això i el vam trobar al primer intent. Poques coses recordo de l'avenc: La boca era, sense ser gran, prou còmode per baixar el primer pou. De dins recordo que a la galeria que arriba al darrer pou era plena de fang sense trepitjar i els peus s'ensorraven completament. El company que anava davant va intentar baixar aquest darrer pou i degut a la gran quantitat de guilla va haver de desistir. El mal de cap li va durar fins arribar a Barcelona."
J.M. Miñarro

{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}

 

 

 

La Revolta Silent (6)

La Revolta Silent (6) el roure juganer

roure juganer
'La barraca 23 o la 23 b, o cap de les dues i aquella és una altra...' Pujava a la Creu de Ricó fent aquestes cavil·lacions tècniques, completament aliè al paisatge que es movia subtilment, compassant la il·lusió que era jo qui caminava.
-pst!
'potser la barraca 247 i la..'- pausa- ..?
-pst! em sents?
Jo que em giro 360 graus i no veig res. -nova pausa-
- Que potser faràs veure que no em veus?
 
Ara el veig. És el roure de la Creu de Ricó, el roure juganer.
-Disculpa, et conec, però segons el metge no és cosa bona això de parlar amb arbres així que...
- ...no tens ganes d'enfilar-te per les meves branques. No m'importa, saps que convido a tothom que passa.
- Mira, potser la canalla, però jo a tu et tinc un respecte. Ets un arbre vell i amb família a la vora. No voldria trencar-te les branques. Escolta, em diuen que no és possible que els arbres parleu.
- Ni falta que fa, per això us tenim a vosaltres.
-I ara! què vols dir,  que els humans som la vostra veu?
-I els ocells les nostres ales. Toca fusta, no veus que fa molt temps que tenim els peus plantats al sòl i que som els primers conqueridors de terra ferma. Les nostres arrels són tan profundes que solquen els abismes dels temps com qui suca pà amb tomàquet.
-...i per això Adam i Eva...
-...eren al costat d'un arbre i es cobrien amb fulles d'una figuera. No fa tant que us hi passaveu el dia penjats dels arbres. Us donàvem confiança i us vam salvar la vida més d'una vegada. I ara que tires mà de la bíblia, el fruit prohibit del coneixement prové...?
-dels arbres! ...m'estàs mirant de convèncer que és per això que hi ha tants líders mundials que volen acabar amb vosaltres?
- Sí, bé. No va exactament així. En realitat el pensament dels líders i els vostres...són tots nostres.
-...?...
- Em sap greu dir-ho, però vosaltres no hi teniu res dins el cap, que és més buit que una soca. Sou com les pròtesis que ens transmenten sensació de moviment. Treballeu, pinteu, canteu, feu retrats, cinema i tot d'activitats laborioses per a nosaltres. Sou, com ho diria, una ramificació dels nostres braços. Per això quan moriu, us cremem en taüts de fusta reciclada i a la vostra làpida, els familiars hi deixen un pom de flors, un homenatge a la vostra vida acolorida però efímera.
- Vols dir que ara mateix, aquesta conversa entre una persona i un arbre, en realitat...
-No existeix. Això és del tot exacte. Puja, home, et convido a jugar una estona.
 
 
 
 
 
 
{audio autostart}pavana.mp3{/audio}

Notes als sons, torna el Pit Roig

Notes als sons Torna el Pit Roig

pit roig

Ocellets prop de la barraca del Victo. Al principi s'escolten tot d'ocellets, però el que més es va acostant és el Pit Roig. Un ocell que, tot i que sap cantar, ho dissimula molt bé, perquè també fa aquesta mena d'espetecs de brases, més aviat poc musicals. El Pit Roig és un ocell extremadament confiat amb els humans, això ho saben bé els excursionistes amants de muntar un bon picnic: el menut Robin Hood dels boscos, si pot, els pisparà alguna engruna. Interrompen qualsevol conversa i es fiquen pel mig per dir la seva. La seva única condició és que t'aturis un moment, amb això en tenen prou per exhibir el seu pit claríssimament...taronja. Alguns d'aquests ocells venen del centre i nord d'Europa, però molts es queden tot l'any al mateix lloc. Però és ara, a l'hivern, quan es deixen veure més.
Si sou capaços d'escoltar el final del so d'aquesta setmana, el sentireu a volar. Ens veiem, Pit Roig!

 

{audio autostart}flickr.mp3{/audio}