Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
Quan no hi ha resposta per una cosa, es fa una mirada perduda al cel i un encongiment d'espatlles. Ni idea, paio, l'univers és inescrutable. Infinites respostes. Vés a saber. El cas és que quan els arqueòlegs no poden desxifrar un llenguatge com són les pintures rupestres i jeroglífics diversos, de seguida venen els astrònoms a unir les incògnites amb aquesta o aquella estrella, constelació o forat negre. Com que l'univers n'és ple, sempre va bé agafar-ne les que més convenen i muntar una teranyina d'estels. D'aquesta forma tots els monuments megalítics acaben tenint una funció astrològico-màgica, tot acaba mirant a un estel o assenyalant una fase lunar o un equinocci o directament al sol, que és capaç d'il·luminar qualsevol buit de coneixement.Dit això, també cal reconèixer que el cel de fa 17.000 anys, el cel dels pintors d'Altamira i Lascaux, havia de ser un espectacle digne de ser contemplat, un caldo per cultivar tota mena d'històries que fàcilment et podien deixar sense dormir. El descobriment dels cicles de les estacions, la tornada de la primavera, la fi de l'hivernació, havien de merèixer una celebració tant o més important com el dia que es va enlairar el primer avió. A més de saber que els bons temps sempre tornarien, un descobriment així havia de significar, gairebé per força, el primer pas per dominar la terra i plantejar els primers conreus. És molt probable que l'home de les cavernes tingués temps de mirar el cel, un televisor permanentment encès durant les llargues hores de la nit. Un lloc d'on possiblement van sorgir les primeres representacions: a la volta celeste s'hi podia reflectir tota la fauna que corria pel món, com en un mirall. Ara bé, es pot afirmar que les pintures d'Altamira o de Lascaux són un planetàrium i zoodíac prehistòric, un primer intent dels cromanyons per fixar els fotogrames de la seva peculiar pel·lícula celeste?
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
Maquis i Emboscats (6) els Fets del Dalmau (Vall de Mur, Sant Llorenç Savall)
El guàrdia civil de la caserna de Sant Llorenç Savall, José Guede, va fer cap al mas del Dalmau (Vall de Mur, Sant Llorenç Savall) formant part d'una patrulla alertada que el mas servia de base per als guerrillers. Segons ens explicà el seu germà, l'Antonio Guede, uns havien de rodejar la casa, mentre que ell havia de fer sortir els maquis de la casa. I efectivament, de la masia en fugí un de maqui, que en ser perseguit per en Guede, es va girar i va disparar tot ferint el guàrdia civil al canell. Alguna cosa devia fallar en el dispositiu de la benemèrita perque el maquis va aconseguir fugir sense més problemes. Això devia passar entre els anys 1941-1944, perquè el matrimoni Guede (l'Antonio i la Maria Ángeles) encara no havia vingut a Catalunya; van emigrar pels volts de l'any 1951. Segons testimoni d'en Josep Agell, de cal Ramon, el guàrdia civil va ser portat en carro fins a Sant Llorenç Savall i va passar per davant de l'establiment. Recordava haver-hi vist molta sang. Altres testimonis indirectes de Sant Llorenç Savall, també mencionen el cas de la masia del Dalmau, afegint que el mencionat guàrdia civil s'havia atansat a la casa sense dur l'uniforme, de paisà i encara un altre testimoni havia sentit dir que al Dalmau hi havia fins a tres maquis amagats.
Maria Angeles, cunyada del guàrdia civil, també recorda un tiroteig d'uns que anaven pel riu Ripoll, prop de l'embassament, però no recorden cap maquis mort a Sant Llorenç Savall. Antonio Guede, germà del guàrdia civil ferit, va trobar bales del 9 llarg, enterrades prop del lloc conegut com La Casilla (terme de Monistrol de Calders), on hi havia els camins que duien a Mura i a França. Concretament ho va trobar a mig camí entre Mura i La Casilla.
També explica l'Antonio que en uns boscos prop de Mataró va trobar-hi una pistola, ja un xic malmesa, prop d'uns pous que es feien pel regadiu. La va tornar a amagar, com probablement va fer també amb les bales de la Casilla.
La parella també ens va explicar que al seu poble natal , Almoite (Ourense, Galícia), el millor amic de l'Antonio Guede ajudava els maquis sense ell (l'Antonio) saber-ho, i una vegada que la guerrilla necesitava d'algú del poble per anar a cercar subministraments, el seu amic els va dir que 'en Guede no serviria i que ja ho faria ell mateix'. També recorda que a casa seva molts cops havien trucat a "a baix, a dalt, darrere i davant", però que ells mai no van obrir. No van saber mai qui era tot i que s'ho imagina.
La Maria Angeles també se'n recorda del maquis al seu poble (de ‘comitès comunistes') que tot sovint baixaven a buscar subministraments que es trobaven dipositats dins un pou.
A l'esclat de la guerra civil, l'Antonio Guede tenia 14 anys.
ENTREVISTA REALITZADA AL MATRIMONI GUEDE EL 15-6-2002, A SANT LLORENÇ SAVALL
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
De cara a Barraca (17) Santuaris
En la recuperació de les barraques del terme de Sant Llorenç Savall, m'he centrat primer de tot a buscar les barraques que són dins el bosc espès. Probablement són aquests indrets on les barraques han quedat més colgades de vegetació, que els descobriments esdevenen més impactants. I no només perquè molts cops no hi ha restes de marges aprop, ni basses de sulfats ni res que doni pistes de la seva presència, sinó més aviat perquè ... avui no té cap sentit que encara hi siguin! Una vegada abandonats els conreus cap a finals dels segle dinou i principis del vint, especialment de la vinya, aquestes barraques són el vestigi més antròpic, més fortament relacionat amb la presència de l'home que les va construir pel seu propi aixopluc, el del seu bestiar i també per deixar-hi les eines. "La por guarda la vinya" diu la dita. Des de les barraques també es vigilava la vinya, mitjançant les obertures que algunes tenien als laterals. Però avui, què es pot vigilar des d'una barraca? Quin ús ens pot empènyer a preservar-les, més enllà de la seva valoració com a patrimoni? Potser des d'una barraca es pugui vetllar el silenci: és un paraigües sonor, quan hi entres, l'exterior emmudeix. Potser es pugui vetllar la , que deu haver integrat aquests munts de pedra com un topant més de la seva geografia. Sens dubte recuperar-les és un afany per reconsiderar la tècnica que les va bastir. Un nombre i tipologia determinada de pedres, un lloc concret, unes mides, un xaragall aprop, una feixa a tocar, una font, un bassal, una orientació ... cada barraca és única. I recuperar-les també és aturar-se en un espai concret per deixar d'estar sempre en moviment com fan els nòmades. Aturar-se en un lloc sí, però desplaçar-se molt lluny en el temps tan bon punt es toca roca: la tècnica de la pedra seca ve de temps tan reculats com el neolític, d'on se'n documenten les primeres manifestacions. Algunes barraques de vinya com les que , encaixades entre grans blocs, són una bona prova que els primers constructors es devien inspirar en les coves naturals com a model.
El primer sentit que em ve en això de recuperar les barraques, potser sigui el de bastir petits santuaris per aixoplugar-se de tota mena d'inconvenients: des de la pluja el sol i el vent, passant pel soroll del veí, les males notícies i perquè no? també són una molt bona excusa per conèixer el territori.
{play}images/stories/mp3/cavalieri.mp3{/play}
-
Resultava que, segons el pseudo-documental de dues hores Zeitgeist http://video.google.com/videoplay?docid=8883910961351786332#, la història dels reis mags, de Jesucrist i de la bíblia en general, es podia sintetitzar com un mite derivat del zodíac: el profeta Jesús era un de tants derivats d'Horus, el déu del sol egipci. Com tants altres profetes anteriors i posteriors era fill d'una verge, havia nascut també el dia 25 de desembre el que equival al solstici d'hivern, obrava miracles, tenia 12 deixebles, fou crucificat a la creu, ressucità al 3er dia i tot un seguit de trets comuns amb un munt de religions i creences que, segons el pamflet, deriven totes del zoodíac. Per no cansar al personal, passen a tota velocitat una llista d'incansables repeticions de profètics 'idèntics' que hom no pot llegir de cap manera. Tota aquesta introducció sobre el mite de les religions per explicar-nos que l'atemptat de l'onze de setembre fou autoinflingit des del govern americà, basant-se en tot de comentaris en directe de locutors i testimonis que asseguraven haver sentit explosions després de l'impacte dels avions. I finalment es fa un ràpid desglòs de la causa d'aquest desgavell: el sistema econòmic dominant. Amb el lema 'el diner és deute', s'assegura que l'actual sistema financer no pot parar de fagocitar els recursos naturals per tal de 'pagar el deute infinit' i que això ens aboca directament a l'apocalipsi. La solució? un anomenat projecte Venus basat en la supresió de les lleis, del sistema monetari i amb la màxima de gestionar sàbiament els recursos naturals usant el darrer crit tecnològic a l'abast. Un pseudo-documental suggerent -es podria arribar a pensar. Però vet aqui una parella cordobesa que de forma ben peculiar, tot s'ha de dir, hi van ficar cullerada per esbrinar què hi havia de veritat al darrere d'aquest documental distribuït gratuïtament per Internet. S'ho han currat: porten dos anys aguantant comentaris 'xorres' i d'altres ben desagradables com són les amenaces. http://natsufan.livejournal.com/24342.html. En algun punt podria semblar que la conspiranoia (terme que designa a aquells que sempre pensen que rere les grans desgràcies s'hi amaga la mà oculta d'algú) també s'ha apoderat de la parella, que sembla que rere el documental també hi vol veure una trama organitzada per acabar fent-vés-a-saber-què.... si us ve de gust, doneu-li una ullada. No us hi feu mal.
De cara a Barraca (16) la barraca del Victo 'el campaner, 1861'
Si els de Castellar tenen una barraca del Victo, 'l'acomodador del cinema', els de Sant Llorenç Savall no podien ser menys, i també tenen una barraca de Vinya d'un Victo anomenat 'el campaner'. En Victo vivia a la plaça Major de Sant Llorenç Savall i com ja us podíeu imaginar, era l'encarregat de fer sonar les campanes de l'església del poble, quan les noves tecnologies automatitzadores no existien encara. I pel què es veu, feia sonar tots els tocs amb diligència i això era força meritori perquè hi havia un bon grapat de tocs que avui dia no es fan. Sembla ser que, a més, el Victo se les hauria enginyat per poder-les fer sonar des de casa mateix, amb una mena de tramat de cables bastant considerable. Això no ho sabem del cert, potser fem sonar campanes, però sembla que el tal Victo era el pare de l'actual rector de la parròquia de Matadepera. Avui tant el campanar com les campanes de l'església de Sant Llorenç Savall han estat renovats. Dons bé, aquest Victo 'el campaner' devia tenir els seu tros amb una barraca de vinya, tal i com ressenya en Jesús Ballestar, estudiós de les barraques de Sant Llorenç Savall i encontorns. I és una barraca força singular: és de les que aprofiten un marge de roca per estalviar feina de construcció. El seu estat és bo, tot i alguna petita esllavissada i que per la volta es comencen a veure molts intersticis. La barraca encara conserva a lloc una , el pany a terra i l'altra meitat de la fulla, i la amb les restes d'una inscripció "1861", data de construcció o bé de re-construcció. Davant de la porta mateix es pot veure encara les restes de la . Dins la barraca hi han les restes de 15·15·6·4 'abono complejo alemán', darrers vestigis d'ús de la barraca com a magatzem.
Situació: anant de Savall cap a la masia de La Busqueta, passant per la pujada i cruïlla de l'Institut d'Ossó, el camí planeja. En el primer revolt a l'esquerra surt una pista a mà dreta que baixa fins a una caseta. La barraca del Victo 'el campaner' és sobre mateix d'aquesta construcció. En total, no hi teniu més de mitja hora.
Dades de la barraca: planta trapezoidal, 1,60 i 1,20 m d'amplades, 2,20m de fondària i 2,02 metres d'altura i 0,93m d'alçada de la porta. Orientació de l'entrada: WSW 241º.
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}
