Quan no hi ha resposta per una cosa, es fa una mirada perduda al cel i un encongiment d'espatlles. Ni idea, paio, l'univers és inescrutable. Infinites respostes. Vés a saber. El cas és que quan els arqueòlegs no poden desxifrar un llenguatge com són les pintures rupestres i jeroglífics diversos, de seguida venen els astrònoms a unir les incògnites amb aquesta o aquella estrella, constelació o forat negre. Com que l'univers n'és ple, sempre va bé agafar-ne les que més convenen i muntar una teranyina d'estels. D'aquesta forma tots els monuments megalítics acaben tenint una funció astrològico-màgica, tot acaba mirant a un estel o assenyalant una fase lunar o un equinocci o directament al sol, que és capaç d'il·luminar qualsevol buit de coneixement.Dit això, també cal reconèixer que el cel de fa 17.000 anys, el cel dels pintors d'Altamira i Lascaux, havia de ser un espectacle digne de ser contemplat, un caldo per cultivar tota mena d'històries que fàcilment et podien deixar sense dormir. El descobriment dels cicles de les estacions, la tornada de la primavera, la fi de l'hivernació, havien de merèixer una celebració tant o més important com el dia que es va enlairar el primer avió. A més de saber que els bons temps sempre tornarien, un descobriment així havia de significar, gairebé per força, el primer pas per dominar la terra i plantejar els primers conreus. És molt probable que l'home de les cavernes tingués temps de mirar el cel, un televisor permanentment encès durant les llargues hores de la nit. Un lloc d'on possiblement van sorgir les primeres representacions: a la volta celeste s'hi podia reflectir tota la fauna que corria pel món, com en un mirall. Ara bé, es pot afirmar que les pintures d'Altamira o de Lascaux són un planetàrium i zoodíac prehistòric, un primer intent dels cromanyons per fixar els fotogrames de la seva peculiar pel·lícula celeste?
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
Maquis i Emboscats (6) els Fets del Dalmau (Vall de Mur, Sant Llorenç Savall)
El guàrdia civil de la caserna de Sant Llorenç Savall, José Guede, va fer cap al mas del Dalmau (Vall de Mur, Sant Llorenç Savall) formant part d'una patrulla alertada que el mas servia de base per als guerrillers. Segons ens explicà el seu germà, l'Antonio Guede, uns havien de rodejar la casa, mentre que ell havia de fer sortir els maquis de la casa. I efectivament, de la masia en fugí un de maqui, que en ser perseguit per en Guede, es va girar i va disparar tot ferint el guàrdia civil al canell. Alguna cosa devia fallar en el dispositiu de la benemèrita perque el maquis va aconseguir fugir sense més problemes. Això devia passar entre els anys 1941-1944, perquè el matrimoni Guede (l'Antonio i la Maria Ángeles) encara no havia vingut a Catalunya; van emigrar pels volts de l'any 1951. Segons testimoni d'en Josep Agell, de cal Ramon, el guàrdia civil va ser portat en carro fins a Sant Llorenç Savall i va passar per davant de l'establiment. Recordava haver-hi vist molta sang. Altres testimonis indirectes de Sant Llorenç Savall, també mencionen el cas de la masia del Dalmau, afegint que el mencionat guàrdia civil s'havia atansat a la casa sense dur l'uniforme, de paisà i encara un altre testimoni havia sentit dir que al Dalmau hi havia fins a tres maquis amagats.
Maria Angeles, cunyada del guàrdia civil, també recorda un tiroteig d'uns que anaven pel riu Ripoll, prop de l'embassament, però no recorden cap maquis mort a Sant Llorenç Savall. Antonio Guede, germà del guàrdia civil ferit, va trobar bales del 9 llarg, enterrades prop del lloc conegut com La Casilla (terme de Monistrol de Calders), on hi havia els camins que duien a Mura i a França. Concretament ho va trobar a mig camí entre Mura i La Casilla.
També explica l'Antonio que en uns boscos prop de Mataró va trobar-hi una pistola, ja un xic malmesa, prop d'uns pous que es feien pel regadiu. La va tornar a amagar, com probablement va fer també amb les bales de la Casilla.
La parella també ens va explicar que al seu poble natal , Almoite (Ourense, Galícia), el millor amic de l'Antonio Guede ajudava els maquis sense ell (l'Antonio) saber-ho, i una vegada que la guerrilla necesitava d'algú del poble per anar a cercar subministraments, el seu amic els va dir que 'en Guede no serviria i que ja ho faria ell mateix'. També recorda que a casa seva molts cops havien trucat a "a baix, a dalt, darrere i davant", però que ells mai no van obrir. No van saber mai qui era tot i que s'ho imagina.
La Maria Angeles també se'n recorda del maquis al seu poble (de ‘comitès comunistes') que tot sovint baixaven a buscar subministraments que es trobaven dipositats dins un pou.
A l'esclat de la guerra civil, l'Antonio Guede tenia 14 anys.
ENTREVISTA REALITZADA AL MATRIMONI GUEDE EL 15-6-2002, A SANT LLORENÇ SAVALL
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
