Diari d'abord

Quan la X és massa gran

Quan la X és massa gran...

01 dessolaci en no trobar lavenc subils-godoy
...la boca de l'avenc Subils-Godoy pot estar a qualsevol banda. Les dades que teníem de l'Enric Prat, un dels primers a baixar-lo l'any 1965, tot i que van ser reveladores, deixaven oberts un seguit d'interrogants. D'entrada l'avenc no havia estat mai sota el Collet de la Sabatera, com durant 30 anys va figurar als mapes de l'Alpina, i això ja era una gran notícia. La millor. Però l'indret exacte, després de 40 anys, tampoc va ser precisat per l'Enric que, d'entrada, va dubtar. Era aquest o aquell replanet? prop de la llera sí, però com de gran era la boca? era perpendicular o paral·lela a la llera? era una boca terrosa o ben dibuixada a la roca mare? Tots aquests interrogants engrandien la X i ens corsecaven mentre retiràvem esgotats, les darreres pedres d'un tros de llera. Buscàvem el perfil de la boca, sense saber-ne gairebé res del seu aspecte.
S.O.S-RESCAT. Fem una crida a tots els veterans que van explorar l'avenc Subils-Godoy, que com podeu veure a la llista de noms no van ser pocs: Del SIEP del CE Poblet-Barna: J. Felip, O. Boldú, J. Papell, J. de San Martin, A. Tolrà. De l'ERE-CEC: O. Escolà, Joan-Antoni Raventós, J.I.Raventós, A. Miravitlles, M. Ubach, C. Lloré. Del CE Terrassa: J. Batlle, Am Marquez, A. Font, E. Prat i J. Fulladosa...perquè ens feu arribar les vostres descripcions i fotografies de la boca de l'avenc i perquè no? perquè ens hi acompanyeu. Si coneixeu cap d'ells, contacteu-hi. Potser sigui la única forma de treure l'entrellat, de rescatar l'avenc de l'oblit. Ens resistim a creure que el primer pou de -11m quedés completament obstruït. Tot ha de tenir una esquerda...
A més de l'Enric Prat, volem també agraïr la col·laboració inesperada del Josep-Manuel Miñarro que, a més de fer-nos arribar ànims per a la nostra empresa, ens va fer un petit relat de quan van explorar l'avenc, el 2 de març de 1969, prova que l'avenc va ser practicable almenys durant 4 anys, de 1965 a 1969. Amb el seu permís, el volem compartir amb vosaltres.
"Recordo que vam anar amb les dades publicades a la revista Espeleòleg on havia aparegut la fitxa de la cavitat. Tan sols amb això i el vam trobar al primer intent. Poques coses recordo de l'avenc: La boca era, sense ser gran, prou còmode per baixar el primer pou. De dins recordo que a la galeria que arriba al darrer pou era plena de fang sense trepitjar i els peus s'ensorraven completament. El company que anava davant va intentar baixar aquest darrer pou i degut a la gran quantitat de guilla va haver de desistir. El mal de cap li va durar fins arribar a Barcelona."
J.M. Miñarro

{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}

 

 

 

Els comentaris han estat suspesos temporalment.