LA COVA TORTA, L'ESPERIT SUBTERRANI (2) la descoberta
Era poc probable, però no impossible. Sempre havíem sentir a dir que trobar coves remarcables en nivells carbonàtics inferiors era poc probable. La pertany al segon nivell carbonàtic, és a dir, el nivell inferior al de les agulles de les Fogaroses. Recordem que al nivell superior hi pertanyen cavitats tan importants com els Òbits, la cova de Mura o les Simanyes. Doncs bé, el dia de la descoberta vam trobar aquesta cova d’entrada inclinada, enclavada en ple conglomerat massiu, com una ganivetada a la panxa del massís. D’entrada però, el tall no semblava massa profund: una desena escassa de metres i allà semblava que s'acabava tot. Però al fons de la cavitat s’obria una petita mig segellada per concreció calcària. En mirar d’acostar-nos-hi amb el frontal, una alenada d’aire corrent ens confirmava que allò no era el final de la cova. Aquesta sensació prenia més importància si es té en compte que el dia de la descoberta era el 8 de Novembre del 2001, i ens trobàvem ja a 10 metres dins de la cova i malgrat tot, la sensació d’intercanvi de flux tèrmic era prou notable. Una altra cosa seria esbrinar com de fàcil seria desobstruir el pas.
El dia de la segona visita va ser després d'una nevada siberiana, el 5-01-02. Vam passar dues hores desobstruint el pas, amb la bona fortuna de trobar-nos que la part de concreció que calia retirar era molt desfeta i per tant, no oferia cap dificultat. No obstant això, la posició del cos en rampa descendent no era la més propícia per la tasca i a més, s’havien previst punxons de tota mena, però no s’havia pronosticat que tot resultés tan senzill i el que més falta feia, una paleta per retirar el sediment, no s’havia inclòs en l’equipament.
El pas no es va poder superar aquell dia, però semblava que existia una morfologia simètrica a banda i banda del pas estret. La cova es tornava a engrandir però, quants metres més continuaria? De moment només se’n podien garantir uns tres més, que era fins on la vista arribava a copçar (continuarà).
ENLLAÇOS
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
L'Espeleopringuer i l'avenc Subils-Godoy, aquest cap de setmana
L'atzar ha volgut que dos mesos seguits hi hagi Espeleopringuer, i aprofitarem per insistir en la recerca del desaparegut avenc Subils-Godoy, aquesta vegada acompanyats per almenys dos veterans de l'espeleologia que van baixar-lo abans del 1971-72, anys que, segons diuen, van estar marcats per ser anys de moltes pluges, fet que devia propiciar que el fons de l'avenc, molt petit i estret, s'obstruís. Aquells anys les surgències de Rellinars van rajar durant gairebé mig any seguit, o sigui que la idea no pot anar molt desencaminada. Tossuts nosaltres, però, intentarem descobrir el perímetre de la boca, en una nova modalitat de recuperació d'avencs que anomenarem arqueologia paleonto-espeleològica. Una espeleopringada, vaja. Amb l'aigua que cau aquest any i l'ajut de la neu caiguda, esperem retrobar l'apreciat avenc de Sant Llorenç del Munt. Els que desitgeu participar en aquest event només heu d'enviar un correu electrònic que trobareu a l'apartat autor, i us serà assignada hora i eina desobstructiva. No deixeu passar aquesta oferta lúdico-pringosa de cap de setmana, que aviat se'ns acaben les existències (de personal i d'eines)!!
ENLLAÇOS
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
De cara a Barraca (20) el setge de l'avellaner
Una barraca robusta i unes feixes que van ser ser bastides a partir de grans de la carretera de Sant Llorenç Savall a Gallifa. La barraca s'havia convertit en una barraca pràcticament invisible, tot i la proximitat amb els corriols i la llera del torrent del Burc. La causa d'aquesta invisibilitat rau en el fet que una rebrotada dompanyada d'esbarzers en segellava completament l'entrada i volts, i en feia perillar l'estabilitat de la llinda. Damunt la volta ja hi creixia un pi i ja hi començava a arrelar un ginebró. La retirada d'aquesta brolla ha estat la tasca principal de la segona sortida del grup de Pedra Seca de Sant Llorenç Savall: entre les arrels de l'avellaner han anat desfilant una munió de peces ceràmiques i restes diverses entres les cal considerar l'omnipresent , medicaments, soles de sabata i un d'estil més aviat rococó. És possible que la muntanya de pedres que ha anat sortint fossin un pedrís aprofitant l'escaire de la barraca amb el marge. Aquesta tasca de retirar l'avellaner ha estat fruit d'un i sincronitzat, on no s'han escatimat tota mena de , naturals i .
Quedarà per a una segona intervenció la neteja de les feixes pròximes per tal de ressaltar la presència de la barraca, i una possible (tot i que complexa) remodelació del muntant que ha quedat desplaçat pel setge dels avellaners. Tot plegat, una bona intervenció d'urgència on la diferència la podeu veure clicant damunt la foto de l'esquerra.
Salut, barraques i una abraçada per a tots els components de la secció, que s'ho han currat de valent!
{play}images/stories/mp3/giacchino.mp3{/play}
