Diari d'abord
Tot el risc assegurat
Fa un parell de dies, un cotxe va provar d'embestir-me. Un Audiota d'aquells que fan maniobres d'envair carrils sense avisar, sense intermitents i sense intenció de frenar per res del món. Com que jo no em vaig immutar, bàsicament no vaig tocar fre i vaig fer sonar el clàxon, l'Audiota, molest, va provar de fer de Ben-Hur amb mi, mirant de refregar-me el seu carro i estampar-me els seus aros olímpics on fos. I es clar, com que un servidor no té el carnet de doblador de risc per aquesta mena de pel·lícules, vam acabar fregant les carrosseries. Llavors em va fer tota mena de senyals per parar i per fer 'un parte'. Jo m'hi vaig avenir. Quan vaig baixar del cotxe em va demanar que m'assossegués, que era divendres i que tots estàvem nerviosos. Amb 'tots' devia volia dir ell, perque fins aleshores jo no ho estava gens, de nerviós, i encara menys en un divendres. Tot i que ara havia d'estar nerviós per força, fins que em passés. De cop, com si ja ho tingués ben estudiat, va treure's una càmera i em va fer fotos a mi i la matrícula del cotxe. Molt divertit. Li vaig dir que anéssim per feina i que no li permetia fer-me fotos. Em va contestar que érem al carrer i que ho podia fer. Quan li vaig llegir la llista de trapelleries i ensurts: invasió de carril, no utilitzar els intermitents, no fer cas del clàxon i embrancar-se a ratllar-me el cotxe, em va demanar disculpes. Jo li vaig dir que hauria pogut començar per aquí abans de disfressar-se de pèplum. Quan va veure que no tenia ratllades al cotxe i va veure que jo tampoc, em va espetar que li importaven un rave les ratllades perquè tenia assegurança a tot risc. Va dir-me - si tens cap ratllada o qualsevol cosa, la meva assegurança a tot risc ho cobreix. Superada la perplexitat inicial pel comentari, li vaig dir que no m'interessaven les ratllades ni les assegurances a tot risc. Que més valdria que la propera vegada s'assegurés d'anar més atent al volant. Ja ho veieu: aquest és el benefici de les assegurances a tot risc ( i de les assegurances en general) : que els que paguen com cal, puguin abaixar la guàrdia i, quan els plagui, poder sortir de cacera ben ammunicionats amb una assegurança del 44 a la guantera. Però això sí, un cop acabada l'aventura, t'exigeixen el teu autògraf i la teva foto amb un somriure com a record del safari. Ep, que no es pot anar de sobrat ni tan assegurat per la vida. L'única certesa de la vida és que no hi ha res segur. Les assegurances en canvi, s'asseguren de cobrar religiosament per a cada incertesa, com si amb això ens hi anés la vida. L'assegurança és la multa anticipada per ser vius. Ho deu posar en alguna banda, en lletra ben menuda.