Diari d'abord
Port A-fer-cua!
Aquest estiu he fet un intensiu de parcs d'atraccions. I encara que no figuri enlloc, la principal atracció dels parcs, especialment a l'agost, és fer cua. Una emocionant fila humana, plena de revolts i giragonses inesperats. La gent posa tota mena de cares en aquesta gran atracció, i n'hi ha poques d'alegria. Per força ha de ser la emoció que s'anuncia, que no tothom encaixa de la mateixa manera. N'hi ha que diuen que s'hi adormen, però són ganes d'aigualir la festa. La cua és una atracció que, fàcilment, pot arribar a la trepidant xifra de dues hores seguides, sense parar! De vegades toca sol, però els bons parcs t'hi posen ombra. Estan molt ben fetes, aquestes cues. Encara que semblen cues reals, en realitat són de mentida, i per averiguar-ho pots trigar una bona estona. No oblidem que som en un parc d'atraccions i no de distraccions. Per això quan fas la cua humana, et deixen concentrar al màxim en la diversió i eliminen qualsevol distracció supèrflua. De vegades apareixen uns monitors de TV apagats o amb una sola foto, que donen molta més trempera a l'assumpte. Quan s'acaba la excitant cua, de cop et sents abatut, abandonat. Trobes a faltar la protecció, el frec, la solidaritat que proporciona una fila ben feta. Per sort, aquest estat que et sacseja l'ànim dura poc, poquíssim, el temps que una mexicana va trigar a dir 'ya me cagué!' i ja era fora del 'Diablo'. Per citar un exemple, jo al Dragon Khan vaig fer una cua de només mitja hora. Vaig estar de pega, ho sé. Podria haver durat més, però no vaig tenir sort. L'atracció de la cua és innegable i, a més, molt segura: ho avalen mil·lers de persones cada dia i un grapat d'enginyers que ho han calculat tot al mil·límetre. Per molt que ho acotin amb parcs, la cua humana no coneix límits econòmics ni geogràfics: sempre desborden els organitzadors que no la poden aturar de cap manera. Circulen rumors que a cops algú ha pres mal fent filera, però això són llegendes urbanes per desviar les gentades a una altra empresa. Mala premsa. Nosaltres estem acostumats a fer cues, emocionants i de tota mena; a la tanda de la xarcuteria, passant per les urgències d'hospital i acompanyant el seguici funerari. Aquest és un país armat de paciència i amb una tradició d'ordre. Per altres pot ser que sigui una aventura però per a mi les atraccions són cultura, encara que estiguin al final de la cua.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}