Diari d'abord
Un bastó dins l'avenc
Això era el què hi havia al fons de tot. Un bastó amb un mànec gris de plàstic. Aquest era l'únic vestigi de presència humana al fons de l'avenc del Pi Pla (-6m). La resta, inclòs el Pi Pla, continuava com sempre: les crescudetes aranyes Meta burnetti fent de les seves per dins, les pinyes rosegades al fons, els mosquits emboirats tots a fora esperant que jo marxés per tornar a entrar...el que és habitual en aquests casos. Amb el Quim hem aprofitat per refer el senyal blau de cavitat prop del camí vell de la Mata i també hem visitat la bassa de la font de la Riera, que alguns anomenen la font de la Diputació perquè aquesta institució va fer arranjar el mur. Més amunt (més del que jo recordava) de la font hem trobat la carbonera i el forn de calç de la Riera, força amagat; senyal que no té visites. Mentres esmorzàvem han passat per la riera de Les Arenes un grup de veterans de Sabadell encapçalats per un que, de lluny i per sorpresa meva, ens ha espetat
-què diuen aquests de Terrassa?
M'he quedat bocabadat: tanta diferència hi ha que se'ns veu d'una hora lluny el careto que som de Terrassa ???? d'entrada he pensat que devien conèixer el Quim, que havia estat veguer del Vallès, però ha resultat que no, que no els coneixia de res. Vidència? tarot? papiroflèxia? reflexoteràpia?... Després que han marxat se m'ha acudit d'inspeccionar la indumentària del Quim i duia una samarreta amb un anagrama menut del Centre Excursionista, i aquesta devia ser la clau. Vista. Això era el què de veritat tenien els veterans de Sabadell. El bastó gris, que no devia ser dels sabadellencs, l'hem deixat a prop de la boca de l'avenc, per si algú el reclama.