Hem de gestionar els boscos per tal com n'hi ha massa i així puguin esdevenir resilients al canvi climàtic; perquè quan els boscos "cremin" podran arribar a conjurar "focs de sisena generació" que gairebé no es podran aturar, i causaran estralls de conseqüències imprevisibles - no paren de repetir-nos. Aquest discurs - que s'ha vingut repetint des dels focs de Yellowstone a l'era USA del president George Bush -  per a una majoria de persones ha acabat significant: hi ha massa bosc amenaçant-nos i per tant, s'han de "netejar". Per alguns encara més il·lusos, la "neteja" de boscos significaria, a més, la possibilitat que les pagesies locals puguin reprendre - obviant les tendències del mercat econòmic - la seva activitat de proximitat, evitant així tranports del tot insostenibles i contaminants com ara que les taronges i mandarines ens hagin d'arribar del Marroc o d'altres països més allunyats. Sí, n'hi ha que fins i tot lliguen la "neteja" de boscos amb el naixement espontani d'un nou bolet de bosc anomenat pagès.
Analitzem aquestes sentències. 
 
 

EL BOSC BRUT NO EXISTEIX, ELS ABOCAMENTS SÍ
 
 

El bosc abandonat per generacions de pagesos que avui han passat a ser el 4% del total de la població activa, ha passat a ser....bosc. Punt. El bosc brut no existeix, a excepció de la brutor de les deixalles i abocaments il·legals que NOSALTRES generem. Els esbarzers, gatoses, argelagues i arítjols són bosc, no són brutícia. I si una colla de pins han decidit créixer apinyats i es converteix en un bosc impenetrable, tampoc és un bosc brut: continua sent un bosc. Només la nostàlgia d'una activitat rural que ha minvat fins a gairebé desaparèixer podria anomenar al bosc BRUTÍCIA: aquells bancals, recs i marges perfectament arrenglerats van deixar de ser productius, i avui el bosc els ha recuperat a la seva manera, engolint-los i fent-los desaparèixer d'una forma aparentment caòtica.
La era informàtica també s'ha encarregat d'esbatussar de valent la indústria paperera: els documents son a la xarxa i no cal imprimir-los. Els llibres electrònics i les aplicacions de mòbil també s'han encarregat de minvar la indústria llibretera. Menys llibres, més boscos. Fins i tot les energies renovables estan fent que la llenya per cremar a l'estufa aviat esdevingui un exotisme.




ELS INCENDIS IMPERSONALS
 
 
 
Les estadístiques sobre les causes d'incendis forestals a tot el món són coincidents: els boscos no cremen sols, els cremem. I tots els estudis seriosos sobre aquesta qüestió - amb independència de les conclusions que puguin assolir - comencen reconeixent que la immensa majoria dels incendis forestals són generats per activitats humanes, no son incendis espontanis com ara els iniciats per un llamp. Pèro avui a casa nostra hi ha un discurs mediàtic i interessat que parla dels incendis de forma totalment impersonalitzada o, de vegades, fins i tot encara pitjor: els boscos "cremen" (tots solets) perquè a. son reservoris de combustible i b. no estan "gestionats".  Màgia Borràs: a base de calar-hi foc reiteradament, el bosc ha passat a anomenar-se combustible. Bravo.
De cop i volta el paper del bosc com a captador de CO2 a escala planetària, un paper que fins ara tenia ben reconegut, s'ha esvaït com per art d'encantament. I justament sembla desaparèixer quan s'està parlant d'un gran canvi climàtic provocat per l'efecte hivernacle a escala planetària, herència, sobretot, de les emissions de....sí, de CO2. Som responsables del canvi climàtic i dels incendis però ara de cop, la propaganda ens vol fer veure que la causa dels incendis rau en un bosc/combustible mal "gestionat" que "crema i cremarà". Amen.
 


ELS INCENDIS DE LA NOSTRA GENERACIÓ



Si tal i com ens diuen, ens trobem immersos en una voràgine de canvi climàtic entre les conseqüències del qual hi ha un augment substancial de les temperatures, és lògic pensar que els recursos hídrics del bosc cada cop són més escassos, especialment durant la canícula. El terme emprat per descriure aquest bosc cada cop més eixut, és que pateix un estrés hídric. En aquest context, qualsevol espurna - independentment de l'origen, tot i que ja el coneguem, i de sobres que el coneixem! - pot fer que cremi sense aturador i amb una tal embranzida que - sinó hi ha cap mena de discontinuïtat en l'extensió de bosc -  aquests incendis forestals - de sisena generació, en diuen ara -  fàcilment podran assolir extensions d'un abast que mai abans no havíem conegut. 
La proposta doncs, és fer aclarides forestals selectives que afavoreixin que aquest bosc esdevingui més resilient, això és, a. un bosc menys eixut per causa de no haver-hi tanta disputa pels recursos hídrics i b. un bosc més robust i eficaç a l'hora de fer aquell paper de captador de CO2. Això hauria d'anar acompanyat d'una "gestió" que facilités més discontinuïtats en l'extensió dels boscos, amb un ideal - per cert, gens innovador - que seria el d'obtenir un Mosaic d'alternances entre boscs, erms, conreus, prats etc...Sovint aquesta imatge de mosaic, ve acompanyada d'una mena de nostàlgia per una pagesia que - potser sense voler? - obtenia aquest mateix mosaic a base de fer aprofitament forestal, amb un especial èmfasi a l'era pre-industrial del carboneig, una era que va acabar esdevenint plenament industrial i ara mateix, esdevé l'agonia de tot plegat: el canvi climàtic.
Resumint: a més temperatura ambiental, l'aigua de l'olla bullirà abans; la nova oratòria diu que amb menys boscos - ara la consigna consisteix a dir que n'hi ha massa de bosc, que anem sobrats! - però de més qualitat, ja ho tindríem arregladet.


ELS BOSCOS ELS ADAPTAREM A LES NOVES CONDICIONS CLIMÀTIQUES, PERÒ NOSALTRES SEGUIREM COM SI RES...?


Aquest discurs "gestionador de boscos" només pot ser convincent si es tracta d'una mesura pal·liativa provisional, p.e. a l'espera d'una transició energètica que faci tot plegat més sostenible. Una mena de "mentrestant, mirem de salvar els mobles". Perquè si la idea és continuar en la mateixa línia com fins ara (contaminació global rentable, velles i noves guerres infinites, copets a l'espatlla als acusats de negligències amb l'inici dels focs etc), és evident que acabarem provocant incendis només amb l'alè d'un sol badall, i no hi haurà prou bosc resilient que ho pugui suportar això, ni economia que pugui finançar les obres del Mosaic ni - sobretot, i encara més important - el seu manteniment. Perquè o és una mesura provisional, o és que en el fons només es tracta d'ajardinar amb diner públic (subvencions amb anglicismes del tipus Next D-generation) els boscos majoritàriament en mans privades i, de passada, aprofitar l'avinentesa per reconvertir uns quants boscos p.e. en futurs polígons industrials, zones residencials  - ep, que de baixada tot fa mosaic! - per seguir alimentant el foc de la cobdícia, que és allò que més ens crema.
No cal dir que si no mantenim el focus en l'origen dels incendis, els mosaics i el boscos "gestionats" també acabaran cremant a bocinets.



SI ARA VOLÍEM TALLAR UN ARBRE, HAVÍEM D'ANUNCIAR L'APOCALIPSI 



A Sant Llorenç Savall i després de moltíssims anys d'haver-ne perdut la tradició, cada primavera tallen un pi i el planten a plaça. Suposo que la tradició "ancestral" es devia haver estroncat quan la vinya i més tard el carboneig industrial van posar preu a una fusta que escassejava. Passada la fil·loxera van cuitar a plantar pins com a bojos, perquè era una exigència de l'era industrial.
Avui però, no ens enganyem, els boscos no valen res. Feu sinó una ullada a les contribucions de les finques forestals: ni un duro. El pacte amb hisenda devia ser alguna cosa com ara "no pagaràs per tenir boscos, però pobre de tu que en facis negoci". Amb el temps és possible que per a una gran majoria de la ciutadania urbanita la idea de tallar un arbre hagués esdevingut gairebé un pecat, de manera que entre el pecat i el zèl administratiu, els boscos van anar tirant pel dret, expandint-se, malgrat que no cotitzaven a borsa i només servien per decorar paisatges d'aparença natural.
Els grans incendis forestals que s'iniciaven a mitjans any vuitanta del segle passat van acabar sent una mena de rutina periodística, tot just per omplir la programació informativa dels estius, res alarmant sinó és que hi havia víctimes mortals. Allò que cremava era propietat privada d'algú altre que, probablement ni sabia que havia heretat boscos. Així que si hi havia incendis, alguna cosa devien haver fet malament els propietaris ... next.
I d'aquí deu venir aquest discurs esbiaixat actual, per mirar de trencar aquestes inèrcies sobreprotectores del bosc?  Altrament, jo no l'entenc.

 

LES ONADES DE CALOR SON PER ANAR A LES PLATGES I PISCINES, DEIXEM ELS BOSCOS EN PAU


 
Allò que sí tinc clar pel que fa els incendis forestals és que si més d'un 90% de les causes són degudes al factor humà, aquí és on hi hauria d'haver el gruix d'actuacions, entre les quals cal comptar les senyalitzacions in situ o les alertes a la població. I en aquest context d'informació, caldria endurir i publicitar les multes per negligències, i no solament pels incendis provocats. Tal i com hem pogut llegir en la recent detenció d'un piròman, el jutge ha fet valer que els danys causats no ho són únicament a la propietat, sinó al conjunt de la ciutadania - i jo afegiria al conjunt de tots els ésser vius. Per aquí anem bé, potser perquè avui disposem d'eines que no disposàvem.
Pel que fa al forat negre de la "gestió dels boscos", entenc que seran mesures provisionals, per no dir que seran impossibles d'assolir, i encara menys, de mantenir; en aquest sentit només cal donar un ull a les franges de protecció de pistes forestals, carreteres, autovies, autopistes, torres elèctriques etc que s'havien d'haver fet fa anys i que a dia d'avui encara no s'han fet. 
Jo valoro els boscos, les praderies, els erms i sé que no es poden pagar amb tot l'or del mon i és per això mateix que tot l'or del món no podrà - o no voldrà - defensar-los.
I m'inclino a pensar d'aquesta forma precisament per la retòrica actual - apocalíptica i esbiaixada - sobre els incendis forestals.



 
 









 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Els comentaris han estat suspesos temporalment.