Diari d'abord

Benvinguts al Diari D'abord,

Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.

JGM

L'hotel penjat als arbres

No fa gaires dies vaig tenir el plaer de passar una nit dins una cabana penjada en un avet americà, una cabana situada a uns 8 metres de terra. Una habitació d'un hotel de cinc fulles, 30 metres quadrats d'habitatge, lavabo en sec, teulada de fusta, llum d'espelmes, estufa de parafina, balcó amb vistes al Montseny total, i res de TV ni ràdios ni Internet, tan sols quatre llibres entre els quals uns de registre de la cabana, atapeïts d'una explosiva necessitat d'expressar l'elevació d'esperit que el lloc produeix als estadants. Les cabanes - en vam comptar fins a 11, algunes en parelles - estan allunyadíssimes unes de les altres, i situades en vessants diferents: amb vistes cap a la Plana de Vic, St Hilari Sacalm etc. Els boscos i l'entorn de la barraca són completament lliures d'antropització. Tú estàs allà sol com un mussol penjat dalt d'un arbre i no hi ha res mes que un bosc espectacular al bell mig de les Guilleries. Tan sols al matí et trobes que abaix, lligat d'una corda t'han deixat l'esmorzar dins un cistell. Si amb la politja no l'hisses aviat amunt, te'l foten els senglars!
L'hotel de veritat pot estar a 600 metres o a un quilòmetre de les cabanes, seguint corriols i passat algun pont penjat de cordes i fusta. És la masia de La Vileta, una antiga casa de colònies reconvertida en oficines, dutxes, menjador, lloguer de bicicletes on de moment només serveixen sopars i segurament, més endavant, també dinars. També he de confessar que els preus no són barats, però si intenteu reservar una cabana us anireu a l'any vista, cosa que prova que la originalitat de la proposta supera amb escreix les exigències econòmiques. Les cabanes als arbres són un model nou de negoci: un que, per exemple, exigiria extensions de boscos cada cop més abundants i amb arbres sans i forçuts i lliures d'antropitzacions evidents. Jo personalment vaig quedar molt agraït de l'amabilitat que va tenir l'avet Barbarbrat de soportar-nos tot el sant dia. Vaig tenir ocasió de parlar llargament amb el seu tronc, durant els meus somnis infantils de dormir dins un niu d'ocell de bosc. Un somni fet realitat.

PD- Si dieu que aneu de part del caudelguille no us faran cap descompte, però igualment us tractaran molt bé.

{audio autostart}stagnes.mp3{/audio}

Escriure un comentari

Sant Llorenç Savall torna a tenir habitacions 1.0

El nou Hostal es diu 'Cal Pla' i és al costat mateix del pont de Mossèn Miró, a la riba esquerra del riu Ripoll. Té sis habitacions amb bany i està situada al rovell de l'ou de Sant Llorenç Savall. Es tracta d'una casa de finals del segle XIX inspirada en el Modernisme i bastida pel mestre d'obres local de nom Pla. Després de 20 vint anys, quan la Fonda Rius va deixar de ser fonda, Sant Llorenç Savall havia quedat orfe per poder hospedar ningú. La iniciativa ara és obra de la Teresa Agell i el Josep Saladelafont i l'Hostal ja es va estrenar a finals del passat mes de febrer, hospedant una colla que feien un llarg trajecte amb les seves cavallerisses.
Anys enrere Sant Llorenç Savall, com Moià, era una destinació habitual per a la gent de ciutat que havien de 'prendre aires' com a prescripció mèdica. Avui no cal seguir prescripcions mèdiques per canviar d'aires, però continua sent altament recomanable amarar-se de natura a Sant Llorenç Savall. A cinquanta metres de l'Hostal ja podeu iniciar trajecte cap el monestir de Sant Llorenç del Munt -Matadepera passant per la magnífica Vall d'Horta i l'ermita de Sta Agnès, ruta que els seguidors històrics de la Matagalls-Montserrat coneixen prou bé. També podeu anar a Castellar seguint els magnífics meandres del riu Ripoll avall. O bé seguir els senyals blaus del Camí del Riu amunt i connectar amb Mura i Monistrol de Calders. O anar a les veïnes poblacions de Granera i Gallifa amb els seus respectius castells. Sant Llorenç Savall és una autèntica cruïlla de camins per descobrir.

Enhorabona als promotors de la iniciativa i molta sort.

TELÈFON RESERVES

655 778 913 (Teresa)

937 140 052 (Restaurant cal Ramon)

PÀGINA WEB DE L'HOSTAL DE CAL PLA

http://hostalcalpla.com/

Escriure un comentari

Desbrossaments per a ENDESA

Els vaig sentir de lluny estant. Les motoserres i també els crits, formalitzats en la llengua de Cervantes i variants. Eren sota una línia de mitja tensió. Hi havia no menys de 6 vehibles aturats dalt la serra de la Codina i dins la propietat de La Serra. Tots ells pertanyien a l'empresa de desbrossaments Funuyet, de St Esteve de Palautordera. Potser només va ser una impressió meva, però juraria que semblaven tots contrariats amb l'arbrada i tanta malesa prop de la línia. Pel que vaig anar escoltant, alguns semblava que tallaven els arbres sense avisar o bé sense calcular on eren exactament els companys de treball. Jo em vaig anar allunyant del lloc buscant barraques per altres bandes on no ploguessin arbres. A l'endemà em vaig trobar que els arbres havien estat tallats i abandonats al mateix lloc on havien caigut. La majoria havien aterrat cap a les bandes de la línia però d'altres eren sota mateix del lloc on es suposa que hauria d'estar net i estassat. Van tenir cura de la barraca ja esfondrada B195e i van deixar caure el pi tallat al costat mateix. Una altra barraca per desbrossar però, sembla que ha quedat coberta per una capçada tombada. He llegit que a l'empresa "seguimos estrictos procesos de trabajo' i que tots els seus treballs són 'supervisados por un técnico de zona'.
És una pràctica habitual la de deixar in situ els arbres tallats caiguts a tocar d'una línia? És quelcom que es pacta amb la propietat? Jo he vist que en treballs de desbrossament subvencionats per la Generalitat, el troncs dels arbres abatuts han estat fets a trossos i apilats al costat de la pista. Deixo la pregunta a l'aire, per si algú em sap respondre.

Escriure un comentari

Espeleopringuer i l'avenc Subils Godoy

Espeleopringuer: el Subils Godoy, un avenc sepultat sota un metre de terra i graves

Sense defallir en la nostra recerca del malaguanyat avenc Subils-Godoy, l'Espeleopringuer del mes de febrer va celebrar els seus 10 anys continuant les tasques endegades en l'anterior edició. Havent descartat qualsevol altre indret on localitzar l'avenc, el grup continuà treballant en una terrassa de torrent d'uns 9 metres quadrats coberts de sediment torrencials, on una estimació sitúa amb un 95% de probabilitats com el lloc on es situa la cavitat sepultada. Coneixedors per fonts orals i gràfiques que l'avenc s'obria a la mateixa llera i que una de les parets del primer pou de -11m s'obria en roca mare, el grup va fer una cata d'un metre cúbic de terra, descobrint que el gruix màxim de l'avinguda de l'any 1971 es situaria entre 1m i 1,5m de sediment. Aquesta valuosa informació permetrà triar el sistema més òptim per determinar la ubicació de la boca d'accés de l'avenc Subils-Godoy, donat que no seria factible (ni pràctic) remoure 9 m quadrats de terres i graves! Hom no descarta que en el futur es faci ús d'un geo-radar per tal de localitzar amb precisió la boca, el principal objectiu d'Espeleopringuer per aquesta important cavitat de Sant Llorenç del Munt i que en permetria fer un seguiment precís de la seva evolució al llarg de forts períodes de pluges torrencials. De moment però, i partint de la crucial dada de profunditat del sediment, hi ha prevista la fabricació d'un aparell anomenat 'penetròmetre' que permetria sondar manualment el lloc sense necessitat de remoure ni un centímetre cúbic més de sediment. En cas que es pogués confirmar la ubicació exacte de la boca d'accés a l'avenc, es plantejaria la possiblitat de fer una petita canalització de l'aigua del torrent que pogués facilitar el drenatge del pou i augmentar d'aquesta forma la probabilitat que aquest s'obrís de nou.

{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}

Escriure un comentari

De cara a barraca (39) La creu dels carlins 1.1

De cara a barraca (39) La creu dels carlins

Sembla ser que les creus gravades a l'interior d'algunes barraques (barraca del Coc, Rocafort de Vallbona) podria tenir relació amb el moviment carlí, tal i com apunta en Ramon Queralt a la seva obra 'Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent.' Sent el carlisme un moviment que comptava amb un important suport social provinent de les àrees rurals, els pagesos no veien amb bons ulls l'entrada dels principis econòmics liberals al camp, i sent també un moviment de defensa d'un catolicisme militant que no admetia la llibertat de culte ni tampoc la laicitat de l'Estat, les creus gravades a l'interior de les barraques podrien ser un discret avís de suport i adhesió a les partides de carlins que sovintejaren pel terme de Sant Llorenç Savall. En els bons temps de la vinya, la població llorençana fou un indret especialment significat en favor de l'arxiduc Carles Maria Isidre i les promeses de retornar els furs catalans.
Si aquest fóra el cas, la barraca B127 de cal Cames, a l'indret del Rossell, podria correspondre al que avui diríem un carlí 'extremista', donat que la barraca no té una creu gravada sinó dues de ben grosses (fotografia), una al costat de l'altra. El mateix Isidre Dalmau podria haver estat el parcer de la barraca de l'Isidre Dalmau de cal Cames a Salallassera, amb una altra creu gravada a la roca. L'altra barraca, situada al Galí i restaurada, la B391, també té gravada una creu a l'interior, de dimensions més modestes. Menys evident, segurament a causa del desgast, és la creu de la barraca B136 a la Vall de Maria. També era costum d'alguns pagesos de gravar a les pedres unes marques verticals indicant el nombre d'ensulfatades de la vinya, en senyal de recordatori (fotografia de les marques- barraca B20 a l'Ermengol).

ENLLAÇOS

6/004 Barraca de cal Cames 1.2

4/023 Barraca de l'Isidre Dalmau

De cara a Barraca (67) Recuperar de l'Oblit

{audio autostart}flickr.mp3{/audio}

Escriure un comentari

Més articles...

Pàgina 45 de 95