Diari d'abord
De cara a Barraca (32) barraca del Camí Ral
De cara a Barraca (32) Una barraca enmig del no-res
Poc esperàvem trobar aquesta barraca al costat nord del camí Ral, al vessant esquerre del torrent de la Cansalada. Però encara va ser més sorprenent trobar-la en un bon estat relatiu. La volta era esfondrada però la llinda era al mateix lloc que el seus constructors l'havien deixada. Una barraca engolida per un bosc frondós i bastida a tocar d'un torrent secundari del de La Cansalada. Haver trobat aquesta barraca sorpren, a més, per la llunyania i per la ubicació al costat nord del carener. Sens dubte a més de la proximitat amb un curs d'aigua que afavorís poder fer un petit embassament aprop, una altra bona raó per l'emplaçament de la barraca és que hi devia haver un camí carreter que marxava aprop de La Cansalada i del qual avui només podem seguir un corriol. La barraca és de planta quadrada i conserva a l'interior diverses postades o cocons. A l'estiu, com hem pogut comprovar en pròpia carn amb el Quim Solbas, la barraca serveix de refugi per una colla de mosquits que no et reben precisament amb els braços oberts. Vam fer una petita neteja pels volts i vam fer una mica de croquis. Els Amics de Rellinars, entitat adherida a la Coordinadora de Pedra Seca, estan d'enhorabona si no és que ja coneixien la barraca.
D'altra banda aquest estiu hem tingut ocasió de poder visitar una barraca excepcional dins el terme de Rocafort de Vallbona (Urgell). Una barraca que pel que fa al tancament és de proporcions megalítiques: tres lloses planes d'uns tres metres de llargària per uns 40 cm de gruix tanquen un habitacle picat a la mateixa roca mare d'on provenen. A l'interior, a més d'una creu gravada a la paret, trobem una altra pedra molt ben treballada i corbada, que fa de campana per una llar de foc. Els paraments són molt ben trenats i la única part esfondrada per la vegetació és el tancament lateral de la coberta, amb lloses que es recolzaven damunt un parament que les arrels han mig esfondrat. L'aspecte general de la barraca, amb aquesta impressionant coberta de lloses planes, és el d'un búnker inexpugnable i invisible, i tot fa pensar que podia haver estat obra d'un picapedrer. Valdria la pena refer aquesta petita part esfondrada, per tal de conservar aquesta construcció que pertany a una de les tipologies considerades més antigues de barraques a casa nostra.
D'altra banda aquest estiu hem tingut ocasió de poder visitar una barraca excepcional dins el terme de Rocafort de Vallbona (Urgell). Una barraca que pel que fa al tancament és de proporcions megalítiques: tres lloses planes d'uns tres metres de llargària per uns 40 cm de gruix tanquen un habitacle picat a la mateixa roca mare d'on provenen. A l'interior, a més d'una creu gravada a la paret, trobem una altra pedra molt ben treballada i corbada, que fa de campana per una llar de foc. Els paraments són molt ben trenats i la única part esfondrada per la vegetació és el tancament lateral de la coberta, amb lloses que es recolzaven damunt un parament que les arrels han mig esfondrat. L'aspecte general de la barraca, amb aquesta impressionant coberta de lloses planes, és el d'un búnker inexpugnable i invisible, i tot fa pensar que podia haver estat obra d'un picapedrer. Valdria la pena refer aquesta petita part esfondrada, per tal de conservar aquesta construcció que pertany a una de les tipologies considerades més antigues de barraques a casa nostra.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}