Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
-
Poques vegades una cavitat pren el nom d'una persona i no sol ser per pur caprici, com és ara el cas que ens ocupa. En Joan Pich va fer estada en aquesta cavitat per un període gairebé de tres anys, sojornant-hi pràcticament totes les nits. Just els tres anys d'emboscat durant el període de la guerra civil espanyola 1936-1939. Tres anys dins una cova, ben aviat són dits! Tanmateix pocs emboscats van fer el mateix que en Joan; entre ells sovintejava l'estratègia de no quedar-se permanentment en un mateix lloc, per por de ser trobats o bé per por a ser delatats. El cas d'en Joan Pich va ser diferent perquè la , llavors completament arrecerada pels arbres, era molt aprop del mas de can Jam (Castellar del Vallès) on ell vivia. De forma que mantenia molt contacte i podia rebre avituallament que tot sovint procedia del treball del mateix mas- tal i com ens recorda el seu fill, , que va tenir l'amabilitat d'acompanyar-nos a la cavitat.
L'Andreu va explicar-nos que els motius que van empènyer el seu pare a emboscar-se eren planerament per por a la guerra. Segons l'Andreu- el seu pare, empresari de Sabadell, no es sentia identificat amb cap bàndol ni en cap partit polític concret. O en cap cas mai tant com per sentir-se impel•lit a prendre les armes a favor de ningú. En algun moment de la seva estada va compartir l'amagatall amb una altra persona. Mai van ser més de dues - assegura l'Andreu, contradint els comentaris del Paco de can Torrella que creia que s'hi havia amagat més gent. Segons l'Andreu, aquella solitària estada perllongada i patidora dins la , va acabar convertint el seu pare en una persona bastant dubitativa i indecisa. No sé si hauria estat millor per a ell anar al front- es pregunta l'Andreu, mentre fem una cervesa després de la solana que ens havia caigut tot anant a cercar la cova. Passada la guerra, en Joan Pich va fer estada a la presó de Monjuïc durant uns tres mesos, acusat de ‘cobarde a Negrín i traidor a Franco' que era l'expressió més emprada aleshores pel règim de Franco a l'hora de jutjar els emboscats.
Segons recorda l'Andreu, l'accés a la cova es feia per la banda nord de la boca, tot sortint d'un corriol que menava a una pica on hi rajava sempre aigua. Per sort-continua recordant l'Andreu- aquells anys de guerra van ser anys de bones pluges que anaren bé per la fonteta, i també van ser bons anys de collites que ajudaren al manteniment de tota la família. De dia, en Joan Pich també ajudava en les tasques de conreu de . A la cova també s'hi podia anar venint de can Sallent, bo i planejant per sota de can Torrella. L'Andreu recorda que a la cova s'hi entrava a peu pla, un aspecte molt diferent al que té avui.
Un altre fet que ens recorda l'origen empresarial d'en Joan Pich és l'anècdota del vehicle que posseïa, un vehicle poc comú, que aviat va ser confiscat pels republicans i que va ser vist diverses vegades voltant per Sabadell.
En Paco recorda que per també hi sovintejaven els guàrdies civils, tot i que tenien predilecció per can Sallent. Sempre se'ls havia de tenir a punt un conill o una gallina. Fins que un bon dia un tal López, tinent a Castellar, va acabar en sec amb aquestes prebendes. L'Andreu també té un record molt viu de la presència dels tricornis pels volts de can Jam, vestint unes capotes llargues i sempre amb el fusell a l'esquena. La família Pich solia anar a can Jam per l'estiu i s'ho passaven molt bé. De més gran va saber que una tardor d'aquells anys ‘feliços' en van matar un prop d'allí (l'Elio Ziglioli, del maquis anarquista), però ells n'eren ben aliens.
En la nostra visita, l' va trobar la cova més gran de com ell la recordava. A les parets vam trobar-hi encara que haurien sostingut algunes prestatgeries fetes amb taulonets. Pel terra encara alguna olla vella, un parell d'ampolles de cava, i algun platet per espelmes. El més agradós de la cova: la temperatura fresca en plena canícula estival. Vam suar la cansalada apartant esbarzers i no ho hauríem aconseguit si no fos per la certesa que allí s'havia de trobar la cova indefectiblement. Un espai on s'hi van eixoplugar durant tres anys les temences d'un home, en Joan Pich, que no tenia cap desig d'anar la guerra.
AGRAÏMENTS
A l'Andreu Pich i Jam per l'oferiment d'acompanyar-me a visitar la cova i explicar-me els records del seu pare (dies 25-10-2002 i 27-6-2004). Al Paco de can Torrella per fer-nos de guia i per deixar-nos pas per la seva finca.
Per conèixer més sobre els emboscats de la guerra civil espanyola, paga la pena veure el documental de 2011 'Emboscats. Memòria d'una geografia secreta' emès per TV3.
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}
De cara a Barraca (48) restauracions i deconstruccions
La darrera barraca restaurada per la secció local 'Ballestar' de Pedra Seca ha estat la barraca 247 que nosaltres anomenem de 'la caixa d'abelles'. La caixa marca el punt on cal deixar la pista que remunta el torrent de Ricó per anar a trobar la construcció. La barraca és de dimensions extraordinàriament regulars, de parets molt ben trenades, i compta a l'interior amb una pel càntir de l'aigua. En fer la visita amb en , es va estassar els volts de la construcció i es va veure que el contrafort de la cara nord (fotografia) estava malmès de dalt a baix. En descobrir les pedres enterrades d'aquest sector, a més de grans arrels de pi que anaven en direcció a la barraca, també vam trobar una pedra basal, una de prou gran com per servir de base a les dues parets, que presentava una superfície inclinada cap enfora, molt apropiada per 'escopir' les pedres que s'hi recolzéssin. En les dues sessions matinals, a més de tornar a pujar el contrafort (fotografia), es va cobrir la amb cendres, terra i lliris.
Per celebrar aquesta restauració es va aprofitar per enrunar una altra . No és molt agradós això d'enrunar una barraca, però si és de com les que fa la pastisseria de Cal Domènec a Sant Llorenç Savall, pot arribar a ser una activitat molt gratificant. A l'aparador del forn podreu trobar, a més de barraques de xocolata, de barraques de vinya, confeccionades en pedra pel fuster-artista local Jep Marminyà. Alguns models venen equipats amb llum interior i tot! Ja veieu que tot plegat constitueix una emergent indústria del merchandising aplicada al món del barraquisme i, com en el cas de la companyia d'Obèlix, per comptes d'un menhir ben aviat tothom voldrà tenir una barraca de vinya al rebedor de casa o una barraca per guarnir el pessebre nadalenc!
De cara a finals de mes, la secció emigrarà cap a terres més solanes on el sol ens pugui trobar amb més facilitat. Us hi esperem!
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}
Nivell I Curs d’Iniciació a l’espeleologia ( 6 al 20 de març 2012)
Vine a compartir amb nosaltres un món ple de meravelles, descobreix que hi ha sota de les muntanyes que trepitgem. Apunta't a fer el curs a la Secció d'Investigacions Subterrànies del CET
Amb aquest curs el cursetista adquireix els coneixements necessaris per ser autònom durant la visita d’una cavitat, respectant el medi natural i coneixent les normes bàsiques de seguretat.
PROGRAMA:
Dimarts 6 de març. Presentació del curs Nivell I. Xerrada: Història de l'espeleologia.
Dijous 8 de març. Xerrada: Material bàsic i tècniques de progressió en espeleologia.
Diumenge 11 de març. Sortida pràctica a una cavitat horitzontal i pràctiques verticals en paret exterior. Escletxes i avencs de la Febró (Muntanyes de Prades, Tarragona).
Dimarts 13 de març. Xerrada: L’ecosistema subterrani i protecció del medi natural.
Dijous 15 de març. Xerrada: Prevenció d’ accidents i autosocors en espeleologia.
Dissabte 17 de març. Sortida pràctica a una cavitat vertical. Avenc del LLest i Avenc del Club (Parc Natural de St. LLorenç del Munt i l’Obac)
Diumenge 18 de març. Sortida pràctica a una cavitat vertical. Avenc de la Pleta i Avenc del Passant (Parc de Garraf, Barcelona).
Dimarts 20 de març. Xerrada: Activitats de la SIS i del CET / Clausura del curset.
Direcció: c/St. LLorenç, 10. 08221 Terrassa.
PREU DEL CURSET:
No socis: 85 euros. Inclou lloguer de material personal, assegurança federativa per tot l'any i quota de soci del centre excursionista.
Socis: 65 euros. Inclou lloguer de material personal i assegurança federativa per tot l'any.
INSCRIPCIONS:
A la secretaria del Centre Excursionista de Terrassa. Carrer St. Llorenç, 10. 08221 Terrassa
PER A MÉS INFORMACIÓ:
e-mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
telèfon: 657 62 60 40
Aquest curset va lligat al curset d'espeleologia Nivell II que es realitzarà del 17 d'abril al 10 de maig en el mateix CET. Aquest curs està enfocat als cursetistes que hagin fet un nivell I en el mateix Centre Excursionista de Terrassa o en alguna altre entitat.
Per a més informació: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. / 657 62 60 40
-
Quin partidàs! He sortit tard del treball. 6 minuts de regal versus 5% menys de sou i... Banjo, gol per l'escaire! He estat l'últim a deixar l'edifici. Tot a les fosques i el meu cotxe tot sol allà al mig, m'ha estalviat l'oblit diari de saber on para. Darkness, i ...gol! La nova rotonda de la C-58 l'he feta a plaer, com si ballés un vals en cercles. Sabadell sense una ànima m'ha donat una benvinguda de rei. El parking del centre comercial m'ha ofert totes les places vacants per si em vagava ocupar-ne quatre de cop. Gol de cap! Els passadissos del gran magatzem eren tots buits i convenientment encatifats per obrir-me pas. Show me the place. Els dependents encorbatats s'han girat amb elegància per saludar el seu millor client. El client. I al final del passadís dels llibres he trobat un jueu granadet que duia barret i estava assegut en una cadira de jardí. M'ha ofert un disc i jo, que només venia a comprar menjar, me l'he quedat mirant. Leonard. He's a lazy bastard living in a suit - m'ha dit. Semblava un muntatge, però m'ha convençut. Gol per l'entrecuix! He lliscat pels corredors en levitació a dues cames. Cinc caixeres que ho han vist, m'han disputat l'atenció. Totes disponibles per a mi i no era un reclam publicitari. Res de pauses comercials, hem anat per feina. Amen. Una ha cobrat, l'altra m'ha omplert tota sola el cabàs i la resta s'ho ha hagut de mirar, perquè jo tot sol no donava a l'abast. Gol de penalti! Al pàrking el caixer automàtic m'ha besat. Crazy to love you. La barrera ha trempat en veure'm passar. Gol directe de córner! Amb el motor s'ha engegat un cor d'àngels i pel camí ja eren un estadi cantant a cor què vols. Recoi amb el jueu! I got no future. I know my days are few. Carrers buits i plens de llum guiant el meu trajecte. Tirant pel dret cap a casa. I'm going home. Encara no he aturat el cotxe que la gata ja era damunt el capó, parant l'orella. Què escoltes? Old Ideas, de Leonard Cohen. Goooooooooooooollll! Els del bar no l'han sentit perquè estaven veient un partit de futbol. Anyhow. El resultat del partit d'avui? No ho sé pas, jo escoltava música celestial.
Si tots els dies fossin com avui guanyaria la lliga eternament.
-
Com alguns ja haureu pogut comprovar, en aquesta pàgina no publiquem dades gps. Publiquem ressenyes i mapes. I tampoc sempre. Vol dir això que estem en contra d'una tecnologia tan eficaç com és la del GPS? No, ben al contrari. Així que hem pogut l'hem incorporada a les nostres eines de treball i...abans que ho haguéssim fet! Però una cosa és la bondat d'una tecnologia i una altra ben diferent és fer-la servir indiscriminadament. Si heu llegit l'encapçalament d'aquesta pàgina web, nosaltres no ens adrecem a un públic que comença a conèixer Sant Llorenç, sinó que ho fem majoritàriament a persones que ja en tenen un cert coneixement. Persones que saben interpretar un mapa, que coneixen la toponímia bàsica de Sant Llorenç. He rebut alguns escrits de persones que, amb molt bona fe, pretenien impulsar la difusió d'aquesta pàgina a través de xarxes que usen GPS gairebé garantint un 80% més de visites al nostre lloc etc... però no és la nostra fita fer que moooolta gent vagi enlloc (això li deu interessar a la Diputació, si de cas) ni que ens visitin a mil·lers la nostra pàgina. Té més a veure en adreçar-nos a persones que comparteixen d'una manera ben especial aquest entorn privilegiat que és el parc de Sant Llorenç. I això sí que ho estem aconseguint.
Tampoc volem amagar que si un es limita a seguir la fletxa d'un GPS prèviament ammunicionat amb la informació precisa, probablement no trobarà res de nou. Es limitarà a copiar el camí i visitar els mateixos llocs que altres han traçat, i molts cops sense apreciar-ne el valor. Si en canvi, s'arma de paciència i mira, llegeix i remira les indicacions d'una ressenya i un mapa, és molt probable que pel camí descobreixi alguna novetat. Això sí que val la pena i s'aproxima, per afinitat, al nostre treball. Els números, com els soldats, són anònims i no tenen cap valor. Manta vegada la gent que es limita a fixar la mirada en un grapat de números només els importa batre rècords, assolir objectius, arribar a lloc i perden de vista el paisatge i el camí. Acabades les piles, acabada la caminada. No és la nostra filosofia. Si algú no vol llegir ni tampoc sap ni vol interpretar un mapa, per a nosaltres millor que es quedi a casa. Per això no publiquem dades GPS. La qual cosa no vol dir que no les compartim amb els amics i espeleòlegs carregats de cordes!
