Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
-
Llegeixo que fan un acte reivindicatiu en defensa de la immersió lingüística a Catalunya. L'acte el fan el dia 12 d'octubre a Terrassa (Vallès Occidental, Catalunya). I ja està bé defensar la nostra llengua, però si l'atac ha vingut del govern de la capital espanyola, no sé pas per a qui anirà adreçada la música d'aquest acte, i a Madrid no crec que els arribi. Suposo que es tracta que ho escolti l'Artur Mas perquè vagi a Madrid i a canvi de respectar temporalment la immersió linguística, Madrid iguali els nivells d'espoli econòmic d'anys anteriors. Llavors el Mas serà aclamat i victorejat pels seus com a defensor de la pàtria i per saber escoltar el seu poble. És un vell hit de temporada que sempre funciona: un pas enrere i un endavant, i al final tens la il·lusió que avances!
Vindria a ser la musiqueta de sempre, com la que d'aquí a dos dies sonarà a les eleccions generals espanyoles: el tradicional canvi de guàrdia amb el PSOE lliurant les claus del poder al PP, en un ritual molt ben documentat i, sobretot, molt ben escenificat perquè cada vuit anys sembli del tot diferent. La organització ja té anys d'experiència en aquests afers i això queda ben palès. És el ball espanyol que, com sempre, alguns mercaders catalans saben aprofitar molt bé. En aquest cas i amb l'ajut del PP, CiU es farà la 'víctima' de "l'opressor espanyol" i gairebé sense haver de demanar disculpes, anirant retallant serveis públics a casa, amb l'excusa que això és el que volen a Madrid que, al seu torn, dirà que és els que volen els alemanys. I jo llavors no aniré a votar més, perquè ja sé que al col·legi electoral no trobaré enlloc la candidatura de la Merkel, ni el grup d'inversions Goldman Sachs, ni el Partit Republicà americà, ni cap d'aquests que, pel que es veu, són els que remenen les cireres. I jo en aquesta mena de demo-cràcies (de l'anglès demo, prova) el que voldria és experimentar la diferència entre votar el Rockefeller, l'Onassis o la banca March. En fi, poder triar un poder de veritat, aquells que se suposa que sí saben què fer amb els diners, veterans en la matèria perquè ja han trampejat dues grans guerres mundials. Una música que val a dir que més que ballar, fa desfilar. La música de fons de tota la vida. Un dos, un dos, un dos!
De cara a Barraca (44) una barraca amb vistes
La colla de Castellar de Pedra Seca ja estan brodant el seus treballs. No es 'limiten' a pujar barraques de vinya derruïdes sinó que ara ens ofereixen noves perspectives, com és aquesta barraca de Les Arenes, una joia més al pas del riu Ripoll. Quan l'havia trobada era poca cosa més que un cercle de quatre pedres això sí, un cercle de mides importants. Ara, un cop pujada, és una barraca d'aquelles gegants. Doncs bé, com que ningú pot dir que no hi era els de Castellar hi han deixat una que mira directament a un lloc emblemàtic, i per fer-ho possible han comptat amb alguns follets del bosc que passaven per allà i es van avenir a fer aquest treballet de poda selectiva. Ara la barraca no. 60 de Castellar del Vallès és una barraca amb vistes, una barraca imponent de cinc estrelles. També s'ha de fer notar que amb els darrers treballs dels castellarencs els acabats també són més ben acabats: amb la pedra ja hi tenen conversa i els diu on ha d'anar per quedar millor. És la recompensa per una pràctica tan sostinguda.I ara, per acabar-ho de reblar, han obert una altra finestra, aquesta encara més gran, a través d'Internet. Podeu seguir els seus treballs al següent blog, gairebé en rigurós directe
http://pedrasecacastellar.blogspot.com/
Hi podreu trobar, entre d'altres perles, una barraca construïda al mateix pati del ' Rossinyol', el jardiner de la colla i un article que els han dedicat el diari de Sabadell. No hi ha dubte que aquesta colla d'autoanomenats jubilats estan vivint una cinquena juventut que està repartint els seus fruits a dojo, generosament.
Llarga vida a aquests profetes, apòstols de la pedra seca!
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}
Després de set anys a ple rendiment del caudelguille ja va sent hora que desvetlli el secret més ben guardat d'aquesta nau: el seu creador. El secret de l'Unicorn es diu Cesc Vila i és el responsable que aquest vaixell no s'hagi enfonsat enmig de les tormentoses aigües dels mars d'Internet, farcits de pirates i monstres de tota mena. És l'autèntic capità que en fa el manteniment i ens ha guiat a les primeres posicions de Sant Llorenç del Munt. I a hores d'ara ja és comandant d'una flotilla. Aquestes són algunes de les seves millors naus
Si teniu cap interès o afició que volgueu compartir a la xarxa, aquest és el vostre home. Res de falses promeses. El Cesc és versàtil, fiable, econòmic i millor persona. Això sí, no fa miracles: heu de tenir clar a on voleu anar amb el vostre vaixell. Feu-vos un croquis del que voleu donar a conèixer i jo us recomanaria que trieu els exemples d'Internet que millor il·lustrin la vostra idea. El Cesc posarà en marxa el maquinari i al final tot el que haureu de saber és com atiar la caldera i fer girar el timó, els engranatges queden a mans del Maquinista i Gran Capità. I ja està, no hi ha més secrets!
Per aquells amants de les vàlvules i vísceres informàtiques, us deixo alguns dels comentaris tècnics del Cesc Vila.
El web caudelguille està construït sobre una plataforma Joomla. Joomla és el que se'n diu un CMS, és a dir, un gestor de continguts. Els CMS permeten editar el contingut del lloc web d'una manera fàcil i sense coneixements de programació. Joomla és una aplicació programada bàsicament en llenguatge PHP sota llicència GPL. Existeixen altres CMS igualment vàlids com ara Drupal,WordPress, TYPO3, PHP-Nuke, però ens va semblar que Joomla, per la gran quantitat de components, mòduls i plugins que existeixen per poder-los adaptar a qualsevol pàgina, era l'eina més adequada per realitzar aquest web. Tot i que el "motor" de Joomla és sempre el mateix hi ha una quantitat enorme de plantilles que es poden adaptar segons les necessitats que precisi cada lloc. Amb coneixements de HTML, CSS i també de Photoshop, es pot donar un toc personalitzat a cada plantilla fent-la única i diferent de tota la resta. Amb components tan potents com Seyret, MyBlog o Frontpage SlideShow és possible realitzar un web atractiu i enraonat, amb una navegació fàcil i clara i un disseny net i endreçat.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
-
Dissabte érem a Viladecavalls, petant la xerrada sota l'ombra d'una morera quan de sobte vam sentir un espetec contra una paret de la casa. Semblava que el veí hagués llençat una bosseta plena de sorra però no, allà terra hi havia un ocell groc de la mida d'una merla. Era una famella d' (Oriolus oriolus) que s'havia trencat el coll topant amb la paret, tal volta amb una finestra. En pocs segons era mort. Vam assegurar-nos que no hi hagués cap Walt contrariat aprop que l'hagués pogut fer caure, però no vam veure res. El vam enterrar al mateix jardí amb una cerimònia presidida pels menuts de la casa. Mai m'havia trobat en un cas així. He vist (pocs) pel bosc i sempre m'ha semblat que volen massa rectes. Semblen torpedes, i amb el groc tan cridaner que vesteixen potser deuen fer una trajectòria massa previsible pels depredadors. No planegen, aletegen constantment. I per això em va sorprendre molt llegir que són ocells migratoris que, gairebé com l'àliga marcenca, venen de l'àfrica per fer el niu i cap a l'octubre-novembre tornen avall. Han d'estar molt ben musculats per poder fer tants quilòmetres! Sembla ser que la espècie està en recessió i cada cop costa més de trobar.
La vegada que vaig experimentar una cosa semblant va ser aprop del turó de Bocs. Estava assegut i descansant a l'ombra d'un bosc espès quan de forma imprevista vaig veure com un ocellot enorme s'estampia literalment a terra, uns tres metres d'on era jo. Per sorpresa meva 'allò' no va esclafar-se. Era un astor que assajava de caçar alguna cosa i tant aviat com va adonar-se de la meva presència va sortir del bosc amb la mateixa desimboltura. Per uns segons vaig sentir l'esgarrifança de mutar-me en un ratolí indefens i haver de sentir l'alè d'una rapinyaire tan aprop.
Del que diu l'oriol
L'oriol és un gran menjador de cireres. Quan veu un cirerer carregat de cireres perd el cap i no para de dir amb gran alegria:
-. Són madures les cireres,
són madures les cireres,
mal any, mal any.
Un dia estava atipant-se de cireres sense parar de ponderar-les; un caçador el va sentir, però el gaig l'avisà dient-li:
-. Mira a baix, mira a baix.
referint-se al caçador. Però l'oriol, entusiasmat, ni el sentia, i vinga menjar i lloar les cireres. El caçador li engegà un tret i el pobre oriol caigué mort. El gaig, en veure-ho, va fugir corrents tot dient:
-. Cagai, cagai, cagai.
Contada per Concepció Coll, de Vic. (1922)
AMADES, JOAN. Folklore de Catalunya. Rondallística. Ed. Selecta S.A. 1950.
El dibuix de l'oriol és tret de wikipèdia
{audio autostart}pavana.mp3{/audio}
-
Si heu pujat al Montcau, haureu vist la instal·lació per part de l'empresa Naturalea, d'unes cordes fixades al terra, per tal que la gent pugi al Montcau per un camí concret. Li han fet la clenxa a la calba del Montcau amb la idea de preservar l'ambient de rocater, que es devia anar degradant. És una idea, i la direcció del parc té tot el dret de defensar-la. Però com ja va sent habitual la direcció del parc sempre amaga l'altra cara de la moneda: un dels rocaters d'accés al cim dels Cortins, al costat del Montcau, ha estat absurdament tallat amb serra radial. Sembla ser que han estassat el corriol i col·locat algunes baranes de fusta del nostre amic fuster, però quan han arribat al rocater, del tot planer i sense pèrdua, no els han agradat les rugositats i han decidit destrossar-lo a dentellades de radial i han picat unes escaletes a la roca (veure fotos més avall). Són aquestes les bones 'pràctiques' que tant els agrada predicar? D'una banda ens venien que desmantellaven les restes d'una urbanització que per cert, no està del tot , i d'amagat l'enterraven en un abocador dins el parc. Després d'obrir la pista de Matarrodona van editar un Pla d'Usos del Parc...
Codis de bones incoherències i Plans d'incoherència és el que hom pot anar veient en els darrers anys amb aquesta direcció tècnica del parc. I per damunt de tot, la desinformació. Jo només rebo un butlletí de la Xarxa de Parcs explicant les festes del 'Viu el parc' (Viu els pobles- més aviat!) i similars, on accions com aquesta no les veig mai anunciades.
ROCATER TALLAT AMB RADIAL
