Benvinguts al Diari D'abord,
Aqui trobareu una miscel·lània de reflexions, d'històries, de contes, d'estudis sobre el maquis, de notícies breus sobre el Parc etc. Si voleu anar a un grup concret seleccioneu un dels TAGS al mòdul de la dreta que duu el mateix nom.
Diari d'abord és un mapa que es va fent dia a dia i mira d'assenyalar la meva posició.
Avís per a navegants: la brúixola no sempre assenyala el nord.
JGM
-
...hi ha la bona confitura, la de les il·lusions. Avui hem tingut el plaer de confirmar-ho. Es poden comptar amb els dits d'una mà els que cerquem i explorem cavitats a Sant Llorenç i la majoria de vegades en treiem cavitats ínfimes (pots), que són les dimensions majoritàries i que corresponen a les característiques del nostre massís. Si les apleguéssim juntes potser en treuríem un munt de metres, però no es tracta únicament d'això, de comptar metres, sinó de gaudir-les. I això és el que hem fet avui: explorar per primer cop un nou avenc al massís que s'amagava rere d'aspecte més aviat anèmic: però dins hi havia silenciosa una de dimensions espectaculars que ens ha deixat esperant dues setmanes carregades d'il·lusions i expectatives. Expectatives que avui s'han vist confirmades segons les regles de la nostra muntanya: baixat el pou d'uns 15 metres una magnífica (probablement de les més grans del massís, després de l'avenc del Llest) i unes galeries dibuixant una forma de T, i a cada punta una capelleta adornada de concrecions o bé amb les gairebé intactes que no sabem encara com hi va poder anar a parar, i al bell mig de la sala un immens òrgan de catedral, fet d'una colada estalagmatíca de vint metres d'altura, gravada pacientment per l'aigua amb un púlpit a dalt de tot per poder adorar el Gran Gaiatu, el nostre tòtem exploratiu. I el so de l'organ avui era el d'una melodia de miríades de gotes caient des d'una volta de 23 metres d'altura i també de cadascuna de les capelletes, en Hi-Fi 5.1. Un concert memorable. Res no podrà espatllar les hores de felicitat passades allà baix. Res. El que hem viscut avui la muntanya ho serveix a comptagotes, potser cada deu anys d'exploracions, però quan arriba el moment es converteix en un regal per a tota la vida i jo dono gràcies per haver estat allà.
Ah! per cert l'avenc, un cop esgotats els topònims del lloc, es dirà (terme de Sant Llorenç Savall), en honor al seu que, a més, avui ha fet el seu primer descens inaugural a un avenc. Ha baixat amb el cor més que amb la raó! Amb la qüestió del nom, ell hauria volgut passar més desaparcebut, però s'ho mereix de totes totes. El seu ingent treball exploratori bé s'ho val, i ens ha servit en safata un pou ple d'il·lusions. Enhorabona a tots els !
NOTA - les fotos de l'interior de la cavitat són d'en Ramon Suades.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
Si el lema de campanya del PSC-PSOE és "Per a Catalunya no és el mateix Rubalcaba que Rajoy", cal suposar que per a Espanya sí que és el mateix, no és així estimats directors de campanya? Amb aquest lema dedicat als rivals, el PSC fa diverses coses: 1 amenaçar el ciutadà d'una forma obscena, introduint el maniqueisme dins el congrés. 2 fer aflorar el vot útil a Catalunya, el de la por 3. Caure en l'empobriment de les opcions polítiques, on només hi ha per triar a A o B, triar entre el bé i el mal 4. considerar que els espanyols són uns rucs, perquè no saben que el PP i el PSOE no marquen cap diferència al seu territori. I la resta d'opcions no existeix, perquè així ho han decidit 'democràticament' quatre parlamentaris electes i de retruc, els mitjans de comunicació que per inèrcia d'ofici també hi estan d'acord.
I pel que fa al PP només dir que Espanya encara deu ser molt catòlica, apostòlica i romana des del moment que sembla haver perdonat l'Espanya PePera que va entrar a l'Iraq a sang i fetge amb l'excusa de buscar armes de fantasia, que va mentir a consciència acusant ETA pels atemptats de Madrid etc., tot allò que suposadament els va treure fulminantment de la poltrona. O això o és que la memòria és molt curta i dura el que dura un telenotícies, que també podria ser.
El que no deixa de ser inquietant és que en democràcia el vot hagi de ser OBLIGATÒRIAMENT anònim, especialment quan els demòcrates insisteixen a dir que les eleccions són la 'festa de la democràcia'. Doncs deu ser la festa de les disfresses, perquè si hom té clar que l'anonimat és la resposta a la por a ser reconegut, aquest fet representa una claríssima debilitat del sistema democràtic actual, on a priori tothom és lliure d'expressar-se, d'opinar i triar obertament les opcions que desitgi, sense haver de tenir cap por. I com que jo vull una democràcia sense por, ja avanço què votaré: A. vot independentista, que haurà de ser anul·lat perquè en aquests moments no hi ha cap opció que prioritzi la independència, sinó és reforçant la d'Espanya. B. Escaños en blanco, perquè a Espanya no hi hagi poltrones catalanes, i per anar buidant aquest sistema antiquat de falsa representativitat C. Abstenció, perquè a causa d'una activitat infinitament més interessant, potser no podré anar a votar. I vosaltres, què votareu? Us fa por aquesta democràcia?
La Sirena i els envasos de plàstic.
Avui he enviat el següent missatge curt a La Sirena, la popular cadena de congelats. A veure què ens contesten i què tardarà el seu Servei d'Atenció al Client a deliberar sobre el tema.
"Benvolguts,
sóc consumidor dels vostre productes. La meva consulta és la següent:
a la popular revista Mía (VILA JOYA, Ana. Revista Mía. Novembre de 2008. p.38. "¿El plástico perjudica a los alimentos?".) la dra. Vila assegura que els plàstics poden despendre substàncies cancerígenes (dioxines) tant a temperatures de congelació com de re-escalfament, i els desaconsella completament. Quina és la vostra posició al respecte, donat que la majoria dels vostre productes estan envasats en plàstic.
Ben cordialment,
Jordi Guillemot"
RESPOSTA DE LA SIRENA, EN MENYS D'UNA HORA:
Benvolgut Jordi,
T'agraïm que facis ús del nostre Servei d'Atenció al Client a través de la web. En relació amb el teu mail t'informen que en quant a la utilització de materials plàstics en contacte amb els aliments, a tots els països de la Unió Europea, per què un plàstic pugui ser utilitzat en contacte amb aliments, ha de complir les condicions previstes al Reglament 1935/2004 sobre els materials i objectes destinats a entrar en contactes amb els aliments.
Per una altra banda, LA SIRENA i els seus proveïdors s'ajusten a la normativa vigent en cada moment a la Unió Europea, en quant a les exigències relacionades amb la seguretat alimentària, tenint en compte també la possible evolució tecnològica dels materials, i les recomanacions dels organismes oficials (p. ex.: AESAN - Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició).
Des de LA SIRENA es fan auditories dels nostres proveïdors per vetllar pel compliment d'aquests aspectes.
Restem a la teva disposició. Atentament,
Montse Puig
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Server d'Atenció al Client
La Sirena
Bé, aqui no hi han matisos: m'han remès directament al reglament 1935/2004, la normativa vigent Europea, a la evolució tecnològica dels materials, i a l'agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició. Un 10 per LA SIRENA i la puntualitat de la resposta. Seguirem parlant del tema.
I en seguim parlant perquè segons un estudi recent de la UAB (2011), un estudi científic i no pas purament reglamentari o normatiu, assegura que molts plàstics contenen una substància, el bisfenol, que es pot ingerir i pot provocar, entre d'altres coses, una disminució de la fertilitat, un augment del risc que el fetus desenvolupi la Síndrome de Down. Us remeto directament a la notícia de la pròpia universitat, i deixo a la vostra conveniència que l'AESAN, La Sirena o qui sigui canviin la normativa vigent i/o els procediments a mida que la indústria va experimentant amb nosaltres.
ENLLAÇOS
De cara a Barraca (45) Males Herbes
Ara que hem encetat la secció de barraques potser fóra bo aprofitar per comentar que en la recerca de les barraques no ens hem limitat a trobar-les i a documentar-les sinó que en el 90% hem aprofitat per lliurar-les de les 'males herbes' i incipients arbres que hi creixen massa aprop, fent-hi una mica de neteja. En alguns casos també hem situat algunes pedres per evitar un enrunament imminent. En qualsevol cas, si heu decidit seguir els itineraris que us anem proposant, potser fóra una bona idea que duguéssiu unes tisores de podar i aprofitar la caminada per insistir en la tasca de neteja. I com que no totes les herbes són perjudicials per a les barraques, us fem cinc cèntims del que hem pogut veure sobre el terreny.
MALES HERBES
1. En primer lloc tenim la presència d a menys de dos metres d'una barraca: tant el creixement de les arrels com el propi de l'arbre són capaços de desplaçar parts vitals de la construcció, a més del risc que en pot suposar la seva caiguda o d'alguna de les branques p.e. carregades de neu o bé després d'un incendi. En general aquest 'perímetre de seguretat' es pot veure ampliat depenent de la situació i estat de l'arbre en qüestió. En el cas de petits d'alzines, és fins i tot recomanable intentar-ne el transplantament per contribuir a tornar a equilibrar la presència d'aquest rei dels arbres als nostres boscos.
2. , probablement la planta-matoll més mortífera i que major nombre de baixes ha infringit a les barraques. La seva capacitat de rebrot i la seva especial predilecció per travessar , fan que juntament amb un creixement ràpid del seu tronc, sigui el botxí número 1 de les barraques.
2. , tot i que menys freqüent que el roldor, aquest arbust pot arribar a desenvolupar troncs de la mida d'un petit arbre. El fet que la seva espessa i esponerosa capçada es desenvolupi arran de terra, ha propiciat que en alguns casos les barraques que es trobaven a frec tinguin l'aspecte d'haver 'explosionat' i en resulti gairebé impossible la seva re-localització
. 
3. Càdecs, brucs, estepes i romanins: especialment nefasta és la seva presència a la coberta de la barraca, on arriben a desenvolupar arrels tan profundes que poden provocar fractures a la volta per on acaba filtrant aigua, llum i terra de la coberta.
4. En barraques enrunades és fàcil trobar un interior farcit d'esbarzers, que s'hi han desenvolupat mercès la humitat i retenció d'aigües dins els paraments. Els esbarzers, grans colonitzadors de fractures i esquerdes en edificacions, solen rubricar el desenrunament final d'aquestes construccions. Pel que fa les , provats paràsits i ofegadors d'arbres, tot i que presents en algunes construccions, no ha quedat clara la seva contribució en l'enrunament de cap barraca i per contra, quan no és abundant, han afegit un 'artístic' en algunes d'elles tal com s'utilitzen a propòsit en algunes façanes i patis de cases.
En qualsevol dels casos descrits, no és bo retirar la vegetació tibant-la d'arrel, perquè el que probablement aconseguirem és esllavissar la barraca. Cal sempre tallar amb tisores, podalls o xerracs.
Per contra són especialment indicats a les nostres contrades els i derivats, fàcilment transplantables i que amb els seus bulbs de creixement superficial no malmeten la coberta de terra i ajuden a mantenir-la cohesionada. Altres plantes benefactores que hi creixen espontàniament són el crespinell, la farigola, el marcet, les falgueres i altres . Pels llocs humits i obacs, les voltes també es poden cobrir amb molsa amb una funció impermeabilitzant ben eficaç.
{play}images/stories/mp3/marxapedra.mp3{/play}
-
En una matinal pletòrica, precedida per unes jornades d'embardissades de pronòstic, per fi hem acabat trobant el . El mateix que va descriure per primer i darrer cop el (SIS) l'any 1971, quan aleshores cercaven l'avenc de Rosseguers. 40 anys despistat ha romàs el forat! I avui, a gairebé mitjahora d'iniciar l'embardissada, a les 11 del matí, l' (SIS) cantava la troballa en la seva primera sortida que feia a la recerca del Forat. Vista la seva eficàcia hem decidit que l'Eduard ens hauria d'acompanyar a trobar els dos ossos que encara són a les nostres llistes de cavitats perdudes: l'avenc de la Riba i l'avenc dels Morros Curts. Tot s'ha de dir que el Ramon Suades (UES) havia acotat molt bé les dues/tres torrenteres que faltava mirar, unificant totes les dades gps de les anteriors cerques i fent-les coherents amb els comentaris i que ens ha fet arribar el propi Salvador Vives. La cavitat ens ha sorprès molt gratament, tant per les dimensions (dos pous de -5m i una àmplia galeria en forma de L d'uns 13 metres de recorregut) com per la seva fàcil localització, sobretot a partir d'ara.
La cavitat és a uns 5 metres d'una i a uns vint de la del torrent de La Saiola. Tant ens ha agradat que fins i tot proposarem al seu descobridor que per comptes de Forat el poguem anomenar Cau dels Despistats, per donar-li encara una mica més de rellevància! Per acabar la matinal, i sobretot per satisfer l'afany d'embardissada que s'ha estruncat tan aviat, hem visitat la darrera cavitat trobada pel mateix : la cova del Sot del Teix. envaïda literalment per una figuera, amb uns 15 metres de recorreguts a la qual hem arribat bo i passant per l'. Pensàvem que seria la darrera troballa de l'any, però encara en Quim Solbas ens ha explicat via sms una darreríssima troballa que acaba de fer aquest mateix cap de setmana. Ja ho veieu, amb la troballa del Forat dels Despistats tanquem un cercle de 40 anys i borrem la cavitat d'una llista que en feia quinze que hi era, però tal i com ens diu el Salvador Vives en un article de referència obligada: no ens quedem pas immòbils en aquest camí que hem emprès de l'espeleologia. I amb el desig que duri molts anys!
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
...hi ha la bona confitura, la de les il·lusions. Avui hem tingut el plaer de confirmar-ho. Es poden comptar amb els dits d'una mà els que cerquem i explorem cavitats a Sant Llorenç i la majoria de vegades en treiem cavitats ínfimes (pots), que són les dimensions majoritàries i que corresponen a les característiques del nostre massís. Si les apleguéssim juntes potser en treuríem un munt de metres, però no es tracta únicament d'això, de comptar metres, sinó de gaudir-les. I això és el que hem fet avui: explorar per primer cop un nou avenc al massís que s'amagava rere una d'aquestes covetes d'aspecte més aviat anèmic: però dins hi havia silenciosa una boca de pou de dimensions espectaculars que ens ha deixat esperant dues setmanes carregades d'il·lusions i expectatives. Expectatives que avui s'han vist confirmades segons les regles de la nostra muntanya: baixat el pou d'uns 15 metres una magnífica sala central (probablement de les més grans del massís, després de l'avenc del Llest) i unes galeries dibuixant una forma de T, i a cada punta una capelleta adornada de concrecions o bé amb les restes d'una cabra gairebé intactes que no sabem encara com hi va poder anar a parar, i al bell mig de la sala un immens òrgan de catedral, fet d'una colada estalagmatíca de vint metres d'altura, gravada pacientment per l'aigua amb un púlpit a dalt de tot per poder adorar el Gran Gaiatu, el nostre tòtem exploratiu. I el so de l'organ avui era el d'una melodia de miríades de gotes caient des d'una volta de 23 metres d'altura i també de cadascuna de les capelletes, en Hi-Fi 5.1. Un concert memorable. Res no podrà espatllar les hores de felicitat passades allà baix. Res. El que hem viscut avui la muntanya ho serveix a comptagotes, potser cada deu anys d'exploracions, però quan arriba el moment es converteix en un regal per a tota la vida i jo dono gràcies per haver estat allà. 
