D'euros. El President Mas diu que hem de ser conscients que Catalunya està endeutada de l'ordre de 8400 milions d'euros. La pregunta que cal fer-se és: on era ell i la seva consciència d'estadista, mentre pujava el comptador dels números vermells? On era la 'oposició' per oposar-s'hi? On era la seva premsa per denunciar?
Com és que el Mas ara declara que per fer els pressupostos busca la complicitat i el màxim consens dels partits que ens han dut a aquesta descomunal fallida? Com és que el Parlament en ple no va tenir la vergonya d'amagar-se sinó que ben contràriament va sortir a fer campanya electoral? Jo no recordo haver demanat cap crèdit a la Generalitat ni haver obtingut cap servei per aquest import, no recordo haver estirat més el braç que la màniga, no recordo haver estafat ni tan sols un 5% aquesta quantitat *. Tampoc conec a ningú que ho hagi fet. Però en canvi el Mas estava ben content d'haver 'guanyat' unes eleccions que tenien com a premi aquest deute i una bona poltrona... creieu-me, no necessitem lideratges engominats ni discursos predissenyats. El que necessitem és recuperar el nostre poder com a poble i no deixar que aquests quatre enclenxinats ens suplantin. Avui ho podem fer a través d'Internet a tot el món i d'un dia per l'altre.
El que s'ensorra no és la capacitat de les persones per treballar i pensar, ni tampoc la visió preclara que només la cooperació justifica i fa avançar una societat. El que s'ensorra és el poder i la seva forma tradicional d'operar. El que s'ensorren són les falses democràcies estratègicament liderades per dividir la població i tranquil·litzar els grans inversors. El que s'ensorra són els mitjans de comunicació unívocs, que només esperaven que t'empassessis la pastilla diària de males notícies, l'enèsim partit Barça-Getafe i unes prediccions metereològiques inapelables. Avui no necessitem un euro fort ni un dòlar fort, avui necessitem una moneda única mundial, un sou mínim mundial, una mínima dignitat que ningú ha de perdre, un llenguatge econòmic comú.
* Per cert, on és el convergent Millet, que el mateix dia de la manifestació a favor del Nou-estatut-ja-és-aquí traslladava a correcuita els quadres de casa seva? L'actual 'govern dels millors' també li retallarà diàriament un 5% de la seva estafa cada dia que passa, a l'inrevés del que es fa amb els treballadors, o haurem d'esperar que sigui tele-notícia exiliant-se voluntàriament a les illes Caiman?
Us adjunto un text del sr. Vicenç Navarro (elplural.com) que convida a reflexionar sobre els resultats reals de les darreres eleccions i sobre l'envoltori mediàtic que ho preten encobrir.
NO EXISTE MANDATO PARA LAS POLÍTICAS DE AUSTERIDAD DE LOS GOBIERNOS PP Y CIU
Vicenç Navarro 5 de diciembre de 2011.
Como era predecible, la mayoría de los medios de mayor difusión del país están presentando una imagen de lo ocurrido en las elecciones del pasado 20-N que no se corresponde con la realidad, y ello es consecuencia de que, en su descripción de los resultados electorales, no tienen en cuenta las enormes deficiencias del sistema electoral español. Al centrarse en el número de escaños obtenidos el día de las elecciones se ignora que tal mayoría de escaños no corresponde con la mayoría real del país. No es cierto, como están anunciando tales medios, que España se haya movido a la derecha. El hecho de que, excepto Cataluña y el País Vasco, todas las CCAA fueran azules (el color del PP) en el mapa gráfico del resultado de las elecciones, dio un mensaje falso de que España se había corrido a la derecha. España (desde el punto de vista electoral) es toda la población que podía votar, es decir, el censo electoral. Pues bien, el censo electoral muestra que en las elecciones del 20-N el apoyo popular al Partido Popular fue del 30,27% que fue únicamente un 0,97% superior al que consiguió en 2008. Mírese como se mire, un incremento que es inferior al 1% del censo es un incremento minúsculo sobre el cual ahora se está montando todo el mensaje mediático de que la población española se ha corrido a la derecha. Es importante que esto se entienda porque según fuentes próximas a la dirección del PP, el señor Mariano Rajoy, presidente del PP, ha prometido a la señora Merkel que va a recortar 18.000 millones de euros en los próximos meses, que los medios de mayor difusión presentarán como resultado de un mandato popular que los datos muestran claramente que no existe, puesto que el PP no representa a la mayoría de la ciudadanía en España. Una situación semejante ocurre en Catalunya, donde el partido gobernante, CiU, ha presentado los resultados de las elecciones como prueba del apoyo por parte de la población catalana hacia los recortes que han llevado a cabo al frente del gobierno. CiU ha obtenido sólo el voto del 18,8% del electorado catalán, es decir, de los catalanes que podían votar. Es por lo tanto una fuerza muy minoritaria en Catalunya. No llega ni siquiera a uno de cada cinco catalanes. No se puede deducir de estos datos que haya un apoyo popular a estos recortes, tal como el gobierno Mas está presentando los resultados de estas elecciones. La gran noticia del domingo fue, no el movimiento de la ciudadanía a la derecha, sino el descenso muy notable del voto del partido socialista, el PSOE en España y el PSC en Catalunya. El PSOE pasó del 32,19% al 19,49% y en Catalunya del 31,7% al 17,1%. La pérdida de estos votos se debe, en gran parte, a la aplicación de políticas económicas de carácter neoliberal que han antagonizado a sus bases electorales. La movilización mediática para acentuar un mandato que no existe La gran mayoría de los medios de España son conservadores o liberales (en realidad neoliberales). Ello explica el mensaje que transmitieron inmediatamente después de las elecciones de intentar presentar las elecciones del 20-N como un movimiento de la población de los distintos pueblos y naciones de España hacia posturas conservadoras y neoliberales. De esta manera se está construyendo una interpretación de lo ocurrido en el 20-N como un mandato para recortar todavía más el escasamente financiado Estado del Bienestar español. El objetivo de mostrar el mapa electoral de España de color azul y Catalunya de un azul más intenso era precisamente afirmar que España es hoy de derechas. Los datos, sin embargo, muestran una realidad distinta. Los votos al PP y a CiU han sido minoritarios (más minoritario el de CiU que el del PP). Y también es minoritario (muy minoritario) el apoyo a los recortes de gasto público social. Según el centro de investigación sociológico CIS, sólo un 2,7% de la población está a favor de los recortes del gasto público sanitario que han estado ocurriendo o que se está proponiendo; sólo un 3% favorece recortes en educación; un minúsculo 3,5% está de acuerdo con los recortes en pensiones y sólo un 9,8% favorece recortes en los servicios sociales. En cambio, más del 50% favorece recortes en Defensa. En realidad, la población española está entre las poblaciones de la Unión Europea que creen que sus Estados deberían gastarse más en sus Estados del Bienestar. El 87% de la población española considera que el Estado debería gastarse más o mucho más en sanidad; el 87% cree que debería gastarse más o mucho más en educación, y el 83% cree que debería gastarse más o mucho más en pensiones. Es difícil alcanzar unos mayores porcentajes de apoyo al Estado del Bienestar. Es más, la gran mayoría de la población no sólo favorece la expansión del gasto público en las transferencias y en los servicios públicos del Estado del Bienestar, sino que se opone a que la reducción del déficit público ocurra a costa de recortes en el gasto en tales transferencias y servicios. Frente a la pregunta “Suponiendo que las Administraciones Públicas se vieran obligadas a recortar prestaciones y servicios públicos, dígame si estaría a favor o en contra de que se recortaran los siguientes servicios”, la enorme mayoría, (el 97%) están en contra de que se recorte en sanidad; el 97% de que se recorte en educación; el 97% de que se rebajen las pensiones; un 91% de que se reduzca el seguro de desempleo; un 83% de que se recorte en el capítulo de vivienda social. Es imposible encontrar porcentajes más altos en contra de los recortes que están teniendo lugar. Por otra parte, el 55% favorecía recortar Defensa. Mírese como se mire, pues, no puede argumentarse que exista un mandato para realizar las políticas de recortes del Estado del Bienestar que están ocurriendo. En realidad, la gran impopularidad del gobierno Zapatero y de su partido, el PSOE, se debe a que llevó a cabo tales políticas de austeridad, en ausencia de un mandato popular. El argumento utilizado por la dirección de tal partido para explicar su enorme retroceso electoral (de que no se explicó bien a la población), carece de credibilidad, puesto que la gran mayoría de medios de información españoles apoyaron tales medidas de austeridad, proveyendo amplias cajas de resonancia mediática a sus argumentos. La gran mayoría de la población entendió muy bien sus argumentos y, con razón, no los aceptó. La continua excusa del perdedor, aduciendo que fue derrotado porque no se explicó bien (el argumento que utiliza la dirección del PSOE) es la manera de justificar unas políticas públicas de austeridad que, además de ser innecesarias (véase Vicenç Navarro, Juan Torres y Alberto Garzón, Hay Alternativas, en www.vnavarro.org), se están mostrando (tal como predijimos los autores de tal libro), contraproducentes. Y lo que alcanza niveles de gran incoherencia es atribuir la victoria de PP a su programa electoral, incluyendo mano dura, con todo tipo de recortes en el Estado del Bienestar. Los datos mostrados al inicio del artículo señalan claramente que el hecho más llamativo del 20-N no fue el inexistente incremento de voto del PP, sino el colapso del PSOE, debido precisamente a los recortes que llevaron a cabo. Creerse que el voto del PP refleja un mandato popular para continuar tales políticas es de una incoherencia que, por desgracia para la democracia española, se reproduce con excesiva frecuencia en los mayores medios de información y persuasión del país.
-
Treballadors, comerciants i també alguns empresaris s'estrenyen el cinturó per culpa d'aquesta 'crisi 'que ha posat de manifest que inventar-se el valor dels diners del no res, acaba convertint-se en una epidèmia. Els compradors d'or ja han tornat a obrir la paradeta al bell mig dels supermercats, per acabar desposseïnt als més pobres, als qui encara creuen en els bitllets corrents. S'ha acabat la il·lusió que cada gram d'or podia dividir-se infinitament, fins i tot multiplicar el seu valor o encara la més absurda idea de crear 'riquesa' del no-res. Els que vetllaven les seves fortunes s'han adonat que els seus feixos de bitllets ja no valien ni un sospir daurat, i per això ara volen el que consideren seu: bilions de diners que els permetin recuperar cada gram d'or perdut. El pastís s'estava dividint tant, que la flairosa cobdícia ja passava gana.
Aquestes 'crisis' són cícliques perquè aquest sistema de valors és cíclicament malaltís. Com sinó, s'explica que als treballadors públics se'ls vagi retallant el sou i en canvi els impostos i taxes de la ciutadania pugin cada any una barbaritat...perquè? a canvi de què i de quins serveis, si cada cop es van destruint més? on van a parar aquests diners dels impostos, si la ciutadania no percep cap contrapartida? Els preus al consum s'apugen (benzina, aigua...) i les companyies com Fecsa-Endesa continuen repartint dividends i apujant els preus. Està clar que n'hi ha que no volen pagar la 'crisi', sobretot els que juguen a la borsa i de retruc amb la vida de tots, sinó que volen seguir obtenint guanys sense parar. Com és possible que un tuguri com la borsa, on la gent 'juga' els seus diners amb la feina dels altres, continuï en peu? Qui és que vol apostar diners i parar la mà perque li donguin cada any més, sense fotre brot? Si permetem que això segueixi així, no veig que els nostres menuts hagin de perdre el temps a l'escola assimilant valors com solidaritat, treball,esforç.....perquè no els ensenyem d'aquesta manera, que si els podem donar un feix de bitllets perquè inverteixin a borsa, faran que treballin els altres i ells només hauran de parar la mà? perquè, si quan es llevin amb el cap resacós pensaran que el món s'està acabant i contagiaran el pànic a la borsa fent que es desplomi i amb ella la major part de la humanitat?
Ja poden anar predicant que ens hem d'estrènyer el cinturó, perquè ja es veu que sempre se l'hauran d'estrènyer els altres i els de més enllà, no pas els que en fan discursos. Fixeu-vos en els rostres eufòrics dels guanyadors de les darreres eleccions, vosaltres diríeu que estan en un ambient de 'crisi'?
-
...hi ha la bona confitura, la de les il·lusions. Avui hem tingut el plaer de confirmar-ho. Es poden comptar amb els dits d'una mà els que cerquem i explorem cavitats a Sant Llorenç i la majoria de vegades en treiem cavitats ínfimes (pots), que són les dimensions majoritàries i que corresponen a les característiques del nostre massís. Si les apleguéssim juntes potser en treuríem un munt de metres, però no es tracta únicament d'això, de comptar metres, sinó de gaudir-les. I això és el que hem fet avui: explorar per primer cop un nou avenc al massís que s'amagava rere d'aspecte més aviat anèmic: però dins hi havia silenciosa una de dimensions espectaculars que ens ha deixat esperant dues setmanes carregades d'il·lusions i expectatives. Expectatives que avui s'han vist confirmades segons les regles de la nostra muntanya: baixat el pou d'uns 15 metres una magnífica (probablement de les més grans del massís, després de l'avenc del Llest) i unes galeries dibuixant una forma de T, i a cada punta una capelleta adornada de concrecions o bé amb les gairebé intactes que no sabem encara com hi va poder anar a parar, i al bell mig de la sala un immens òrgan de catedral, fet d'una colada estalagmatíca de vint metres d'altura, gravada pacientment per l'aigua amb un púlpit a dalt de tot per poder adorar el Gran Gaiatu, el nostre tòtem exploratiu. I el so de l'organ avui era el d'una melodia de miríades de gotes caient des d'una volta de 23 metres d'altura i també de cadascuna de les capelletes, en Hi-Fi 5.1. Un concert memorable. Res no podrà espatllar les hores de felicitat passades allà baix. Res. El que hem viscut avui la muntanya ho serveix a comptagotes, potser cada deu anys d'exploracions, però quan arriba el moment es converteix en un regal per a tota la vida i jo dono gràcies per haver estat allà.
Ah! per cert l'avenc, un cop esgotats els topònims del lloc, es dirà (terme de Sant Llorenç Savall), en honor al seu que, a més, avui ha fet el seu primer descens inaugural a un avenc. Ha baixat amb el cor més que amb la raó! Amb la qüestió del nom, ell hauria volgut passar més desaparcebut, però s'ho mereix de totes totes. El seu ingent treball exploratori bé s'ho val, i ens ha servit en safata un pou ple d'il·lusions. Enhorabona a tots els !
NOTA - les fotos de l'interior de la cavitat són d'en Ramon Suades.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}
s'obtenen i per compartir aquesta experiència tan emocionant d'explorar una cavitat inèdita també amb membres d'altres clubs. La unió fa verament la força. 
