Más y más. "Los catalanes siempre pidiendo más y más, extorsionando y ahogando cada vez más a España".
Si Espanya ens deixéssin no ja fer un referèndum, sinó escindir-nos-en directament, 'los catalanes pasarían a pedir CERO a España'.
Según-según. "Según el artículo Art 2º de la Constitución Española ...según el artículo 155 de la Constitución Española....". Com a catalans, també volem la independència per tenir una constitució pròpia i poder dir 'segons l'article tal, segons l'article qual'. No s'hi val a jugar que encara no tenim constitució pròpia, per fatxandejar que Espanya sí que en té!! Això sí que és jugar brut. També podrien dir que ja tenen la capital d'Espanya que és Madrid i que ja tenen un rei espanyol que és un borbó, que ja tenen la fundació FAES i també la cabra de la Legión ... això és jugar amb tots els avantatges!
En qualsevol democràcia, què és primer, el dret a vot o la llei?
Frustración. "A poco inteligente que sea Artur Mas se echará para atrás provocándoos solo frustración y decepción"
Alguns espanyols es pensen que a Catalunya ens deprimirem de cop si no fem realitat immediata els nostres anhels, com si la submissió a Espanya ens fos una novetat després de trescents anys que fa que dura aquesta comèdia! En aquest sentit sóc més partidari que molts espanyols els ha de fer més por la novetat d'una possible secessió, senzillament perquè no hi estan acostumats ( i perquè ja saben el pa que s'hi dona, que no són tontos ). El que està ben clar és que no han entès el caràcter pacífic i festiu de la darrera manifestació de l'onze de setembre. No ho poden entendre, perquè no són ni han estat mai catalans.
ACABAR CON LAS AUTONOMÍAS. "Desde la Plataforma "Quintacolumnistas españoles en Cataluña" proponemos es, ...
¡¡¡ RECENTRALIZAR ESPAÑA !!!
¡¡¡ CERRAR TODAS LAS COMUNIDADES !!!"
Afirmacions d'aquest estil posen de manifest, a més d'altres observacions col·laterals endèmiques, el convenciment que això de les autonomies va ser un succedani calmant per a les aspiracions soberanistes de Catalunya. Si el succedani ja no serveix per curar aquestes aspiracions el retiren de TOT el mercat espanyol, i llestos. I molt probablement sí que seria millor acabar amb les autonomies per a la resta d'Espanya. Però per a Catalunya és infinitament millor la independència.
Unidad. "Sin duda los españoles tenemos el deber de defender la unidad de España"."Cataluña no podrá permanecer unida si no permanece española"
Paradoxalment sembla que hi ha una relació inversament proporcional entre cada eventual separació de Catalunya i la proclamació de la unitat d'Espanya, com si Catalunya fos l'únic mecanisme funcional, remanent i encara actiu amb capacitat suficient per invocar la idea (o el miratge) de la UNIDAD de ESPAÑA. "No podemos hacer dejación de España" -assegura l'expresident Aznar.
Jo crec que sense Catalunya, la unidad de España estaria ferma i silenciosament garantida per uns quants segles més, i d'una forma extremadament econòmica i sense fluctuacions. D'altra banda aquests defensors a ultrança de LA UNIDAD, em penso que no haurien reconegut mai l'existència d'una molècula, d'un àtom, i molt menys d'un bosó. Fins i tot n'hi hauria que afirmarien que aquestes subdivisions no podrien tenir existència pròpia fora de la CONSTITUCIÓN i la MADRE PATRIA
No segueixo. N'hi ha que diuen que cada cop que al llarg de la història Espanya ha gaudit d'un estatus democràtic o de certes llibertats, els catalans hem estat els responsables de xafar-los la guitarra. A banda que aquest hauria de ser un argument de primer ordre en pro de la secessió, el que de veritat ha passat és que cada cop que Espanya ha volgut anar de demòcrata no li ha agradat gens el que Catalunya havia de dir-li, i per això cada vegada han hagut de tancar la 'paradeta' que pretenia maquillar un rebost ben ple d'atavismes feudals i cavernícoles. Aquest i no cap altre, és el verdader llast d'Espanya.
Tots aquests fòrums i xerrameques s'haurien pogut estalviar si simplement el govern d'Espanya autoritzés fer un referèndum sobre la qüestió sobiranista. Molts espanyols no s'adonen que la seva millor basa seria que el SI a la independència no fos majoria a Catalunya. Així de senzill. O és que sempre han sabut que és una basa perduda?
De cara a Barraca (53) Pedra dura de pelar
A banda d'algunes barraques extres, el grup de Pedra Seca Ballestar ja porta dues jornades amb una barraca complicada, situada al sector nord de Sant Llorenç Savall, a La Serra. A banda que la barraca no es troba a tocar de cap pista i per tant es fa més pesat dur el material necessari, aquesta característica del sector de La Serra, recolzada en un de conglomerat, havia estat fortament assetjada per que havia arrelat a la volta. Quan la vam trobar, el s'havia tombat, part de la volta era ensorrada, però la llinda encara era a lloc. Dos anys després, quan vam fer la primera jornada de treball per recuperar-la, la ja era a terra, sortosament encara sencera. El principal problema, a banda de retirar les profundes , rau en la resta de la volta construïda amb gran blocs que continuen en al seu lloc, disposats a caure cap a l'interior a la més mínima. El cas és que inicialment la idea era només tancar la petita obertura de la volta, però tenint a sota uns blocs tan poc estables, hom es preguntava si no seria millor acabar de desmuntar-la, tot i saber que la grandària d'aquests blocs ens obligaria a fer ús del ternal, una eina pesant que exigiria un esforç extra de transport fins el lloc de la barraca. De moment s'ha decidit pujar de nou les parets dels contraforts fins el nivell marcat per les pedres més altes de la barraca. Si quan arribem a aquest punt no ha caigut res, provarem de resituar les grans pedres evitant en el possible, que caiguin. Sens dubte si aconseguim recuperar , aquesta construcció es convertirà en la "barraca de l'any".

Si us ve de gust assistir a la reparació d'aquesta barraca, el grup queda aquest proper diumenge 30 de setembre a les 9-9,15 al lloc anomenat 'la font de l'Aixeta', davant de l'escola Josep Gras situada a la sortida del poble en direcció a Gallifa. També s'accepten visitants encuriosits que vulguin aprofitar per petar la xerrada o bé per passejar.
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}
Dos festejaven a la xemeneia de la Màquina de Tren. Un senyor i la seva parella s’han aturat al camí de pujada al coll de Pedra d’Àliga per advertir-me que trobaria un arbre caigut al mig del camí no fos cas que em perdés (fa molts dies que hi és, tants, que els excursionistes ja hi han deixat marcada una circumvalació). Des d’avui faré una llista dels camins que es troben barrats per algun arbre caigut o s'han tornat perdedors. Us convido a afegir els vostres camins a la llista, a veure si la Xarxa de la Diputació hi envia algun escamot equipat amb serra mecànica. A mida que s'arreglin els anirem treient de la llista. També aprofito per fer una crida al món excursionista per tal què es passegi tot brandant tisores de podar. Tal vegada serà la forma més efectiva de mantenir-los.
LLISTAT DE CAMINS MALMESOS 3.4
1. Camí Vall d’Horta-Pedra d’Àliga (passat can Comadran). Part superior abans d'arribar al rocater. Pi caigut (12-1-09). Des de la ventada, aquest camí té, dos mesos després, uns cinc pins més travessats fins arribar al cim de Pedra d'Àliga, un d'ells tot just començada la pista. (29-3-09)
2. Camí de la Vall d’Horta (forn de pega del Marquet) – Coll Gavatx, poc després de deixar enrere la pista a l’avenc de Rocamur, pujant cap a Rocamur. Dos pins caiguts (18-1-09), (15-2-09). Des de la ventada cal afegir una alzina caiguda tot just començar la pista (15-2-09).
3. Pista de la urbanització Les Marines- Vall de Mur. Al segon revolt. Dos pins caiguts (des de les pluges de novembre 2008)
. Arranjat (6-1-2010)
4. Camí de la canal de la Ravella-coll Gavatx, part baixa abans de tocar les parets de la canal. Pi caigut (18-1-09), (15-2-09)
5. Camí font del Llor-canal de Tanca. Diversos pins caiguts. Perdut a l’alçada de creuar la canal del Senglar. Cal desbrossar. (11-2008).
6. Coll Gavatx. El camí que enllaça la pista amb el camí de La Ravella. 2 pins caiguts (19-1-09), (15-2-09)
7. Coll de la canal de la Ravella amb La Morella. 1 pi immens caigut. (19-1-9), (15-2-09)
8. Camí de can Bufí - torrent del Bosc (Matadepera). 2 pins junts caiguts. (10-2-09)
9. Pista que de la cruïlla dels caus del Guitard porta als pals de conducció elèctrica de la serra de la Daina. Dos parells de pins abans d'arribar als pals, caiguts de ple a la pista. Quan els de l'empresa elèctrica hi vulguin fer manteniment, hauran de fer marxa enrera. (27-3-9). Al·leluia! sembla que tenim el primer dels pins tallats i apartat del camí (18-4-09). Ànims, ara només en queda un, un xic més amunt... (5-10-09)...no cal dir que el 'compromiso con el entorno natural' de Fecsa/Endesa és pura publicitat enganyosa: el personal que mig desmunta les torres, amb els cables penjant, deixen un rastre inconfusible de deixalles rere seu... com sempre.
10. Camí carener de Roca Sereny als Emprius. Diversos pins tombats. De fet, tota aquesta banda de bosc no ha estat tallada després l'incendi. Els arbres cremats estan intactes i damunt els que estan tombats al camí, els excursionistes hi han anat deixant fites amb pedres. (11-4-09)
11. Camí de la canal de Tanca. A la part baixa, la més ben marcada. Una alzina caiguda. (12-4-9)
12. El conegudíssim camí Ral també té dos pins travessats (un d'ells és a punt de caure, li falten dos metres) als rocaters que hi ha entre el collet Estret i la Barata (13-4-09) (25-4-9). El tram de la Barata és ple de troncs tallats i llançats pel mig de la pista (americana?). La pista ha estat netejada (25-4-9). Les tirallongues de plàstic amb l'anagrama de la Diputació, emprades per senyalitzar els límits de les estassades, sovintegen per tot el camí tot i que els llocs ja fa temps que han estat estassats. Tal volta siguin biodegradables. 13-4-09.
13. Camí casa de l'Obac-font de la Portella. Un plàtan immens travessat a partir de la font. Porta anys allí. (13-9-9)
14. Camí Font de la Portella-Roca Salvatge. Tot el camí, (cada cop més perdedor) és ple de arbres tombats que els excursionistes han anat vorejant a base de caminets nous, un fet que sol 'horroritzar-escandalitzar' la direcció del Parc especialment quan les Travesses, Maratons i altres events multitudinaris, pretenen utilitzar i senyalitzar dreceres ben marcades. (13-4-9)
15. Trencall que de la Pista a Can Cadafalc porta a les basses del Barceló: dos pins junts caiguts entre els dos primers passos per la llera del Ripoll. És una pista prioritària en cas d'incendi. (20-4-09). Amb data 22-4-08, Aleix Canalís,Tinent d'alcalde de territori de Castellar del Vallès, m'informa que han rebut la incidència que miraran de resoldre el més aviat possible.
Amb data 6-5-09 l'ajuntament de Castellar ha demanat que detalli aquesta informació. Els he enviat aquest
16. Un pi, encara amb la capçada verda, travessat al camí que puja del Raval de Mura a la font del Cargol. (22-6-09) (14-8-11, la capçada ja no es verda)
17. El camí de la font de la Soleia es troba impracticable i perdedor, mercés a una caiguda d'alzines en el seu recorregut. (12-7-09).
18. El camí del turó del Mal Pas de Puigdoure a la casa de Puigdoure, molt aprop de l'encreuament amb la ruta dels Tres Monts. 2 pins caiguts. (9-8-09)
19. A la ruta dels Tres Monts, patrocinada amb els nostres diners a través de la Generalitat amb més de 600.000 euros, el tram que va de la Creu dels Alls fins a la font de Matarrodona, al camí Ral de Mura, es poden comptar fins a 4 o 5 pins caiguts. A banda dels pins caiguts, com a mínim, des de febrer d'enguany, aquest tram és ple de sots, esbarzers etc. Pel que fa aquesta part del camí dels Tres Monts, no hi ha dubte que no hi ha anat a parar ni un euro d'aquests 600.000... hi deuen haver despeses més interessants a fer. (9-8-9) (7-8-11)
20. La pista de la Vall d'Horta que revolta el torrent de la carena del Ricó. Un pi travessat. (29-10-09)
21. Camí del torrent del Carner, entre Sant Llorenç Savall i Castellar. No menys de 4 pins travessats al camí. (17-8-10)
22. Camí a la font de la Guineu (Mura). En el tram inicial que és pista des de la carretera, hi ha un gran pi travessat. (25-8-10)
23. Camí de la canal del Pi Tort (Matadepera). Partint de can Pèlacs, dos trams inicials amb pins caiguts. Porten tant temps allà que ja s'hi han fet dreceres. (1-11-11)
24. Camí del Dalmau a la Pinassa del Dalmau (Sant Llorenç Savall), passat el forn d'obra del Dalmau i poc abans del trencall a l'arbre monumental. Un gran pi travessat a la pista. (24-8-12).
25. Dos pins travessats al camí ral, entre La Barata i el Collet Estret. (6-8-2013), (12-1-2014)
26. Pi travessat al Camí de Puigdoure, en el tram del camí dels Tres Monts que una vegada ha creuat el Sot de l'Infern s'enfila cap el coll de la Creu dels Alls. (8-9-2013) / (7-4-15)
27. Pi travessat a la pista que enllaça l'ermita de Sta Creu de Palou amb les Tines del Martinet (7-4-15)
28. Al Dalmau, a la pista del Passeig de la Fumada que connecta amb la Riera del Dalmau, està bloquejat el pas en dos punts plens a vessar de capçades. (6-5-15)
29. Al Dalmau, al corriol que del torrent del Daví va a l'ermita de St Pere de Mur, les capçades tallades dels pins barren completament el pas. (6-5-15) Els camins han estat novament restablerts (18-9-15)
3-2-2009
Ahir dia 3 de febrer vaig rebre un correu del director del Parc, el sr. Àngel Miño, agraïnt la informació dels camins amb arbres caiguts "per les fortes ventades de la setmana passada". Em diu que estan treballant per solucionar els problemes detectats. Tan aviat com algú s'adoni de les millores, si us plau, que ho faci saber i ho modificarem al llistat.
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}